11 de març de 2012

Los Pnume


 I ja hem arribat a l'últim llibre de la saga de Tschai... La veritat és que aquest torna a baixar una mica el nivell. M'he quedat amb la sensació de que la saga podria haver acabat amb 3 llibres: ja tenien la nau, marxaven, i punt!

 Però hi ha un quart llibre en el que es parla dels Pnume. I, com no, l'Adam Reith salva els humans del Pnume...

 En aquest cas, l'Adam és segrestat pels Pnume, però de seguida s'escapa, i mentre s'escapa, segresta una Pnumekin, que òbviament acabarà essent la seva parella... Pel camí, a part de conèixer els Pnumekin, i els Pnume, coneix un parell de races més.

 És entretingut, com els altres, i la història dels Pnume és interessant. Però es queda en un entremig: podria haver aprofundit molt més en la història, i passar-la tant de passada és com una mica una tonteria.

 El final del llibre és, potser, el pitjor. Quan segresten a la noia i ell la va a rescatar... Sembla que... Doncs que veus que s'acaba el llibre, i tota la història final és com molt ràpida.

 Però en fi, és interessant llegir el llibre, almenys una vegada a la vida...