El tesoro cósmico

Després de llegir "La clau secreta de l'univers", tocava llegir la continuació, "El tesoro cósmico", i, és clar, comparar els dos llibres.

D'una banda, la història ha sigut una mica pitjor que la primera. La primera història era original, però aquesta ha sigut una mica forçada. Tot i així, és una història que es pot llegir.

Però per l'altra, en aquest segon llibre hi ha moltes més explicacions, i de coses més "complicades" que les del primer llibre.

En resum: un altre cop un llibre molt recomanable, però potser per nens una mica més grans... i amb una història no tan bona com el primer llibre!

El juramento de Torak

Aquest ja és el penúltim llibre de les cròniques de la prehistòria. Té moltes coses bones... la llàstima és que sigui tan "comparable" a altres llibres. Tot i que, és clar, es pot comprar a llibres que m'agraden, així que tot seria bo.

Resumint, tota la saga (falta llegir l'últim, però no crec que canvii d'opinió) és molt recomanable per llegir, i sé que algun dia la rellegiré.

Les coses bones

En aquest llibre torna en Lobo, però més "adult". Els capítols (o trossos de capítols) on llegeixes el que pensa en Lobo són genials. Tot i així, quan en Lobo s'adona que en Torak no és realment un llop, fa patir.

És entretingut, i ensenya moltes coses, en aquest cas, la vida al bosc.

I, d'alguna manera, jo li posaria bona nota perquè... doncs perquè m'agrada. Però...

Harry Potter

És inevitable comparar una sèrie de 6 llibres on hi ha algun tipus de màgia amb en Harry Potter. Podríem dir que, com amb en Harry Potter, tots els llibres tenen la mateixa estructura: a en Torak li passa alguna cosa greu, descobreix que ho han fet els devoradors d'ànimes, els persegueix per tot el bosc, tota la gent dels nous clans que no coneix se li posen en contra, aconsegueix convèncer-los de que ell és innocent, es baralla amb la Renn i finalment té una victòria parcial amb els devoradors d'ànimes (aquí és bastant final, però encara li'n queda una per perseguir...)

Tot i així, encara que tots dos siguin llibres per nens, en el cas de les cròniques de la prehistòria diria que el llibre és més "infantil", i els dolents no arriben a ser tan dolents...

Los hijos de la Tierra

D'acord, no he llegit els llibres fins al final, però podríem dir que seria la comparativa "natural" per a les aventures d'en Torak.

Altre cop, la història d'en Torak no és tan dura (d'acord, la història de l'Ayla és molt dura), però és el llibre que m'ha recordat més.

Quan en Torak aconsegueix muntar a cavall "per primer cop a la història", és pràcticament igual que la forma en què la Ayla ho aconsegueix.

Per no parlar dels clans del bosc profund, que s'assemblen moltíssim al clan que adopta a l'Ayla.

Tot i així, en qualsevol cas, i sense haver llegit l'últim llibre, és una història molt recomanable.

Festín de cuervos - el principi

Fa massa temps que vaig acabar de llegir l'anterior, i ja no recordava com m'agradava el llibre.

El tinc al lector. Amb la lletra més petita que em puc permetre llegir, ocupa 1946 pàgines (!!!) No volia començar-lo, perquè ja sabia que tantes pàgines em tornarien boja.

Vaig decidir que l'aniria llegint mica en mica, i que de mentres llegiria altres llibres. Si m'he de passar un mes llegint un sol llibre, me'n canso.

Però porto dos capítols i ja m'he enganxat.

Tot i així, si només llegís aquest llibre, ningú em trauria les 3-4 setmanes per acabar-lo.

Així que he decidit llegir un màxim d'un capítol diari i anar-lo alternant amb altres llibres. Així l'aniré "assaborint" mica en mica. I com que el següent vés a saber quan sortirà, em donarà temps de fer-me resums de les coses més importants. Al cap i a la fi, he començat a llegir aquest i no recordava res de l'anterior!!!

Té 50 capítols, i espero fer un post-resum per cada personatge (o família) important. Això vol dir... que d'aquí a un parell de mesos es començaran a publicar posts un darrere l'altre.

Però, de mentres, tinc una crònica de la prehistòria, la segona part de la clau secreta de l'univers, una recomanació i, si cal, el principi de Cazadores de Mamuts. Tinc feina, i diria que tots m'agradaran molt! :-D

Los Chasch

Poc després de comprar-me el lector, l'Anna va publicar un post amb la recomanació d'una saga, que es trobava fàcilment pel reader. Així que jo... la vaig obtenir, i estava esperant a que la llegís.

El llibre m'ha deixat una sensació estranya.

D'una banda, és un llibre original, amb molta acció, i molt interessant pel que fa a les altres races, i a la vida en un altre planeta, on hi ha humans, però que viuen esclavitzats per altres races. Vist així, és un llibre molt recomanable.

Però, per l'altra banda, m'ha costat molt de llegir-lo. Però molt!!! Se'm feia tan pesat, que un llibre tan curt m'ha costat un parell de setmanes llegir-lo!!!

No sé si sóc jo, o si és l'època en què l'he llegit, però se m'ha fet pesadíssim.

Així que: tot plegat sembla molt recomanable, però a mi se m'ha fet pesat...

La clau secreta de l'univers

En un món ple de sagues que sovint són inacabables, es troben a faltar a vegades petites joies com aquesta escrita per l'Stephen Hawking i la seva filla. L'únic problema que hi he trobat és una molt mala traducció.

En un món de lectors digitals, s'agraeix un tipus de llibre que fa il.lusió comprar, no simplement perquè sigui bo, sinó perquè coses com l'explicació de què són els forats negres m'han encantat. Sobretot amb les notes i els dibuixets de l'Eric, que al mig dels apunts s'hi posava coses com la llista de la compra. Vaja, com a la realitat de qualsevol científic!

I no només això. El llibre sap com posar explicacions enmig de la història que no cansen, però que van ensenyant.

La història és curteta, fàcil de llegir i bastant previsible, però no per això menys interessant. Al cap i a la fi, és una història per nens, que té una estructura d'història per nens... però diferent.

En definitiva, molt recomanable sobretot per nens, però... també per aquells que no som tant nens!

Segunda fundación

Sempre havia dit que la Segona Fundació era el llibre de la Fundació que més m'agradava. Almenys de la trilogia clàssica.

I rellegir un llibre d'aquest estil sempre és un "problema": les espectatives són molt altes, i per tant, al final sempre t'acaba decebent.

En el meu cas, però, la Segona Fundació no m'ha decebut (com podria fer-ho?), però esperava que fos tan genial, que m'he quedat una mica com dient: "Com podia ser el meu llibre preferit?"

Crec que ara diria que el meu llibre preferit de la trilogia clàssica és Fundació i Imperi.

Tot i així, res no treu mèrit a tota la trilogia (i als altres llibres).

Ara en queden dos més per acabar la relectura! :-D

2010 en llibres

Acaba un any més, i com cada any, faig un resum dels llibres que he llegit aquest any. Si bé els altres anys vaig tenir sort, i vaig acabar tots els llibres que llegia abans del 31, aquest any m'ha quedat a mitges un "totxo" de 600 pàgines, però com que només compto els llibres que he acabat, es quedarà per l'any que ve. Tot i així, el nombre de llibres acabats és bastant més gran que els anys anteriors. Si l'any 2009 vaig llegir 25 llibres i una mitjana de 27-28 pàgines per dia, l'any 2008 26 llibres i 26 pàgines al dia, i l'any 2007 18 llibres i 22-23 pàgines al dia, aquest any trenco totes les estadístiques.

Aquí ve la llista de llibres:

1. Luna llena
   
2. La llegenda de Sigurd i Gudrun
   
3. Trece runas
   
4. Tormenta de espadas (I)
   
5. Tormenta
   
6. Carpe Jugulum
   
7. Tormenta de espadas (II)
   
8. Justin Time i el projecte Montauk
   
9. El caballero
   
10. La máquina génesis
    
11. Poliedrum
    
12. El valle de los caballos
    
13. Graceling
    
14. e: the Story of a Number
    
15. Blind Lake
    
16. La creu del Nil
    
17. El vuelo del dragón
    
18. Muerte de la luz
    
19. El cinquè cristall
    
20. El ocho
    
21. Twilight
    
22. Máscaras de muerte
    
23. El fuego
    
24. Preludio a la fundación
    
25. El sol de medianoche
    
26. El caballero errante
    
27. Hacia la fundación
    
28. La espada leal
    
29. Luna nueva
    
30. La búsqueda del dragón
    
31. La fundació
    
32. Eclipse
    
33. El retorno de los dragones
    
34. Amanecer
    
35. Fundación e imperio
    
36. La proporción áurea
    
37. El dragón blanco
    
38. The Calendar
    

En total, han sigut 38 llibres, 14689 pàgines (segons l'anobii), que fan una mitjana d'unes 40 pàgines/dia.

Aquest ha sigut l'any en què finalment he caigut i m'he comprat un lector. L'excusa era bona: no podia carretejar una maleta plena de llibres per marxar 3 mesos... perquè, al cap i a la fi, els últims 3 mesos de l'any han sigut els que he llegit més... Ara tinc un munt de llibres al lector, i una bona pila en paper, i hauré de mirar com compaginar els dos formats.

Aquest any també he rellegit uns quants llibres. Sembla que, a mida que em vaig fent gran, rellegeixo més coses. Vaig començar rellegint El Ocho, per poder seguir després amb El Fuego. I, aprofitant que els podia posar tots al lector, vaig començar a rellegir la saga de la Fundació, que feia molt que volia tornar a rellegir. M'he quedat a mitja saga, i el canvi d'any m'ha enganxat a mig llegir el que fins ara sempre he pensat que era el meu llibre preferit de la saga, la Segona Fundació. Veurem si supera una relectura. Suposo que sí, els altres ho han fet. I, quan acabi amb la Fundació, ja tinc El senyor dels anells esperant per ser rellegit!

I, finalment, no vaig poder resistir la saga vampírica de moda... tot i que encara no entenc la dama dels escacs que feia de portada d'un dels llibres. Per què? No parla d'escacs!!!

També he seguit sense reconciliar-me amb Discworld, tot i que encara li he de donar una última oportunitat... potser l'any que ve?

Amb tant de llibre, em costaria triar quin ha sigut el millor llibre de l'any. Deixant de banda les relectures, destacaria La máquina Génesis com a llibre de ciència ficció, e: the Story of a Number com a no ficció (com a les revistes especialitzades!), i El vuelo del dragón com a fantàstic (valdria també el segon de la saga, però hi poso aquest per ser el primer).

I, parlant de sagues, sembla que em persegueixin i no hi ha forma d'acabar-ne una que ja en tinc una altra esperant :-D Al final he fet una llista de les sagues que tinc començades (i que vull acabar!!!):

• Eragon (esperant que surti el quart).
  
• Canción de hielo y fuego (el quart està esperant al lector, a veure si l'agafo. Segurament al gener, abans o després de començar una nova saga...).
  
• Los hijos de la tierra (tinc el tercer a casa, ja per començar, però s'ha quedat parat perquè estava fora, i llegia únicament amb l'e-reader. Al gener segurament també tornarà... Bé, a aquest pas ja serà febrer o març...).
  
• Los jinetes de dragones de Pern (en tinc un més al lector, no sé si en podré aconseguir algun altre).
  
• Cronicas de la prehistoria (he de visitar la biblioteca, a veure si els trobo).
  
• Cronicas de Dragonlance (el següent està al lector, esperant pacient).
  

El principal "problema" és que, després de 3 anys escrivint sobre llibres, quan acabo un llibre se'm fa una mica pesat escriure alguna cosa. Però m'he acostumat a tenir un recordatori dels meus llibres, i amb la meva mala memòria (sovint no recordo ni els llibres que he llegit el mateix any!) em costa recordar si un llibre era bo o no... Així que he creat una espècie de "plantilla", per escriure una mica resumit el que m'ha semblat cada llibre... Així se'm fa més fàcil, i si tinc ganes ja puc fer algun post llarg d'un llibre en concret.

Per aquest any 2011 demano als Reis tants llibres com aquest, i que els pugui llegir tots :-D També a veure si puc acabar sagues i acoseguir alguns que em falten... I a veure si alguns autors (Paolini, Martin...) es decideixen a treure el final d'algunes altres sagues!!!

The Calendar

El dia que vaig anar a visitar l'observatori de Greenwich vaig trobar un llibre sobre la història del calendari, que semblava molt interessant. No vaig poder resistir la temptació de comprar-lo...

... però va acabar essent un rotllo dels que fan història!

L'anava llegint, pensant que en algun lloc començaria a millorar... i ho ha fet. Sí, la veritat és que l'únic capítol que val la pena és l'últim! I, encara, hi ha trossos que no...

O sigui, que encara pitjor que la història del nombre e...

A veure si l'any que ve tinc més sort amb els llibres de divulgació!

El dragón blanco

Història del llibre: El tercer llibre de la saga original dels dracs de Pern. D'alguna manera, "tocava".

Valoració general: Els dos primers em van agradar molt. La primera part del dragón blanco està bé. Però des de la meitat fins al final... se m'ha fet bastant pesat!

Llarg? De fet, no ho és gaire, però la segona part se m'ha fet llarguíssima!

El rellegiria? Juntament amb tota la saga, però tenint en compte que la segona part no és massa bona.

La proporción áurea

Un dia, donant una volta per una botiga (que no era de llibres) em vaig trobar amb aquest llibre. Veient el títol i, sobretot la portada, no vaig poder evitar comprar-lo.

Es va quedar a la pila de llibres per llegir, esperant-me, fins que, quan vaig marxar a Anglaterra, va venir amb mi, bàsicament perquè era dels que pesaven poc...

Al principi el llibre em va avorrir enormement. El que deia l'autor no em feia cap gràcia, i no li trobava el què...

Fins que comença a parlar de matemàtiques... Llavors comença a fer-ho en plan molt senzill. Si fins i tot explica com trobar la solució d'una equació de segon grau!!!

I, de cop, es posa a explicar moltes propietats. Clar, aquí em cau la bava. Llàstima que només fossin 4-5 pàgines... Però ho fa una mica sense solta ni volta, i de cop deixa la pregunta a l'aire de si hi ha algun número de Fibonacci de 666 xifres, però ni diu com ho resol, ni res de res... I, com aquesta, un munt de coses que es treu de la màniga, que tenen una certa dificultat (no és homogeni). Una mica com si no volgués posar equacions per no espantar el personal, però llavors posa coses més difícils sense cap justificació.

I després torna a ser soporífer fins que té 4 o 5 pàgines interessants més, per acabar essent soporífer fins al final del llibre.

En definitiva: no gaires coses interessants, molta palla, i moltes coses prescindibles.

És clar que, per anar alternant aquest llibre amb un altre, en vaig agafar un altre... que encara va ser pitjor!