La aprendiz

 Després d'acabar El gremio de los magos, no he trigat gaire a agafar La aprendiz. I em sembla molt que no trigaré gaire a agafar el tercer...

 Aquest és un d'aquells llibres que quan l'agafes no pots parar de llegir.

 Durant tot el llibre, hi ha el punt de vista de 4 persones (ja espero a llegir El gran Lord. Tindrem el punt de vista de l'Akkarin? Espero que sí!)

 La història d'en Dannyl és divertida, i sempre era com una mica d'aire fresc. Les seves aventures són "inofensives", i durant tot el llibre tens l'incògnita de si realment en Dannyl és un "doncel" o no ho és, i si aconseguirà trobar alguna cosa que valgui la pena.

 La història d'en Rothen és més aviat de tristesa. Sí que és veritat que té moments bons, com quan apareix en Dorrien (els dos cops?), però sobretot hi ha preocupació, primer pel tema d'en Regin i després per la separació.

 La història d'en Lorlen també és de tristesa, o d'impotència. Veure com el teu millor amic es converteix en dolent (molt dolent) i a sobre et controla...

 I la història de la Sonea és, per descomptat, la més important. Fa patir sobretot el tema d'en Regin, i el fet que tothom se li posi en contra i ella no faci res. Però el tema del Gran Lord no m'ha fet patir tant com hauria d'haver-ho fet: jo no crec que faci mal a cap dels protagonistes. Si hagués volgut, ho hagués pogut fer. Més aviat té algun secret i vol mantenir-los al marge? Representa que el Gran Lord ha de ser molt dolent, però tinc la sensació que no ho és. Hi ha la història "estranya" de quan la Sonea se'l troba a la nit a la seva habitació. Jo ho vaig veure com si l'estigués "curant" (o ajudant-la a recuperar l'energia) o donant-li energia perquè és fes més forta. Però vaja, només és una sensació.

 No trigaré a llegir el tercer.

El extraordinario ingenio parlante del profesor Palermo

 He de reconèixer que em feia una mica de mandra començar aquest llibre, però ha valgut molt la pena!

 L'autor no em sol convèncer massa, i llegint la contraportada semblava que fos un llibre massa infantil. Però, ja que havia arribat a mi, vaig decidir donar-li una oportunitat.

 I la història m'ha arribat. És clar que un extraterrestre que és una màquina (un autòmata), amb pensaments propis és el típic llibre que m'agrada, però... a més hi barreja temes més "adults".

 És clar que tampoc parla massa de la primera guerra mundial, i parla menys de la segona, però hi surten, i et fas una idea del que va poder viure la gent en aquella època. Però, sobretot, m'ha agradat el tema de la seva dona: estàs casat amb una dona, però no li pots dir que el ninot que ella es pensa que fas anar amb màgia és en realitat un extraterrestre.

 La veritat és que és un llibre molt recomanable. És curt, ràpid de llegir (potser hagués sigut millor aprofundir una mica més?) i la idea és original.

Loba

Jo volia que aquest llibre m'agradés, però...

La història no és res que no s'hagi explicat abans, però és de les històries que m'agraden (mags, dracs, unicorns...), però...

Però el problema d'aquest llibre és que és un tostón dels grossos. Era posar-me a llegir i quedar-me adormida abans d'acabar una pàgina. Ho he intentat, i molt! Al principi pensava que era perquè no coneixia res del món, i eren massa personatges a la vegada. Però no. A mida que el llibre anava avançant, cada cop m'adormia amb més velocitat. Era deixar aquest llibre i agafar-ne un altre i despertar-me, tornar a agafar aquest llibre i quedar-me adormida.

Però la història, si la manera d'escriure de l'escriptora no et fa adormir, està bé...

Cinder

Si no fos pel final, diria que aquest és un llibre genial.

He de reconèixer que em feia una mica de por: un llibre basat en la ventafocs? Ui... Un llibre que té els mateixos adeptes que tenia la saga de crepúsculo? Ui...

Però, és clar, la ventafocs no és ben bé la ventafocs. La ventafocs en realitat és una ciborg, que viu en un món ple d'androides, ciborgs, lunars,... En una ciutat creada després de la destrucció de Pequín. En un món on els vehicles volen, i els ciborgs estan tot el dia connectats a la xarxa, com si portessin unes google glasses.

La història tampoc és ben bé la de la Ventafocs, però té semblances: ella no vol anar al ball, però li prohibeixen igualment; ella no perd cap sabata, el que perd és un peu mecànic...

En general, el llibre enganxa fins al final, i t'absorbeix com ho feia la saga de crepúsculo (va, i el tema és similar).

Només hi ha dues coses que no m'han agradat. Les mateixes de sempre, és clar:

1. El descobriment de precueles (històries curtes, de fet), que haurien de ser més un pròleg que altra cosa. Com a mínim, però, l'autora les ha publicat a internet de forma oberta.

2. El final. Des del principi suposo que tothom té clar qui és en realitat la Cinder (des de que la Peony en parla), però... el llibre ha d'acabar així? Vull dir, amb tot penjat, en el punt més alt de l'acció? Que sí, que ja sabem que hi ha la continuació, però coi, això de deixar els llibres així per poder vendre més el següent em fa molta ràbia. On és en Harry Potter, amb una història que segueix, però que cada any s'acaba amb tothom "feliç" després d'acabar el curs?

Los propios dioses

 Quan llegeixo un llibre d'aquests, sempre penso que hi ha dues possibilitats: la primera és que m'estigui fent vella, i la segona, que realment els clàssics siguin molt millors que els llibres actuals. És clar que l'Asimov sempre serà l'Asimov...

 Després del primer paràgraf, suposo que ja no cal que digui gaire res més, però tot i així, el llibre es divideix en 3 parts molt diferenciades: la primera passa a la Terra, la segona a... un altre lloc, i la tercera a la Lluna.

 La segona part és la que em va agradar més. La seva originalitat és digna de la genialitat de l'Asimov, a part que em va fer pensar molt.

 La primera part em va agradar molt en el moment de llegir-la, però després es va eclipsar per la segona part. Segurament, un llibre amb la primera i la tercera part hagués sigut molt bo, però afegint-hi la segona part, és una genialitat.

 La tercera part se'm va fer una mica pesada al principi, suposo que perquè venia de la segona. Però sense aquesta part la història no estaria complerta, i està bé haver-ho llegit.

 En resum: un llibre molt recomanable, del millor que he llegit últimament :-)

El gremio de los magos

Feia temps que no llegia un llibre com aquest. Em va enganxar des del principi, i no em va tenir avorrida en cap moment.

No és que sigui una història completament nova, però sí que està plena d'acció, i et manté a la història, sense saber què passarà.

D'alguna manera és com la història de la ventafocs (d'acord, m'he passat, però és una mica això): la Sonea és una noia de les barriades en una societat on les classes estan molt separades, i la gent pobre no pot arribar a ser mag, mentre que la gent rica, encara que no tinguin gaire talent, poden arribar-hi sense problemes. Però la Sonea descobreix que té màgia, i els mags descobreixen que ha de ser poderosa.

El llibre està dividit en dues parts: a la primera la Sonea descobreix que té màgia i s'amaga del gremi, perquè es pensa que la volen capturar per fer-li mal. Mentrestant alguns mags la busquen perquè els seus poders no es desboquin. A la segona part, la Sonea està en el gremi, i comença a aprendre què fan allà i com pot fer servir la seva màgia. I, és clar, hi ha alguna sorpresa pel mig.

Quasi que m'espero la segona o la tercera part de la saga on la Sonea té problemes amb l'alta societat, de la mateixa manera que l'Hermione tenia problemes amb en Malfoy per no ser filla de mags. Però, és clar, hi ha temes que crec que seran més importants, com el tema del Gran Lord.

 Aviat tocarà llegir la segona part, a veure si està tan bé com la primera.

2013 en llibres

 Acaba un altre any i torno amb la llista de llibres que he llegit (o més ben dit, que he acabat, perquè en tinc uns quants a mig fer. Aquest any he acabat només 25 llibres, i he llegit un total de 9042 pàgines, que fan un any molt per sota de la mitjana dels últims.

 He intentat llegir variat: una mica de la biblioteca (9 llibres), una mica de llibres en paper (11) i una mica en ebook (5). Sembla que hauria d'augmentar els ebooks...  També he intentat variar una mica de temàtica, però sempre dintre d'uns límits. He llegit "suficient" en anglès (6 llibres, més o menys una quarta part!) i he intentat anar avançant en les sagues.

 Mirant la llista de llibres, m'adono que no hi ha cap llibre que sigui d'aquells que, al cap del temps, tingui la sensació que pugui recordar com a millor llibre de l'any. He donat 5 estrelles als següents llibres: Sé lo que estás pensando, Kira, The accidental time machine, The Host, The two towers i The return of the King. Sí que és veritat que The two towers i The return of the King són llibres per recordar, però en ser una relectura no el posaria com a millor llibre de l'any. De la resta, tots són bons, però no n'hi ha cap que destaqui, després d'uns mesos d'haver-lo llegit, com un llibre d'aquells que recordaré tota la vida. Tots tenen les seves coses: em recordaré de la part estadística de Sé lo que estás pensando, em recordaré dels dracs de Kira, em recordaré de com vaig començar a pensar si hi podia haver alguna paradoxa a The accidental time machine i em recordaré de com em va fer pensar The Host. Però cap d'aquests llibres té allò que em fa dir: doncs sí, és el millor llibre de l'any.

 De llibres que millor no llegir en tinc uns quants: The reluctant fundamentalist, Resurrecció i Tintín al nou món. Potser mirant aquesta llista i l'anterior tinc l'explicació de per què no he llegit massa aquest any...


 Taula de llibres de l'any: 

Any	Llibres	Pàgines/dia
2013	25	24-25
2012	26	29-30
2011	29	31-32
2010	38	40
2009	25	27-28
2008	26	26
2007	18	22-23

Els llibres que he acabat aquest any han estat:

1. Crim en directe
2. L'ocell de la revolta
3. The reluctant fundamentalist
4. The two towers
5. Rescate en el tiempo
6. Los refugios de piedra
7. How I killed Pluto and why it had it coming
8. Resurrecció
9. The Host 
10. Lord of the Flies
11. Saber comer
12. The Lighthouse
13. Bóvedas de acero
14. Plans de futur
15. La tierra de las cuevas pintadas
16. Northumbria, el último reino
17. The accidental time machine 
18. Tintín al nou món
19. La sombra del dragón - Kira
20. Simple
21. Empremtes que mai s'esborren
22. La bèstia
23. Sé lo que estás pensando
24. El regne de Kensuke
25. The return of the King

 Anem pels deures... L'any passat em vaig fer 3 propòsits:

1. Acabar més sagues de les que començo.

 Aquest any he començat les sagues:

1. The Host (es pot considerar saga si no hi ha segon llibre encara?)
2. Robots 
3. Sajones, vikingos y normandos
4. La sombra del dragón
5. Ciclo pendragón

 I he acabat:

1. Els jocs de la fam
2. Los hijos de la tierra
3. El senyor dels anells

 Està clar que no ho he aconseguit... però ho he intentat. A veure si l'any que ve...

 Pel que fa a com han anat evolucionant:

 Les sagues que l'any passat estaven en procès eren:

• Los hijos de la tierra (4/6, desembre: acabat!)
• Los jinetes de dragones de Pern (3 a casa per llegir). 
• Erica Falck i Patrik Hedström (3/5)
• The lord of the rings (1.5/3)
• Els jocs de la fam (gener: 2/3, desembre: acabat!)

 I aquest any, en procès tinc:

• Los jinetes de dragones de Pern (n'hi ha 3 a casa per llegir).
• Erica Falck i Patrik Hedström (5/7).
• Robots (1/4).
• Sajones, vikingos y normandos (1/5)

 L'any passat tenia en pausa (aquí el total són els que estan publicats):

• Canción de hielo y fuego (5/5).
• Cronicas de Malaz (2/?).
• Graceling (2/2)
• El retorn de les bruixes (1/2)
• Spin (2/3)
• El nombre del viento (2/2)
• Cronicas de Dragonlance (1/3)
• Rama (1/4)

 I aquest any, estan en pausa:

• Canción de hielo y fuego (5/5).
• Cronicas de Malaz (2/?)
• Graceling (2/2)
• El retorn de les bruixes (1/2)
• Spin (2/3)
• El nombre del viento (2/2)
• Cronicas de Dragonlance (1/3).
• Rama (1/4).
• The Host (1/1)
• La sombra del dragón (1/2)

 I finalment, les sagues "en espera":

• Dune
• Lucky star
• Trilogia dels elfs
• El señor del tiempo
• La rueda del tiempo
• Espacio Revelación
• King Raven
• The dragon chronicles
• Crónicas del mago negro
• Saga del retorno
• Eon/Eona
• Cinder
• Els primers nord-americans

2. Llegir 30 llibres.

 M'he quedat lluny. També ho he intentat, però no ha pogut ser... De fet, m'he quedat molt per sota de la mitjana dels últims anys...

3. Comprar menys llibres en paper que els que llegeixo.

Llibres comprats (o regalats):

1. Eon (auto-regal de Sant Jordi)
2. Plans de futur (regal de Sant Jordi)
3. Eona (auto-regal de Sant Jordi)
4. La tribu del lobo (auto-regal de Sant Jordi)
5. Cinder (auto-regal de Sant Jordi)
6. The lighthouse (pel CAE)
7. The Pluto Files (per completar la comanda de l'anterior)
8. Time travelers never die (per completar una comanda a l'amazon)

Llibres en paper llegits:

1. The reluctant fundamentalist
2. Rescate en el tiempo
3. Los refugios de piedra
4. How I killed Pluto and why it had it coming 
5. The Host
6. The Lighthouse
7. Plans de futur
8. La tierra de las cuevas pintadas 
9. The accidental time machine
10. Empremtes que mai s'esborren
11. Sé lo que estás pensando

 Aquí sí que ho he aconseguit!!! Ha anat de poc, però el fet és que ho he aconseguit: aquest any, la "pila" de llibres per llegir té 3 llibres menys que l'any passat!!!

The return of the King

Com sempre, el senyor dels anells és un llibre agradable de llegir. Una relectura sempre és més lenta, perquè no tens aquella ànsia per saber què passarà. A més, aquest llibre acaba amb la dissolució de la companyia, i el volia allargar, perquè no arribés el final. El resultat és que m'ha durat molts dies.

 Tot i així, tornaré a rellegir-lo d'aquí a uns anys, per tot plegat: els paisatges, les emocions...

El regne de Kensuke

 Aquest és un molt bon llibre per nens, llàstima que no aprofundeixi en les coses i trobis que ha estat massa curt.

 Explica el que diu que explicarà: el protagonista és un nen. Els seus pares decideixen fer la volta al món amb vaixell de vela, i ell cau per la borda una nit, juntament amb la seva gossa, i són rescatats per un home vell que viu en una illa deserta, on hi ha orangutans.

 La història està molt bé. És infantil, però enganxa. Però deixa de ser un gran llibre per unes quantes preguntes que no respon (ja ho sé, són preguntes d'adults, però preguntes al cap i a la fi):

 - Quan el nen cau per la borda, la mare fa dies que té molt mal de panxa. El llibre no fa èmfasi en gaires coses, però sí en el mal de panxa. I llavors... al final mai et diu a què era degut el mal de panxa! Ja ho sé, deuria haver menjat alguna cosa que li va fer mal, però llavors, per què hi posava tan d'èmfasi?

 - El nen es dedica a pintar amb en Kensuke i li promet que seguirà pintant. Al principi del llibre, diu que va acabar l'escola (perdent un any, suposo) i va anar a la universitat, però no es menciona la pintura per enlloc. Trobo que hauria estat bé dir-ne alguna cosa!

 - Algú va tornar a l'illa? Els seus pares sabien on era. Ja sabem que en Kensuke volia estar sol, però en el món real, algú hi hagués tornat, ni que fos per veure si els orangutans estaven bé... I no em crec que el fill no hi volgués anar!

 Vaja, que la història està molt bé, però un cop hi penses... veus que hi ha llacunes.

Sé lo que estás pensando

 He de reconèixer que aquest llibre m'ha sorprès gratament. M'esperava una altra cosa, però té alguna cosa nova, diferent, que últimament és difícil de trobar.

 També, suposo, he de reconèixer que un dels fets pels que m'agrada és deformació professional: l'explicació de com s'ho va fer per "endevinar" el número que havia pensat la primera víctima per mi ja val la pena tot el llibre :-) D'acord, potser a algú no li agradarà massa, però a mi em va semblar genial.

 Com a error li podria trobar una cosa que no sé si és error de traducció o no. El policia en cap moment li diu a l'assassí que les víctimes han rebut cartes, però en un moment de conversa posterior l'assassí li diu alguna cosa sobre les cartes. En el moment que ho vaig llegir em va semblar molt estrany, però el policia no hi fa referència en cap moment.

 El llibre es llegeix bé, ràpid, i és agradable de llegir. A sobre, té un component matemàtic (hauria de dir estadístic?) al mig. Així que, què més puc demanar?