27 de febrer de 2007

Si et deixen, vindrem a les 5. I sinó... també.

En aquests primers capítols del quart Harry Potter m'estic fent uns farts de riure, que déu n'hi do. Bé, en el primer no, però en els dos o tres que el segueixen, sí.

Em va fer somriure que en Harry hagués oblidat de dir als seus oncles que en Sirius no era culpable i que s'hagi passat tot l'estiu amenaçant-los de que si el tracten malament, li dirà. Ja era hora que en Harry passés un bon estiu (per dir-ho d'alguna manera) a casa dels seus tiets.

També em va fer somriure la carta que van enviar els Weasley, tota plena de segells. I la cara que deuria fer l'oncle Vernon quan el carter va trucar i li va ensenyar la carta.

I això per no parlar de l'escena al menjador, amb l'oncle Vernon pensant-se si deixar anar en Harry a la final de Quiddich, i pensant que si el deixa anar en Harry estarà content, però ell també se'n lliurarà...

Però el que em va fer riure va ser la carta d'en Ron: Si et deixen venir, vindrem a buscar-te a les cinc. I després li diu: Si no et deixen venir, vindrem a buscar-te a les cinc.

I quan arriben a casa d'en Harry... tothom preocupat per veure com arribaran, i arriben viatjant a través del foc! El problema és que la llar de foc està tancada i es queden tancats a la xemeneia... fins que destrossen mig menjador!

El que no entenc és per què hi van els bessons, a buscar en Harry. Un cop ha dit que li deixen anar (qualsevol li diu que no, amb l'amenaça de que li dirà a en Sirius...), no hi ha d'haver cap problema. És clar que sense els bessons ningú podria haver posat els caramels que en Dudley es va menjar perquè estava mort de gana per culpa del règim. És que els bessons tenen unes sortides...

És clar que hi ha latent en Voldemort, però... bé, en aquest cas sé que estic llegint el quart llibre, i que n'hi ha més al darrere, i que per tant en Harry es pot fer molt de mal, però no li passarà res de dolent. O sí?

24 de febrer de 2007

I comença el quart...

Ja he començat el quart Harry Potter. He de dir que m'ha sorprès el principi. Els dos primers els vaig llegir fa bastant temps, però el record que en tinc és que tots comencen de la mateixa manera: amb en Harry a casa dels Dursley. Però aquest no.

Aquest comença en una casa "encantada". De fet, ha sigut començar a llegir i mirar-me la portada un parell de cops, perquè jo m'esperava algun episodi amb els Dursley i m'he trobat amb una casa encantada.

I m'he trobat amb què en Voldemort torna a estar viu... però no sé què és. Ha de ser alguna cosa que fa molta por, però suposo que no ho sabré fins d'aquí a molts capítols. A més, en Wormtail (o el nom que li hagin dit en català al que va trair als pares d'en Harry) està amb ell i estan planejant fer alguna cosa amb en Harry. Utilitzar el seu cos perquè en Voldemort pugui viure com un humà?

Només he llegit un capítol, però la cosa es presenta interessant...

Acabant Septimus

Al final ho vaig aconseguir i ahir vaig acabar Septimus (el segon llibre) a temps per tornar-lo a la biblioteca.

Com en tots els llibres d'aquesta mena, tot acaba bé. De fet, però, en Simon s'escapa i com que sé que hi ha un tercer llibre... vés a saber què passarà en el tercer llibre! Potser torna en Simon, o potser encara hi ha un dolent més dolent...

Resulta que el pla dels dolents, encapçalat per el nigromant (o com es tradueixi al català) DomDaniel era entrar al palau i tornar a ser el mag extraordinari (com no!) Per això, havia d'anar entrant al palau, ós per ós, amb el consentiment de la maga extraordinària.

Per aconseguir-ho, en DomDaniel va posar una ombra a la maga extraordinària, que era el seu antic aprenent, mentre li feia creure a en Simon, el germà gran d'en Septimus, que ell seria el seu ajudant. Així doncs, en Simon anava portant els óssos d'en DomDaniel a la majordoma del professor que construia la màquina que havia de treure l'ombra de la maga, i ella els anava col.locant a dintre la màquina sense que ningú se n'adonés. Així, la maga anava portant els óssos fins a casa seva, i en el moment en què els hagués portat tots... en DomDaniel reviuria i podria matar a la maga.

Pel camí, però, en Simon havia de segrestar a la princesa i matar-la, de forma que en DomDaniel tingués via lliure. Però en Simon no va ser capaç de fer-ho, i la princesa va escapar per arribar a temps el dia del solstici a casa de la tia Zelda, on havia de parlar amb la nau del drac. Aquell dia la nau li diu que ha de tornar al palau, que hi ha problemes. I la nau torna, però en Simon la fereix de mort, i tot i que en Septimus intenta curar-la amb un encanteri, queda a l'aire si la nau sobreviurà o no.

I, a més, en Septimus resulta que ha estat incubant un drac i ara és l'amo d'un drac que està aprenent a volar.

Vaja, que hi ha de tot i més, però ho deixaré així, amb un mig resum. Perquè no es poden resumir gairebé 500 pàgines en un post...

17 de febrer de 2007

El que fa l'enveja

Sembla que el dolent és en Simon, el germà gran d'en Septimus.

Fins que va aparèixer en Septimus, ell era el mag més poderós de la família, i es parlava de que ell podria ser l'aprenent de la maga extraordinària. Però aleshores va aparèixer en Septimus... i ja no va poder ser. Aleshores ell va contactar amb l'esquelet d'en DomDaniel, per veure si podia ser el seu aprenent.

I, pel que sembla, la cosa prospera. En l'últim any, ha estat aprenent seu, i s'ha convertit en un mag negre, que pel que sembla és bastant poderós.

A sobre, ara ha segrestat a la princesa, que és la seva germana adoptiva. En Septimus ho sap, però la maga extraordinària no el creu. Ha de ser fotut, això de que no et creguin.

En Septimus ha sortit a intentar salvar la princesa... ho aconseguirà?

16 de febrer de 2007

Ulls verds

Al final he començat Septimus seriosament. És que d'aquí a una setmana l'he de tornar a la biblioteca (per segona vegada) i no m'agrada renovar els llibres una segona vegada. Segur que són manies meves. Segur que si anés amb la Marisa i li digués si me'l renova un altre cop, no m'hi posaria cap impediment. Però és que ja ho he fet un cop, i aquest és un dels llibres que estan a l'estanteria de novetats, i segur que algun nen el troba a faltar, i el demana. Així que d'aquí a una setmana el tindré llegit.

Encara hi ha coses que no recordo. Aquella sensació de que les coses et sonen d'alguna cosa, però no saps de què. Recapitulant, i resumint molt, el primer llibre és la història d'un nen que és tret de casa dels seus pares per portar-lo a un exèrcit infantil. Però aquest nen és el setè fill del setè fill, i per això està destinat a ser un gran mag. El mateix dia que neix ell, neix també la filla de la reina, que és amagada a casa del nen. I així creixen, mentre hi ha un dolent molt dolent al palau, fins que un dia la família del nen, el nen i una maga extraordinària fan fora el dolent i tots viuen feliços durant... durant poc temps.

El segon llibre comença amb força: en el primer capítol ja hi ha un mag (no sé qui, i no sé si l'hauria de recordar o si és un mag nou d'aquest llibre, fa massa que vaig llegir l'anterior), que va a rescatar el dolent del vaixell on està enfonsat. Es troba amb el seu esquelet i li demana que li ensenyi màgia, que junts aconseguiran entrar al palau i recuperar el poder.

D'altra banda, la maga extraordinària té una ombra que la persegueix, que sembla ser és màgia negra, i unes aranyes que entren al palau, també amb màgia negra. Sembla que la cosa es posarà interessant.

Per què el post es titula ulls verds? Doncs perquè, en aquest llibre, tots els mags tenen els ulls verds, i la gent normal els té marrons. Sé que és una tonteria, però aquest detall no m'agrada massa. Si tens els ulls verds, ets mag. I sinó, doncs no. No sé explicar el perquè, però aquesta distinció no m'agrada.

13 de febrer de 2007

Final del tercer Harry Potter

Ahir vaig acabar (finalment!) el tercer Harry Potter. He de dir que els dos primers ni fu ni fa, i per això havia trigat tant a llegir el tercer. I el tercer, al principi, també ni fu ni fa. Però va arribar un moment en què em va enganxar de veritat.

Saps que tot acabarà bé, però no saps qui serà aquest cop que enganyi als tres amics. Perquè sempre hi ha algú que et penses que és bo i en realitat és dolent. Sobretot el professor Lupin, que essent el professor de defensa davant les arts obscures (no sé si el traductor ho haurà traduit així), saps que acabarà fora de l'escola abans d'acabar-se el curs... No pot ser de cap més manera. Però fa gràcia que precisament li hagin posat el nom de Lupin. Pistes que donava la Rowling al mig del llibre? Si ja saps que ha de passar alguna cosa, però en cap moment m'hagués imaginat el què.

Però, és clar, els trossos d'història que et van arribant, del que va passar, fan que la cosa es posi molt interessant.

De fet, ja m'ho va dir algú, que el tercer llibre va ser el que va fer que li agradés del tot el món, que fins aleshores no era massa interessant. I bé, jo només he llegit fins al tercer, però suposo que té raó.

Ara em posaria a llegir el quart. Però acabaré Septimus abans, que l'he de tornar aviat a la biblioteca...

11 de febrer de 2007

Hermione

Em fa pena, l'Hermione.

Sí, ja ho sé, estic llegint molt lentament el tercer Harry Potter i encara estic a la meitat, però no deixa de fer-me pena. Sembla que tot li surt malament. I el problema és que té bones intencions.

Per començar, com s'ho fa per anar a tantes classes? Estant en una escola de màgia, qualsevol cosa és possible, però ha de tenir el do de la ubiqüitat o alguna cosa semblant, perquè està a dues classes a la vegada. Que vaja, no sé pas com s'ho fa per estar a dues classes a la vegada... i fer tots els deures! Per això està tot el dia estudiant. Suposo que ho va fer perquè volia aprendre molt, però m'imagino que se'n deu penedir. És clar que, essent l'Hermione, potser no, que no se'n penedeix.

Després hi ha la Firebolt, la millor escombra voladora del mercat. Se'm fa estrany no dir-ne broomstick, com ho llegeixo sempre. Resulta que a en Harry algú li regala aquesta escombra i l'Hermione ho diu als professors. No ho fa amb mala fe, al contrari: ella creu que l'escombra la pot haver comprat en Sirius Black, i li pot haver fet algun encanteri perquè en Harry caigui i es mati, però tot i voler ajudar, el fet que ho digués fa que li confisquin l'escombra a en Harry durant un temps.

I, per postres, el seu gat acaba de matar a la rata d'en Ron!

És que pobre noia, sembla que tot li surti malament, i s'està quedant sola, perquè tothom li dóna l'esquena.