Properament...

Fa sis mesos, vaig decidir que volia llegir els següents llibres:

• A mathematical nature walk
  
• Los cazadores de mamuts
  
• Moreta dama del dragón de Pern
  
• Los límites de la fundación
  
• FOC
  
• Her Fearful Symmetry
  

Pels pèls, però he acabat llegint-los tots! L'experiència ha sigut bona: la majoria dels llibres de la llista han sigut bons i m'ha agradat llegir-los. I la pila de llibres per llegir ha disminuït una mica... o no, perquè diria que la velocitat de compra és més gran que la velocitat de lectura...

Per seguir amb la mateixa tònica, ara tinc pendents i vull llegir/rellegir en els propers sis mesos els següents llibres:

• The man who loved only numbers
  
• A Dance with Dragons
  
• Fundación y Tierra
  
• Las llanuras del tránsito
  
• Espacio revelación
  
• Wankh
  

Però a més hi ha un bonus... Com que m'agrada llegir, a vegades la gent em regala llibres. Però com que els llibres són llibres i tant li fa quin llibre es regala (no ho dic jo, eh!) puc acabar amb el best seller de moda o algun llibre dels que jo no llegiria mai per voluntat pròpia.

Fins ara, els llibres s'anaven quedant arraconats a darrere de la pila de llibres que vull llegir. Però un dia, fent recompte de llibres, em vaig adonar que tenia 18 llibres en aquella pila! És lectura per més de mig any! I el pitjor de tot és que va creixent!!! Així que vaig decidir que cada 6 mesos en llegiria un. Sí, ja ho sé, no se m'escapa que són 9 anys (en cas que no n'aparegui cap de nou), però el que vull és que, com a mínim, la pila no vagi augmentant... Que vaja, si algun dia aconsegueixo llegir tot el que vull llegir, em quedarien només els "lletjos"! I qui sap, potser algun m'agrada i tot!

I, com que em fa sempre molta mandra posar-me a llegir-ne un, serà el setè de la llista (o sigui, ja el tindré triat i només serà agafar-lo un dia). Si el llibre ja està triat prèviament i programat per llegir, serà més fàcil llegir-lo. El llibre escollit per llegir abans de l'1 de març és...

• La nit de l'oracle
  

(de veritat que em fa mooooooooooooooolta mandra!)

Que com és que no havia vist que tenia 18 llibres a la pila "buf..."? Doncs perquè aquesta és la meva pila:



Els llibres de la pila "buf..." estan en una segona fila. I aquí, és clar, només hi ha llibres en paper. Els llibres que estan pendents al lector estan en un fitxer...

L'objectiu és que, amb el temps, la "pila" es converteixi en una "pileta", que acabi fent de "cua". El problema és que, amb la de sagues que hi ha, és tan fàcil afegir 7 o 8 llibres de cop... que llavors es triguen mesos a llegir!

Moreta dama del dragón de Pern

D'una banda, volia llegir aquest llibre, perquè tots els llibres de Pern m'encanten.


Però de l'altra, sabia que un cop llegit aquest, no en tinc cap més per llegir. No sé com trobar els altres. I com que era l'últim, esperava per no acabar-los.

El llibre és com els altres, genial. Però és diferent a la seva manera.

Més que Moreta, es podria haver titulat alguna cosa de la plaga. M'encanta quan tenen arxius amb coses que es sabien anteriorment i que ara s'han perdut (com és el cas de les vacunes) i tota la part d'intentar trobar com curar la plaga és genial.

Però no es pot acabar aquest llibre sense que el final condicioni tot el que has llegit abans. Vas llegint, i penses: "No pot ser". Però sí, és.

Suposo que sense aquest final, en els altres llibres no s'hagués parlat de la Moreta. Però... ostres! Hagués agraït que el llibre acabés millor del que ha acabat.

Però, de totes formes, mirat amb la perspectiva de 10 minuts que fa que l'he acabat, tot queda tancat. Però... buf, quin malestar que deixa! (El final, la resta del llibre està molt bé!)

A Mathematical Nature Walk

Fa molts mesos, a principi de gener, vaig llegir la introducció d'un llibre que em va semblar genial. Em vaig posar a llegir-lo ràpidament, esperant trobar-hi moltes coses interessants. O, com a mínim, tan interessants com la introducció.

El fet que un llibre de menys de 250 pàgines m'hagi "durat" 8 mesos, ja és un indicatiu que hi havia alguna cosa que no funcionava en el llibre... o, com a mínim, que a mi no em funcionava...

El llibre consta d'unes quantes preguntes, i l'autor n'intenta donar les respostes. El problema?

Doncs hi ha un primer problema, que moltes preguntes són "xorres", o repetides (realment és necessari posar una pregunta de saber quant de temps es necessitaria per omplir el Gran Canyó després de calcular quant de temps es trigaria a buidar el llac Ness?).

Segon problema: ja de bon principi, fa servir les unitats que li dóna la gana. Comença amb milles, cosa que em molesta bastant, però s'aguanta. Però llavors, a mig llibre (i enmig d'una mateixa pregunta!) posa resultats parcials en Km/h, per exemple, i de cop et posa un altre resultat en m/s, per acabar posant el resultat final en milles/h (!!!) Realment, aquestes coses em fan ballar el cap, i deixo el llibre fastiguejada.

I llavors venen les respostes... N'hi ha alguna (poquetes) que m'han deixat contenta. Però la resta...

Hi ha respostes a preguntes molt senzilles, que només necessiten un factor de conversió. Aquí res a dir de la resposta (però potser sí de la pregunta).

Hi ha respostes del tipus "suposem que la vaca és esfèrica i anem a calcular-ne el volum"...

I llavors hi ha respostes on comença a fer càlculs pel mig, que o estàs molt atent (i fas uns quants càlculs tu) o et perds. Però en aquests, la major part dels casos són de "vaques esfèriques".

En resum: jo no el recomanaria a ningú. Però sóc conscient que és possible que el problema sigui meu, i que no hagi acabat d'entendre el que m'està explicant, i que per això no el trobi útil. La idea és bona. La introducció és genial. Però llavors... per què no són les preguntes (i respostes) com les de la introducció?

Las puertas de la casa de la muerte

Acabat!

Després d'un mes llegint el mateix llibre, la sensació que tinc és: "Per fi s'ha acabat!"

Llegir Erikson no és fàcil. Ja ho vaig dir en el primer llibre, i malgrat que aquest és molt millor, continua essent complicat. No és un llibre que puguis llegir mentre mires un partit de fútbol, per exemple, perquè no t'enteraràs de res (igual que amb la tele posada, o amb l'atenció a mitges). A part d'això, tot i llegir-lo amb atenció, l'Erikson es fa un fart de jugar amb tu, deixant coses mig explicades, perquè tu acabis de fer-te la història. O llegeixes amb atenció i tens memòria, o no t'enteres de res (o potser és que jo sóc tonta). Per no parlar de les converses on hi ha 3 persones (o fins i tot a vegades 2), i no queda clar qui diu què, amb el conseqüent augment de confusió.

Però, a part de tot això, la història és bona (és el que fa que me'l llegeixi, que sinó no ho faria pas!).

També s'agraeix el fet de que sigui realment una saga: els personatges continuen la seva història en llibres successius (els que aconsegueixen sobreviure, que això és pitjor que Canción de Hielo y Fuego!), però cada llibre és tancat, i els múltiples fils tenen un principi i (més o menys) un final. Almenys no et deixa amb la història pendent d'un fil al final del llibre, cosa que agraeixo enormement.

La història es desenvolupa en un continent diferent que el primer llibre, però al principi, el fet de que surtin alguns personatges que venen de l'altre continent, fa que de seguida t'enganxis al llibre. I com que hi ha acció durant tot el llibre, no es fa avorrit (encara que al final tinguis moltes ganes d'acabar-lo!)

Això sí: m'he quedat amb les ganes de saber com acabarà l'enfrontament entre les dues germanes...

A Dance with Dragons

Ja el tinc aquí!!!

Ara, a llegir-lo aviat. Veurem si després de llegir els anteriors en castellà, si em costarà llegir aquest en anglès (per si és massa rebuscat, i també pels noms de llocs i persones...)

Abans de començar, a veure si em sap resoldre algunes preguntes...

Preguntes que espero que em respongui

• On és en Rickon? Quins poders té? Quins poders té en Peludo? Per què no ha tornat a sortir més?
  
• Què passa amb en Theon? Tornarà? Reclamarà el tron de les Illes?
  
• La Brienne va morir? I si no ho va fer, trairà en Jaime?
  
• Què fa en Bran a l'altra banda del mur?
  
• L'Arya tornarà per venjar-se de la gent? Està cega de veritat?
  
• L'Stannis declararà finalment la guerra als Lannister? O lluitarà al mur?
  
• La Dany acabarà arribant? A on desembarcarà?
  
• L'Asha acabarà tenint protagonisme?
  
• Qui va matar en Balon Greyjoy? L'Euron hi va tenir res a veure?
  
• La Cersei aconseguirà salvar-se? I la Margaery?
  
• En Sam aconseguirà ser maestre?
  
• Què ha passat amb l'Elí?
  
• Qui assessorarà en Tommen? Seguirà essent tan petit i es deixarà dominar com fins ara?
  
• Què passarà amb la Myrcella?
  
• La Sansa acabarà essent la mestressa del Niu d'Aguiles?
  
• Per què volia la Margaery el te de la lluna?
  

Preguntes que sé que no em respondrà (però que m'agradaria que ho fes!)

• Qui és la mare (i/o el pare) d'en Jon? Per què tan de secretisme amb això?
  
• Què se n'ha fet de la Nymmeria? Segueix viva en algun lloc? En algun moment es reunirà amb l'Arya?
  
• Algun dels germans Stark (afegint-hi en Jon) sabrà que algun altre dels seus germans (exceptuant en Jon) està viu?
  

Her fearful symmetry

Buf...

Tan bo que era "La mujer del viajero en el tiempo", però aquest llibre... buf!!!

Quan portava una tercera part del llibre tenia intenció de deixar-lo... i això que no sóc de deixar llibres a mitges...

El llibre està dividit en 3 parts. A la primera, la història d'en Martin i la Maritje m'hi sobra. Però encara...

A la segona part, va arribar un moment que no hi havia cap fil que m'agradés: en Martin estava com una xota i no m'interessava per res; en Robert seguint a les bessones d'amagat i mig boig també em posava dels nervis; i les bessones eren odioses. Mare meva, quina mania que feien agafar! Sobretot la Julia. Vinga a viure la vida, sense fer res de profit, només perquè "encara no ho han decidit". Buf...

Des d'allà, el llibre s'ha fet interminable. La història de l'Edie i l'Elspeth ja es preveia des del principi del llibre. La "idea" de la Valentina, també. I el que faria l'Elspeth amb la idea de la Valentina, també.

Tot plegat, un d'aquells llibres que són més un malson que un llibre.

El cazador de fantasmas

Sisè... i últim.

Aquí s'acaben les aventures d'en Torak i la Renn en un món prehistòric i ple de màgia. Tot i que, per tal com acaba, hi podria haver hagut un setè llibre. D'acord, ja no queden devoradors d'ànimes, però hi podria haver molta més història.

El llibre no aporta res de nou en quant a nous llocs o noves costums d'altres pobles. És clar que després de veure el bosc, les illes, la muntanya, el bosc profund... ja queden poques coses per explicar!

La història, com en tots els llibres, té el mateix patró de sempre: en Torak està amenaçat, abandona la Renn perquè no vol posar-la en perill, ella corre a darrere seu, busquen algun devorador d'ànimes, l'acaben vencent, i tots feliços.

I això no vol dir que el llibre no sigui bo. Ho és. Però sovint (i sobretot me n'adono al llegir a la vegada Los hijos de la Tierra) és una història molt senzilla, que ja saps com acabarà, i ja saps quina estructura tindrà.

Però en resum, els sis llibres és una sèrie molt recomanable. Llàstima que ja s'hagi acabat!

Los límites de la fundación

Asimov, com sempre, genial.

Rellegir la fundació està essent molt productiu, sobretot perquè no recordo gaire bé les coses, i en cert sentit, com que només en tinc una idea general, és com si la tornés a llegir per primer cop. Aquest cop no trigaré tant de temps a rellegir-la!

Com els altres, aquest també té trossos genials. La conversa entre l'alcaldesa Branno i en Gendival és immillorable. Així com la intel.ligència de l'alcaldesa per parar la trampa a en Compor. I, és clar, la intel.ligència d'en Trevize a l'hora d'escollir que tot quedi tal com està.

Es veu que aquest llibre és posterior, però tot i així, segueix tenint la gràcia de tots els llibres de la fundació.

Llums del nord

Vaig agafar el llibre de la biblioteca un dia en què no hi havia cap "novetat" que em cridés l'atenció, i en el que no havia anat amb cap "recomanació" per buscar. Vaig estar mirant, i mirant, i em va semblar un llibre "conegut", d'aquells que ha llegit molta gent (si fins i tot n'han fet una pel.lícula, per alguna cosa serà... o potser és primer la pel.lícula i després el boom del llibre?). Va ser una mica de curiositat, però he de reconèixer que em feia mooooooooooooolta mandra llegir-lo. Pensava que no m'agradaria gens.

M'equivocava.

Porto una bona ratxa de llibres que m'estan agradant, i aquest no ha sigut una excepció. Ja des del principi que em va enganxar, i encantar!

D'acord, en alguns moments la Lyra em cansava una mica, i al final, quan en Roger es mor, m'he enfadat bastant...

Però, en general, un gran llibre. A veure quan agafo el següent...

El descobriment de les bruixes

Sí i no.

El llibre comença amb ritme, enganxa de seguida, i té un no sé què que em crida l'atenció.

Fins que apareix en Matthew.

Aleshores el llibre es converteix en una còpia adulta de la saga de Crepúsculo. En Matthew és una barreja entre l'Edward Cullen amb el doble d'edat i en Carlisle Cullen. Si fins i tot es dedica al mateix!

La part "vampírica" em sembla tant un "faig això, que ja sé que ven", que em feia ràbia i tot.

Però llavors tornen les bruixes i la part "bruixa". A més, hi ha viatges en el temps... i això em pot! No hi ha llibre de viatges en el temps que no em captivi!

Llàstima que el llibre just acaba quan ja em pensava que coneixeria l'Anglaterra de fa uns quants segles...

Així que s'haurà d'esperar al segon (i tercer) llibres. Llibres que llegiré perquè tinc curiositat per saber com s'ho fa per lligar la història amb el viatge al passat... i perquè tinc ganes de saber com aconsegueix que acabi bé un llibre amb una persona "mortal" i una que pot viure molts segles... a poder ser, sense copiar el final de Crepuscle...

Veurem com és la continuació... quan surti.