El nombre del viento

 Hi ha llibres que, fins i tot abans d'arribar a la quarta part del llibre, saps que t'agradaran fins al final. I que, mentre els estàs llegint ja estàs pensant en el dia que els rellegiràs. Llibres que són una petita joia, i que se'n troben molt pocs. Un cada molts llibres. Llibres que val la pena llegir. I rellegir.

 El nombre del viento és un d'aquests llibres.

 N'havia sentit coses molt bones, i finalment vaig demanar-lo a la biblioteca. Però segurament me l'acabi comprant en paper, perquè m'agrada tenir les petites joies que es troben de tant en tant.

 Malgrat tot, cap a la meitat del llibre vaig estar a punt d'abandonar-lo... Quan en Kvothe entra a la universitat, tot es transforma en una espècie de Harry Potter: un nen ric i de bona família li fa la vida impossible, algun professor el vol fer fora, és millor que els altres i els seus companys (excepte un parell) li tenen ràbia i no volen saber res d'ell... En fi, que jo ja havia llegit Harry Potter i no volia tornar a llegir-lo!

 Per sort, però, el llibre torna a parlar de música, i malgrat que en Harry Potter és bastant present, es pot anar llegint... fins que et torna a enganxar i t'oblides d'en Harry.

 Passat l'escoll de la meitat de llibre, es torna a posar interessant i torna a ser com al principi. Són genials els interludis que hi ha, on en Kvothe parla amb el cronista i en Blast.

 I, com és molt normal, ara a esperar que surti el segon...

The Boy in the Striped Pyjamas - 0

Resulta que a anglès em fan llegir "The Boy in the Striped Pyjamas". La "idea" és que ens convencem que som capaços de llegir una novel.la en anglès (...)

 Per començar, ja no és un llibre que em faci il.lusió llegir. No és la classe de llibres que llegeixo, però almenys, si fos un llibre ubicat en els camps de concentració amb una història factible, encara, però així...

 Però això no és el que més em toca els nassos... Ens faran 4 exàmens del llibre. Com que el llibre té 20 capítols, a cada examen ens entraran 5 capítols (bonica forma de dividir un llibre...)

 No, els exàmens no és el que em molesta (...) El llibre és molt petit. Fins i tot jo, que sóc lenta llegint, crec que trigaria un màxim de dues setmanes a llegir-lo...

 Aleshores, quin és el problema?

 Doncs que el primer examen, el dels 5 primers capítols, és d'aquí a un parell de setmanes. L'últim examen, el dels 5 últims, serà a finals de febrer... d'aquí a... 4 mesos!!!

 Si em llegeixo ara el llibre, al febrer no recordaré de què anava ni de conya.

 Si me'l llegeixo i cada cop que s'acosti l'examen em rellegeixo el tros que entra a examen, estaré rellegint un llibre que ja he decidit que no vull rellegir...

 I si llegeixo ara 5 capítols, i 5 capítols més d'aquí a un mes... quina manera més dolenta de llegir un llibre.

 Alguna idea més?

 No podrien fer un examen al final de tot el llibre i ja està?

Cuando el mundo gira enamorado

No puc dir que sigui un llibre dolent (...) però si que puc dir que no m'ha agradat.

Me'l va deixar una companya i no vaig saber dir que no, tot i que ja sabia que aquesta classe de llibres no m'agraden.

Sé que la gent que se'n va sortir dels camps de concentració segurament ho va fer perquè va tenir molta sort, però la forma que té l'autor d'explicar-ho (com en el cas en què el protagonista arriba a Auswitch, i malgrat que l'envien als forns, ell s'autoenvia cap a l'altra banda) m'ha semblat massa pel.liculero.

 Això per no parlar del fet que l'autor sembla haver agafat "El hombre en busca de sentido" (llibre que no he llegit) i explicant-ho tot des d'allà, però sense haver conegut l'autor.

 Crec que la vida de la gent que va viure als camps de concentració va ser molt dura, però no m'agrada llegir ficció sobre la realitat. I més, quan aquesta ficció està disfressada de biografia, que s'ha tret d'una biografia real de l'autor. Realment... crec que és un llibre prescindible del tot, però entenc que hi hagi gent a qui li pugui agradar...

 Segurament "El hombre en busca de sentido" és un llibre molt més bo, molt més ben explicat, i molt més real. Però, segurament (i dic segurament, perquè no l'he llegit), si el llegís, em trobaria exactament el mateix que en aquest llibre (això sí: segur que molt més ben explicat). Però havent-ne llegit un, ja dubto que en llegeixi l'altre...

A Dance With Dragons, pla B

 El llibre (la part que m'he llegit) m'encanta. I a la que m'hi poso, no puc parar de llegir, però...

 ... però no sé què coi li passa al llibre, que vaig lentíssima llegint. Fa un mes que el tinc i... només he llegit 160 pàgines! O sigui, no res.

 Entre que és massa pesat (de pes!) i no me l'enduc pels llocs, i que últimament als vespres tinc més ganes de dormir que de llegir, m'està durant massa...

 Resultat? Avui havia de tornar "La sombra del viento" a la biblioteca... i encara no l'he ni començat!!! Vergonya m'hauria de fer!

 Conclusió: començo La sombra del viento (i ja aniran... 5 lectures simultànies!) i em prenc A Dance amb més calma...

 Tot i així, deixo amb un paràgraf. La Danny em començarà a caure bé? Per què m'agrada tant el llibre i estic trigant tant a llegir-lo?

Mother of dragons, Daenerys thought. Mother of monsters. What have I unleashed upon the world? A queen I am, but my throne is made of burned bones, and it rests on quicksand. Without dragons, how could she hope to hold Meereen, much less win back Westeros? I am the blood of the dragon, she thought. If they are monsters, so am I.

A Dance with Dragons - 1

 Reconec que m'ha costat bastant entrar en el llibre... Porto 10 dies amb ell i he llegit... què? 70 pàgines?

 Al principi no entenia res i no sabia si era jo, l'anglès o en Martin... Vaig arribar a la conclusió que era una mica tot. Però sobretot en Martin amb els seus pròlegs i epílegs amb personatges estranys (o nous) en els que costa situar-se.

 El fet que després seguís un capítol amb en Tyrion i un altre amb la Danny no va ajudar gaire a que em posés a llegir amb ganes...

 Però els següents capítols (Jon i Bran) han fet que hagi entrat en el llibre de ple... És clar que ara torna en Tyrion i ja veurem!

 Respecte a en Jon: jo sempre l'havia vist molt íntegre i em pensava que ho seguiria essent. Però que ja en aquest primer capítol hi hagi un tros de frase així:

if the letter had been sealed with a direwolf instead of a crowned stag, and signed by Jon Stark, Lord of Winterfell. It is too late for such misgivings. You made your choice.

 Mmm... En Jon començarà a dubtar? Ja sé que va saltar-se el jurament amb la Ygritte, però... no m'agradaria que ho fes.

 Per la banda d'en Bran, estic ben intrigada...

 - Qui (o què) és en Coldhands? Per què els ajuda (si és que els ajuda)?
 - En Benjen Stark és un dels morts? Per què hi ha tants homes de la guàrdia de nit morts més enllà del mur?

Properament...

Fa sis mesos, vaig decidir que volia llegir els següents llibres:

• A mathematical nature walk
  
• Los cazadores de mamuts
  
• Moreta dama del dragón de Pern
  
• Los límites de la fundación
  
• FOC
  
• Her Fearful Symmetry
  

Pels pèls, però he acabat llegint-los tots! L'experiència ha sigut bona: la majoria dels llibres de la llista han sigut bons i m'ha agradat llegir-los. I la pila de llibres per llegir ha disminuït una mica... o no, perquè diria que la velocitat de compra és més gran que la velocitat de lectura...

Per seguir amb la mateixa tònica, ara tinc pendents i vull llegir/rellegir en els propers sis mesos els següents llibres:

• The man who loved only numbers
  
• A Dance with Dragons
  
• Fundación y Tierra
  
• Las llanuras del tránsito
  
• Espacio revelación
  
• Wankh
  

Però a més hi ha un bonus... Com que m'agrada llegir, a vegades la gent em regala llibres. Però com que els llibres són llibres i tant li fa quin llibre es regala (no ho dic jo, eh!) puc acabar amb el best seller de moda o algun llibre dels que jo no llegiria mai per voluntat pròpia.

Fins ara, els llibres s'anaven quedant arraconats a darrere de la pila de llibres que vull llegir. Però un dia, fent recompte de llibres, em vaig adonar que tenia 18 llibres en aquella pila! És lectura per més de mig any! I el pitjor de tot és que va creixent!!! Així que vaig decidir que cada 6 mesos en llegiria un. Sí, ja ho sé, no se m'escapa que són 9 anys (en cas que no n'aparegui cap de nou), però el que vull és que, com a mínim, la pila no vagi augmentant... Que vaja, si algun dia aconsegueixo llegir tot el que vull llegir, em quedarien només els "lletjos"! I qui sap, potser algun m'agrada i tot!

I, com que em fa sempre molta mandra posar-me a llegir-ne un, serà el setè de la llista (o sigui, ja el tindré triat i només serà agafar-lo un dia). Si el llibre ja està triat prèviament i programat per llegir, serà més fàcil llegir-lo. El llibre escollit per llegir abans de l'1 de març és...

• La nit de l'oracle
  

(de veritat que em fa mooooooooooooooolta mandra!)

Que com és que no havia vist que tenia 18 llibres a la pila "buf..."? Doncs perquè aquesta és la meva pila:



Els llibres de la pila "buf..." estan en una segona fila. I aquí, és clar, només hi ha llibres en paper. Els llibres que estan pendents al lector estan en un fitxer...

L'objectiu és que, amb el temps, la "pila" es converteixi en una "pileta", que acabi fent de "cua". El problema és que, amb la de sagues que hi ha, és tan fàcil afegir 7 o 8 llibres de cop... que llavors es triguen mesos a llegir!

Moreta dama del dragón de Pern

D'una banda, volia llegir aquest llibre, perquè tots els llibres de Pern m'encanten.


Però de l'altra, sabia que un cop llegit aquest, no en tinc cap més per llegir. No sé com trobar els altres. I com que era l'últim, esperava per no acabar-los.

El llibre és com els altres, genial. Però és diferent a la seva manera.

Més que Moreta, es podria haver titulat alguna cosa de la plaga. M'encanta quan tenen arxius amb coses que es sabien anteriorment i que ara s'han perdut (com és el cas de les vacunes) i tota la part d'intentar trobar com curar la plaga és genial.

Però no es pot acabar aquest llibre sense que el final condicioni tot el que has llegit abans. Vas llegint, i penses: "No pot ser". Però sí, és.

Suposo que sense aquest final, en els altres llibres no s'hagués parlat de la Moreta. Però... ostres! Hagués agraït que el llibre acabés millor del que ha acabat.

Però, de totes formes, mirat amb la perspectiva de 10 minuts que fa que l'he acabat, tot queda tancat. Però... buf, quin malestar que deixa! (El final, la resta del llibre està molt bé!)

A Mathematical Nature Walk

Fa molts mesos, a principi de gener, vaig llegir la introducció d'un llibre que em va semblar genial. Em vaig posar a llegir-lo ràpidament, esperant trobar-hi moltes coses interessants. O, com a mínim, tan interessants com la introducció.

El fet que un llibre de menys de 250 pàgines m'hagi "durat" 8 mesos, ja és un indicatiu que hi havia alguna cosa que no funcionava en el llibre... o, com a mínim, que a mi no em funcionava...

El llibre consta d'unes quantes preguntes, i l'autor n'intenta donar les respostes. El problema?

Doncs hi ha un primer problema, que moltes preguntes són "xorres", o repetides (realment és necessari posar una pregunta de saber quant de temps es necessitaria per omplir el Gran Canyó després de calcular quant de temps es trigaria a buidar el llac Ness?).

Segon problema: ja de bon principi, fa servir les unitats que li dóna la gana. Comença amb milles, cosa que em molesta bastant, però s'aguanta. Però llavors, a mig llibre (i enmig d'una mateixa pregunta!) posa resultats parcials en Km/h, per exemple, i de cop et posa un altre resultat en m/s, per acabar posant el resultat final en milles/h (!!!) Realment, aquestes coses em fan ballar el cap, i deixo el llibre fastiguejada.

I llavors venen les respostes... N'hi ha alguna (poquetes) que m'han deixat contenta. Però la resta...

Hi ha respostes a preguntes molt senzilles, que només necessiten un factor de conversió. Aquí res a dir de la resposta (però potser sí de la pregunta).

Hi ha respostes del tipus "suposem que la vaca és esfèrica i anem a calcular-ne el volum"...

I llavors hi ha respostes on comença a fer càlculs pel mig, que o estàs molt atent (i fas uns quants càlculs tu) o et perds. Però en aquests, la major part dels casos són de "vaques esfèriques".

En resum: jo no el recomanaria a ningú. Però sóc conscient que és possible que el problema sigui meu, i que no hagi acabat d'entendre el que m'està explicant, i que per això no el trobi útil. La idea és bona. La introducció és genial. Però llavors... per què no són les preguntes (i respostes) com les de la introducció?

Las puertas de la casa de la muerte

Acabat!

Després d'un mes llegint el mateix llibre, la sensació que tinc és: "Per fi s'ha acabat!"

Llegir Erikson no és fàcil. Ja ho vaig dir en el primer llibre, i malgrat que aquest és molt millor, continua essent complicat. No és un llibre que puguis llegir mentre mires un partit de fútbol, per exemple, perquè no t'enteraràs de res (igual que amb la tele posada, o amb l'atenció a mitges). A part d'això, tot i llegir-lo amb atenció, l'Erikson es fa un fart de jugar amb tu, deixant coses mig explicades, perquè tu acabis de fer-te la història. O llegeixes amb atenció i tens memòria, o no t'enteres de res (o potser és que jo sóc tonta). Per no parlar de les converses on hi ha 3 persones (o fins i tot a vegades 2), i no queda clar qui diu què, amb el conseqüent augment de confusió.

Però, a part de tot això, la història és bona (és el que fa que me'l llegeixi, que sinó no ho faria pas!).

També s'agraeix el fet de que sigui realment una saga: els personatges continuen la seva història en llibres successius (els que aconsegueixen sobreviure, que això és pitjor que Canción de Hielo y Fuego!), però cada llibre és tancat, i els múltiples fils tenen un principi i (més o menys) un final. Almenys no et deixa amb la història pendent d'un fil al final del llibre, cosa que agraeixo enormement.

La història es desenvolupa en un continent diferent que el primer llibre, però al principi, el fet de que surtin alguns personatges que venen de l'altre continent, fa que de seguida t'enganxis al llibre. I com que hi ha acció durant tot el llibre, no es fa avorrit (encara que al final tinguis moltes ganes d'acabar-lo!)

Això sí: m'he quedat amb les ganes de saber com acabarà l'enfrontament entre les dues germanes...

A Dance with Dragons

Ja el tinc aquí!!!

Ara, a llegir-lo aviat. Veurem si després de llegir els anteriors en castellà, si em costarà llegir aquest en anglès (per si és massa rebuscat, i també pels noms de llocs i persones...)

Abans de començar, a veure si em sap resoldre algunes preguntes...

Preguntes que espero que em respongui

• On és en Rickon? Quins poders té? Quins poders té en Peludo? Per què no ha tornat a sortir més?
  
• Què passa amb en Theon? Tornarà? Reclamarà el tron de les Illes?
  
• La Brienne va morir? I si no ho va fer, trairà en Jaime?
  
• Què fa en Bran a l'altra banda del mur?
  
• L'Arya tornarà per venjar-se de la gent? Està cega de veritat?
  
• L'Stannis declararà finalment la guerra als Lannister? O lluitarà al mur?
  
• La Dany acabarà arribant? A on desembarcarà?
  
• L'Asha acabarà tenint protagonisme?
  
• Qui va matar en Balon Greyjoy? L'Euron hi va tenir res a veure?
  
• La Cersei aconseguirà salvar-se? I la Margaery?
  
• En Sam aconseguirà ser maestre?
  
• Què ha passat amb l'Elí?
  
• Qui assessorarà en Tommen? Seguirà essent tan petit i es deixarà dominar com fins ara?
  
• Què passarà amb la Myrcella?
  
• La Sansa acabarà essent la mestressa del Niu d'Aguiles?
  
• Per què volia la Margaery el te de la lluna?
  

Preguntes que sé que no em respondrà (però que m'agradaria que ho fes!)

• Qui és la mare (i/o el pare) d'en Jon? Per què tan de secretisme amb això?
  
• Què se n'ha fet de la Nymmeria? Segueix viva en algun lloc? En algun moment es reunirà amb l'Arya?
  
• Algun dels germans Stark (afegint-hi en Jon) sabrà que algun altre dels seus germans (exceptuant en Jon) està viu?