Asimov, com sempre, genial.
Rellegir la fundació està essent molt productiu, sobretot perquè no recordo gaire bé les coses, i en cert sentit, com que només en tinc una idea general, és com si la tornés a llegir per primer cop. Aquest cop no trigaré tant de temps a rellegir-la!
Com els altres, aquest també té trossos genials. La conversa entre l'alcaldesa Branno i en Gendival és immillorable. Així com la intel.ligència de l'alcaldesa per parar la trampa a en Compor. I, és clar, la intel.ligència d'en Trevize a l'hora d'escollir que tot quedi tal com està.
Es veu que aquest llibre és posterior, però tot i així, segueix tenint la gràcia de tots els llibres de la fundació.
2 comentaris:
Quan els vaig llegir a l'institut aquest és un dels que més em va agradar. De fet l'únic que em va fer una mica de ràbia (però no ho vull dir molt fort, l'hauria de rellegir) va ser l'últim de tots, Fundación Y Tierra. Recordo que em vaig sentir estafat.
Els primers els vaig rellegir fa 2 o 3 anys. Em van agradar molt però vaig pensar que havien envellit malament. No se si els recomanaria a algú que encara no els hagués llegit. En qualsevol cas van ser la meva porta d'entrada a la cifi, com El Senyor dels Anells ho va ser a la fantasia.
El que tinc moltes ganes de rellegit és La Historia Interminable :-) (se que no té res a veure, però...)
A mi no n'hi ha cap que em faci ràbia, però... els he deixat al meu pare i no li agraden...
La meva porta d'entrada a la sci-fi van ser els contes sobre robots de l'Asimov (també els he de rellegir...), i és clar, amb tots aquests em cau la bava...
La història interminable la vaig rellegir fa un parell d'anys (hi ha l'enllaç per aquí a la dreta) i em va tornar a encantar :-D
Després d'aquests em rellegiré el senyor dels anells (un altre clàssic). A la llista de clàssics per rellegir hi tinc Momo, Els tres mosqueters, De la Tierra a la Luna i Colmillo blanco. No tenen res a veure amb això, però tinc ganes de rellegir-los...
Publica un comentari a l'entrada