Los Dirdir

 Sembla que la sèrie de llibres de Tschai millora a mida que va avançant.

 Si el primer no em va agradar i el segon em va encantar, aquest tercer és genial!

 En aquest cas, l'Adam Reith i els seus amics han de lidiar amb els Dirdir. Els Dirdir són uns bèsties, tot s'ha de dir. I he de dir que en algun moment em va fer patir bastant (com ja em va passar amb el primer llibre). Però, al cap i a la fi, ja saps que hi ha un quart llibre, així que tot ha de sortir bé...

 El llibre es divideix en dues grans parts: en la primera l'Adam i els seus se'n van a buscar sequins, i han d'aconseguir una manera de sobreviure i obtenir molts de diners per aconseguir el seu propòsit: poder comprar una nau espacial per tornar a la Terra.

 En la segona part, amb molts de diners a la butxaca, viatgen a una ciutat Dirdir, on intenten construir una nau espacial.

 La primera part és més d'aventures, i a la segona part jo hi hagués posat una mica més de tècnica, perquè no explica massa com es construeix la nau i de què està feta... però vaja, cap problema. A la segona part han de tractar amb un dolent molt dolent (però a la Terra hi ha gent així...)

 Quan et vas acostant al final, sembla que tot hagi d'acabar en desastre (recorda: hi ha un quart llibre!) Però, de cop... final sorpresa! Vale, no és massa creïble, però... què passarà perquè calgui tot un altre llibre de Pnume? Mmmm... Properament a les vostres pantalles! (I a la meva!!!)

Nerilka's story

 El llibre de Moreta em va agradar molt. Només que, a poques pàgines del final, va deixar anar la bomba, i encara recordo com em va impactar el final de Moreta. El fet que, mig any després, encara em recordi de com em va impactar, suposo que és bastant significatiu.

 La història era com totes les altres de Pern... fins que arribava el final. Després, sense saber com, apareixia una noia, la Nerilka, que no sabies ni d'on havia sortit i que es casava amb l'Alessan. Com podia ser que l'Alessan s'hagués casat tan de seguida amb una noia, quan la Moreta acabava de morir? I, d'altra banda, no havien mort totes les filles d'en Tolocamp?

 Aquest llibre resol les dues preguntes que havien quedat, i va una mica més enllà.

 El llibre és diferent dels altres llibres de Pern, pel fet que la protagonista no és la genet de cap drac. A banda, la Nerilka no té la força que tenia la Moreta o la Lessa. Ja diu ella que no li hagués agradat ser genet de drac. Però té determinació, i explica les coses a la seva manera.

 Aquest, com la resta dels llibres de Pern, és un d'aquells llibres que és una petita joia. Crec que, després de llegir Moreta, és necessari llegir aquest per saber d'on ve i cap on va. I, d'altra banda, en cap lloc t'expliquen com és la vida fora dels weyrs, i aquí està molt ben explicat.

 En resum: un gran llibre!

El catalejo lacado

 Buf... És una llàstima que la trilogia hagi acabat amb un llibre tan fluix...

 Les llums del Nord em va encantar, i la daga no es quedava curta. Però aquest... aquest se m'ha fet pesadíssim.

 Em va costar molt entrar a la història. I, un cop entrada, només m'interessava el tros de la Mary (vaja, el tros més curt...) La resta, fins que en Will i la Lyra entren al regne dels morts, podria tallar-se sense cap mena de problema.

 I la senyora Coulter... A veure, com pot ser que la dolenta més dolenta de totes de cop s'adoni que vol ser bona i s'acabi tornant bona?

 I la història d'amor final? Buf... Ganes de fer venir llagrimeta fàcil? No, a mi no, però ho semblava... La veritat és que no li veig el què. Es podria haver acabat amb una amistat entre els dos nens, i tot hagués quedat encara millor. Si us plau!

 I que després de tants anys sigui tan fàcil véncer a en Metatron, que es deixi enganyar per la senyora Coulter? Va, home, va!

 Una cosa és escriure fantasia i crear altres móns (cosa que aquí en Pullman fa molt bé amb els mulefa), però l'altra és que la història no s'agafi per enlloc. I això és el que m'ha semblat: un afegitó a la història, que no sabia com acabar, i que s'ho ha fet venir bé perquè tot acabi bé, com en una pel.lícula... de llagrimeta fàcil, és clar.

 És una llàstima, perquè els dos primers llibres eren genials...

2011 en llibres

 Ja fa uns quants anys que porto el blog i que cada any faig un resum de l'any en lectures. Aquest any toca una taula (ja són uns quants anys!!!):

Any	Llibres	Pàgines/dia
2011	29	31-32
2010	38	40
2009	25	27-28
2008	26	26
2007	18	22-23

Aquest any han sigut 29 llibres (gairebé arribo als 30!!!), i 11601 pàgines, que fan una mitjana d'unes 31-32 pàgines. Està clar que no arriba a el que vaig fer l'any passat (difícil d'igualar), però sí que està una mica per sobre que els anys anteriors.

Els llibres que he llegit aquest any han estat:

1. Segunda fundación
2. La clau secreta de l'univers
3. Los Chasch
4. El juramento de Torak
5. El tesoro cósmico
6. Airman
7. Los jardines de la Luna
8. Foc
9. Festín de cuervos
10. Kôt
11. Los cazadores de mamuts
12. El retorn de les bruixes
13. Llums del Nord
14. Los límites de la fundación
15. El cazador de fantasmas
16. Her fearful symmetry
17. Las puertas de la casa de la muerte
18. A Mathematical Nature Walk
19. Moreta dama del dragón de Pern 
20. Cuando el mundo gira enamorado
21. El nombre del viento 
22. Los Wankh 
23. La daga 
24. La nit de l'oracle 
25. Fundación y Tierra 
26. La princesa de hielo 
27. The man who loved only numbers 
28. Heartstone 
29. Cita con Rama

 El millor llibre de l'any ha sigut, sense cap mena de dubte, "El nombre del viento". Però es mereixen un accèssit (i ben merescut): El que em quedava de la saga de la fundació (els 3 llibres que he llegit aquest any), en Hawking (tant La clau secreta de l'univers com el tesoro cósmico), Airman, Festín de cuervos, Los cazadores de mamuts (només he llegit un dels Hijos de la Tierra?), els llibres de les cròniques de la prehistòria (tant el Juramento de Torak com el cazador de fantasmas), Moreta, els Wankh, la trilogia de la matèria obscura i Cita con Rama (vaja, pràcticament tot el que he llegit!!! Això és que ha sigut un bon any!) El pitjor llibre de l'any se'l disputen "Kôt", "Her fearful symmetry", "La nit de l'oracle" i "Heartstone". No sabria amb quin quedar-me...

 Aquest any he acabat de rellegir la Fundació, que ja havia començat l'any passat, però les lectures han sigut bastant variades, i no hi veig gaire cap "patró"... He rellegit poc (només els llibres de la fundació), he llegit poquet en anglès (4 llibres en anglès, 8 en català i 17 en castellà) i he repartit els formats dels llibres (10 de la biblioteca -en paper, és clar-, 5 amb l'ebook -només?- i 14 en paper meus).

 Després de molts anys sense fer-ho, he tornat a llegir novel.la negra (La princesa de hielo), però han dominat, com sempre, la fantasia i la ciència ficció. He començat noves sagues: Tschai, Malaz, El retorn de les bruixes, La matèria obscura, El nombre del viento i la de la Princesa de hielo. També n'he acabat: la relectura de la Fundació i Les cròniques de la prehistòria.

 El meu "problema", ja es veu, són les sagues. Aquest any n'he començat 6 i només n'he acabat 2. Ja es veu que això no és sostenible... Però és que en comences una i... són molts llibres. Pots decidir no començar-ne alguna, però a vegades compres un llibre i resulta que pertany a una saga. Aghhhhhhhhhhhh. A vegades et regalen un llibre i és el cinquè d'una saga. Aghhhhhhhhhhh. I a vegades simplement vols començar una saga i... apa, una altra!

 En aquest moment, tinc unes quantes sagues "en procés". Les sagues en procés són aquelles que tinc començades, que tinc accés al següent llibre, i que en algun moment l'agafaré... Com a bon propòsit per l'any vinent (jajaja), vull reduir el nombre de sagues en procés. Com? Més endavant hi ha les sagues "en espera"...

• Los hijos de la tierra (en falten 3, que espero llegir en els propers mesos)
• Cronicas de Dragonlance (a extingir -o això em penso-, però li vull donar una oportunitat acabant la trilogia principal).
• Tschai (ara que el segon m'ha encantat, acabaré de veure si l'Adam Reith pot tornar a la Terra)
• Los jinetes de dragones de Pern (vaig aprofitar una comanda a l'amazon per comprar-ne uns quants, i estan a la llista de properes lectures). 
• La matèria obscura (ara mateix estic llegint el tercer, així que li queda poc de vida)
• Rama (ja tinc ganes de llegir el segon!)
• Erica Falck i Patrik Hedström (quan no sàpiga què agafar a la biblioteca, agafo el següent)

 La següent classe de sagues són les sagues "en pausa". Hi ha dos tipus de sagues: en les primeres estic esperant que surti el següent o intentant aconseguir-ne algun altre. No sé per què, cada cop n'hi ha més, i aquí sí que no hi puc fer res :-( Les segones són les sagues que em fa molta mandra continuar, i que estan per aquí esperant a que les reprengui... o no.

• Eragon (esperant que el quart arribi a la biblioteca i estigui lliure... ja no em ve d'aquí... de fet, ja gairebé ni recordo de què anava, i no tinc ganes de rellegir-me els tres primers... però sí que vull llegir-me el quart).
• Canción de hielo y fuego (a mig llegir el cinquè -esperava acabar-lo abans d'acabar l'any, però va a ser que no, i mentrestant esperant el sisè, i al ritme d'en Martin m'hi puc florir-).
• Cronicas de Malaz (esperant que tingui humor per llegir el tercer, que ja és a la biblioteca...)
• Graceling (esperant que surti l'últim...)
• El retorn de les bruixes (esperant el segon...)
• Spin (ja tinc l'últim a la llista d'espera, només em cal llegir-lo... De fet, podria estar a la llista de sagues en procés, però de moment s'ha quedat aquí)
• El nombre del viento (esperant que el segon estigui lliure a la biblioteca)

 I finalment, les sagues "en espera". Són sagues de les que tinc tots els llibres (o una bona part) i que em vull llegir, o com a mínim provar de llegir. Però comptant la llista de sagues que hi ha a dalt, s'aniran esperant a que n'acabi unes quantes... Perquè si tinc tantes sagues a la vegada (com ve essent normal últimament), al final les sagues se'm fan eternes. I si en tinc poquetes, no trigaré anys a llegir-les...

 És clar que no m'agrada llegir dos llibres seguits d'una mateixa saga, però hi ha altres coses a llegir, i si un parell de llibres no són prou "descans" per continuar amb un altre llibre de la mateixa saga, potser és que la saga no val la pena i cal posar-la en pausa...

 De moment, les sagues en espera són les que hi ha aquí a sota. S'accepten consells sobre l'ordre d'inici...

• Ciclo Pendragón (de fet, fa uns anys vaig llegir el primer, però fa tant de temps que ja ni recordo de què anava, així que començaré de nou...)
• Dune
• Lucky star
• Trilogia dels elfs
• El señor del tiempo
• Sajones, vikingos y normandos
• La rueda del tiempo
• Espacio Revelación
• King Raven
• The hunger games

 I, seguint en la mateixa línia de no tenir massa fronts oberts, un altre propòsit d'any nou: NO llegir tants llibres a la vegada! Aquest any, en un moment concret, estava llegint 8 llibres a la vegada! Bé, no tots a la vegada, però si paral.lelament... Miraré de no llegir-ne més de 3 a la vegada... Així, com amb les sagues, els llibres no se'm faran eterns, no tindré aquell neguit de tenir tantes històries al cap... i aniré més ràpid a llegir-los.

 Com a "deures" per l'any vinent, em faig 5 propòsits:

1. Que el nombre de sagues acabades sigui més gran que el nombre de sagues començades (costarà, però s'intentarà!)
2. Que quan hagi acabat de llegir els llibres que tinc a mitges, només llegeixi a la vegada: una novel.la, un llibre de divulgació i un d'escacs.
3. Llegir 30 llibres (surt a un cada 12 dies, que no és pas tant!).
4. Aprofitant l'estrena del hòbbit, i que fa temps que em vull rellegir El senyor dels Anells, rellegir-ho tot.
5. Comprar menys llibres en paper que els que llegeixo (en paper i meus). Diria que aquest és el propòsit més difícil de tots!

Cita con Rama

Feia temps que estava a la meva llista de llibres per llegir. I... m'alegro d'haver-lo fet passar per davant d'altres i haver-lo llegit ja!

Hi ha llibres que, quan els llegeixes, ja veus que tenen una qualitat. I aquest és un d'ells. Un gran llibre.

És un llibre antic, d'aquells que fa una mica de por llegir, perquè et penses que pot preveure coses que són totalment diferents, però cal dir que el futur que es veu, molts anys després de publicar-se, és bastant plausible. D'acord, a l'època que diu dubto que haguem colonitzat Mart, i ja per descomptat que no haurem colonitzat Mercuri ni cap satèl.lit de Júpiter, però fa gràcia llegir-ho.

Un dels moments estelars del llibre, almenys per mi, ha sigut quan el capità ha hagut de decidir entre deixar que el missil mercurià destrueixi Rama (podria haver-ho fet?) o destruir el missil i arriscar-se a que Rama conquereixi el Sistema Solar.

Pensava llegir només aquest primer, i esperar a que passés una mica de temps per llegir els altres 4. Però... després de la última frase del llibre, crec que no trigaré a llegir la segona part...

Heartstone

 Vaig comprar el llibre a Guildford. El venien a totes les biblioteques, i el publicitaven com un llibre en el que podies llegir com era el Guildford de feia anys... així que me'l vaig comprar.

 Com que era un totxo de llibre (unes 600 pàgines, només, però tapa dura), el meu objectiu era acabar-lo abans que em vinguessin a veure els meus pares a finals d'octubre de l'any passat, i així que el portessin ells cap a casa... Pensava que en unes 3 setmanes el podria llegir...

 Però quan van arribar els meus pares només portava unes 70 pàgines.

 Al principi la història es desenvolupava a Londres, i encara anava llegint. La història no em feia ni fu ni fa, però feia gràcia llegir sobre la ciutat.

 Quan vaig veure que no podria acabar-lo abans de finals d'octubre, el vaig anar deixant poc a poc... Entre que l'acció se n'anava de Londres (i ni tan sols van arribar a passar per Guildford!!!) i que vivia tot el dia en anglès, vaig decidir que esperaria a acabar-lo quan hagués tornat a casa.

 Però el llibre és tan soporífer, que fins i tot a casa em costava llegir-lo! De fet, va acabar essent la meva manera d'agafar la son... Si un dia no tenia son, només havia de llegir un parell de pàgines d'aquest llibre, i em quedava fregida. Però, és clar, a 2 pàgines per dia, el llibre s'ha anat fent etern!

 La història no té el més mínim interès. Representa que n'hauria de tenir, però és insulsa i dolenta.

 I per la resta... buf... soporífer.

 Però en un moment vaig decidir que el llibre no podria ser més fort que jo i que l'acabaria. I aquí està. Acabat.

 El conservaré per si algun dia passo una temporada d'insomni...

The man who loved only numbers

 Vaig trobar-lo al museu de la ciència i em va semblar que podia estar molt bé. Així que a la mínima que vaig poder, em vaig posar a llegir-lo...

 El primer capítol va ser genial. Explicava una mica la vida d'en Paul Erdos, i per això volia jo el llibre, no? El que passa és que, un cop llegit el primer capítol (no eren massa pàgines) em vaig preguntar: "I ara què explicarà?"

 Doncs no massa.

 La resta de llibre sembla una mica com per omplir. Amb un sol capítol no es fa un llibre. Així que l'autor es posa a explicar anècdotes. El problema és que, si estàs llegint un llibre de l'Erdos, t'imagines que la majoria d'anècdotes seran seves... doncs no!

 És un repàs a la història dels matemàtics i les excentricitats i anècdotes. De tant en tant torna a l'Erdos, però a vegades llegeixes pàgines que podrien pertànyer a un altre llibre.

 D'altra banda, a part del primer capítol, no hi ha res que segueixi un fil. Està tot molt posat com: "I ara explico aquesta anècdota, i després una altra que no té res a veure".

 M'ha decebut bastant (per no dir molt).

Rama

 Feia temps que tenia pendent la sèrie de Rama. O, com a mínim, "Cita con Rama". La veritat és que Cita con Rama em fa il.lusió de llegir, però les altres em fan una mica de mandra... Així que començarem amb aquesta primera, i llavors ja veurem què faig amb els altres.

 Tinc ganes de saber com resol la trobada amb els extraterrestres. Però m'interessa més la "ciència" que no pas les "persones". Així que potser les seqüeles no seran gaire interessants...

 De moment, però, ja he començat el primer...

La princesa de gel

 La novel.la està bé... feia temps que no llegia novel.la negra, així que no tinc massa amb què comparar, però l'he trobat una mica... lenta. Però per la resta, està prou bé.

 Per mi, una bona novel.la negra és aquella que et fa anar d'una banda a l'altra sense saber qui és el culpable. Aquesta novel.la és una mica diferent en aquest sentit, perquè tot és com molt lineal.

 Com amb les novel.les negres m'agrada anar escrivint quin crec que és l'assassí cada cop que es gira la truita. En aquest cas, he anat escrivint més coses, perquè la idea de qui era l'assassí no ha variat massa. I el fet de que jo ja sabés qui era l'assassí abans que es mostrés al llibre fa que potser no sigui una novel.la massa bona...

 Però bé, seguiré llegint els següents...

 I ara aquí, les coses que he anat pensant mentre el llegia (conté moooooooooooolts espòilers!)


Impressions durant la lectura...

1

Ostres... Ni tan sols presenta els personatges... Apareix directament amb una dona morta, i els personatges ja apareixeran després.

La primera impressió és que l'ha matat un home, però en cap lloc hi ha cap pronom masculí, així que la persona que fa molts anys que no llegeix novel.la negra, però que n'havia llegit, pensa que potser l'hagi matat una dona... que digui que l'estima no vol dir que sigui realment un home...

2

Mmmm... Molts personatges pel mig.

Suposo que ja està fet expressament (i ja es vol que sigui així), però el cunyat cau malament... Els personatges són tots com raros i foscos... Què passa, que tothom té algun secret, alguna cosa fosca?

L'home de l'Alex de moment no em sembla sospitós (seria massa obvi). Però tant la germana (germana? Hi ha alguna cosa rara? Per com en parlaven, em dóna la impressió que hi ha alguna cosa que no quadra) com la sòcia de la galeria em semblen d'allò més sospitoses...

3

D'acord, l'assassí és un home. Almenys es tracta a ell mateix en gènere masculí.

L'Alex estava embarassada... i ja havia tingut algun fill. La seva germana petita no serà en realitat la seva filla? Hi havia alguna cosa rara, i tot podria ser...


4

Unes quantes pàgines llegides i no ha passat res d'especial...

Penso en l'Anders, però ja està clar que està posat allà perquè et pensis que és raro i que hi té alguna cosa a veure.

Però, sobretot, penso en el fill desaparegut Lorentz. Una teoria que em ve al cap és que ell és l'assassí, que ell és el que havia estat sempre amb l'Alex... i que ell és el pare de la seva filla Júlia, que ha crescut com la seva germana (segueixo amb la mateixa teoria).

5

Jo tampoc crec que fos l'Anders. Més aviat penso en la persona amb qui havien jugat de petits ell i l'Alex. Segueixo pensant que aquesta persona és el fill Lorentz...

Tot i que sembla bastant clar que els inicis dels capítols són de l'Anders. Això vol dir que, si ell no és l'assassí, s'obre tot un ventall de possibilitats, i ja no té per què ser un home...

De la mateixa manera que amb Canción de Hielo y Fuego, m'agrada veure els punts de vista dels diferents personatges, però el punt de vista de l'Anna, víctima de maltractaments, m'ha costat de llegir...

I, d'altra banda... coi! Per què si algú descobreix alguna cosa (com ara el que falta a l'habitació) no ho diu?

6


Sabent que la Júlia és l'hereva de la Lorentz, cada cop estic més convençuda que la Júlia és filla del fill de la Lorentz (vaja, que és la seva néta...) I suposo que l'Alex era la seva mare (o no...)

El llibre s'ha tornat com molt lent... només parla de l'Erica i en Patrik. I quan pel que sigui descobreixen alguna cosa... segueixen sense dir res!

7

També s'han carregat a l'Anders? Penso en algú que no volia que parlés. El seu tercer amic? Qui és? Segueixo pensant que és el fill Lorentz.

També m'ha sorprès lo d'en Dan. Més llenya al foc. No crec que sigui en Dan qui l'ha matat. Però potser, si ella volgués parlar... No, suposo que no.

8

He canviat d'idea. Ara penso que l'assassí de l'Alex és en Jan.

L'Alex va quedar-se embarassada amb 12 anys (buf!) i el pare era el fill Lorentz. La seva filla va ser la Julia. Temps més tard, en Jan, que ja havia matat els seus pares, va matar al seu germà i es va desfer del cos. Va matar a l'Alex i l'Anders perquè sabien alguna cosa...

9

Tenia raó sobre la procedència de la Julia (pare i mare). El que no sabia és que l'haguessin violat (a l'Alex). Però ara m'intriga més per què va desaparèixer en Nils (tot i que continuo pensant que la culpa és d'en Jan).

10

Així que l'Anders realment es va suicidar. Però ara... ara apareix la Vera, la mare de l'Anders, com a possible assassina de l'Alex. Tinc 2 teories:
- Va ser en Jan, perquè no volia que es sabés que la Julia era filla d'en Nils (i perdre l'herència).
- Va ser la Vera, perquè no es remogués el passat.

11

Jeje. Finalment va ser la Vera i jo ho vaig saber abans que en Patrik.

Quedava, però, el tema d'en Nils. Pensava que havia sigut en Jan sol, però ja veig que van ser els tres...

Tot i així, hi ha una cosa que m'ha quedat penjada: no em crec que en Lucas no anés a buscar l'Anna després de que ella el deixés...

Fundación y Tierra

 I amb aquest llibre arribo al final de la relectura de la Fundació. Hi tornaré. D'aquí a un temps, que espero que no sigui tant com aquesta vegada.

 Fundació i Terra és un llibre que normalment no té massa bones crítiques, suposo que perquè el final, després de totes les aventures, és una mica brusc i en voldries més.

 Però a mi m'agrada aquesta búsqueda de la Terra, com es van acostant, seguint pistes, i trobant diversos móns, cada cop més propers. Com et fa pensar en què passaria en un planeta humà en el que els humans han desaparegut. I en la tristesa de veure com la Terra és un lloc inhabitable.

 I, en conjunt, una gran lectura, tant del llibre com de la sèrie en conjunt. Asimov, és clar! Com sempre!