La llamada de los muertos

 Tot i el títol, aquest és el tercer llibre de "Crónicas de la torre", i és un llibre "per nens". És el tercer (però no últim) llibre de la trilogia, on s'acaba la història principal, la de la Dana. Hi ha un tercer llibre sobre en Fenris, que llegiré per tancar la sèrie, però que no em crida massa l'atenció, perquè en Fenris tampoc és el meu personatge preferit (tot i que tampoc m'ha fet res, pobre).

 La història comença uns anys més tard d'on ho deixa l'últim llibre. La torre està plena d'aprenents diferents, i n'arriba un de nou, que és si més no estrany, i que té molt de poder (i que no es sap fins al final si és bo o dolent).

 De seguida, la Dana va a parlar amb l'oracle, que li dóna el futur d'11 persones, que es veuran immerses en l'acció en el moment en què el regne dels morts s'acosti al regne dels vius. Com sempre, el que diu l'oracle s'ha de saber interpretar, i a mida que va avançant el llibre, ja veus que no tot serà com sembla. Hi ha "previsions" que són genials, com la que diu que "el més jove" tindrà un futur, i el més jove és... bé, no és qui et penses (però té tot el sentit). N'hi ha d'altres, com el destí final d'en Fenris, que crec que no estan gaire ben aconseguides, i la vaig trobar una mica forçada (tot i que, quan es va resoldre, ja feia unes quantes pàgines que sabia que seria així). Però suposo que calia, ja que, al cap i a la fi, durant tot el llibre t'havia de fer creure que algú es tornaria "dolent"...

 El llibre m'ha agradat, i l'he llegit ràpid. Però crec que serà un d'aquells llibres que no es quedarà a la memòria, com tants altres. En resum: una bona lectura, però sense esperar gaire res més.

Rama revelado

El primer llibre de Rama va ser molt bo. El segon i el tercer no em van agradar tant, però definitivament va valer la pena arribar fins a aquest últim llibre, que m'ha semblat molt millor que tots els altres.

 Conèixer les octoaranyes i la seva societat va ser una part molt interessant del llibre. Fins i tot la part "social" em va semblar molt interessant. El moment en què la Nicole decideix que no vol que l'operin em va emocionar molt.

 Em va agradar tornar a saber de la Simone, però no em va agradar el capítol de la Simone. No pel fet del robot, que era una cosa esperable, sinó perquè em va semblar com estrany.

 El final de tot em va semblar molt bo. La idea de les llumetes que indicaven les civilitzacions a les galàxies em rodarà un temps pel cap.

 M'hagués agradat que hagués deixat més clar qui era la Maria (és descendent de la Simone?) i hi ha una cosa que m'ha trontollat una mica: si les dues naus fan "camins" diferents, i van a diferents velocitats, com és que el temps ha passat de la mateixa manera per les dues naus? No en fa cap esment, i trobo que hagués estat bé.

 Però, de fet, el llibre m'ha agradat, i molt!

2014 en llibres

 Un altre any, uns quants llibres més :-)

 Aquest any m'havia proposat llegir 30 llibres (una mica més que els anys normals), i, com que veia que no arribaria, vaig decidir fer un spring final al desembre. Però hi va haver alguna que altra cosa que em va entretenir i al final només he arribat a... 26, que no són 30, però que estan més o menys en la línia dels  últims anys. Les pàgines per dia les continuo comptant amb l'anobii, i han sigut 9865 pàgines, que fan una mitjana de 27 pàgines per dia.

 Aquí hi ha la taula de llibres per any i els llibres que he acabat aquest any:

Any	Llibres	Pàgines/dia
2014	26	27
2013	25	24-25
2012	26	29-30
2011	29	31-32
2010	38	40
2009	25	27-28
2008	26	26
2007	18	22-23

Llibres acabats l'any 2014:

1. El gremio de los magos
2. Los propios dioses
3. Cinder
4. Loba
5. El extraordinario ingenio parlante del profesor Palermo
6. La aprendiz
7. El misterio del cuadro robado
8. Ciutat d'ossos
9. Mañana lo dejo
10. Vortex
11. Ciudad de ceniza
12. La segunda vida de Bree Tanner
13. Rama II
14. Ciudad de cristal
15. El gran Lord
16. La fiebre
17. Svein, el del caballo blanco
18. La memoria de la Tierra
19. El jardín de Rama
20. El valle de los lobos
21. ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? 
22. La maldición del maestro
23. Cuestiones curiosas de ciencia
24. Glitches, the little Android, the Queen's army
25. Dragonsong
26. Ciudad de los ángeles caídos

 Trobo que encara està prou bé... Hi ha 10 llibres de la biblioteca, 8 llibres en paper i 8 en e-book. Trobo que estan prou ben repartits :-) He deixat una mica enrere l'anglès (només 3 llibres), així que l'any que ve hauré d'intentar millorar en aquest aspecte.

 Els millors llibres de l'any són en bona part de sagues. Cronicas del mago negro ha marcat una mica el meu any de lectura (en positiu), però el descobriment de Cinder també va ser molt positiu. Cap a final d'any Dragonsong em va encantar. I, pel mig, los propios dioses. No sabria quin d'ells triar com a millor llibre de l'any, tot i que potser em quedaria amb la saga de Cronicas del mago negro en conjunt. El pitjor, sense cap mena de dubte, va ser Loba.

 Aquest any no penso fer resum de les sagues que tinc començades i pendents, perquè sé que em deprimiré. N'he començat unes quantes (però sempre procedents o bé de la biblioteca, o bé de llibres que llegeixo de forma aleatòria a la pila). I, parlant de la pila, aquest any he descobert que el meu problema amb els llibres té nom: tsundoku :-) Ja no em sento sola... Ah, però he aconseguit reduir-la! :-D

 L'any passat no em vaig fer propòsits (a part de llegir 30 llibres), però aquest any sí que me'n vull fer. Així que:

 Llista de propòsits per 2015:

• Llegir 30 llibres (aquest any sí!!!)
• Participar en alguna lectura conjunta del goodreads
• Llegir algun llibre "actual" (de 2014, o millor de 2015)
• Ampliar el registre

 A veure si ho aconsegueixo!!!

Ciudad de los ángeles caídos

 Ja deia jo que ho havia de deixar amb el tercer llibre... Em dóna la impressió que l'autora va morir d'èxit i va voler continuar una cosa que ja estava acabada...

 La història em sembla molt més enredada, i el llibre m'ha semblat molt més fluix que els tres primers.

 Però, ja que he continuat, mirarem d'acabar-lo...

Dragonsong

 Si hi ha una cosa que no m'ha agradat mentre llegia aquest llibre és que l'hauria d'haver llegit abans: tenia la sensació que hi havia moltes situacions que ja havia viscut, des d'un altre punt de vista, és clar, però que no recordava. I aquesta sensació no m'agradava massa.

 Em va costar entrar una mica en la història, però des de que la Menolly s'"escapa", el llibre es va fer cada cop més interessant. Em vaig emocionar molt quan els fire lizards van sortir de l'ou. La primera trobada entre la Menolly i la Lessa és del millor que he llegit en molt temps. I el final em va emocionar.

 Així que, aviat a per la continuació!

Glitches, The Little Android, The Queen's Army

 Ja sé que no són llibres en sí mateixos, però són històries curtes, totes lligades amb Cinder. La veritat és que jo les hagués inclòs en els llibres, però almenys es poden trobar de forma gratuita a internet (l'autora els hi ha penjat).

Glitches

Glitches no és més que una història curta. De fet, una història molt curta. És més com una redacció o un exercici que no pas una història curta.

Glitches explica l'arribada de la Cinder a la seva nova casa, quan coneix l'Adri, la Perl i la Peony. No explica res d'interessant, excepte com descobreix que la llumeta taronja vol dir que algú està mentint...

Jo l'hagués posat com a pròleg de Cinder. És clar que suposo que està escrit molt després que es publiqués Cinder...

The Little Android

Senzillament, no. Així com Glitches em va encantar, The Little Android és un rotllo que no val la pena llegir. Simple i curt.

 The Queen's Army

 Altre cop una història curta genial. Llàstima d'haver-la llegit abans de conèixer el protagonista. Així com Glitches em va encantar, perquè va ser l'inici de la història d'una persona que ja coneixia, aquí, si no hagués sigut pels comentaris d'altra gent, no sabria de què em parlen. És una història molt interessant, però trobo que s'ha de llegir DESPRÉS de Scarlet.

Cuestiones curiosas de ciencia

 Aquest és un d'aquells llibres que feia temps que tenia a la pila de llibres per llegir, però que s'havia quedat apartat, i un cop llegit, em pregunto: "Per què no el vaig llegir abans?"

 Que ningú es pensi que aquest llibre aporta la solució a tots els problemes :-) Aquest llibre, simplement, formula preguntes que tots ens hem formulat alguna vegada, o que quan les veiem pensem que ens les podríem haver preguntat, i en dóna les respostes. Les respostes no són res que no es pugui trobar buscant uns minutets per internet (o unes miques més en algun llibre). Aleshores, quin és el secret del llibre?

 El secret del llibre és la senzillesa amb la que experts en el tema expliquen les coses: dóna la impressió que no només tu ho entens, sinó que ho entendria qualsevol persona que es posés a llegir el llibre. A més, les preguntes són molt concretes i les respostes són senzilles i no ocupen gaire espai, el que fa que, cada cop que acabes una pregunta, et posis a llegir la resposta de la següent, perquè "només és un momentet més".

 El llibre està dividit en parts que són temes diferents. La primera part és l'astronomia, que definitivament, va fer que m'engresqués més en el llibre. La gràcia, si és que se'n pot dir una gràcia, és que pregunta coses que penses "sí, això és molt senzill", però encara que sigui senzill, les respostes a vegades t'expliquen coses que no sabies (i coses d'aquelles curioses que llavors - almenys a mi - fa gràcia saber). De la part d'astronomia em va agradar especialment la pregunta de què és la Lluna blava. Bé, la pregunta no, la resposta: què havia sigut al principi, com va canviar i l'error que va fer que canviés la seva definició. És clar que també es veu que el llibre no és "actual" del tot, ja que una de les preguntes és: "Per què Plutó no s'hauria de considerar un planeta?"

 La segona part són qüestions més aviat relacionades amb la biologia. Aquí la cosa em va desinflar una mica, tant per les preguntes com per les respostes. Tot i que em va agradar la pregunta sobre si els hipopòtams tenien la suor rosa... i em van encantar la pregunta de com s'ho fan els mamífers marins per aconseguir aigua no salada i la resposta de com dormen els dofins. La tercera part són preguntes relacionades amb el cos humà. Tampoc hi tinc res a destacar.

 Però la tercera part són coses relacionades amb la química. Em va agradar la pregunta (i la resposta) de per què no s'oxida l'acer inoxidable.

 De la geologia em va agradar molt la pregunta sobre l'aigua dels oceans. No només per la resposta, sinó perquè vaig tornar a pensar que en un llibre que té 10 anys les respostes ara són molt més complertes: ara sabem molt més dels cometes!

 Al final es desinfla una mica, sobretot la part de matemàtiques i informàtica...

 Però, tot i així, molt recomanable de llegir!

La maldición del maestro

 El segon llibre de Crónicas de la Torre és una mica més dolent que el primer. O almenys a mi m'ho ha semblat, ja que hi ha hagut moments en què em costava avançar, se'm feia pesat.

 Han passat uns quants anys des de la finalització del primer, i ara la torre està "plena" amb alumnes. Bàsicament coneixem a la Salamandra, i a la resta a partir dels ulls de la Salamandra.

 La història ens explica com el mestre intenta venjar-se (d'aquí el títol) de la Dana i en Fenris. La història està bé, però hi ha algunes coses que no m'han acabat convencent:

 - A part del mestre, l'altre personatge dolent no he acabat d'entendre'l. D'acord, volia guanyar poder, però... bé, no ho sé.
 - El dolent dels aprenents, com acaba? Ens el tornarem a trobar? És que el deixa penjadíssim!
 - El que suposo que serà el personatge principal de la tercera part, havia de sortir només en un paràgraf petit? O t'hi poses, o no t'hi poses...
 - Tot i que m'ha agradat molt la part final de la història de la Salamandra, i de com va guanyar el seu sobrenom, i també m'ha agradat molt la part en què l'Aonia explica quin és l'origen dels diferents aprenents a en Kai, el final m'ha semblat desordenat i precipitat.

 Tot i així, llegirem la tercera part en un futur proper...

¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?

 Feia temps que li'n tenia ganes, però la pila és tan gran, que...

 D'altra banda, no acostumo a mirar pel.lícules abans de llegir el llibre, però en aquest cas era una mica difícil...

 El resultat?

 El llibre és bastant diferent de la pel.lícula, així que tot bé :-)

 Sí que és veritat que hi ha moments en què el llibre et deixa una mica perdut, com quan envien en Deckard a la "comisaria falsa" o els trossos on surt en Mercer, però en general, està bé.

 Potser és per culpa de les lleis de la Robòtica, però durant tot el llibre tenia una alarma al cap, dient-me que la història no s'aguantava per enlloc, però sí que ho feia. Tot i així, el tros del "maltractament" de la pobre aranya em va fer patir.

 Potser és un llibre una mica estrany, per la història, i per com l'explica, però és un llibre interessant de llegir.

El valle de los lobos

 No és el millor llibre de la història, però està bé per passar l'estona.

 La història comença amb la Dana, una nena "diferent" que viu en una granja i que té un amic que només ella pot veure.

 Un dia es troba amb un senyor, que acaba anant a casa seva a buscar-la per convertir-la en una maga. Però la seva escola de màgia està lluny. I no només està lluny: està enmig d'un bosc, on a la nit hi ha uns llops que fan molta por.

 Pel mig es barregen fantasmes, unicorns, dolents molt dolents, elfs...

 Està prou bé per llegir-lo (veurem com continua la sèrie), però no és el millor llibre del món.