23 d’octubre de 2013

Simple


 En Simple és... especial. No faré l'error de dir que és simple, perquè no ho és pas.

 Crec que el llibre només es pot llegir de dues maneres: Si no coneixes cap persona com en Simple, el llibre t'endinsa en el seu món, tot i que no estic segura que sigui gaire creïble. Si coneixes algú com en Simple...

 El meu cas és el segon. Jo conec algú com en Simple. I si bé el llibre m'ha agradat molt, també m'ha fet patir molt. El fet de veure com el germà petit d'en Simple (que encara no és major d'edat) se n'hagi de cuidar, i no pugui seguir del tot la seva vida, em feia patir.

 La frase d'en Simple de "la mare és morta i el pare no m'estima" fa veure que en Simple no és tan idiota (com es diria a sí mateix) com sembla. Ell veu les coses, i si bé no és capaç de comptar fins a 10, sap veure les relacions personals fins i tot millor que altra gent.

 Perquè en Simple no és simple. Simplement, viu en un món diferent, té la ment d'un nen de 3 anys en el cos d'un adult, però tot i així és capaç de veure les coses i de fer deduccions (i de posar potes amunt la casa si el deixen sol).

 La descripció que fa el llibre d'en Simple és tan real, que de tan real sembla mentida que pugui existir algú així. Però m'imagino que l'autora coneix a algun noi com en Simple, perquè és com la vida mateixa.

 En resum: una bona lectura per algú que no coneix cap "Simple", i una manera de pensar en com actuem pels que coneixem algú com en Simple...