El millor del llibre: feia temps que un llibre no m'enganxava tant com aquest. No podia parar de llegir!
El pitjor: com sempre la traducció... Si no vols traduir cap nom de persona, i a la Fire li segueixes dient Fire, per què aleshores el llibre no es diu Fire i no pas Foc? Per què només es tradueixen alguns dels noms propis? I per què els noms de ciutats i llocs sí que es tradueixen?
A mi m'ha agradat molt més que Graceling. Tot i que no recordo gaire Graceling, recordo que després de llegir-lo em feia molta mandra llegir Foc... però ara em fa il.lusió llegir el següent llibre (quan surti, és clar!)
Potser és degut al fet que et fiques dins del que pensa la Fire, i veus la seva lluita interna, entre el que és i el que no vol ser, però m'ha agradat molt.
És un llibre senzill, ràpid de llegir, sense massa descripcions (gairebé tot és acció...), però que fa que et facis una idea de com és aquest món on hi viuen monstres que són capaços d'entrar a la ment de les persones i "controlar-los".
També explica una mica d'on ve el rei Leck, però aquesta part potser és la que m'ha semblat més fluixa de totes: està explicat molt per sobre... i acaba massa "fàcil". No m'agraden els finals fàcils!
Per llegir-lo ràpid i sense haver-s'hi d'esforçar massa.
3 comentaris:
Doncs jo ara estic amb l'audiollibre de Graceling, del que havia sentit coses bastants bones, i he de dir que no està a les alçades de les meves expectatives. El trobo entretingut i, de fet, crec que és una bona novel·la juvenil, però no té gaires lectures. Em plantejava si seguir amb el segon, però la teva ressenya m'ha convençut.
Bé, potser Foc és una mica "femení"... però està prou bé.
No té perquè ser un problema si el llibre està bé. Tnanks!
Publica un comentari a l'entrada