27 de gener de 2010

Trece runas

El llibre comença bé. Un assassinat i un segon intent d'assassinat. Sembla que proporcionarà molta intriga, però...

Però es fa pesat. Molt pesat.

I previsible. Molt previsible. Des del principi ja saps qui seran els dolents i qui seran els bons.

I, parlant de bons i dolents, perquè els dolents són tan dolents (sense una mica de bondat) i els bons tan bons (sense una mica de maldat?) Ningú pot ser tan bo o tant dolent.

A part del fet que els protagonistes sempre tenen raó...

Una bona història, però a mi se m'ha fet... llarguíssima. I massa previsible.

11 de gener de 2010

La llegenda de Sigurd i Gudrun

Ha sigut superior a mi...

M'havien avisat que les recopilacions del fill d'en Tolkien... però no pensava que en el meu cas fos tan greu.

Reconec que els poemes d'en Tolkien (el pare) estan molt ben fets. I que és molt possible que a determinada gent li encantin.

Però a mi no.

Potser perquè els comentaris del fill em semblaven soporífers (per dir-ho finament). I després... buf... La poesia èpica no és per mi.

Almenys ho he provat. I ja sé que no m'agrada.

Aquest venia de la biblioteca. Què faré amb els fills d'Hurin que està a la pila de llibres per llegir?

6 de gener de 2010

Luna llena

Luna llena, que no Luna nueva (ara que està tan de moda...)

Em van deixar el llibre i he de reconèixer que el fet de veure que era un llibre policíac em va tirar una mica enrere. També em feia por que fos massa bèstia i donés massa detalls.

Però no tenia cap raó per fer-me enrere. Tan bon punt vaig començar a llegir, em vaig quedar enganxada i el que era difícil era no aturar-me.

La història comença amb un assassinat que sembla comès per un home llop... però res no és el que sembla, i al final apareixen homes llops de tots els tipus que et puguis arribar a imaginar. Ja no saps qui és home llop o qui no ho és.

Aquest és el segon llibre de la saga, però els llibres són independents l'un de l'altre (encara que, és clar, aquest segon fa referència al primer), i no passa res per llegir-los en un altre ordre.

Ara, a demanar-ne algun altre de la mateixa saga a qui em va deixar aquest :-D

Sembla que últimament tinc sort amb els llibres! :-)

1 de gener de 2010

2009 en llibres

Tal com vaig fer l'any passat i fa dos anys, he fet un resum de tots els llibres que he llegit aquest any 2009.

Si fa dos anys vaig llegir 18 llibres i l'any passat en vaig llegir 26, aquest any no ha sigut massa diferent de l'any passat: 25 llibres, amb un total (segons l'anobii) de 10125 pàgines, que fan una mitjana d'entre 27 i 28 pàgines per dia.


  1. Grimpow
  2. Les rondalles del Bard Gallard
  3. Dos ciris al diable
  4. Fahrenheit 451
  5. Eager
  6. Nemesis
  7. Roverandom
  8. Peter Pan de Rojo escarlata
  9. Els ulls de l'Elisha
  10. Guía del autoestopista galáctico
  11. Els millors contes de la literatura fantàstica
  12. Eldest
  13. La hechicera
  14. Brisingr
  15. El niño robado
  16. Juego de tronos
  17. El último unicornio
  18. Gotholàndia
  19. Choque de reyes
  20. Justin Time
  21. Septimus y el anillo de las dos caras
  22. El clan del oso cavernario
  23. La música de los números primos
  24. Grimpow y la bruja de la estirpe
  25. Axis


L'any passat vaig deixar pendent la segona part de Tobi Lolness, que he llegit aquest any :-D També la segona part d'Spin, que per poc temps, però també ha arribat aquest any. Malauradament, no he trobat moment per tornar amb Discworld. I sí, fins ara encara he resistit a la saga vampírica, tot i que no sé per quan de temps...

D'altra banda, aquest any he llegit un clàssic d'aquells que tenia ganes de llegir i que encara no havia llegit (Fahrenheit 451), un llibre en anglès (quasi, quasi, però al final n'he llegit un).

Aquest any he reprès Eragon (amb ganes de que surti el quart!) i he començat dues sagues: Canción de hielo y fuego i Los hijos de la tierra. Totes dues m'estan agradant molt, i mica en mica (que jo sóc lenta llegint) aniré fent...

D'altra banda, he estat gairebé un any per llegir La música de los números primos. Tot i que la temàtica m'agradava, el llibre se'm va fer pesadíssim de llegir. Hi vaig trobar a faltar detalls, i sobretot vaig trobar que sobraven moltes coses de l'estil del paisatge de Riemann o de l'aritmètica del rellotge. Si les coses tenen un nom, no massa difícil, per què posar-hi un nom que no li correspon? Per això, i per la manera d'escriure, se'm feia molt difícil agafar-lo per continuar llegint. I per això he trigat gairebé un any a llegir-lo. I, com que no em semblava massa recomanable, vaig preferir no fer-ne cap post...

Millor llibre de l'any: tinc el dubte entre Nemesis (el mestre Asimov no falla mai) i el Clan del oso cavernario (esperant a llegir la segona part).