15 de desembre de 2016

Últimes adquisicions






Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans... 




1. Justícia pública. Un regal de l'amazon. Podia escollir entre 3 llibres i aquest em va semblar que era el que em podria agradar més. Però té pinta que el deixaré a la cua...

2. El domador de leones i La mujer que arañaba las paredes. Un altre regal, dos llibres més, i els hauré de llegir per comentar :-) Amb El domador de leones encara he de llegir un parell de llibres de la mateixa sèrie abans... i l'altre és un inici de sèrie. Veurem!

 3. El cerebro obeso. Després de llegir "Lo que dice las ciencia sobre adelgazar de forma fácil y saludable", el llibre em va agradar tant que no em vaig poder estar de comprar aquest per llegir-lo properament.

 4. Firefight. Fa uns mesos vaig comprar Steelheart, i el 10 de novembre el llibre estava d'oferta. Com que me l'acabaré comprant igualment, vaig pensar que valia la pena aprofitar l'oferta.

 5. Adelgázame, miénteme. 29 de novembre d'oferta al kindle flash. Em va cridar l'atenció, i cap al kindle...

 6 i 7. The Forgetting time i Arrival. No podia marxar de viatge sense comprar-me un parell de llibres :-P




I ara què? Doncs els llibres entren a la llista de llibres per llegir, on s'hi estaran molt temps. Però si els he comprat és perquè els volia llegir... però també vull llegir els de la llista de pendents. Així que decisió salomònica: que el random n'esculli un per llegir properament, i els altres es quedaran a la llista, per llegir-los algun dia. I l'afortunat és... 


Adelgázame, miénteme. L'agafaré el mes de gener.

12 de desembre de 2016

Una anada d'olla infumable



Títol: Singularidad
Autor: Pablo Daniel Rodriguez
Saga: Los trabajos de Iktis - preqüela
Pàgines: 158
Puntuació:  ☹☹

 No sé per on començar. Segurament, per la gran quantitat de faltes d'ortografia i errors tipogràfics que hi ha en aquest llibre. Aquí no es pot culpar ni el traductor ni l'editorial, perquè és autopublicat i en versió original. És com si ningú s'ho hagués rellegit, ni tan sols l'autor. Tal quantitat d'errors no poden passar desapercebuts després d'una relectura, encara que sigui ràpida.

 La història podria estar bé: uns éssers extraterrestres, la humanitat tenint bases a altres planetes, fins i tot una mica de suspens amb un assassinat...

 Però és que la manera d'escriure i com s'explica és infumable. Vaig estar a punt de deixar-lo a la meitat (i em costa molt no acabar un llibre), i només el vaig acabar perquè era curt. Això sí, em va durar 12 dies, amb 6 hores d'avió entremig. Si no el vaig acabar ràpid (només són 158 pàgines) només pot ser perquè era tan infumable que no tenia ganes d'agafar-lo. Ni tan sols en un viatge llarg d'avió...

3 de desembre de 2016

Què diu la ciència sobre l'aprimament?




Títol:
 Lo que dice la ciencia para adelgazar de forma fácil y saludable
Autor: L. Jiménez
Saga: -
Pàgines: 278
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

 Aquest llibre va arribar a les meves mans per casualitat, i m'ha agradat tant que ja he comprat "El cerebro obeso" per llegir :-D M'ha sorprès gratament tant la manera com ho explica com el què explica.

 No és fàcil parlar del que diu la ciència d'una manera amena i entenedora. L'autor aconsegueix explicar-nos-ho de forma que d'una banda podem entendre el que hi ha al darrere, però que ho pugui entendre tothom. Tampoc és fàcil explicar-ho sense que sigui un llibre avorrit, i aquest llibre no ho és pas. A més, les referències als articles que es citen fan que puguis anar a buscar els resultats amb més detall si és que hi ha alguna cosa que et crida l'atenció.

 Pel que fa al què, una que ha anat a no sé quants metges i dietistes i que sempre ha tingut el mateix resultat sembla que veu la llum al final del túnel. M'han donat infinitat de dietes, totes amb el mateix patró. Alguns m'han escoltat. Altres m'han donat un paperet que tenien i que donen a tothom. A mida que han anat passant els anys, les dietes han sigut cada cop més restrictives, i la pèrdua de pes cada cop ha sigut menor. He seguit el que em deien i he vist a molts professionals mirar-me com si els estigués mentint cada cop que he anat de visita i no havia perdut pes (o fins i tot n'havia guanyat), seguint els seus consells al peu de la lletra i passant molta gana.

 I després de portar un parell de mesos seguint els consells del llibre... no passo gana i el pes va baixant. Poquet a poquet, però si no passo gana i no m'engreixo, jo estic més que contenta.

 I no, el llibre no ens dóna una dieta miracle. El que fa és explicar-nos el que diuen articles científics i el perquè. Les normes són molt fàcils de recordar/explicar. Que siguin fàcils de seguir és una altra cosa :-P Es tracta d'eliminar els hidrats de carboni simples, que són els que ens provoquen pujades d'insulina, que a la vegada és el que ens fa augmentar la grassa. Però això significa eliminar coses com el pa, la pasta, les patates, el sucre... i la gran majoria de menjars processats. Per contra, fa menjar molta més verdura (quina sorpresa!), però recomana el consum de proteïnes i grasses saludables. M'ha sorprès gratament poder tornar a menjar iogurts de llet entera després de tants anys!

 Podria explicar molt més del que diu el llibre, però crec que el millor és que es llegeixi. És molt interessant, i ara que venen les festes de Nadal, tinc previst regalar-li a més d'una persona :-D

2 de desembre de 2016

I si tothom s'oblidés de tu?



Títol: The Sudden Appearance of Hope
Autor: Claire North
Saga: -
Pàgines: 468
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

Aquest ha sigut un dels millors llibres que he llegit últimament, i no forma part de cap sèrie, cosa que és d'agrair!

 El llibre ens explica la història de la Hope, una noia que tothom oblida. No sabem com, ni per què, però al cap de pocs minuts d'haver deixat de tenir-hi interacció (parlar o veure), la gent s'oblida d'ella. Recorda el que feia, però recorda que estava sol.

 Però no és només la història de la Hope. És també la història d'una aplicació per mòbil, Perfection. La gent es dóna d'alta i van guanyant punts cada cop que fan coses per ser més perfectes, i en perden quan fan alguna cosa mal feta. La gent que té molts punts accedeix a uns tractaments, que encara et fan més perfecte.

 És la història de la Hope. L'escriu ella. I ella ens fa plantejar-nos moltes coses. Si ningú et recorda, com et pots guanyar la vida? No pots tenir feina estable, no pots compartir pis, si estàs malalt el metge no es recordarà de tu... Ella escull ser lladre. Ser lladre és fàcil quan ningú es recorda d'haver-te vist enlloc. Quan si la policia t'agafa, s'oblida de tu i et pots escapar. Però, on és el límit? Com diu ella en una conversa, si ningú es recordarà del que has fet, o si tu no et recordaràs del que has dit, qui t'impedeix fer alguna cosa dolenta? On és el límit?

 És la història d'en Luca Evard, un policia que l'intenta atrapar. Un bon home, però la Hope està destinada a amargar-li la vida.

 És la història de dos germans fills d'un gran magnat. Un dels dos, vol fer diners. L'altre, vol investigar.

 I és la història de dos ex-agents, que havien sigut parella. Un, està a la seguretat privada dels germans. L'altre, vol fer que el món sigui un lloc millor, i per això necessita que desaparegui l'aplicació Perfection.

 Tot el llibre és genial, però hi ha trossos que es surten de bons. Com la conversa entre la Hope i en Luca. O els pocs moments d'amistat que comparteix la Hope amb la Philipa.

 Si li hagués de posar un però al llibre, seria que no acabem sabent per què és així la Hope, i les dues persones que podien curar-la o entendre la seva condició al final del llibre ja no poden. Però el llibre és més que bo i molt recomanable de llegir.