Semblances

He decidit començar Septimus y el hechizo imposible abans d'acabar el tercer Harry Potter. Més que res, perquè en principi hauria de tornar el Septimus la setmana que ve i em fa vergonya anar a la biblioteca tres setmanes després i dir que encara no l'he començat.

Però ara m'he trobat en una situació, si més no estranya. Llegeixo dos llibres que s'assemblen molt. Bé, no s'assemblen molt en la popularitat, però si en la temàtica. De fet, el Harry Potter el llegia molta gent a l'aNobii, mentre que amb el Septimus m'he trobat com tantes vegades: m'ha avisat que sóc la primera persona que l'inclou a la seva biblioteca. Una cerca al google també dóna diferències: 55.500.000 resultats per Harry Potter, però només 1.060.000 per Septimus.

Però els dos llibres s'assemblen molt. En ambdós casos, el personatge principal és un nen que és mag. Un nen que fins que no va arribar als 10-12 anys no va saber que era mag. Un nen que fins aleshores vivia en un lloc on hi estava malament (suposo que d'en Harry Potter no cal que en parli, en Septimus vivia en un orfenat, obligat a fer feines més o menys militars). Tots dos són nens amb un gran potencial com a mags, o sigui, que en principi són els millors. Però tots dos han viscut gran part de la seva vida sense saber que eren mags i no tenen els coneixements que els altres mags normals tenen, perquè els falta un gran vagatge.

No sé per què em poso a llegir a la vegada dos llibres tan semblants. Segur que m'acabo embolicant.

Per què?

Avui he anat a la biblioteca. La bibliotecària m'ha preguntat quins llibres tenia pendents de llegir. Tinc molt mala memòria, i des de fa unes setmanes, l'aNobii m'ajuda a portar un registre de què llegeixo i de què m'agradaria llegir.

Li he donat un parell de títols que vull llegir, però cap dels dos estava disponible. Així que ella m'ha preguntat si havia llegit un llibre. El títol em sonava, i quan m'ha dit de què anava, en tenia un lleuger record (però molt lleuger). Així que he pensat que estaria bé fer servir l'opció que dóna l'aNobii de les notes al marge.

Però llavors he pensat en el format del bloc d'una lectora i he pensat que què carai, per què no fer-ho públic? Jo ho podré llegir igual, i vés a saber, potser li interessa a algú.

Ja aviso que aquest serà un blog bastant mort. Explicar algun llibre quan l'acabi, i potser algun llibre a mida que el vagi llegint. Però bé, aquí començo aquest nou blog.