Títol: The Calculating Stars
Autor: Mary Robinette Kowal
Saga: Lady Astronaut (1/3)
Pàgines: 431
Puntuació: ☺☺☺☺☺
No coneixia a l'autora, però ha sigut un gran descobriment. Aquest ha sigut un dels millors llibres que he llegit últimament, i ja és dir!
Ens situem als anys 50 del segle passat, i un meteorit xoca amb la terra, destruint bona part de l'est dels Estats Units. La protagonista es salva perquè estava a les muntanyes en comptes de ser a casa, però tot i així perd la seva família (bé, no tota del tot), la seva casa, etc.
Però la protagonista no és ningú qualsevol, i el seu marit tampoc. Ella és física, pilot d'avió i té una gran facilitat per fer càlculs. El seu home és enginyer, i havia estat un dels caps a l'enginyeria del programa especial.
El seu home li demana que faci càlculs sobre l'impacte del meteorit, i ella veu que en uns anys la Terra es tornarà inhabitable i és necessari crear colònies a l'espai.
Però no, el llibre no és estrictament de ciència ficció. Ens posem al mig de la carrera espacial per intentar colonitzar l'espai, que és el que dóna sentit a tot el llibre, però no és la part més important del llibre.
La protagonista acaba treballant fent càlculs d'òrbites. Té problemes d'ansietat, i quan es vol calmar fa càlculs. O comença a recitar successions. Em feia molta gràcia trobar-me els nombres primers, o els nombres de Fibonacci, o els dígits de l'expressió decimal de pi... Però això tampoc és el que m'ha agradat tant del llibre.
La protagonista vol ser astronauta, però (i recordo que estem als anys 50) els polítics no volen que les dones vagin a l'espai (almenys al principi). I ella lluita per això mateix: per demostrar que és realment tan vàlida com qualsevol home per poder ser astronauta.
Però pel camí es troba amb dones negres que són tan vàlides com ella, i que encara tenen un altre factor en contra. Tots els astronautes són blancs i homes. I ella, amb les seves companyes, lluitarà perquè això sigui possible.
És una lluita feminista, però també contra el racisme (i torno a recordar que estem als anys 50...). És una lluita per aconseguir uns drets que creuen que han de tenir, pernò que són molt difícils d'obtenir.
I tot plegat, amb uns capítols que es veuen molt cuidats. M'han agradat molt les notícies que sortien al principi de cada capítol on s'explicava què passava al món. I tot semblava molt correcte (i veient la quantitat d'agraïments i la gent especialista que s'ho va mirar, es nota que està molt treballat).
Així que, si has llegit això i en tens la possibilitat, llegeix-lo!!!
23 de novembre del 2018
1 de novembre del 2018
De maig a novembre
Ja torna a ser novembre, i com ja fa 3 anys i mig, faig el seguiment dels llibres que tinc a la llista. Actualment hi tinc 383 llibres en 25 pàgines (crec que és lectura per més de 10 anys...)
De la llista vaig començar Baudolino, però el tinc en stand-by... La resta continuen més o menys a la posició que estaven. Van avançant a estones, però com que dóno prioritat a d'altres, no acaben d'avançar.
Dels que hi ha aquí, potser arribaré a llegir Retorno a la Tierra abans del maig, però potser no tindré temps. I he afegit Heartless, que crec que també serà dels lents...
| Llibre | 1/05/15 | 1/11/15 | 1/05/16 | 1/11/16 | 1/05/17 | 1/11/17 | 1/05/18 | 1/11/18 |
| Baudolino | 132 (13) | 128(13) | 126(12) | 124(13) | 122(12) | 91(9) | 3(1) | |
| Destejiendo el arco iris | 135 (14) | 132(13) | 130(12) | 127(13) | 125(12) | 137(13) | 136(13) | 138(15) |
| Pórtico | 153 (15) | 150(15) | 145(13) | 139(14) | 139(13) | 150(14) | 149(14) | 151(16) |
| Muerte de reyes | 79 (8) | 47(5) | 42(5) | 38(5) | 39(5) | 40(5) | 43(6) | 44(7) |
| El cielo bajo la tierra | 175 (18) | 169(17) | 168(15) | 164(15) | 163(15) | 170(15) | 173(16) | 173(17) |
| Los hijos de Húrin | 43 (5) | 39(4) | 34(4) | 31(4) | 30(4) | 34(5) | 34(5) | 38(7) |
| Tales of Known Space | 205 (21) | 199(20) | 193(16) | 188(17) | 186(16) | 191(16) | 192(17) | 193(18) |
| What if? | 142 (14) | 110(11) | 103(10) | 99(11) | 90(9) | 100(10) | 98(10) | 101(12) |
| Flight of the Dragon Kyn | 86 (9) | 83(9) | 77(8) | 73(9) | 74(8) | 81(9) | 82(9) | 83(11) |
| The Ringworld Throne | 208 (21) | 201(20) | 195(16) | 190(17) | 188(16) | 196(17) | 196(17) | 196(19) |
| Legends | 227 (23) | 221(22) | 217(17) | 213(18) | 209(17) | 207(17) | 212(18) | 209(19) |
| Vintage | 103 (11) | 99(10) | 94(10) | 81(9) | 81(9) | 92(10) | 91(10) | 94(12) |
| La magia de Recluce | 151 (15) | 149(15) | 144(13) | 138(14) | 138(13) | 149(14) | 148(14) | 150(16) |
| Matemáticas de una tarde de paseo | 148 (15) | 146(15) | 141(13) | 136(14) | 136(13) | 147(14) | 146(14) | 142(15) |
| All the Weyrs of Pern | 200 (20) | 182(18) | 179(15) | 163(15) | 162(14) | 169(15) | 170(15) | 171(17) |
| Retorno a la Tierra | 61 (6) | 36(4) | 31(4) | 27(4) | 27(3) | 28(4) | 30(5) | 8(2) |
| De la Tierra a la Luna | 28(3) | 25(4) | 24(3) | 26(4) | 26(4) | 29(6) | ||
| Cuentos del futuro | 66(8) | 70(8) | 74(8) | 76(9) | 75(10) | |||
| Mosaics of shadow | 167(15) | 178(16) | 178(16) | 180(18) | ||||
| Sólidos platónicos y arquimedianos | 38(5) | 41(5) | 42(7) | |||||
| Cazadores de Dune | 169(15) | 170(17) | ||||||
| Heartless | 299(23) |
23 d’octubre del 2018
Continua la història de l'Auraya
Títol: La hechicera indómita
Autor: Trudi Canavan
Saga: La era de los cinco dioses (2/3)
Pàgines: 650
Puntuació: ☺☺☺☺☺
No sé com s'ho fa aquesta autora, que tot el que llegeixo d'ella m'encanta. En aquest llibre continua la història de l'Auraya, des del final de la guerra amb els pentadrians.
Però no és només la història de l'Auraya. Em costa quedar-me amb algun personatge preferit. La Reivan, amb la seva intel·ligència. L'Imi, amb les seves ganes de fer les coses bé. Els Siyís, sobretot els joves, que intenten ajudar. L'Emerahl, a qui coneixem millor i que cada vegada m'agrada més. En Mirar, perdut en la seva dualitat en un principi... I així tots els personatges, cadascun interessant a la seva manera.
Aquesta segona part deixa molts fronts oberts. Què passarà amb els déus? I amb l'Auraya? L'Emeralh anirà a ensenyar-la? I quan ho hagi fet, què faran els déus? Trobaran el manuscrit? I els elay, s'aliaran amb els pentadrians? I qui són els déus dels pentadrians? (I per què són també 5? A estones penso si no són els mateixos déus que es dediquen a jugar amb els mortals, però segur que és una tonteria meva) Per què els déus volen eliminar els indòmits?
Segur que aviat llegeixo el tercer!
Autor: Trudi Canavan
Saga: La era de los cinco dioses (2/3)
Pàgines: 650
Puntuació: ☺☺☺☺☺
No sé com s'ho fa aquesta autora, que tot el que llegeixo d'ella m'encanta. En aquest llibre continua la història de l'Auraya, des del final de la guerra amb els pentadrians.
Però no és només la història de l'Auraya. Em costa quedar-me amb algun personatge preferit. La Reivan, amb la seva intel·ligència. L'Imi, amb les seves ganes de fer les coses bé. Els Siyís, sobretot els joves, que intenten ajudar. L'Emerahl, a qui coneixem millor i que cada vegada m'agrada més. En Mirar, perdut en la seva dualitat en un principi... I així tots els personatges, cadascun interessant a la seva manera.
Aquesta segona part deixa molts fronts oberts. Què passarà amb els déus? I amb l'Auraya? L'Emeralh anirà a ensenyar-la? I quan ho hagi fet, què faran els déus? Trobaran el manuscrit? I els elay, s'aliaran amb els pentadrians? I qui són els déus dels pentadrians? (I per què són també 5? A estones penso si no són els mateixos déus que es dediquen a jugar amb els mortals, però segur que és una tonteria meva) Per què els déus volen eliminar els indòmits?
Segur que aviat llegeixo el tercer!
19 d’octubre del 2018
La història d'en Ned Willard
Títol: Una columna de fuego
Autor: Ken Follett
Saga: Kingsbridge (3/3)
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Els pilars de la Terra em va encantar. El segon se'm va fer pesadíssim. I és per això que amb el tercer em vaig decidir a escoltar-lo en comptes de llegir-lo. I la veritat és que m'ha tornat a encantar.
Seguint la història d'en Ned Willard, un personatge inventat, entrem en ple en la història europea dels segles XVI i XVII, amb les seves guerres de religió, guerres pel poder, etc.
M'ha agradat que, a banda del personatge principal, la resta de personatges "forts" siguin dones. Bé, sí, hi ha altres personatges masculins que tenen molt de protagonisme, però les dones són fortes en el llibre! I intel·ligents.
El llibre està ple d'intrigues, espionatges, i moltes altres històries. És llarg, sí. Però no te n'adones, perquè tota l'estona et té interessat.
Autor: Ken Follett
Saga: Kingsbridge (3/3)
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Els pilars de la Terra em va encantar. El segon se'm va fer pesadíssim. I és per això que amb el tercer em vaig decidir a escoltar-lo en comptes de llegir-lo. I la veritat és que m'ha tornat a encantar.
Seguint la història d'en Ned Willard, un personatge inventat, entrem en ple en la història europea dels segles XVI i XVII, amb les seves guerres de religió, guerres pel poder, etc.
M'ha agradat que, a banda del personatge principal, la resta de personatges "forts" siguin dones. Bé, sí, hi ha altres personatges masculins que tenen molt de protagonisme, però les dones són fortes en el llibre! I intel·ligents.
El llibre està ple d'intrigues, espionatges, i moltes altres històries. És llarg, sí. Però no te n'adones, perquè tota l'estona et té interessat.
15 d’octubre del 2018
Noves adquisicions
Quins
llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los?
Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans...
1. The Calculating Stars i The Fated Sky. Quan vaig saber que existien aquests llibres, vaig veure que no me'n podria estar. Ja estan comprats, i aprofitaré el #LeoAutorasOct per començar-ne un, si tot va bé.
1. The Calculating Stars i The Fated Sky. Quan vaig saber que existien aquests llibres, vaig veure que no me'n podria estar. Ja estan comprats, i aprofitaré el #LeoAutorasOct per començar-ne un, si tot va bé.
2. La matemàtica de la història. Va ser un regal...
Normalment deixo al random que decideixi per mi, però aquest cop, ja que vaig comprar The Calculating Stars per llegir-lo pel #LeoAutorasOct, això és el que faré!
29 de setembre del 2018
La vida de l'astronauta Chris Hadfield
Títol: An Astronaut's Guide to Life on Earth
Autor: Chris Hadfield
Saga: -
Pàgines: 305
Puntuació: ☺☺☺☺☺
A mig camí entre un llibre d'autoajuda i una autobiografia, en Chris Hadfield ens explica la seva filosofia de vida mentre ens va explicant la seva vida.
Ens comença mostrant un nen canadenc que va veure per la tele com l'home arribava a la Lluna i va decidir que volia ser astronauta, sabent que era impossible que ho aconseguís (bé, impossible no, perquè ho va aconseguir, però quan ell era petit tots els astronautes eren d'Estats Units, i per tant, ja veia impossible de ser-ho). Però, tot i així, ell va viure la seva infantesa sempre fent-se la pregunta: "què faria un astronauta?" I així ens explica com menjava verdura o feia els deures. Des d'aquí, de l'inici, ja veiem una mica de la seva filosofia: fer les coses sempre el millor possible, sabent que potser no aconseguirem el que volem, però com a mínim ho haurem intentat amb totes les ganes.
(Aquí ve l'únic comentari dolent del llibre. La seva dona era també una dona d'èxit, amb una gran carrera per davant, i ho va deixar tot per anar darrere seu perquè ell pogués ser astronauta. En el llibre s'entreveu, però no ho deixa clar. Jo li hagués donat les gràcies públicament a una dona que fa això! Però, tal com en parla, em va sonar a que ho veia com si fos la seva explicació.)
Un cop és seleccionat per ser astronauta (o, com a mínim, per entrenar-se per ser-ho) segueix fent la feina el millor possible. Em va fer gràcia quan va explicar que tots els astronautes sempre havien estat els millors en tot, i llavors es trobaven que, entre altres astronautes, eren els últims de la classe...
Quan ja va a l'espai, deixa de ser tant un llibre d'"autoajuda" i es transforma en un llibre on explica el que feien, com ho feien, etc, i tot amb molt d'humor. Crec que sempre recordaré l'episodi de les ungles que van sortir disparades :-) (ho sento, s'ha de llegir el llibre per saber de què parlo).
El llibre, en resum, fa el que diu el títol: ens dóna consells de la seva filosofia de vida: treballar dur, intentar no sobresortir, trobar la felicitat en les petites coses. Però pel mig ens explica un munt d'històries sobre astronautes, la vida a la ISS i l'entrenament que han de seguir. Molt recomanable.
Autor: Chris Hadfield
Saga: -
Pàgines: 305
Puntuació: ☺☺☺☺☺
A mig camí entre un llibre d'autoajuda i una autobiografia, en Chris Hadfield ens explica la seva filosofia de vida mentre ens va explicant la seva vida.
Ens comença mostrant un nen canadenc que va veure per la tele com l'home arribava a la Lluna i va decidir que volia ser astronauta, sabent que era impossible que ho aconseguís (bé, impossible no, perquè ho va aconseguir, però quan ell era petit tots els astronautes eren d'Estats Units, i per tant, ja veia impossible de ser-ho). Però, tot i així, ell va viure la seva infantesa sempre fent-se la pregunta: "què faria un astronauta?" I així ens explica com menjava verdura o feia els deures. Des d'aquí, de l'inici, ja veiem una mica de la seva filosofia: fer les coses sempre el millor possible, sabent que potser no aconseguirem el que volem, però com a mínim ho haurem intentat amb totes les ganes.
(Aquí ve l'únic comentari dolent del llibre. La seva dona era també una dona d'èxit, amb una gran carrera per davant, i ho va deixar tot per anar darrere seu perquè ell pogués ser astronauta. En el llibre s'entreveu, però no ho deixa clar. Jo li hagués donat les gràcies públicament a una dona que fa això! Però, tal com en parla, em va sonar a que ho veia com si fos la seva explicació.)
Un cop és seleccionat per ser astronauta (o, com a mínim, per entrenar-se per ser-ho) segueix fent la feina el millor possible. Em va fer gràcia quan va explicar que tots els astronautes sempre havien estat els millors en tot, i llavors es trobaven que, entre altres astronautes, eren els últims de la classe...
Quan ja va a l'espai, deixa de ser tant un llibre d'"autoajuda" i es transforma en un llibre on explica el que feien, com ho feien, etc, i tot amb molt d'humor. Crec que sempre recordaré l'episodi de les ungles que van sortir disparades :-) (ho sento, s'ha de llegir el llibre per saber de què parlo).
El llibre, en resum, fa el que diu el títol: ens dóna consells de la seva filosofia de vida: treballar dur, intentar no sobresortir, trobar la felicitat en les petites coses. Però pel mig ens explica un munt d'històries sobre astronautes, la vida a la ISS i l'entrenament que han de seguir. Molt recomanable.
25 de setembre del 2018
El joc de les esferes
Títol: El juego de las esferas
Autor: Salvador Bayarri
Saga: Trilogía de las esferas (2/3)
Pàgines: 325
Puntuació: ☺☺☺
Si la primera part de la trilogia em va sorprendre gratament, aquesta segona part m'ha sorprès, però en sentit contrari.
En cap moment m'ha importat massa el que li passava al protagonista, i des d'un bon principi ja es veia que tindria problemes... Les explicacions m'han semblat dolentes, i l'enigma "matemàtic" és una tonteria que pot resoldre qualsevol nen...
El moment "recursiu" en què es parla de la trilogia dintre del llibre em va fer estar a punt de deixar-lo a mig llegir. Sobretot perquè el personatge que en parlava, en parlava amb coneixement de causa, i per tant tenia més informació de la que tocava.
Es salva una mica per la generació del món, però no per gaire res més. Em pensaré si llegeixo la tercera part... tot i que, com que ja la tinc, suposo que l'acabaré llegint...
Autor: Salvador Bayarri
Saga: Trilogía de las esferas (2/3)
Pàgines: 325
Puntuació: ☺☺☺
Si la primera part de la trilogia em va sorprendre gratament, aquesta segona part m'ha sorprès, però en sentit contrari.
En cap moment m'ha importat massa el que li passava al protagonista, i des d'un bon principi ja es veia que tindria problemes... Les explicacions m'han semblat dolentes, i l'enigma "matemàtic" és una tonteria que pot resoldre qualsevol nen...
El moment "recursiu" en què es parla de la trilogia dintre del llibre em va fer estar a punt de deixar-lo a mig llegir. Sobretot perquè el personatge que en parlava, en parlava amb coneixement de causa, i per tant tenia més informació de la que tocava.
Es salva una mica per la generació del món, però no per gaire res més. Em pensaré si llegeixo la tercera part... tot i que, com que ja la tinc, suposo que l'acabaré llegint...
15 de setembre del 2018
L'inici de Covenant of Muirwood
Títol: The Banished of Muirwood
Autor: Jeff Wheeler
Saga: Covenant of Muirwood (2/4)
Pàgines: 401
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Els llibres de la primera trilogia em van agradar, i aquesta segona trilogia sembla que seguirà per allà mateix. Si li hagués de trobar alguna pega, seria que (tal com feia a la primera trilogia) el llibre comença sense donar cap explicació de res, ni del món, ni de què és cadascuna de les coses del món. Així que gent com jo, que fa temps que va llegir la primera trilogia i té poca memòria té un problema...
La protagonista és la Maia, una noia que, tot i ser filla de reis, ho ha passat molt malament a la seva vida. El llibre va intercalant capítols amb records de la infantesa de la Maia amb el present, i a estones no saps què és pitjor...
La història passa molt més tard que la història de la Lia i en Colvin (al final del llibre sabem quantes generacions més tard), i tot i així, retrobem dos personatges: la Lia, a través del llibre que va escriure amb les seves visions del que li passaria a la Maia, i en Maderos (sí, en Maderos, que encara viu i encara escriu sobre la família de la Lia-Maia!).
Tot i que la protagonista és una noia, hi ha 3 personatges masculins importants, tots ells molt interessants.
En Collier és... bé, en Collier. Durant tot el llibre dubtes si és bo o dolent, si està intentant enganyar a la Maia o l'està ajudant. Si té bones intencions o si no en té. Però és un personatge d'aquells que costa d'oblidar.
En canvi, confies des del principi en en Jon Tayt. De fet, em recordava molt a un altre personatge de la trilogia anterior, i al final del llibre vaig entendre el perquè. Ajuda a la Maia en tot, i la porta pel mig de les muntanyes fins a on ella vol anar.
I, per últim, el kishion. Aquest sí que no saps mai si vol ajudar a la Maia o si al final l'acabarà traint. Saps que l'ha pagat el seu pare (segur?), però no saps amb quines intencions... i al final, a l'epíleg, et deixa encara amb més confusió...
Em va costar entrar una mica en la història, però en el moment en què em va enganxar (en Collier hi va tenir força a veure!), em va enganxar de la mala manera...
Autor: Jeff Wheeler
Saga: Covenant of Muirwood (2/4)
Pàgines: 401
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Els llibres de la primera trilogia em van agradar, i aquesta segona trilogia sembla que seguirà per allà mateix. Si li hagués de trobar alguna pega, seria que (tal com feia a la primera trilogia) el llibre comença sense donar cap explicació de res, ni del món, ni de què és cadascuna de les coses del món. Així que gent com jo, que fa temps que va llegir la primera trilogia i té poca memòria té un problema...
La protagonista és la Maia, una noia que, tot i ser filla de reis, ho ha passat molt malament a la seva vida. El llibre va intercalant capítols amb records de la infantesa de la Maia amb el present, i a estones no saps què és pitjor...
La història passa molt més tard que la història de la Lia i en Colvin (al final del llibre sabem quantes generacions més tard), i tot i així, retrobem dos personatges: la Lia, a través del llibre que va escriure amb les seves visions del que li passaria a la Maia, i en Maderos (sí, en Maderos, que encara viu i encara escriu sobre la família de la Lia-Maia!).
Tot i que la protagonista és una noia, hi ha 3 personatges masculins importants, tots ells molt interessants.
En Collier és... bé, en Collier. Durant tot el llibre dubtes si és bo o dolent, si està intentant enganyar a la Maia o l'està ajudant. Si té bones intencions o si no en té. Però és un personatge d'aquells que costa d'oblidar.
En canvi, confies des del principi en en Jon Tayt. De fet, em recordava molt a un altre personatge de la trilogia anterior, i al final del llibre vaig entendre el perquè. Ajuda a la Maia en tot, i la porta pel mig de les muntanyes fins a on ella vol anar.
I, per últim, el kishion. Aquest sí que no saps mai si vol ajudar a la Maia o si al final l'acabarà traint. Saps que l'ha pagat el seu pare (segur?), però no saps amb quines intencions... i al final, a l'epíleg, et deixa encara amb més confusió...
Em va costar entrar una mica en la història, però en el moment en què em va enganxar (en Collier hi va tenir força a veure!), em va enganxar de la mala manera...
3 de setembre del 2018
El problema dels tres cossos
Títol: El problema de los tres cuerpos
Autor: Cixin Liu
Saga: Tres cuerpos - 1/3
Pàgines: 408
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺
Quan va sortir el llibre, vaig tenir clar que el volia llegir, encara que només fos pel títol. Però quan vaig veure que era una trilogia i que encara no en podia llegir el final, el vaig deixar penjat. Ara que ja es pot, he decidit llegir-lo.
La puntuació que li posaria a llibre està entre 3 i 4 sobre 5. És veritat que l'autor té una gran imaginació i que, a estones, et deixa enganxat al llibre, amb ganes de saber què vindrà després, però... també és veritat que tinc uns quants peròs.
D'una banda, em va costar molt entrar al llibre. És una cosa meva, però estava una mica descol·locada amb tota la història xinesa (que no coneixia) i amb els noms, que havia d'anar tota l'estona a mirar qui era qui.
Fins que apareix el compte enrere. Aquí em va enganxar del tot... fins a cert punt. Perquè el protagonista s'obsessiona amb això (qui no ho faria?), però de cop, no torna a sortir en cap moment, excepte per una petita pregunta que fa tangencialment. Suposo que en el proper llibre sabrem què passa al final del compte enrere... o no.
D'altra banda, el joc. Al principi se'm feia insuportable. Després el vaig trobar genial, amb tots els personatges que anaven sortint de la història de la ciència. L'ordinador que van crear amb soldats és de les millors coses que he llegit últimament. Però... si estaven intentant resoldre el problema de 3 cossos no feien el que havien de fer!!! Si de cas, havien de resoldre el restringit de 4 cossos! Sí, d'acord, primer has de trobar la solució del problema de 3 cossos, però llavors necessites el quart cos!
Això sí: el millor personatge és el policia. Gran personatge! Moments gloriosos com quan se n'endú a dos personatges a veure una plaga de llagostes fan que aquest llibre valgui la pena!
Veurem com continua.
Autor: Cixin Liu
Saga: Tres cuerpos - 1/3
Pàgines: 408
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺
Quan va sortir el llibre, vaig tenir clar que el volia llegir, encara que només fos pel títol. Però quan vaig veure que era una trilogia i que encara no en podia llegir el final, el vaig deixar penjat. Ara que ja es pot, he decidit llegir-lo.
La puntuació que li posaria a llibre està entre 3 i 4 sobre 5. És veritat que l'autor té una gran imaginació i que, a estones, et deixa enganxat al llibre, amb ganes de saber què vindrà després, però... també és veritat que tinc uns quants peròs.
D'una banda, em va costar molt entrar al llibre. És una cosa meva, però estava una mica descol·locada amb tota la història xinesa (que no coneixia) i amb els noms, que havia d'anar tota l'estona a mirar qui era qui.
Fins que apareix el compte enrere. Aquí em va enganxar del tot... fins a cert punt. Perquè el protagonista s'obsessiona amb això (qui no ho faria?), però de cop, no torna a sortir en cap moment, excepte per una petita pregunta que fa tangencialment. Suposo que en el proper llibre sabrem què passa al final del compte enrere... o no.
D'altra banda, el joc. Al principi se'm feia insuportable. Després el vaig trobar genial, amb tots els personatges que anaven sortint de la història de la ciència. L'ordinador que van crear amb soldats és de les millors coses que he llegit últimament. Però... si estaven intentant resoldre el problema de 3 cossos no feien el que havien de fer!!! Si de cas, havien de resoldre el restringit de 4 cossos! Sí, d'acord, primer has de trobar la solució del problema de 3 cossos, però llavors necessites el quart cos!
Això sí: el millor personatge és el policia. Gran personatge! Moments gloriosos com quan se n'endú a dos personatges a veure una plaga de llagostes fan que aquest llibre valgui la pena!
Veurem com continua.
1 de setembre del 2018
10 llibres per llegir aquest curs
Aquest curs serà molt complicat, i no sé quant temps tindré per llegir. Però, tot i així, segueixo fidel a la meva "tradició" i intento proposar-me 10 llibres per llegir aquest curs.
Els dos llibres més antics de la llista:
- El Silmarílion
- Castillo de las estrellas
Dos llibres de la primera pàgina:
- The Banished of Muirwood
- El juego de las esferas
Dos llibres per avançar/acabar sagues:
- The renegades of Pern
- Afterlife
Dos llibres comprats durant l'últim any:
- Artemisa
- A closed and common orbit
Dos llibres escollits aleatòriament:
- La conexión cósmica
- El ojo del mundo
A veure quants aconsegueixo llegir-ne!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)