A Dance with Dragons - Rickon!

 Ara ja saben que en Rickon és viu! És una gran coincidència que en Wex estés just a sobre de l'arbre on es van separar en Rickon i en Bran... però almenys algú els va veure, i almenys ara ja sabem que en Rickon va arribar a Skagos...

 Un cop arribats aquí, veurem en Davos arribar a Skagos, o això ho deixa pel proper llibre? Veurem algun capítol des del punt de vista d'en Rickon? A part d'en Robb és l'únic Stark que encara no ha tingut capítol propi. I m'agradaria llegir-ne algun.

 O simplement en Davos farà un llaaaaaaaaaaaaarg viatge fins a Skagos i encara no veurem en Rickon?

 Segueixo llegint. Al meu ritme, però vaig fent...

The fellowship of the ring

 Després d'un temps, segueixo amb la meva relectura del senyor dels anells, aquest cop en anglès.

 Començo per l'anglès: he de reconèixer que m'ha sorprès per la seva senzillesa. Es llegeix molt bé, el llenguatge és molt planer, i encara que hi ha unes quantes paraules que surten que no coneixia, el vocabulari és bastant repetitiu i s'acaben aprenent bé.

 I què puc dir del llibre? Doncs que la relectura encara és millor que la lectura. Ja saps què passarà, i veus les coses que s'han anat posant al mig del llibre, que surten més tard. Molts detalls que havien passat desapercebuts i que fan que el llibre encara sembli millor que anteriorment.

 En resum: un llibre per tornar a rellegir, no una, sinó moltes vegades, perquè sembla que cada vegada va guanyant més. O potser sóc jo que m'estic fent gran i cada vegada m'agrada més rellegir. O potser és que ja no hi ha literatura tan bona, i quan llegeixes alguna cosa bona de veritat tens ganes de rellegir-la molts cops. No ho sé.

 Només sé que El senyor dels anells continua essent una obra mestra, i que no sé com s'ho fa, però guanya amb el temps.

A Dance with Dragons: Per què són bons els capítols d'en Tyrion?

 Perquè en Tyrion és bo, i a sobre té una llengua...

 Exemple 1:

 "This city smells like an old whore," Tyrion announced. "Like some sagging slattern between who has drenched her privy parts in perfume to drown the stench between her legs. Not that I am complaining. With whores, the young ones smell much better, but the old ones know more tricks."

 "You would know more of that than I do."

"Ah, of course. That brothel where we met, did you take it for a sept? Was that young virgin sister squirming in your lap?"

 D'acord, aquestes coses són les que diu a la gent que se l'emporta captiu per portar-lo a alguna dona (en aquest cas la seva germana) que es vol venjar d'alguna cosa.

 Però llavors hi ha les coses que diu a la gent que realment li cau bé i a qui vol ajudar, com ja va fer amb en Jon fa temps, i ara (abans que el detinguessin) amb l'Aegon:

 "It does make for a splendid story, and the singers will make much of your escape once you take the Iron Throne... assuming that our fair Daenerys takes you for her consort."

"She will. She must."

"Must?" Tyrion made a tsking sound. "That is not a word queens like to hear. You are her perfect prince, aggreed, bright and bold and comely as any maid could wish. Daenerys Targaryen is no maid, however. She is the widow of a Dothraki khal, a mother of dragons and sacker of cities, Aegon the Conqueror with teats. She may not prove as willing as you wish."

"She'll be willing." Prince Aegon sounded shocked. It was plain that he had never before considered the possibility that his bride-to-be might refuse him. "You don't know her." He picked up his heavy horse and put it down with a thump.

The dwarf shrugged. "I know that she spent her childhood in exile, impoverished, living on dreams and schemes, running from one city to the next, always fearful, never safe, friendless bur for a brother who was by all accounts half-mad... a brother who sold her maidenhood to the Dothraki for the promise of an army. I know that somewhere out upon the grass her dragons hatched, and so did she. I know she is proud. How not? What else was left her but pride? I know she is strong. How not? The Dothraki despise weakness. If Daenerys had been weak, she would have perished with Viserys. I know she is fierce. Astapor, Yunkai, and Meereen are proof enough of that. She has crossed the grasslands and the red waste, survived assassins and conspiracies and fell sorceries, grieved for a brother and a husband and a son, trod the cities of the slavers to dust beneath her dainty sandaled feet. Now, how do you suppose this queen will react when you turn up with your begging bowl in hand and say, 'Good morrow to you, Auntie. I am your nephew, Aegon, returned from the dead. I've been hiding on a poleboat all my life, but now I've washed the blue dye from my hair and I'd like a dragon, please... and oh, did I mention, my claim to the Iron Throne is stronger than your own?'"

 D'això se'n diu un bon discurs!!!

A Dance with Dragon: Aegon!!!

 Si fa uns mesos algú m'hagués dit que aniria a favor d'un Targaryen... l'hagués pres per boig. Però és que ara l'únic Targaryen (almenys de nom) viu no és només la boja de la Daenerys, sinó que n'hi ha un altre... que cau bé, i que a sobre té el dret legítim al tro. I no només això: ha fet cas a en Tyrion i ha decidit anar a atacar Westeros!

 El noi cau bé. I, a més, era el fill del rei que van assassinar (per més boig que fos). Ha patit una infància "difícil" a l'exili, i diria que és l'únic aspirant al tro que està preparat per ser-ho (tant per la seva preparació com pel seu cap).

 A més, els seus capítols són del més interessant del llibre (de moment). D'acord, els capítols d'en Tyrion estan bé, però n'han compartit uns quants. Els capítols d'en Jon de moment no m'inspiren massa, i els de la Daenerys són pesats, pesats, com sempre. Com pot ser que tanta gent es vulgui casar amb ella? De Dorne i tot van cap allà on és ella per casar-s'hi... I ella no anirà cap a l'oest, com tocaria?

 Falta tornar a trobar l'Arya, i suposo que cap al final veure què passa a Kingslanding. De moment, les coses es van posant totes al seu lloc, però el més interessant és l'Aegon.

 I pel que fa a en Griff... és un home pedra. Es tornarà boig? No vull que es torni boig i es carregui l'Aegon. Ara que hi ha algú que pot ser rei! D'altra banda, la malaltia és contagiosa? Portarà la malaltia a Westeros? No hi ha ja prou desgràcies allà?

Properament...

Han passat 6 mesos i no he llegit gaire del que tenia planejat llegir. Fa 6 mesos volia llegir:

 3 dels 6 següents:

• The Host
• Peter Pan
• Cuentos de la taberna del ciervo blanco
• Impact
• The Light Fantastic
• Vortex

 Han sigut 2 de 3. No tot el que volia, però m'hi he acostat...

 Aquest parell:

• How round is your circle?
• La llamada de la Tierra

 Mmm... Vaig agafar "La llamada de la Tierra". Ja el tenia amb mi, quan vaig veure un sospitós "La saga de no sé què II". Mmm... Jo el tenia classificat com un llibre sol! Així que el vaig descartar per llegir ara i se'n va anar a la llista de sagues per llegir...
 El How round is your circle està en procès. Vaig poquet a poquet. A veure si l'acabo abans de finals d'any...

3 dels següents (i acabar alguna saga):

• Dragonlance:
• La tumba de Huma
• La reina de la oscuridad
• Los hijos de la Tierra
• Las llanuras del tránsito
• Los refugios de piedra
• La tierra de las cuevas pintadas
• Tschai
• Los Pnume
• Pern
• Dragonsong
• Dragonsinger
• Dragondrums
• Rama
• Rama II
• El jardín de Rama
• Rama revelado

 Han sigut només 2 de 3, però he acabat una saga. Podria haver estat pitjor...

I alguns de la biblioteca:

• El tercer Malaz
• Les filles del fred
• El diari d'Anna Frank
• El llegat
• El temor d'un home savi

 El temor d'un home savi el tinc demanat. Tenia 6 persones davant... ara ja diria que són 3 o 4. Suposo que algun dia quedarà lliure. I el tercer Malaz fa temps que està lliure, però em fa com mandra d'agafar. Prometo que quan acabi amb A Dance with Dragons i llegeixi no llegeixi dos llibres a la vegada, l'agafaré.

 He decidit que, encara que vulgui reduir el nombre de sagues, vull seguir coneixent nous móns. Així, per anar-les reduint, però que a la vegada en pugui anar començant, si he acabat dues sagues i no n'he començat cap, em permetré començar-ne una altra (conscientment). Aquests sis mesos he acabat Tschai i Eragon, però he començat a rellegir El senyor dels anells i he començat Els jocs de la fam. Així que, de moment, no en començaré cap, però qui sap, potser aquests sis mesos n'acabo dos (d'acord, no és massa probable) i escullo una saga per començar...

 Faig una llista de les meves sagues pendents, amb la temàtica, i els pros i contres, però sense dir quins són pros i quins contres! Al cap i a la fi, si les sagues són aquí és perquè les vull llegir. I en algun moment preferiré llegir ciència ficció o una saga molt curta, i en un altre moment tot el contrari. Per això vull intentar que no em durin gaire en el temps (el que em ve de gust llegir ara segur que no és el que em vindrà de gust d'aquí a 2 o 3 anys). L'ordre és l'ordre en què van entrar a la llista...

• Espacio revelación: ciència ficció. Hard sci-fi. 5 llibres. Longitud mitjana-llarga. Bones crítiques.
• Dune: ciència ficció. Clàssic. 8 llibres. Longitud mitjana-llarga. Bones crítiques.
• Lucky starr: ciència ficció. Asimov. Didàctic. 6 llibres. Curts. Crítiques per sota de la mitjana.
• Trilogia dels elfs (Fetjiane): fantasia (elfs). 3 llibres. Em falta el tercer. Longitud mitjana. Crítiques per sota de la mitjana.
• El señor del tiempo: fantasia (màgia). 3 llibres. Curts. Bones crítiques.
• Sajones, vikingos y normandos: història. Cornwell. 6 llibres. Em falta el sisè. Longitud mitjana. Bones crítiques.
• La rueda del tiempo: fantasia èpica. 13 llibres (tinc, diria que n'hi ha més). Llargs (la lectura pot ser eterna!). Bones crítiques (que no decreixen en augmentar la saga).
• Pendragón: Artúrica. El primer em va agradar molt (però cal rellegir-lo). 5 llibres. Longitud mitjana.  Crítiques mitjanes.
• King raven: Robin Hood. 3 llibres. Longitud mitjana. Bones crítiques.
• The dragon chronicles: fantasia (dracs). 4 llibres. Longitud mitjana-curta. Crítiques mitjanes.
• Crónicas del mago negro: fantasia (màgia). 3 llibres. Longitud mitjana. Bones crítiques.
• Saga del retorno: ciència ficció. 5 llibres. Llibres curts. Crítiques mitjanes.

 Si en aquest moment hagués de triar una saga per començar seria King raven, però quan acabi un parell de sagues... a saber!

  I ara sí, els llibres que espero llegir els propers sis mesos:

 3 dels 6 següents:

• The Host
• Peter Pan
• The Light Fantastic
• Vortex
• The accidental time machine
• Sé lo que estás pensando

 Aquest parell:

• How round is your circle?
• Rescate en el tiempo

3 dels següents (i acabar alguna saga):

• Dragonlance:
• La tumba de Huma
• La reina de la oscuridad
• Los hijos de la Tierra
• Los refugios de piedra
• La tierra de las cuevas pintadas
• Pern
• Dragonsong
• Dragonsinger
• Dragondrums
• Rama
• Rama II
• El jardín de Rama
• Rama revelado
•  El senyor dels anells
• Las dos torres
• El retorno del rey

I alguns de la biblioteca:

• El tercer Malaz
• El temor d'un home savi
• Crim en directe
• En flames i l'Ocell de la revolta

 I ja per acabar... la pila de llibres per llegir (bé, les 6 piles i els llibres de la fila del darrere). Jo diria que ha augmentat (buf! És impossible fer que disminueixi!!!) La idea és que en els propers mesos decreixi una mica (il.lusa de mi...)

Contact

 Feia molt de temps que li anava al darrere. Havia vist la pel.lícula... tantes vegades que no sé ni quantes són!!!

 El llibre, en començar-lo, és tan genial, que fins i tot ja el vaig posar altre cop a la cua de llibres per llegir... Però he de reconèixer que... hi ha uns quants trossos que se'm van fer pesats. De fet, tots els trossos on parlava de la religió...

 La llàstima és que, després de veure la pel.lícula tantes vegades... ja sabia el final. Però, en resum, un llibre molt recomanable... potser si es passen ràpid els trossos on hi ha la religió pel mig...

La chica mecánica

 Em sap greu dir que aquest llibre se m'ha fet tan pesat, no perquè no se m'hi hagi fet, sinó perquè la idea del llibre és bona... però el llibre és infumable.

 El llibre s'ambienta a la Tailàndia del segle XXII, on el nivell dels oceans ha pujat, i no és possible fer servir les fonts d'energia a les que estem acostumats. Per això, han de fer servir elefants, i aconseguir energia (ja sigui per les fàbriques, o pel menjar) és un bon problema. La història se'ns explica des del punt de vista d'uns quants personatges, i cap d'ells és el que sembla en un principi. Em va agradar el personatge de la Kanya, infiltrat entre els enemics. M'hagués agradat veure el punt de vista de la Mai. I, és clar, l'Emiko, la noia mecànica, fa que el llibre sigui diferent.

 I on és el problema? Doncs el problema és que el llibre es fa infumable. Em costava agafar-lo. Podia passar dos dies sense obrir-lo i no tenia cap mena de problema. Per començar, en el llibre hi ha un munt de paraules en diversos idiomes que no es digna a traduir. Al principi és un embolic entre les paraules tailandeses, les xines, etc. Per continuar, a tot el llibre parla de l'"incident" i del que va passar a Finlàndia, però encara espero que m'ho expliquin. Total, que fins que vaig arribar a la pàgina 50 o així no entenia res... Llavors es va entendre alguna cosa, però el llibre seguia essent infumable. No en va m'he passat gairebé un mes per llegir un llibre de 500 pàgines!

 Mirat en perspectiva, el món creat és genial, i la història és bona. Llàstima de la manera en què està escrit.

A Dance with Dragons - Un nou Targaryen?

 La veritat és que val la pena fer l'esforç de llegir una mica de l'anglès rebuscat d'en Martin. Costa, però quan m'hi poso... ostres! Quan m'hi poso em pregunto per què he trigat tant a agafar-lo. És clar, l'anglès...

 Després d'un capítol que esperava (en Jon...) i que em va decebre una mica, tocava en Tyrion. Em feia una mica de mandra, perquè no entenia massa la història del barco. Se'm feia avorrida... Sí, en Griff i el fill em queien bé, però... buf...

 I, de cop, la sorpresa! I quina sorpresa!!! No m'esperava sorpreses tan aviat al llibre, però aquí ha aparegut. En Griff havia sigut amic (de fet mà) d'en Rhaegar Targaryen... i el seu suposat fill és ni més ni menys que l'Aegon, el fill d'en Rhaegar. Un altre Targaryen que suposadament estava mort... però que viu! Em pregunto, quants Targaryen hi ha pel món voltant, que es pensen que estan morts?

 Però aquest és diferent de la Daenerys. Aquest no està boig (o almenys no ho sembla). I, a diferència de la seva tia, cau bé. A banda que, un cop ell és viu, ell va per davant de la Daenerys en el dret al tro (cosa que encara fa que sigui més bo!)

 Si al final encara estaré a favor dels Targaryen... sempre i quan la Daenerys es quedi calladeta i quieta allà on està.

 (Ja estic pensant en el dia en què estiguin tots escrits (!!!) i els pugui rellegir per veure com s'han anat posant pel mig totes les coses que surten després. Serà una feinada... però valdrà la pena!)

L'home a la recerca de sentit

 No fa ni un any que vaig dir que no el volia llegir. Havent llegit "Cuando el mundo gira enamorado" em semblava que no tenia sentit llegir l'original... Però, ai! Quan vaig tornar la còpia a qui me l'havia deixat no vaig ser capaç de dir-li que era un llibre molt dolent... i em va portar aquest!

 I, és clar, quan et deixen un llibre per comentar-lo després, què has de fer?

 Llegir-lo.

 El llibre és dur. Tant pel que diu (no m'esperava pas res més), com per com explica les coses. Diuen que el va dictar a la seva secretària (o alguna cosa similar) quan va tornar del camp. Es nota. Va i ve. Suposo que és la única manera de que sigui real. Just tornar. Quan no t'has oblidat de la part més dura.

 Però se'n va d'una banda a l'altra, que fa que et perdis. I tota la part de teoria psicològica a mi no em convenç massa... Així que se m'ha fet molt pesat.

 I em sap greu que se m'hagi fet tant pesat. Perquè no hauria de ser-ho. Perquè el que explica és una part de la història que no s'hauria d'oblidar. Però... a mi la part psicològica i la part d'anar i venir en el temps se m'ha fet dura. Molt dura. Fins i tot més que les coses que explicava del camp de concentració.

Impact (Douglas Preston)

Vaig a carregar-me aquest llibre de mala manera. La raó? Em sembla una mala imitació de "El codi da Vinci", i si aquest ja em va semblar horrible, suposo que no cal ni que digui què m'ha semblat aquest. D'acord, no n'és una còpia literal, però mentre el llegia tenia exactament la mateixa sensació. No sé si és l'estructura del llibre, la forma dels capítols, la forma d'explicar-ho, la temàtica... però era "El codi da Vinci"... però pitjor, si és que això és possible. És clar que si a algú li va agradar el codi... doncs endavant. Això és més del mateix.

El llibre comença molt interessant: una noia intel.ligent que veu caure un meteor, unes joies radioactives, uns científics que estudien Mart...

... un miratge. Al cap de 50 pàgines només té un mínim interès la història del científic, i a sobre el maten de seguida. La resta és una història sense sentit, que continua eternament, on les coses que es diuen cada vegada tenen menys sentit.

 A veure, senyor Preston, si la màquina que està a Deimos no té angle per llançar un nou tret a la Terra, com és possible que enviï un missatge?

 I aquest només és un dels errors "científics" que hi ha. Tot i que, en ser dels últims, li ha tocat ser aquí... I això per no parlar del final on tot es queda en no res perquè els "extraterrestres" representa que s'han extingit (!!!) Per caure de culs!

 Me'l van vendre com una història de ciència ficció, però... no sé pas on és la ciència. La poca que hi ha és per preguntar-li al senyor Preston que si s'ho ha fet mirar per algú que hagi passat per l'institut (he dit institut, no universitat).

 I pel que fa a l'acció... una còpia dolenta de "El codi da Vinci".

 Vaja, que si algú vol seguir el meu consell, jo fugiria d'aquest llibre!