30 de desembre de 2011

Cita con Rama


Feia temps que estava a la meva llista de llibres per llegir. I... m'alegro d'haver-lo fet passar per davant d'altres i haver-lo llegit ja!

Hi ha llibres que, quan els llegeixes, ja veus que tenen una qualitat. I aquest és un d'ells. Un gran llibre.

És un llibre antic, d'aquells que fa una mica de por llegir, perquè et penses que pot preveure coses que són totalment diferents, però cal dir que el futur que es veu, molts anys després de publicar-se, és bastant plausible. D'acord, a l'època que diu dubto que haguem colonitzat Mart, i ja per descomptat que no haurem colonitzat Mercuri ni cap satèl.lit de Júpiter, però fa gràcia llegir-ho.

Un dels moments estelars del llibre, almenys per mi, ha sigut quan el capità ha hagut de decidir entre deixar que el missil mercurià destrueixi Rama (podria haver-ho fet?) o destruir el missil i arriscar-se a que Rama conquereixi el Sistema Solar.

Pensava llegir només aquest primer, i esperar a que passés una mica de temps per llegir els altres 4. Però... després de la última frase del llibre, crec que no trigaré a llegir la segona part...

22 de desembre de 2011

Heartstone



 Vaig comprar el llibre a Guildford. El venien a totes les biblioteques, i el publicitaven com un llibre en el que podies llegir com era el Guildford de feia anys... així que me'l vaig comprar.

 Com que era un totxo de llibre (unes 600 pàgines, només, però tapa dura), el meu objectiu era acabar-lo abans que em vinguessin a veure els meus pares a finals d'octubre de l'any passat, i així que el portessin ells cap a casa... Pensava que en unes 3 setmanes el podria llegir...

 Però quan van arribar els meus pares només portava unes 70 pàgines.

 Al principi la història es desenvolupava a Londres, i encara anava llegint. La història no em feia ni fu ni fa, però feia gràcia llegir sobre la ciutat.

 Quan vaig veure que no podria acabar-lo abans de finals d'octubre, el vaig anar deixant poc a poc... Entre que l'acció se n'anava de Londres (i ni tan sols van arribar a passar per Guildford!!!) i que vivia tot el dia en anglès, vaig decidir que esperaria a acabar-lo quan hagués tornat a casa.

 Però el llibre és tan soporífer, que fins i tot a casa em costava llegir-lo! De fet, va acabar essent la meva manera d'agafar la son... Si un dia no tenia son, només havia de llegir un parell de pàgines d'aquest llibre, i em quedava fregida. Però, és clar, a 2 pàgines per dia, el llibre s'ha anat fent etern!

 La història no té el més mínim interès. Representa que n'hauria de tenir, però és insulsa i dolenta.

 I per la resta... buf... soporífer.

 Però en un moment vaig decidir que el llibre no podria ser més fort que jo i que l'acabaria. I aquí està. Acabat.

 El conservaré per si algun dia passo una temporada d'insomni...

20 de desembre de 2011

The man who loved only numbers


 Vaig trobar-lo al museu de la ciència i em va semblar que podia estar molt bé. Així que a la mínima que vaig poder, em vaig posar a llegir-lo...

 El primer capítol va ser genial. Explicava una mica la vida d'en Paul Erdos, i per això volia jo el llibre, no? El que passa és que, un cop llegit el primer capítol (no eren massa pàgines) em vaig preguntar: "I ara què explicarà?"

 Doncs no massa.

 La resta de llibre sembla una mica com per omplir. Amb un sol capítol no es fa un llibre. Així que l'autor es posa a explicar anècdotes. El problema és que, si estàs llegint un llibre de l'Erdos, t'imagines que la majoria d'anècdotes seran seves... doncs no!

 És un repàs a la història dels matemàtics i les excentricitats i anècdotes. De tant en tant torna a l'Erdos, però a vegades llegeixes pàgines que podrien pertànyer a un altre llibre.

 D'altra banda, a part del primer capítol, no hi ha res que segueixi un fil. Està tot molt posat com: "I ara explico aquesta anècdota, i després una altra que no té res a veure".

 M'ha decebut bastant (per no dir molt).

16 de desembre de 2011

Rama


 Feia temps que tenia pendent la sèrie de Rama. O, com a mínim, "Cita con Rama". La veritat és que Cita con Rama em fa il.lusió de llegir, però les altres em fan una mica de mandra... Així que començarem amb aquesta primera, i llavors ja veurem què faig amb els altres.

 Tinc ganes de saber com resol la trobada amb els extraterrestres. Però m'interessa més la "ciència" que no pas les "persones". Així que potser les seqüeles no seran gaire interessants...

 De moment, però, ja he començat el primer...

15 de desembre de 2011

La princesa de gel


 La novel.la està bé... feia temps que no llegia novel.la negra, així que no tinc massa amb què comparar, però l'he trobat una mica... lenta. Però per la resta, està prou bé.

 Per mi, una bona novel.la negra és aquella que et fa anar d'una banda a l'altra sense saber qui és el culpable. Aquesta novel.la és una mica diferent en aquest sentit, perquè tot és com molt lineal.

 Com amb les novel.les negres m'agrada anar escrivint quin crec que és l'assassí cada cop que es gira la truita. En aquest cas, he anat escrivint més coses, perquè la idea de qui era l'assassí no ha variat massa. I el fet de que jo ja sabés qui era l'assassí abans que es mostrés al llibre fa que potser no sigui una novel.la massa bona...

 Però bé, seguiré llegint els següents...

 I ara aquí, les coses que he anat pensant mentre el llegia (conté moooooooooooolts espòilers!)


Impressions durant la lectura...

1

Ostres... Ni tan sols presenta els personatges... Apareix directament amb una dona morta, i els personatges ja apareixeran després.

La primera impressió és que l'ha matat un home, però en cap lloc hi ha cap pronom masculí, així que la persona que fa molts anys que no llegeix novel.la negra, però que n'havia llegit, pensa que potser l'hagi matat una dona... que digui que l'estima no vol dir que sigui realment un home...

2

Mmmm... Molts personatges pel mig.

Suposo que ja està fet expressament (i ja es vol que sigui així), però el cunyat cau malament... Els personatges són tots com raros i foscos... Què passa, que tothom té algun secret, alguna cosa fosca?

L'home de l'Alex de moment no em sembla sospitós (seria massa obvi). Però tant la germana (germana? Hi ha alguna cosa rara? Per com en parlaven, em dóna la impressió que hi ha alguna cosa que no quadra) com la sòcia de la galeria em semblen d'allò més sospitoses...

3

D'acord, l'assassí és un home. Almenys es tracta a ell mateix en gènere masculí.

L'Alex estava embarassada... i ja havia tingut algun fill. La seva germana petita no serà en realitat la seva filla? Hi havia alguna cosa rara, i tot podria ser...


4

Unes quantes pàgines llegides i no ha passat res d'especial...

Penso en l'Anders, però ja està clar que està posat allà perquè et pensis que és raro i que hi té alguna cosa a veure.

Però, sobretot, penso en el fill desaparegut Lorentz. Una teoria que em ve al cap és que ell és l'assassí, que ell és el que havia estat sempre amb l'Alex... i que ell és el pare de la seva filla Júlia, que ha crescut com la seva germana (segueixo amb la mateixa teoria).

5

Jo tampoc crec que fos l'Anders. Més aviat penso en la persona amb qui havien jugat de petits ell i l'Alex. Segueixo pensant que aquesta persona és el fill Lorentz...

Tot i que sembla bastant clar que els inicis dels capítols són de l'Anders. Això vol dir que, si ell no és l'assassí, s'obre tot un ventall de possibilitats, i ja no té per què ser un home...

De la mateixa manera que amb Canción de Hielo y Fuego, m'agrada veure els punts de vista dels diferents personatges, però el punt de vista de l'Anna, víctima de maltractaments, m'ha costat de llegir...

I, d'altra banda... coi! Per què si algú descobreix alguna cosa (com ara el que falta a l'habitació) no ho diu?

6


Sabent que la Júlia és l'hereva de la Lorentz, cada cop estic més convençuda que la Júlia és filla del fill de la Lorentz (vaja, que és la seva néta...) I suposo que l'Alex era la seva mare (o no...)

El llibre s'ha tornat com molt lent... només parla de l'Erica i en Patrik. I quan pel que sigui descobreixen alguna cosa... segueixen sense dir res!

7

També s'han carregat a l'Anders? Penso en algú que no volia que parlés. El seu tercer amic? Qui és? Segueixo pensant que és el fill Lorentz.

També m'ha sorprès lo d'en Dan. Més llenya al foc. No crec que sigui en Dan qui l'ha matat. Però potser, si ella volgués parlar... No, suposo que no.

8

He canviat d'idea. Ara penso que l'assassí de l'Alex és en Jan.

L'Alex va quedar-se embarassada amb 12 anys (buf!) i el pare era el fill Lorentz. La seva filla va ser la Julia. Temps més tard, en Jan, que ja havia matat els seus pares, va matar al seu germà i es va desfer del cos. Va matar a l'Alex i l'Anders perquè sabien alguna cosa...

9

Tenia raó sobre la procedència de la Julia (pare i mare). El que no sabia és que l'haguessin violat (a l'Alex). Però ara m'intriga més per què va desaparèixer en Nils (tot i que continuo pensant que la culpa és d'en Jan).

10

Així que l'Anders realment es va suicidar. Però ara... ara apareix la Vera, la mare de l'Anders, com a possible assassina de l'Alex. Tinc 2 teories:
- Va ser en Jan, perquè no volia que es sabés que la Julia era filla d'en Nils (i perdre l'herència).
- Va ser la Vera, perquè no es remogués el passat.

11

Jeje. Finalment va ser la Vera i jo ho vaig saber abans que en Patrik.

Quedava, però, el tema d'en Nils. Pensava que havia sigut en Jan sol, però ja veig que van ser els tres...

Tot i així, hi ha una cosa que m'ha quedat penjada: no em crec que en Lucas no anés a buscar l'Anna després de que ella el deixés...

6 de desembre de 2011

Fundación y Tierra


 I amb aquest llibre arribo al final de la relectura de la Fundació. Hi tornaré. D'aquí a un temps, que espero que no sigui tant com aquesta vegada.

 Fundació i Terra és un llibre que normalment no té massa bones crítiques, suposo que perquè el final, després de totes les aventures, és una mica brusc i en voldries més.

 Però a mi m'agrada aquesta búsqueda de la Terra, com es van acostant, seguint pistes, i trobant diversos móns, cada cop més propers. Com et fa pensar en què passaria en un planeta humà en el que els humans han desaparegut. I en la tristesa de veure com la Terra és un lloc inhabitable.

 I, en conjunt, una gran lectura, tant del llibre com de la sèrie en conjunt. Asimov, és clar! Com sempre!

26 de novembre de 2011

The Boy in the Striped Pyjamas - 2


 Quina pesadilla!

La setmana que ve hi torna a haver examen. Així que he decidit llegir els cinc capítols que m'he de llegir per l'examen seguits. I només puc dir una cosa: quina pesadilla! Mare meva! Com pot ser tan horrible?

 Ja no és només que el nen em caigui com una patada al cul (que també), que sembli que el nen és idota (de veritat pot viure sense saber que és a Polònia?) i coses per l'estil. És que el llibre, llegir-lo, tal com ho explica, és una pesadilla...

 Per sort, ja només en queda la meitat...

Erica Falck i Patrik Hedström


 L'estiu passat em van regalar "Empremtes que mai s'esborren". Suposo que si volies regalar un llibre i no sabies quin, era un dels que et podies trobar fàcilment a les llibreries...

 Quan el vaig veure, vaig decidir que tenia bona pinta. Tot i que feia molt que no llegia cap novel.la negra, en tenia un parell a la pila (a la pila dels llibres que volia llegir properament!) Tot i així, vaig decidir que el llegiria aviat...

 ... fins que un dia parlant amb algú, em va dir que estava llegint "aquella sèrie de llibres d'aquella escriptora sueca". Ups! Sèrie? No era un llibre sol? Per què a la contraportada del llibre no posa que és el cinquè d'una sèrie?

 Així que vaig decidir que tenia tres opcions:

 1. Llegir directament el cinquè.
 2. Aconseguir-los per l'ebook i anar-los llegint tots.
 3. Mirar si eren a la biblioteca.

 L'opció 1 no m'agradava. Encara que diguin que són històries independents, hi ha una història "més enllà del llibre sol", i no tenia cap ganes de llegir-los desordenats.

 I entre l'opció 2 i la 3, vaig decidir que miraria si els tenien a la biblioteca... i hi eren tots! Fins i tot "Empremtes..."

 Normalment, de cada dos llibres que llegeixo, un surt de la biblioteca. No m'agrada perdre el contacte amb la biblioteca i sempre en tinc un llibre a casa. Si no fos per la bibliotecària, no hagués descobert Canción de Hielo y Fuego, entre d'altres. Anar a la biblioteca és una manera d'estar en contacte amb els llibres "actuals", però fugint una mica del contacte "actual" de només best-sellers que et sols trobar a les llibreries.

 Però a la biblioteca no sempre hi ha alguna novetat, i llavors t'has de submergir entre els llibres que hi ha, a veure si hi ha alguna cosa que t'agrada... Tenir 4 llibres que vull llegir em deixa un coixí de llibres per anar demanant, sabent que els vull llegir.

 Ahir a la biblioteca hi havia contes i no podia accedir a la banda "infantil" per treure "El llargavistes d'ambre". Així que vaig anar a la meva llista "pendent" i vaig trobar que el primer estava disponible.

 Així que a començar una sèrie més. S'anirà intercalant entre les novetats que vagi trobant a la biblioteca...

21 de novembre de 2011

Llibres dolents, males ratxes i segones oportunitats



 Aquest any he tingut una mala ratxa de llibres. A banda d'un parell que estic llegint (no, a Dance no...), han passat per les meves mans alguns llibres que, només de sentir-ne el nom, ja em ve urticària. Per exemple, Kôt, Her fearful symmetry o La nit de l'oracle (per posar un exemple de la biblioteca, un que m'he comprat jo i un regal).

 Però aquest any també he llegit Chasch. En el moment en què el vaig llegir em va semblar horrible, però he llegit la segona part, i aquesta m'ha encantat! Segurament, si hagués llegit el llibre en un altre moment, m'hagués encantat.

 Això m'ha portat a pensar en altres llibres que tinc per casa... Sempre que començo un llibre, l'acabo. Excepte algunes petites excepcions...

 Cap als 12 anys tenia una espècie de trauma amb "La historia interminable". No sé quantes vegades el vaig començar. Però era impossible passar d'un cert punt. Simplement, no podia. Però un dia el vaig agafar... i es va convertir en un dels meus llibres preferits! No fa pas massa que el vaig rellegir.

 Això de no poder-lo acabar m'ha passat amb poquets llibres... Diria que ara només em ve al cap Criptonomicón. Mmmm... Sé que el vaig començar, però que vaig ser incapaç d'acabar-lo. I només de veure'l ja em ve aquella urticària... Però, tot i així, sembla un llibre que qualsevol em recomanaria...

 Resultat?

 Ara he d'acabar un totxo que m'està costat horrors (no, no és Dance, que també m'està costant avançar i el pobre està abandonat!).

 Després, he de donar una tercera oportunitat a en Terry Pratchett (tercera i última. Com no em convenci, ja no ho torno a provar, encara que a tothom li encanti!)

 No sé si abans o després d'aquest, segona (i última) oportunitat a Dragonlance.

 I per últim, una segona oportunitat a Criptonomicón.

 I crec que ja no tinc més coses pendents...

 A veure si descobreixo que he tingut algun altre "mal moment"...

19 de novembre de 2011

La nit de l'oracle


 Si no és el pitjor llibre que he llegit en tota la meva vida, segur que està entre els top 10 de la meva vida (dels pitjors, s'entèn), i el pitjor dels últims anys.

 Durant tot el llibre he tingut la sensació d'estar en una pel.lícula dolenta de diumenge a la tarda. Una d'aquelles pel.lícules que intenta fer servir trucs per enganxar-te, però que no ho aconsegueix. No en va, és un d'aquells llibres que jo anomeno "fets per ser best-sellers", que intenten (alguns, com aquest, estan molt lluny d'aconseguir-ho) deixar-te amb l'intriga, perquè no puguis deixar de llegir i l'acabis aviat.

 Aquest llibre, però, només ha tingut un moment en què em va fer emocionar. La resta, em va deixar freda, freda. I l'emoció que em va provocar aquest llibre no crec que fos la buscada per l'autor... Cap a la meitat del llibre, resulta que l'autor es posa a llegir "La màquina del temps", perquè es planteja fer-ne una versió cinematogràfica (li paguen molta pasta...) i deixa anar perles com ara:

La vaig trobar totalment decebedora - una obra dolenta i mal escrita, on la crítica social es camuflava d'història d'aventures sense reeixir ni en una cosa ni en l'altra. Em semblava impossible que algú en volgués fer una adaptació fidel.

 La màquina del temps no és el meu llibre preferit. Però no crec que es mereixi aquest tractament, i més d'un llibre que sí que és insuls, i a sobre, segons el meu parer, mal escrit. Molt mal escrit. Tot el que ell diu de la màquina del temps, és el que jo penso de la nit de l'oracle: intenta fer moltes coses, i no reeix en cap d'elles!

 No només per determinades coses d'estil, com ara els peus de pàgina llarguíssims. De veritat cal posar un peu de pàgina que ocupa 3 pàgines? Sí, sí, no m'he equivocat i no són 3 línies (què més hagués volgut que alguna nota a peu de pàgina hagués durat només 3 línies!), he dit 3 pàgines!!! És tot plegat: la història (previsible fins la mèdul.la, i amb històries barrejades pel mig que ni comencen ni acaben), la manera d'explicar-ho... tot!

 I, és clar, llegeixo aquest llibre perquè algú me'l va regalar fa uns anys. Aquest algú, en veure'm amb el "fabulós" llibre d'en Paul Auster, segons la seva opinió molt més bon autor que tot el que llegeixo normalment, em diu: "Ah, llegeixes Paul Auster?", amb una alegria i amb orgull de que jo almenys llegís alguna cosa de profit... "Sí, llegeixo Paul Auster, i és el pitjor que he llegit en anys!"

13 de novembre de 2011

La daga


Tal com em va passar amb la brúixola daurada, la daga també m'ha encantat. Encara que el final m'ha deixat una mica preocupada per la Lyra...

 Si bé a la brúixola daurada només véiem una part de la història, aquí veiem la història entrellaçada en els 3 móns, i el conjunt de coincidències que fan que tot sigui com és.

 La Lyra creix com a persona, i la senyora Coulter cada cop és més dolenta (i poderosa!)

 Però tot plegat és un impàs abans de la batalla final. Així que, a esperar que arribi la batalla final, i després ja es podrà valorar tota la trilogia!

1 de novembre de 2011

Los Wankh

El primer llibre de Tschai se'm va fer etern i em va quedar un mal record. Però tenia ganes de seguir llegint, o almenys donar-li una segona oportunitat a la saga.

 I no me'n penedeixo!

Al principi, el llibre se'm feia com estrany i pesat. Feia molt que havia llegit la primera part i només tenia una vaga idea de què anava. I no em recordava de qui eren la meitat dels personatges... Però a mida que el llibre avançava, cada cop m'agradava més i més, fins al punt d'enganxar-me de mala manera, i deixar-me amb ganes de llegir la següent part!

Si li he de trobar algun tipus d'error, aquest seria el títol. Sí, ja sé que hi ha 4 títols, un per cadascuna de les races. I (suposo) l'Adam Reith intentarà robar una nau espacial a cadascuna de les races. Però... un llibre que es diu Wankh i que els Wankh pràcticament no surtin fins que queda una sisena part de llibre, sembla de broma! Però només és una petita cosa, que queda perdonada en tota la saga...

 Així que em reconcilio amb la saga, i amb ganes d'acabar-la aviat!

29 d’octubre de 2011

The Boy in the Striped Pyjamas - 1


 Cinc primers capítols llegits, a punt per l'examen de la setmana vinent.

 Fins ara, només tinc un comentari: com pot un nen de 9 anys ser tan innocent?

 D'acord, encara que els nens de 9 anys d'ara (i els de 6 o 7) siguin molt més vius que aquest, acceptaré que un nen de 9 anys pot ser així d'innocent, però... com pot ser que una nena (noia?) de 12 anys pugui ser tan innocent i tan crèdula?

 Si us plau, una granja?

 És que sembla inversemblant i tot...

 En fi...

26 d’octubre de 2011

El nombre del viento


 Hi ha llibres que, fins i tot abans d'arribar a la quarta part del llibre, saps que t'agradaran fins al final. I que, mentre els estàs llegint ja estàs pensant en el dia que els rellegiràs. Llibres que són una petita joia, i que se'n troben molt pocs. Un cada molts llibres. Llibres que val la pena llegir. I rellegir.

 El nombre del viento és un d'aquests llibres.

 N'havia sentit coses molt bones, i finalment vaig demanar-lo a la biblioteca. Però segurament me l'acabi comprant en paper, perquè m'agrada tenir les petites joies que es troben de tant en tant.

 Malgrat tot, cap a la meitat del llibre vaig estar a punt d'abandonar-lo... Quan en Kvothe entra a la universitat, tot es transforma en una espècie de Harry Potter: un nen ric i de bona família li fa la vida impossible, algun professor el vol fer fora, és millor que els altres i els seus companys (excepte un parell) li tenen ràbia i no volen saber res d'ell... En fi, que jo ja havia llegit Harry Potter i no volia tornar a llegir-lo!

 Per sort, però, el llibre torna a parlar de música, i malgrat que en Harry Potter és bastant present, es pot anar llegint... fins que et torna a enganxar i t'oblides d'en Harry.

 Passat l'escoll de la meitat de llibre, es torna a posar interessant i torna a ser com al principi. Són genials els interludis que hi ha, on en Kvothe parla amb el cronista i en Blast.

 I, com és molt normal, ara a esperar que surti el segon...

19 d’octubre de 2011

The Boy in the Striped Pyjamas - 0


Resulta que a anglès em fan llegir "The Boy in the Striped Pyjamas". La "idea" és que ens convencem que som capaços de llegir una novel.la en anglès (...)

 Per començar, ja no és un llibre que em faci il.lusió llegir. No és la classe de llibres que llegeixo, però almenys, si fos un llibre ubicat en els camps de concentració amb una història factible, encara, però així...

 Però això no és el que més em toca els nassos... Ens faran 4 exàmens del llibre. Com que el llibre té 20 capítols, a cada examen ens entraran 5 capítols (bonica forma de dividir un llibre...)

 No, els exàmens no és el que em molesta (...) El llibre és molt petit. Fins i tot jo, que sóc lenta llegint, crec que trigaria un màxim de dues setmanes a llegir-lo...

 Aleshores, quin és el problema?

 Doncs que el primer examen, el dels 5 primers capítols, és d'aquí a un parell de setmanes. L'últim examen, el dels 5 últims, serà a finals de febrer... d'aquí a... 4 mesos!!!

 Si em llegeixo ara el llibre, al febrer no recordaré de què anava ni de conya.

 Si me'l llegeixo i cada cop que s'acosti l'examen em rellegeixo el tros que entra a examen, estaré rellegint un llibre que ja he decidit que no vull rellegir...

 I si llegeixo ara 5 capítols, i 5 capítols més d'aquí a un mes... quina manera més dolenta de llegir un llibre.

 Alguna idea més?

 No podrien fer un examen al final de tot el llibre i ja està?

17 d’octubre de 2011

Cuando el mundo gira enamorado

No puc dir que sigui un llibre dolent (...) però si que puc dir que no m'ha agradat.

Me'l va deixar una companya i no vaig saber dir que no, tot i que ja sabia que aquesta classe de llibres no m'agraden.

Sé que la gent que se'n va sortir dels camps de concentració segurament ho va fer perquè va tenir molta sort, però la forma que té l'autor d'explicar-ho (com en el cas en què el protagonista arriba a Auswitch, i malgrat que l'envien als forns, ell s'autoenvia cap a l'altra banda) m'ha semblat massa pel.liculero.

 Això per no parlar del fet que l'autor sembla haver agafat "El hombre en busca de sentido" (llibre que no he llegit) i explicant-ho tot des d'allà, però sense haver conegut l'autor.

 Crec que la vida de la gent que va viure als camps de concentració va ser molt dura, però no m'agrada llegir ficció sobre la realitat. I més, quan aquesta ficció està disfressada de biografia, que s'ha tret d'una biografia real de l'autor. Realment... crec que és un llibre prescindible del tot, però entenc que hi hagi gent a qui li pugui agradar...

 Segurament "El hombre en busca de sentido" és un llibre molt més bo, molt més ben explicat, i molt més real. Però, segurament (i dic segurament, perquè no l'he llegit), si el llegís, em trobaria exactament el mateix que en aquest llibre (això sí: segur que molt més ben explicat). Però havent-ne llegit un, ja dubto que en llegeixi l'altre...

30 de setembre de 2011

A Dance With Dragons, pla B


 El llibre (la part que m'he llegit) m'encanta. I a la que m'hi poso, no puc parar de llegir, però...

 ... però no sé què coi li passa al llibre, que vaig lentíssima llegint. Fa un mes que el tinc i... només he llegit 160 pàgines! O sigui, no res.

 Entre que és massa pesat (de pes!) i no me l'enduc pels llocs, i que últimament als vespres tinc més ganes de dormir que de llegir, m'està durant massa...

 Resultat? Avui havia de tornar "La sombra del viento" a la biblioteca... i encara no l'he ni començat!!! Vergonya m'hauria de fer!

 Conclusió: començo La sombra del viento (i ja aniran... 5 lectures simultànies!) i em prenc A Dance amb més calma...

 Tot i així, deixo amb un paràgraf. La Danny em començarà a caure bé? Per què m'agrada tant el llibre i estic trigant tant a llegir-lo?
Mother of dragons, Daenerys thought. Mother of monsters. What have I unleashed upon the world? A queen I am, but my throne is made of burned bones, and it rests on quicksand. Without dragons, how could she hope to hold Meereen, much less win back Westeros? I am the blood of the dragon, she thought. If they are monsters, so am I.

11 de setembre de 2011

A Dance with Dragons - 1


 Reconec que m'ha costat bastant entrar en el llibre... Porto 10 dies amb ell i he llegit... què? 70 pàgines?

 Al principi no entenia res i no sabia si era jo, l'anglès o en Martin... Vaig arribar a la conclusió que era una mica tot. Però sobretot en Martin amb els seus pròlegs i epílegs amb personatges estranys (o nous) en els que costa situar-se.

 El fet que després seguís un capítol amb en Tyrion i un altre amb la Danny no va ajudar gaire a que em posés a llegir amb ganes...

 Però els següents capítols (Jon i Bran) han fet que hagi entrat en el llibre de ple... És clar que ara torna en Tyrion i ja veurem!

 Respecte a en Jon: jo sempre l'havia vist molt íntegre i em pensava que ho seguiria essent. Però que ja en aquest primer capítol hi hagi un tros de frase així:
if the letter had been sealed with a direwolf instead of a crowned stag, and signed by Jon Stark, Lord of Winterfell. It is too late for such misgivings. You made your choice.

 Mmm... En Jon començarà a dubtar? Ja sé que va saltar-se el jurament amb la Ygritte, però... no m'agradaria que ho fes.

 Per la banda d'en Bran, estic ben intrigada...

 - Qui (o què) és en Coldhands? Per què els ajuda (si és que els ajuda)?
 - En Benjen Stark és un dels morts? Per què hi ha tants homes de la guàrdia de nit morts més enllà del mur?

1 de setembre de 2011

Properament...


Fa sis mesos, vaig decidir que volia llegir els següents llibres:



Pels pèls, però he acabat llegint-los tots! L'experiència ha sigut bona: la majoria dels llibres de la llista han sigut bons i m'ha agradat llegir-los. I la pila de llibres per llegir ha disminuït una mica... o no, perquè diria que la velocitat de compra és més gran que la velocitat de lectura...

Per seguir amb la mateixa tònica, ara tinc pendents i vull llegir/rellegir en els propers sis mesos els següents llibres:


  • The man who loved only numbers
  • A Dance with Dragons
  • Fundación y Tierra
  • Las llanuras del tránsito
  • Espacio revelación
  • Wankh


Però a més hi ha un bonus... Com que m'agrada llegir, a vegades la gent em regala llibres. Però com que els llibres són llibres i tant li fa quin llibre es regala (no ho dic jo, eh!) puc acabar amb el best seller de moda o algun llibre dels que jo no llegiria mai per voluntat pròpia.

Fins ara, els llibres s'anaven quedant arraconats a darrere de la pila de llibres que vull llegir. Però un dia, fent recompte de llibres, em vaig adonar que tenia 18 llibres en aquella pila! És lectura per més de mig any! I el pitjor de tot és que va creixent!!! Així que vaig decidir que cada 6 mesos en llegiria un. Sí, ja ho sé, no se m'escapa que són 9 anys (en cas que no n'aparegui cap de nou), però el que vull és que, com a mínim, la pila no vagi augmentant... Que vaja, si algun dia aconsegueixo llegir tot el que vull llegir, em quedarien només els "lletjos"! I qui sap, potser algun m'agrada i tot!

I, com que em fa sempre molta mandra posar-me a llegir-ne un, serà el setè de la llista (o sigui, ja el tindré triat i només serà agafar-lo un dia). Si el llibre ja està triat prèviament i programat per llegir, serà més fàcil llegir-lo. El llibre escollit per llegir abans de l'1 de març és...

  • La nit de l'oracle


(de veritat que em fa mooooooooooooooolta mandra!)

Que com és que no havia vist que tenia 18 llibres a la pila "buf..."? Doncs perquè aquesta és la meva pila:



Els llibres de la pila "buf..." estan en una segona fila. I aquí, és clar, només hi ha llibres en paper. Els llibres que estan pendents al lector estan en un fitxer...

L'objectiu és que, amb el temps, la "pila" es converteixi en una "pileta", que acabi fent de "cua". El problema és que, amb la de sagues que hi ha, és tan fàcil afegir 7 o 8 llibres de cop... que llavors es triguen mesos a llegir!

31 d’agost de 2011

Moreta dama del dragón de Pern

D'una banda, volia llegir aquest llibre, perquè tots els llibres de Pern m'encanten.


Però de l'altra, sabia que un cop llegit aquest, no en tinc cap més per llegir. No sé com trobar els altres. I com que era l'últim, esperava per no acabar-los.

El llibre és com els altres, genial. Però és diferent a la seva manera.

Més que Moreta, es podria haver titulat alguna cosa de la plaga. M'encanta quan tenen arxius amb coses que es sabien anteriorment i que ara s'han perdut (com és el cas de les vacunes) i tota la part d'intentar trobar com curar la plaga és genial.

Però no es pot acabar aquest llibre sense que el final condicioni tot el que has llegit abans. Vas llegint, i penses: "No pot ser". Però sí, és.

Suposo que sense aquest final, en els altres llibres no s'hagués parlat de la Moreta. Però... ostres! Hagués agraït que el llibre acabés millor del que ha acabat.

Però, de totes formes, mirat amb la perspectiva de 10 minuts que fa que l'he acabat, tot queda tancat. Però... buf, quin malestar que deixa! (El final, la resta del llibre està molt bé!)

30 d’agost de 2011

A Mathematical Nature Walk

Fa molts mesos, a principi de gener, vaig llegir la introducció d'un llibre que em va semblar genial. Em vaig posar a llegir-lo ràpidament, esperant trobar-hi moltes coses interessants. O, com a mínim, tan interessants com la introducció.

El fet que un llibre de menys de 250 pàgines m'hagi "durat" 8 mesos, ja és un indicatiu que hi havia alguna cosa que no funcionava en el llibre... o, com a mínim, que a mi no em funcionava...

El llibre consta d'unes quantes preguntes, i l'autor n'intenta donar les respostes. El problema?

Doncs hi ha un primer problema, que moltes preguntes són "xorres", o repetides (realment és necessari posar una pregunta de saber quant de temps es necessitaria per omplir el Gran Canyó després de calcular quant de temps es trigaria a buidar el llac Ness?).

Segon problema: ja de bon principi, fa servir les unitats que li dóna la gana. Comença amb milles, cosa que em molesta bastant, però s'aguanta. Però llavors, a mig llibre (i enmig d'una mateixa pregunta!) posa resultats parcials en Km/h, per exemple, i de cop et posa un altre resultat en m/s, per acabar posant el resultat final en milles/h (!!!) Realment, aquestes coses em fan ballar el cap, i deixo el llibre fastiguejada.

I llavors venen les respostes... N'hi ha alguna (poquetes) que m'han deixat contenta. Però la resta...

Hi ha respostes a preguntes molt senzilles, que només necessiten un factor de conversió. Aquí res a dir de la resposta (però potser sí de la pregunta).

Hi ha respostes del tipus "suposem que la vaca és esfèrica i anem a calcular-ne el volum"...

I llavors hi ha respostes on comença a fer càlculs pel mig, que o estàs molt atent (i fas uns quants càlculs tu) o et perds. Però en aquests, la major part dels casos són de "vaques esfèriques".

En resum: jo no el recomanaria a ningú. Però sóc conscient que és possible que el problema sigui meu, i que no hagi acabat d'entendre el que m'està explicant, i que per això no el trobi útil. La idea és bona. La introducció és genial. Però llavors... per què no són les preguntes (i respostes) com les de la introducció?

20 d’agost de 2011

Las puertas de la casa de la muerte


Acabat!

Després d'un mes llegint el mateix llibre, la sensació que tinc és: "Per fi s'ha acabat!"

Llegir Erikson no és fàcil. Ja ho vaig dir en el primer llibre, i malgrat que aquest és molt millor, continua essent complicat. No és un llibre que puguis llegir mentre mires un partit de fútbol, per exemple, perquè no t'enteraràs de res (igual que amb la tele posada, o amb l'atenció a mitges). A part d'això, tot i llegir-lo amb atenció, l'Erikson es fa un fart de jugar amb tu, deixant coses mig explicades, perquè tu acabis de fer-te la història. O llegeixes amb atenció i tens memòria, o no t'enteres de res (o potser és que jo sóc tonta). Per no parlar de les converses on hi ha 3 persones (o fins i tot a vegades 2), i no queda clar qui diu què, amb el conseqüent augment de confusió.

Però, a part de tot això, la història és bona (és el que fa que me'l llegeixi, que sinó no ho faria pas!).

També s'agraeix el fet de que sigui realment una saga: els personatges continuen la seva història en llibres successius (els que aconsegueixen sobreviure, que això és pitjor que Canción de Hielo y Fuego!), però cada llibre és tancat, i els múltiples fils tenen un principi i (més o menys) un final. Almenys no et deixa amb la història pendent d'un fil al final del llibre, cosa que agraeixo enormement.

La història es desenvolupa en un continent diferent que el primer llibre, però al principi, el fet de que surtin alguns personatges que venen de l'altre continent, fa que de seguida t'enganxis al llibre. I com que hi ha acció durant tot el llibre, no es fa avorrit (encara que al final tinguis moltes ganes d'acabar-lo!)

Això sí: m'he quedat amb les ganes de saber com acabarà l'enfrontament entre les dues germanes...

4 d’agost de 2011

A Dance with Dragons

Ja el tinc aquí!!!

Ara, a llegir-lo aviat. Veurem si després de llegir els anteriors en castellà, si em costarà llegir aquest en anglès (per si és massa rebuscat, i també pels noms de llocs i persones...)

Abans de començar, a veure si em sap resoldre algunes preguntes...

Preguntes que espero que em respongui

  • On és en Rickon? Quins poders té? Quins poders té en Peludo? Per què no ha tornat a sortir més?
  • Què passa amb en Theon? Tornarà? Reclamarà el tron de les Illes?
  • La Brienne va morir? I si no ho va fer, trairà en Jaime?
  • Què fa en Bran a l'altra banda del mur?
  • L'Arya tornarà per venjar-se de la gent? Està cega de veritat?
  • L'Stannis declararà finalment la guerra als Lannister? O lluitarà al mur?
  • La Dany acabarà arribant? A on desembarcarà?
  • L'Asha acabarà tenint protagonisme?
  • Qui va matar en Balon Greyjoy? L'Euron hi va tenir res a veure?
  • La Cersei aconseguirà salvar-se? I la Margaery?
  • En Sam aconseguirà ser maestre?
  • Què ha passat amb l'Elí?
  • Qui assessorarà en Tommen? Seguirà essent tan petit i es deixarà dominar com fins ara?
  • Què passarà amb la Myrcella?
  • La Sansa acabarà essent la mestressa del Niu d'Aguiles?
  • Per què volia la Margaery el te de la lluna?


Preguntes que sé que no em respondrà (però que m'agradaria que ho fes!)

  • Qui és la mare (i/o el pare) d'en Jon? Per què tan de secretisme amb això?
  • Què se n'ha fet de la Nymmeria? Segueix viva en algun lloc? En algun moment es reunirà amb l'Arya?
  • Algun dels germans Stark (afegint-hi en Jon) sabrà que algun altre dels seus germans (exceptuant en Jon) està viu?

16 de juliol de 2011

Her fearful symmetry

Buf...

Tan bo que era "La mujer del viajero en el tiempo", però aquest llibre... buf!!!

Quan portava una tercera part del llibre tenia intenció de deixar-lo... i això que no sóc de deixar llibres a mitges...

El llibre està dividit en 3 parts. A la primera, la història d'en Martin i la Maritje m'hi sobra. Però encara...

A la segona part, va arribar un moment que no hi havia cap fil que m'agradés: en Martin estava com una xota i no m'interessava per res; en Robert seguint a les bessones d'amagat i mig boig també em posava dels nervis; i les bessones eren odioses. Mare meva, quina mania que feien agafar! Sobretot la Julia. Vinga a viure la vida, sense fer res de profit, només perquè "encara no ho han decidit". Buf...

Des d'allà, el llibre s'ha fet interminable. La història de l'Edie i l'Elspeth ja es preveia des del principi del llibre. La "idea" de la Valentina, també. I el que faria l'Elspeth amb la idea de la Valentina, també.

Tot plegat, un d'aquells llibres que són més un malson que un llibre.

4 de juliol de 2011

El cazador de fantasmas

Sisè... i últim.

Aquí s'acaben les aventures d'en Torak i la Renn en un món prehistòric i ple de màgia. Tot i que, per tal com acaba, hi podria haver hagut un setè llibre. D'acord, ja no queden devoradors d'ànimes, però hi podria haver molta més història.

El llibre no aporta res de nou en quant a nous llocs o noves costums d'altres pobles. És clar que després de veure el bosc, les illes, la muntanya, el bosc profund... ja queden poques coses per explicar!

La història, com en tots els llibres, té el mateix patró de sempre: en Torak està amenaçat, abandona la Renn perquè no vol posar-la en perill, ella corre a darrere seu, busquen algun devorador d'ànimes, l'acaben vencent, i tots feliços.

I això no vol dir que el llibre no sigui bo. Ho és. Però sovint (i sobretot me n'adono al llegir a la vegada Los hijos de la Tierra) és una història molt senzilla, que ja saps com acabarà, i ja saps quina estructura tindrà.

Però en resum, els sis llibres és una sèrie molt recomanable. Llàstima que ja s'hagi acabat!

25 de juny de 2011

Los límites de la fundación

Asimov, com sempre, genial.

Rellegir la fundació està essent molt productiu, sobretot perquè no recordo gaire bé les coses, i en cert sentit, com que només en tinc una idea general, és com si la tornés a llegir per primer cop. Aquest cop no trigaré tant de temps a rellegir-la!

Com els altres, aquest també té trossos genials. La conversa entre l'alcaldesa Branno i en Gendival és immillorable. Així com la intel.ligència de l'alcaldesa per parar la trampa a en Compor. I, és clar, la intel.ligència d'en Trevize a l'hora d'escollir que tot quedi tal com està.

Es veu que aquest llibre és posterior, però tot i així, segueix tenint la gràcia de tots els llibres de la fundació.

10 de juny de 2011

Llums del nord

Vaig agafar el llibre de la biblioteca un dia en què no hi havia cap "novetat" que em cridés l'atenció, i en el que no havia anat amb cap "recomanació" per buscar. Vaig estar mirant, i mirant, i em va semblar un llibre "conegut", d'aquells que ha llegit molta gent (si fins i tot n'han fet una pel.lícula, per alguna cosa serà... o potser és primer la pel.lícula i després el boom del llibre?). Va ser una mica de curiositat, però he de reconèixer que em feia mooooooooooooolta mandra llegir-lo. Pensava que no m'agradaria gens.

M'equivocava.

Porto una bona ratxa de llibres que m'estan agradant, i aquest no ha sigut una excepció. Ja des del principi que em va enganxar, i encantar!

D'acord, en alguns moments la Lyra em cansava una mica, i al final, quan en Roger es mor, m'he enfadat bastant...

Però, en general, un gran llibre. A veure quan agafo el següent...

5 de juny de 2011

El descobriment de les bruixes

Sí i no.

El llibre comença amb ritme, enganxa de seguida, i té un no sé què que em crida l'atenció.

Fins que apareix en Matthew.

Aleshores el llibre es converteix en una còpia adulta de la saga de Crepúsculo. En Matthew és una barreja entre l'Edward Cullen amb el doble d'edat i en Carlisle Cullen. Si fins i tot es dedica al mateix!

La part "vampírica" em sembla tant un "faig això, que ja sé que ven", que em feia ràbia i tot.

Però llavors tornen les bruixes i la part "bruixa". A més, hi ha viatges en el temps... i això em pot! No hi ha llibre de viatges en el temps que no em captivi!

Llàstima que el llibre just acaba quan ja em pensava que coneixeria l'Anglaterra de fa uns quants segles...

Així que s'haurà d'esperar al segon (i tercer) llibres. Llibres que llegiré perquè tinc curiositat per saber com s'ho fa per lligar la història amb el viatge al passat... i perquè tinc ganes de saber com aconsegueix que acabi bé un llibre amb una persona "mortal" i una que pot viure molts segles... a poder ser, sense copiar el final de Crepuscle...

Veurem com és la continuació... quan surti.

27 de maig de 2011

I quan s'acaba un llibre, què?

Els llibres (en paper) m'arriben de 3 fonts diferents: algun cop me'n deixen algun, en trec de la biblioteca o són llibres meus (ja sigui perquè els he comprat jo, ja sigui perquè me'ls han regalat).

En el cas d'un llibre "deixat", ja sigui a través d'algú proper o a través de la biblioteca, està clar què fer-ne un cop llegits: es retornen, i ja està.

Però, què passa amb els llibres que són meus?

Els llibres que són meus es poden dividir en 3 grans grups (tot i que els dos primers no tenen intersecció buida...)

Els llibres que m'han agradat tant que sé que algun dia rellegiré. Aquests llibres s'han de quedar a casa, perquè qualsevol dia els agafaré i els rellegiré, o els deixaré a algú proper (que sàpiga que me'l tornarà!!!), amb una bona recomanació.

Els llibres que no rellegiré, però que són importants. Aquí hi entrarien els llibres que són importants perquè signifiquen alguna cosa, per qui o quan me'ls van regalar o per quan me'ls vaig comprar. També hi entren aquells llibres que sé que no rellegiré, però crec que són importants de llegir algun cop a la vida, i que algun dia deixaré a gent propera.

Però hi ha un tercer grup de llibres. Els llibres que sé que no rellegiré, que sóc incapaç de deixar a algú amb una bona recomanació al darrere, i que no tenen un significat especial (d'acord, tots els llibres són especials, però no estan comprats en un lloc especial, ni em porten records). Què s'ha de fer amb aquests llibres?

Es poden guardar a l'estanteria. Sí.

Es poden guardar en caixes quan l'estanteria es fa petita perquè hi ha massa llibres i hi vull guardar els que vull rellegir. També.

Però no és molt trist per un pobre llibre que algú se l'hagi llegit, no li hagi agradat, i el que hagi fet hagi sigut acabar en una caixa tancat? Jo crec que els llibres són perquè la gent els llegeixi, així que fa uns dies em vaig donar d'alta al bookcrossing, i ja tinc planejat el primer llibre que alliberaré :-P

Els "meus" llibres, a part d'una etiqueta del bookcrossing, tindran el següent text:

Tot llibre necessita ser estimat i llegit moltes vegades.

Si m'has trobat, m'has llegit, i creus que em tornaràs a llegir algun dia, conserva'm amb tu. Però recomana'm als teus amics i deixa que ells també em llegeixin!

Si no t'interessa el que explico, o creus que no tornaràs a llegir-me més, regala'm a algú proper, o deixa'm en algun lloc perquè algú em pugui trobar.

I, en qualsevol cas, la primera persona que em va alliberar estarà contenta de saber que el llibre ha arribat a bones mans. Si li vols fer saber, només cal que et connectis a la web http://www.bookcrossing.com/, i diguis que has trobat el llibre (es pot fer anònimament) amb aquest codi:


A veure quants llibres que a mi no m'han agradat troben algú a qui agradin!

A tothom no li agraden els mateixos llibres, així que... tot és possible!

25 de maig de 2011

El descobriment de les bruixes (1)

El llibre estava molt bé, era genial, interessant... Fins que en Matthew Clairmont ha començat a ser una còpia de l'Edward Cullen. Per favor!

Havia de conduir també un Jaguar? I assemblar-se tant de caràcter? També havia de ser "vegeterià"... Per favor! Que no hi ha més tipus de vampirs? On és la imaginació?

Si és que en comptes de dir-li Matthew li diu Edward, i a mi em cola...

23 de maig de 2011

Los cazadores de mamuts

Ara ja feia un temps que m'havia llegit "El clan del oso cavernario" i "El valle de los caballos". Però, després d'haver-me llegit "Los cazadores de mamuts", la veritat és que dubto que m'agradessin més que aquest.

Potser és que n'havia sentit moltes coses: que si es feia pesat, que si no sé què...

A mi no se m'ha fet gens pesat, al contrari.

Pensava que el tema Ayla-Jondalar-Ranec se'm faria pesat, i malgrat crec que no feia falta (d'acord, per la història feia falta, potser, però hagués pogut passar perfectament sense!), tampoc ha sigut un monogràfic del tema.

El "pitjor" del llibre és aquella sensació de que la nostra societat (i sobretot la societat de l'Edat Mitjana o anterior) no ha pogut evolucionar des d'una societat on la dona era tan venerada, i tot donava voltes entorn de la dona. Si fins i tot la dona es podia "casar" amb dos homes diferents! Però al revés era quasi impossible!

Però, d'altra banda, m'han agradat molt les històries, com són els Mamutoi, com es comporten, les coses que fan, etc.

En algun moment he trobat molt "forçat" que precisament hagi anat a parar al campament on tenen un nen mig Neanderthal, i que en Mamut hagués viscut just en el mateix clan a on va anar a parar l'Ayla ja em sembla massa coincidència.

Però només són peròs petits. No es fa llarg. I et fa venir ganes de més.

Tot i així, em prendré un descanset...

7 de maig de 2011

Los cazadores de Mamuts - El paper de la dona?

Porto una tercera part de "Los cazadores de Mamuts" llegida (més o menys).

Ja sé que és literatura, i que és molt difícil saber com era la societat en la que estan ambientats els llibres, però...

El primer llibre em va convèncer. D'acord, que adoptessin a l'Ayla era una mica surrealista, però els costums de la gent, i les diferències entre homes i dones em semblaven bastant creïbles, així com les diferents tradicions.

Del segon llibre em va cansar una mica la part d'en Thonolan i en Jondalar...

Però amb el tercer tinc una espècie de sensació de "això no m'ho crec de cap de les maneres".

No és només el fet de trobar a faltar que l'home exerceixi un domini sobre la dona (que també). Em dóna la impressió que en una societat com aquesta, la dona hauria d'estar dominada. Són un munt de detalls, les tradicions dels Mamutoi, com ara que la dona és la que aporta el valor a una família, que la dona és la que dóna valor als fills, i sobretot, que com més fills té una dona, més valor té.

Aquesta veneració de la dona com a "Mare", com a creadora, i com a membre més important dels campaments (d'acord, hi ha un jefe, però també hi ha la Dona-Que-Mana...) em sembla surrealista i fa que, tot i que el llibre m'agrada, em quedi amb un sentiment de "jo això no m'ho crec ni borratxa!".

D'altra banda (ja he dit que només he llegit una tercera part del llibre), em fa molta por que el llibre s'acabi convertint en una novel.la rosa amb el triangle Ayla-Jondalar-Ranec.

Abans no passi res més, l'Ayla sempre m'ha caigut bé. D'alguna manera és una lluitadora (i la protagonista...) Però... en Jondalar cada cop em fa més ràbia. És clar que no és res comparada amb la ràbia que em fa en Ranec. Així que si això es converteix en un triangle entre els tres, i m'he d'acabar llegint trossos on l'Ayla no es decideixi per un i per l'altre... buf... No sé si podré suportar les dues terceres parts de llibre que falten... I més, sabent ja el final (o sinó, d'on surten els altres llibres?)

6 de maig de 2011

Resum de Festín de cuervos

Ja està, ja està. Ja no hi ha més posts de Festín de cuervos. Només un resum del que hi ha:

5 de maig de 2011

Festín de cuervos - Jon

En principi en Jon no ha de sortir a Festín de Cuervos, però hi surt una mica de banda. En Jon, el meu personatge preferit junt amb l'Arya...

... que m'ha fet enfadar! Entenc la seva motivació en fer que l'Elí s'endugui el fill d'en Mance en comptes del seu propi fill fins a Antigua. Però és cruel. Molt cruel.

M'agradava més l'altre Jon. Ja sé que és la necessitat i així salva un nen de la boja de la Melissandre, però tot i així... no és just!

4 de maig de 2011

Festín de cuervos - Margaery

Cada cop tinc més ganes que, en algun moment, hi hagi un capítol des del punt de vista de la Margaery. Em té molt intrigada...

D'acord, només en parla la Cersei, que seria la seva enemiga més gran, i és clar, costa de saber la veritat sobre la Margaery. En principi sembla bona gent, però vista des dels ulls de la Cersei...

I, és clar, es passa el dia divertint-se.

Però també algú la va assessorar molt bé perquè mai estés sola. Sola del tot. Perquè no li poguessin dir que havia fet res que no havia fet, o perquè no tingués temptacions de fer-ho.

Tot i així, m'encanta la seva intel.ligència i la forma de fer quedar fatal a la Cersei, i trobar-li totes les coses que diu i que no hauria de dir.

I la pregunta és: hi ha una altra dona al llibre que se'n va al llit amb el seu germà? Per què volia el té de la lluna?

3 de maig de 2011

Festín de Cuervos - Asha

1

Una altra dona amb caràcter. Com no podia ser de cap més manera.

Després de la mort del seu pare, i després de pensar-se que en Theon és mort, l'Asha es vol convertir en la reina de les illes del ferro, passant per davant de tots els seus tiets...

Cosa bastant difícil, perquè mai una dona ha governat les illes...

2

Llàstima! Jo me l'hagués creguda i l'hagués fet reina. Llàstima que no li sortís bé... i que no hagi tornat a sortir! Podia donar molt de sí...

2 de maig de 2011

Festín de cuervos - Sansa

1

D'acord, al principi la Sansa no m'agradava i cada cop em fa més pena.

Però hi ha una cosa que no li perdono: cada cop que pensa en els seus germans (i en que estan tots morts), pensa en tots menys en en Jon (d'acord, mai l'ha vist com un germà), i en l'Arya (coi, en l'Arya sí que hi hauria de pensar!!!)

És un misteri saber què passarà amb ella al "Nido de águilas", però... suposo que s'haurà d'anar esperant. I ja de pas, si no surt massa, millor. Ni ella, ni en Petyr, ni el seu cosinet, no m'agraden massa...

2

La Sansa sembla que segueix amb la mateixa cançó: s'entera que en Jon és viu i pensa en els seus germans morts, entre els que no hi figura l'Arya... Només per això ja es mereix que se l'odiï eternament!

Però sembla que en Petyr es preocupa per ella i la vol casar amb l'hereu d'en Robert (el seu cosinet), perquè així es quedin amb el Nido, i tot plegat... Buf... A veure si desapareixen aviat!

1 de maig de 2011

Festín de cuervos - Jaime

1

Des de que ha tornat sense una mà, en Jaime sembla un altre. Cada dia m'agrada més, i no sé si és la influència de la Brienne, però m'ho passo molt bé quan el veig passant de la Cersei!

Això sí, de moment li falta una mica d'acció.

2

Bravo per en Jaime! És dur viure sense la mà quan ets un guerrer, però enfrontar-se a la seva germana és del millor que ha pogut fer. I ara que es comença a entrenar amb en Ilyn, jo crec que va pel bon camí! També posa ordre a Harrenhal... i defensa a la Brienne. A veure si al final el que sempre havia estat amb la "guapa" Cersei acabarà amb la més lletja de tots els set regnes. Seria un bon final!

3

Bravo també pel final d'en Jaime: la Cersei li demana que la vagi a ajudar... i passa d'ella! Ole!

Aquest Jaime m'agrada molt més, potser al final acabarà lluitant bé amb l'esquerra i tot. I acabarà posant pau i tot.

30 d’abril de 2011

Festín de cuervos - els altres Lannister

Kevan Lannister

Després de dir-li a la Cersei que només accepta ser la mà si ella torna a casa i es casa amb algú altre, aquest home cada cop em cau millor :-D Espero que surti cada vegada més, i que cada vegada se li vegi més el seu caràcter!

2

Bé, sembla que de sortir no massa, però... a veure si en el futur surt molt!

Tommen

El nen em cau bé. Molt millor que en Joffrey. Almenys no és un petit tirà.

Només que el pobre fa tot el que li diuen. I va de la Cersei a la Margaery com una pilota...

Myrcella

Una barreja d'intel.ligència i innocència. La nena cada cop és millor, i no sé qui preferiria en una suposada guerra, si a ella o a en Tommen!

És clar que... pobre nena! Com estarà ara sense l'orella i de la forma que li deu haver quedat la cara?

Kôt

Macabre i previsible.

D'en Rafael Ábalos havia llegit 3 llibres: Poliedrum, Grimpow i Grimpow i la bruja de la estirpe. Així com els dos Grimpow em van deixar un bon sabor de boca, Poliedrum em va decebre profundament.

Kôt està dividit en 3 parts. Una primera, en la que uns nens comencen a resoldre uns enigmes. Aquesta part està prou bé... fins que entren en un joc d'internet, i llavors el llibre comença a semblar-se (massa) a Poliedrum. Normalment escollia el moment en què arribava la part dels nens per deixar de llegir, perquè... no m'agradava gens.

La segona part, la part gòtica, ja des de bon principi és molt macabra. I ja des de bon principi crea un mal rotllo que et treu les ganes de llegir-lo, però és que a mida que va avançant es va tornant cada cop més i més macabre.

La única part que es salva (i a sobre els capítols dedicats a aquesta part són els més curts) és la part dels detectius. Tot i així, a estones és també molt macabra...

I llavors el final... Tant previsible, sobretot per algú que ha llegit Grimpow... Ha vist un filó. I ja sap que aquesta història ven. Així que... deixa el llibre en una espècie de suspens, perquè la gent llegeixi el cinquè (perquè no deixa de ser una continuació de "Grimpow" i una còpia de Poliedrum).

O m'oblido de com és de dolent aquest llibre, o diria que no llegiré cap més Ábalos...

29 d’abril de 2011

Festín de cuervos - Arya

1

Torna el meu personatge femení preferit :-D

L'Arya ja és a l'altra banda del mar, i es pensa que tots els seus germans (menys en Jon) estan morts. De fet, només en Robb està mort, però tots pensen que tots els altres estan morts!

2

Però l'Arya cada cop em fa més pena. Com pot ser que la facin oblidar-se de tot el que és ella? Com pot ser que facin que tiri totes les seves coses? Com? L'Arya ha de tornar algun dia i carregar-se a tots els que no s'han mort pel camí!

3

Llàstima! Per què en Martin juga amb nosaltres? Primer, el dia que en Jon va estar tan a prop d'en Bran, que per poc es troben. I ara, que ja em pensava que en Sam també sabria que l'Arya està viva... resulta que se la troba... i ella segueix amb el que no és ningú! Aghhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!

4

Mmm... No em crec que en Martin faci que l'Arya es torni cega. Que l'endemà es despertés cega, no vol dir que no s'hi hagi de tornar a veure mai més, no? Seria molt cruel!

És clar que pobre Arya, ja no la deixen ser qui és, i vés a saber què més li fan!

28 d’abril de 2011

Festín de cuervos - Sam

1

Un altre dels meus personatges entranyables/preferits és en Sam. Suposo que per la mateixa raó que la Brienne. L'únic problema que tenen els capítols dedicats a en Sam és que, si hi ha un capítol on ho veiem des de la seva banda, vol dir que en Jon no sortirà massa.

Ja només començar a en Sam l'envien a aprendre a ser maestre. Al mateix lloc on va començar el llibre d'una forma molt intrigant. Sabrem què va passar? En Sam aconseguirà ser maestre?

I en Jon? Quin és el seu pla?

2

Sembla que en Sam no té sort. El maestre Amon està moribund, el bard que anava amb ells els "abandona", l'Elí només fa que plorar... i el vaixell que els havia de portar a Antigua marxa sense ells.

Se'n sortirà?

3

Mmmm... El llibre acaba com comença, i en Sam m'està fent patir... En Pate que es troba al final del llibre és el mateix que va morir al pròleg? Què passarà amb l'Elí? Els maestres que ha trobat... són de fiar?

D'una banda, el fet que l'Elí s'hagi hagut d'endur el fill que no era seu és molt cruel, però ara sembla que ho ha suportat... amb l'ajuda d'en Sam.

Però la mort de l'Aemon és molt trista, i ara en Sam està sol, no és gaire benvingut a Antigua, i ha de fer moltes coses. Aconseguirà ser maestre? L'Elí al final anirà a casa seva? Què passarà amb el seu fill? I amb el fill d'en Mance? El maestre trobarà a la Dany?

27 d’abril de 2011

Festín de cuervos - Brienne

1

Des de que la Brienne va començar a tenir capítols propis, s'ha convertit en un dels meus personatges preferits. Podríem dir que és la bona, bona, i que a méa actua de bona fe.

En el seu primer capítol només ens desvela que busca a la Sansa. Poca cosa més. Però segur que aviat tot s'anima!

2

La Brienne ajuntada amb en Pod per anar a buscar la Sansa? Això pot ser divertit! Tot i que m'ha sorprès que en Pod la seguís, poden fer un bon duet.

Per la resta, sembla que la Brienne comença anar pel bon camí en la recerca de la Sansa... la trobarà?

3

M'estic començant a preguntar si la Brienne acabarà trobant a la Sansa... o a l'Arya! La veritat és que el que fa aquesta dona té mèrit! Tot i que dubto que tingui èxit...

4

Sembla que al final, ni la Sansa ni l'Arya... al final a qui troba la Brienne és a la Catelyn, a qui no fa cap gràcia que vagi amb una espasa que li han donat els Lannister i un paper oficial d'en Tommen...

La Brienne és valenta, i ha aconseguit sobreviure a moltes situacions. Però no és fàcil sobreviure a la Catelyn.

Gràcies a ella hem sabut què se n'ha fet d'uns quants personatges. Potser en Gendry acabarà tenint importància?

Però la Catelyn vol fer que pengin a la Brienne, i el llibre acaba amb la Brienne a punt de ser penjada, o essent penjada, no m'ha quedat massa clar. I la Brienne dient una paraula. Quina paraula?

26 d’abril de 2011

Festín de cuervos - Cersei

1

Sembla que els primers capítols de Festín de Cuervos estan dedicats a veure com la gent "troba" els morts que va deixar el llibre anterior.

En aquest cas, es troba en Tywin Lannister.

He de dir que la Cersei no és, ni de molt, el meu personatge preferit. Més aviat al contrari. Però cal dir que perdre un fill i un pare amb tan poc temps fa que la puguis mirar amb uns altres ulls.

Ara, el millor del capítol... una frase d'en Jaime, que cada dia m'agrada més!

Jaime la empujó para zafarse de ella y levantó el brazo para obligarla a ver el muñón. -¿Una Mano sin una mano? Parece un chiste malo, hermana. No me pidas que gobierne.


2

Sembla que a la Cersei li comença a sortir tot malament: cap dels seus parents vol governar, en Jaime passa d'ella... fins i tot arriba a fer una mica de pena i tot (però una mica només!)

Segons sembla, o haurà de deixar-se governar pels Tyrell, o li tocarà tornar-se a casar...

3

Pena?

Si home, i què més!

Hi ha molts capítols dedicats a la Cersei, i se'm comencen a fer pesats. No la suporto!!!

Però, a més... ostres! El millor dels seus capítols és quan en Jaime passa d'ella. Però... continua tan manipuladora com sempre. El seu últim pla fa molta por, i malgrat que no estigui del tot d'acord amb el que està fen en Jon al mur, el seu pla em sembla massa retorçat i tot: fer que un Kettleback se'n vagi al llit amb la Margaery (no serà tan tonta, espero!!!), i llavors així treure's de sobre a la Margaery, per així aconseguir que en Kettleback vagi al mur i es carregui en Jon. Tela amb el pla... Espero que no li surti bé la primera part (la Margaery em cau bé), i molt menys la segona!!!

4

Bien!!! Sembla que a la Cersei les coses li comencen a anar malament. La Margaery no és tan tonta com semblava (què costaria fer un capítol des del seu punt de vista?) i no se'n va al llit amb el Kettleback. Però la Cersei té pressa. Molta pressa. I acaba fent el que no ha de fer: enviant al Kettleback que l'acusi davant del septó suprem.

I el septó suprem, a qui no agrada la Cersei, fa un interrogatori en tota regla a en Kettleback i... ell confessa el pla de la Cersei, que se'n va anar al llit amb ella, i que a més ella va ordenar matar a l'antic septó suprem!

La Cersei acaba el llibre tancada, i pendent de judici. La Margaery també ho està, però diria que una se'n sortirà i l'altra no... i diria que la Cersei no.

25 d’abril de 2011

Festín de cuervos: Dorne

zzzz... Crec que això segueix en avorriment als Greyjoy. Una mica més d'acció, però hauria pogut donar molt més de sí...

Las Serpientes de Arena

Sembla que, com amb els llibres anteriors, aquest comença introduint un munt de personatges nous. Però, és clar, com que suposo que hi haurà una matança pel mig, ha d'anar introduint-ne de nous :-D

Les tres Serpientes de Arena grans m'han agradat molt, sobretot l'Obara. No recordava el duel del príncep de Dorne amb la montanya (i la mort del príncep), però les seves tres filles tenen totes molt de caràcter i poden donar molt de joc. Llàstima que en Doran m'agradi tan poc, i això només després d'un capítol...

2

I llàstima que, després d'un inici tan prometedor, no tornin a sortir en tot el llibre...

El príncep

En Doran cada cop és pitjor... tot i que la seva filla Arianne no és que millori massa... (això deuria ser cap al primer capítol en el que surten...)

En Doran, de cares a la galeria, és un home avorrit, insuls, que només vol conservar la pau. I, com que no té cap capítol des del seu punt de vista, ens enganya a tots: des de tots els seus criats, a la seva filla Arianne.

Per això, l'Arianne, que vol venjança, intenta "segrestar" a la Myrcella, per provocar la guerra amb els Lannister. Però algú se'n va de la llengua i...

... ella acaba empresonada, mentre que la Myrcella acaba amb un tall d'espasa a la cara, que la deixa sense una orella (!!!)

El que ella diu és que, com a Dorne no hi ha la llei sàlica, doncs la Myrcella és l'hereva dels 7 regnes.

Al final, però, resulta que el seu pare, el príncep Doran, no era el que semblava: havia promés de petita a l'Arianne amb en Viserys, de forma que junts acabessin conquerint el tron, i tinguessin venjança per tots els Martell morts a mans dels Lannister (bé, i també els Targaryen).

Després d'això, cal saber si l'Arianne continuarà amb el pla previst o mirarà noves formes de matar Lannisters (si és que en queda algun de viu!)

24 d’abril de 2011

Festín de cuervos: els Greyjoy

zzzz... La part més avorrida de Festín. La Cersei almenys em feia enfadar... Llàstima que no hagin deixat a l'Asha (amb post propi, tot i que no sé per què) fer d'Asha i carregar-se'ls a tots. Encara confio en què en un proper llibre l'Asha i en Theon es carreguin a tots els seus tiets (bé, potser puc deixar el boig de l'Aeron viu!) Jejeje.

Aeron

Els Greyjoy són tots si més no estranys. Però l'Aeron... l'Aeron, a part de ser estrany, està com una mica boig (o sense el com una mica). Un il.luminat, que després de la mort del seu germà, ha de decidir per quin rei lluita: un altre seu germà o la seva neboda. L'Asha, que també sembla que és un dels caràcters bons del llibre :-D Però, de moment, sembla que l'Aeron té altres idees...

2

Tot i que sembla que l'Aeron té idees pròpies... i més d'un germà que vol aspirar al tro...

Victarion

No volia que l'Euron fos rei, però en Victarion ho va fer el pitjor que ho va saber a l'assamblea per escollir rei, i és clar, ara és el capità del rei, que és el seu germà, que se'n va anar al llit amb la seva dona i va provocar que en Victarion l'hagués de matar...

Euron

L'Euron fa una mica de por per tot plegat. Ara vol conquerir tot el continent (vinga, un altre!). Però... l'Euron va matar a en Balon? Si en Balon li va prohibir tornar mentre ell visqués... com s'ho va fer per saber que moriria just el dia abans d'arribar? El va matar ell?

Seguirà guanyant-se amics a base de terres? O algú (en Victarion...) se'l carregarà abans d'hora?

Quan arribaran a Altojardín?

22 d’abril de 2011

Festín de cuervos

I, finalment, he acabat Festín de Cuervos.

Crec que no tornaré a llegir un llibre així a poc a poc... al final em feia un embolic...

El comentari sobre el llibre és que és Canción de hielo y fuego, però... m'ha decebut una mica. És clar, hi trobava a faltar en Jon i en Bran (i l'Arya gairebé no ha sortit!) I, a diferència dels altres llibres, m'ha semblat que no passava gairebé res en tot el llibre. Bé, sí que passava, però pràcticament només a l'últim capítol de cada personatge.

Per mi hi havia massa Cersei, i massa intrigues i "joc de trons", i poca acció.

Malgrat tot, he assaborit cada capítol dedicat a l'Arya i en Sam. M'he enfadat amb la Sansa per no recordar-se mai de l'Arya, i m'he alegrat de que en Jaime hagi passat gairebé tot el llibre de la Cersei. M'he avorrit molt amb els capítols de la gent de les illes del Hierro. I, sense que sortís, he fet les paus amb la Dany (tot i que quan torni potser tinc ganes de carregar-me-la altre cop!)

En resum: m'hi ha faltat molta acció, però estic desitjant que arribi el proper! A veure com serà A Dance with Dragons!

I, ja que ho anava escrivint (tot i que molt aviat ho vaig deixar perquè no passava res), els propers dies aniran apareixent els personatges...

Recomanació "automàtica" de llibres? Em sembla que no, gràcies!

Fa un temps que estic donada d'alta a la Biblioeteca. La primera idea era que em recomanés llibres que em poguessin agradar...

Hi tinc 166 llibres entrats (per sort, vaig poder-los descarregar de la meva llibreria d'anobii...) Molts no estan puntuats (per què no conservava les estrelles d'anobii?), però crec que amb més de 150 llibres es pot fer una idea de què m'agrada llegir...

Resultat: si vaig a "demanar consell", normalment em surten títols de sagues que tinc començades i que no he acabat. Sí, és clar, si els primers m'han agradat, segur que els últims també, però... no crec que necessiti una aplicació que em digui que aquests llibres em poden agradar (!)

Segon resultat: La major part de les vegades que entro per puntuar un llibre que m'ha encantat, hi trobo com a comentari "Te dejará indiferente", "No lo vas a acabar", o alguna cosa per l'estil. Coi! Si l'he acabat i m'ha agradat!!! I per més que tots els llibres de l'Asimov tinguin una nota altíssima... sempre m'hi surt "Te dejará indiferente" o "No lo vas a acabar"... Genial...

A més, està obsessionat en què jo hauria de llegir llibres de l'Stephen King (ein? En vaig llegir un i no em va agradar... quin patir!), en Larry Niven (d'acord, potser això és una bona cosa, i tinc pendent llegir-ne algun!) i alguns que ja sé que no m'agradan, com "Cien años de soledad", "Rayuela" o "La metamorfosis", de Kafka... Crec que no fan gaire per mi...

Així que vaig provar "la competència", a veure què em recomanava... Vaig mirar quins havia llegit entre els més puntuats, i hi vaig afegir els que he llegit l'últim any. El resultat: 73 llibres. Les recomanacions? Crec que cadascuna em fa més gràcia que l'anterior, que ja és difícil!

  • Cien años de soledad (al final m'ho hauré de plantejar...no, no ho dic seriosament!!!)
  • Don Quijote de la Mancha (en sèrio????????????????????)
  • A sangre fría, d'en Truman Capote (en sèrio???????????????)
  • El médico (crec que no...)
  • Rimas y leyendas, d'en Bécquer (on he posat jo que m'agradi llegir poesia?)
  • La sombra del viento (crec que no...)
  • La metamorfosis (en sèrio? Aquí també?)
  • El fantasma de Canterville (de tota la llista, potser seria l'únic que em plantejaria llegir)
  • El perfume (no, gràcies)
  • El capitán Alatriste (no, gràcies)


Després de veure la llista, per poc caic de culs! Tots estan, com no, a la llista dels més votats (i per això me'ls recomana). Però, és clar, jo per llegir la llista dels més votats, ja vaig demà a la Rambla i em compro algun best-seller que no m'agradarà.

I ara en sèrio: 621 persones s'han llegit el Quijote i només 25 Tom Sawyer? Ho sento, però no m'ho crec!

I d'acord, algun dia rellegiré Tom Sawyer. Però no crec que llegeixi mai el Quijote...

Així que em sembla que abandonaré la recomanació de llibres... només serveix per riure!!!

19 d’abril de 2011

Foc

El millor del llibre: feia temps que un llibre no m'enganxava tant com aquest. No podia parar de llegir!

El pitjor: com sempre la traducció... Si no vols traduir cap nom de persona, i a la Fire li segueixes dient Fire, per què aleshores el llibre no es diu Fire i no pas Foc? Per què només es tradueixen alguns dels noms propis? I per què els noms de ciutats i llocs sí que es tradueixen?

A mi m'ha agradat molt més que Graceling. Tot i que no recordo gaire Graceling, recordo que després de llegir-lo em feia molta mandra llegir Foc... però ara em fa il.lusió llegir el següent llibre (quan surti, és clar!)

Potser és degut al fet que et fiques dins del que pensa la Fire, i veus la seva lluita interna, entre el que és i el que no vol ser, però m'ha agradat molt.

És un llibre senzill, ràpid de llegir, sense massa descripcions (gairebé tot és acció...), però que fa que et facis una idea de com és aquest món on hi viuen monstres que són capaços d'entrar a la ment de les persones i "controlar-los".

També explica una mica d'on ve el rei Leck, però aquesta part potser és la que m'ha semblat més fluixa de totes: està explicat molt per sobre... i acaba massa "fàcil". No m'agraden els finals fàcils!

Per llegir-lo ràpid i sense haver-s'hi d'esforçar massa.

13 d’abril de 2011

Los jardines de la Luna

Primera observació: l'Steven Erikson no em cau gens bé. No hauria d'haver llegit el pròleg on es fa autobombo i on, d'alguna manera, diu "tontos" (en el sentit de que no són prou intel.ligents) a la gent que no li agrada el seu "fabulós" llibre.

No, el llibre no m'ha semblat massa complicat. Tampoc m'ha semblat que hi hagués massa personatges. Però el que sí que m'ha semblat és molt mal escrit... i escrit com si fos més un guió d'una sèrie de televisió (que és el que era inicialment) que no pas un llibre.

Els capítols estan dividits en trossos més petits, però cada tros sembla com una escena d'una pel.lícula.

D'acord, la història està bé, però la manera d'explicar-la ha fet que acabi odiant el llibre. M'ha passat una mica com amb el Dragonlance. Sí, hi ha una bona història, però... no tinc massa ganes de llegir-ne cap altra part.

Més que complicada, la història m'ha semblat massa senzilla, per les no sé quantes pàgines que té. Amb tantes pàgines s'hauria pogut escriure alguna cosa molt millor... i de més bona manera.

Per tant... no, no m'ha agradat el llibre. Però no perquè fos incapaç de seguir-lo, sinó perquè simplement, no m'ha agradat com ho explica. Encara que l'Erikson em pugui dir que sóc tonta...

7 de març de 2011

A Dance with Dragons

Sembla que aquest estiu, finalment, sortirà "a Dance with Dragons". Jo encara estic a mig Festín de Cuervos, però avui un paràgraf m'ha cridat l'atenció (i més sabent com en Martin amaga coses enmig dels llibres...)


"Ser Criston Cole." Criston el Hacedor de Reyes había enfrentado a hermano contra hermana y dividido a la Guardia Real, provocando la espantosa guerra que los bardos denominaron la Danza de los Dragones.



Dos germans (Targaryen) que es barallen pel tro... i el mateix nom que el següent llibre.

Quins són els germans que es barallaran pel tro?

La Myrcella amb en Tommen?

La Daenerys amb... en Jon Nieve?

La Cersei amb en Jaime? (d'acord, aquest està agafat pels pèls)

Alguna altra parella de germans?

No hi haurà baralla de germans?

1 de març de 2011

Airman

Airman és una d'aquelles petites joies que es troben de tant en tant.

Està ambientada en unes illes que hi ha al sud d'Irlanda, a finals del segle XIX.

En Conor és un nen que neix a dintre d'un globus, quan algú dispara al globus en el que ha pujat la seva mare, a l'exposició universal de París.

L'obsessió del nen sempre ha sigut volar, i gràcies al seu enginy, salva a la princesa de les illes quan es queden atrapats en un incendi al castell.

Aleshores comença a rebre classes d'un francès que vol volar i... quan et penses que serà un llibre on en Conor i el francès començaran a inventar-se artilugis...

... llavors el llibre es torna una mica nyonyo. Però només 5-10 pàgines. Llavors hi ha un assassinat, i en Conor acaba en una presó, fent "treballs forçats", traient diamants d'una mina.

Però sobreviu. I, de mentres, inventa un pla per escapar d'un lloc on no ha escapat ningú. I, com és molt normal, escapa per l'aire, en un globus.

Finalment, construeix ell sol no un, sinó dos aparells per volar, que l'ajudaran a rescatar la seva família i (altre cop) a la princesa.

En resum: un llibre que fa que t'hi enganxis. I només li poso una petita pega: que no parla de gaires coses tècniques mentre intenta construir els aparells voladors!!! La resta, genial!

Properament...

Sempre tinc llibres per llegir. I molts realment els vull llegir. Els agafo perquè en tinc moltes ganes... però sempre hi ha llibres que passen per davant.

Sembla que més de la meitat dels llibres que llegeixo són llibres que passen per davant d'altres, i llavors em sap greu deixar "abandonats" d'altres que haurien d'anar abans.

Per això tinc una llista, i ara poso públicament una llista de llibres. Faré un post cada sis mesos: 1 de març i 1 de setembre, amb els llibres que vull llegir fins a la propera llista. No massa, perquè hi puguin aparèixer llibres que passin per davant, però sí suficients com per anar buidant els llibres que vull llegir i que es van quedant a la pila.

La llista en principi tindrà 6 llibres, i els primers llibres que vull llegir/rellegir seran:


  • A mathematical nature walk
  • Los cazadores de mamuts
  • Moreta dama del dragón de Pern
  • Los límites de la fundación
  • FOC
  • Her Fearful Symmetry

20 de febrer de 2011

El tesoro cósmico

Després de llegir "La clau secreta de l'univers", tocava llegir la continuació, "El tesoro cósmico", i, és clar, comparar els dos llibres.

D'una banda, la història ha sigut una mica pitjor que la primera. La primera història era original, però aquesta ha sigut una mica forçada. Tot i així, és una història que es pot llegir.

Però per l'altra, en aquest segon llibre hi ha moltes més explicacions, i de coses més "complicades" que les del primer llibre.

En resum: un altre cop un llibre molt recomanable, però potser per nens una mica més grans... i amb una història no tan bona com el primer llibre!

6 de febrer de 2011

El juramento de Torak

Aquest ja és el penúltim llibre de les cròniques de la prehistòria. Té moltes coses bones... la llàstima és que sigui tan "comparable" a altres llibres. Tot i que, és clar, es pot comprar a llibres que m'agraden, així que tot seria bo.

Resumint, tota la saga (falta llegir l'últim, però no crec que canvii d'opinió) és molt recomanable per llegir, i sé que algun dia la rellegiré.

Les coses bones

En aquest llibre torna en Lobo, però més "adult". Els capítols (o trossos de capítols) on llegeixes el que pensa en Lobo són genials. Tot i així, quan en Lobo s'adona que en Torak no és realment un llop, fa patir.

És entretingut, i ensenya moltes coses, en aquest cas, la vida al bosc.

I, d'alguna manera, jo li posaria bona nota perquè... doncs perquè m'agrada. Però...

Harry Potter

És inevitable comparar una sèrie de 6 llibres on hi ha algun tipus de màgia amb en Harry Potter. Podríem dir que, com amb en Harry Potter, tots els llibres tenen la mateixa estructura: a en Torak li passa alguna cosa greu, descobreix que ho han fet els devoradors d'ànimes, els persegueix per tot el bosc, tota la gent dels nous clans que no coneix se li posen en contra, aconsegueix convèncer-los de que ell és innocent, es baralla amb la Renn i finalment té una victòria parcial amb els devoradors d'ànimes (aquí és bastant final, però encara li'n queda una per perseguir...)

Tot i així, encara que tots dos siguin llibres per nens, en el cas de les cròniques de la prehistòria diria que el llibre és més "infantil", i els dolents no arriben a ser tan dolents...

Los hijos de la Tierra

D'acord, no he llegit els llibres fins al final, però podríem dir que seria la comparativa "natural" per a les aventures d'en Torak.

Altre cop, la història d'en Torak no és tan dura (d'acord, la història de l'Ayla és molt dura), però és el llibre que m'ha recordat més.

Quan en Torak aconsegueix muntar a cavall "per primer cop a la història", és pràcticament igual que la forma en què la Ayla ho aconsegueix.

Per no parlar dels clans del bosc profund, que s'assemblen moltíssim al clan que adopta a l'Ayla.

Tot i així, en qualsevol cas, i sense haver llegit l'últim llibre, és una història molt recomanable.

25 de gener de 2011

Festín de cuervos - el principi

Fa massa temps que vaig acabar de llegir l'anterior, i ja no recordava com m'agradava el llibre.

El tinc al lector. Amb la lletra més petita que em puc permetre llegir, ocupa 1946 pàgines (!!!) No volia començar-lo, perquè ja sabia que tantes pàgines em tornarien boja.

Vaig decidir que l'aniria llegint mica en mica, i que de mentres llegiria altres llibres. Si m'he de passar un mes llegint un sol llibre, me'n canso.

Però porto dos capítols i ja m'he enganxat.

Tot i així, si només llegís aquest llibre, ningú em trauria les 3-4 setmanes per acabar-lo.

Així que he decidit llegir un màxim d'un capítol diari i anar-lo alternant amb altres llibres. Així l'aniré "assaborint" mica en mica. I com que el següent vés a saber quan sortirà, em donarà temps de fer-me resums de les coses més importants. Al cap i a la fi, he començat a llegir aquest i no recordava res de l'anterior!!!

Té 50 capítols, i espero fer un post-resum per cada personatge (o família) important. Això vol dir... que d'aquí a un parell de mesos es començaran a publicar posts un darrere l'altre.

Però, de mentres, tinc una crònica de la prehistòria, la segona part de la clau secreta de l'univers, una recomanació i, si cal, el principi de Cazadores de Mamuts. Tinc feina, i diria que tots m'agradaran molt! :-D

23 de gener de 2011

Los Chasch

Poc després de comprar-me el lector, l'Anna va publicar un post amb la recomanació d'una saga, que es trobava fàcilment pel reader. Així que jo... la vaig obtenir, i estava esperant a que la llegís.

El llibre m'ha deixat una sensació estranya.

D'una banda, és un llibre original, amb molta acció, i molt interessant pel que fa a les altres races, i a la vida en un altre planeta, on hi ha humans, però que viuen esclavitzats per altres races. Vist així, és un llibre molt recomanable.

Però, per l'altra banda, m'ha costat molt de llegir-lo. Però molt!!! Se'm feia tan pesat, que un llibre tan curt m'ha costat un parell de setmanes llegir-lo!!!

No sé si sóc jo, o si és l'època en què l'he llegit, però se m'ha fet pesadíssim.

Així que: tot plegat sembla molt recomanable, però a mi se m'ha fet pesat...

10 de gener de 2011

La clau secreta de l'univers

En un món ple de sagues que sovint són inacabables, es troben a faltar a vegades petites joies com aquesta escrita per l'Stephen Hawking i la seva filla. L'únic problema que hi he trobat és una molt mala traducció.

En un món de lectors digitals, s'agraeix un tipus de llibre que fa il.lusió comprar, no simplement perquè sigui bo, sinó perquè coses com l'explicació de què són els forats negres m'han encantat. Sobretot amb les notes i els dibuixets de l'Eric, que al mig dels apunts s'hi posava coses com la llista de la compra. Vaja, com a la realitat de qualsevol científic!

I no només això. El llibre sap com posar explicacions enmig de la història que no cansen, però que van ensenyant.

La història és curteta, fàcil de llegir i bastant previsible, però no per això menys interessant. Al cap i a la fi, és una història per nens, que té una estructura d'història per nens... però diferent.

En definitiva, molt recomanable sobretot per nens, però... també per aquells que no som tant nens!

7 de gener de 2011

Segunda fundación

Sempre havia dit que la Segona Fundació era el llibre de la Fundació que més m'agradava. Almenys de la trilogia clàssica.

I rellegir un llibre d'aquest estil sempre és un "problema": les espectatives són molt altes, i per tant, al final sempre t'acaba decebent.

En el meu cas, però, la Segona Fundació no m'ha decebut (com podria fer-ho?), però esperava que fos tan genial, que m'he quedat una mica com dient: "Com podia ser el meu llibre preferit?"

Crec que ara diria que el meu llibre preferit de la trilogia clàssica és Fundació i Imperi.

Tot i així, res no treu mèrit a tota la trilogia (i als altres llibres).

Ara en queden dos més per acabar la relectura! :-D

1 de gener de 2011

2010 en llibres

Acaba un any més, i com cada any, faig un resum dels llibres que he llegit aquest any. Si bé els altres anys vaig tenir sort, i vaig acabar tots els llibres que llegia abans del 31, aquest any m'ha quedat a mitges un "totxo" de 600 pàgines, però com que només compto els llibres que he acabat, es quedarà per l'any que ve. Tot i així, el nombre de llibres acabats és bastant més gran que els anys anteriors. Si l'any 2009 vaig llegir 25 llibres i una mitjana de 27-28 pàgines per dia, l'any 2008 26 llibres i 26 pàgines al dia, i l'any 2007 18 llibres i 22-23 pàgines al dia, aquest any trenco totes les estadístiques.

Aquí ve la llista de llibres:


  1. Luna llena
  2. La llegenda de Sigurd i Gudrun
  3. Trece runas
  4. Tormenta de espadas (I)
  5. Tormenta
  6. Carpe Jugulum
  7. Tormenta de espadas (II)
  8. Justin Time i el projecte Montauk
  9. El caballero
  10. La máquina génesis
  11. Poliedrum
  12. El valle de los caballos
  13. Graceling
  14. e: the Story of a Number
  15. Blind Lake
  16. La creu del Nil
  17. El vuelo del dragón
  18. Muerte de la luz
  19. El cinquè cristall
  20. El ocho
  21. Twilight
  22. Máscaras de muerte
  23. El fuego
  24. Preludio a la fundación
  25. El sol de medianoche
  26. El caballero errante
  27. Hacia la fundación
  28. La espada leal
  29. Luna nueva
  30. La búsqueda del dragón
  31. La fundació
  32. Eclipse
  33. El retorno de los dragones
  34. Amanecer
  35. Fundación e imperio
  36. La proporción áurea
  37. El dragón blanco
  38. The Calendar


En total, han sigut 38 llibres, 14689 pàgines (segons l'anobii), que fan una mitjana d'unes 40 pàgines/dia.

Aquest ha sigut l'any en què finalment he caigut i m'he comprat un lector. L'excusa era bona: no podia carretejar una maleta plena de llibres per marxar 3 mesos... perquè, al cap i a la fi, els últims 3 mesos de l'any han sigut els que he llegit més... Ara tinc un munt de llibres al lector, i una bona pila en paper, i hauré de mirar com compaginar els dos formats.

Aquest any també he rellegit uns quants llibres. Sembla que, a mida que em vaig fent gran, rellegeixo més coses. Vaig començar rellegint El Ocho, per poder seguir després amb El Fuego. I, aprofitant que els podia posar tots al lector, vaig començar a rellegir la saga de la Fundació, que feia molt que volia tornar a rellegir. M'he quedat a mitja saga, i el canvi d'any m'ha enganxat a mig llegir el que fins ara sempre he pensat que era el meu llibre preferit de la saga, la Segona Fundació. Veurem si supera una relectura. Suposo que sí, els altres ho han fet. I, quan acabi amb la Fundació, ja tinc El senyor dels anells esperant per ser rellegit!

I, finalment, no vaig poder resistir la saga vampírica de moda... tot i que encara no entenc la dama dels escacs que feia de portada d'un dels llibres. Per què? No parla d'escacs!!!

També he seguit sense reconciliar-me amb Discworld, tot i que encara li he de donar una última oportunitat... potser l'any que ve?

Amb tant de llibre, em costaria triar quin ha sigut el millor llibre de l'any. Deixant de banda les relectures, destacaria La máquina Génesis com a llibre de ciència ficció, e: the Story of a Number com a no ficció (com a les revistes especialitzades!), i El vuelo del dragón com a fantàstic (valdria també el segon de la saga, però hi poso aquest per ser el primer).

I, parlant de sagues, sembla que em persegueixin i no hi ha forma d'acabar-ne una que ja en tinc una altra esperant :-D Al final he fet una llista de les sagues que tinc començades (i que vull acabar!!!):

  • Eragon (esperant que surti el quart).
  • Canción de hielo y fuego (el quart està esperant al lector, a veure si l'agafo. Segurament al gener, abans o després de començar una nova saga...).
  • Los hijos de la tierra (tinc el tercer a casa, ja per començar, però s'ha quedat parat perquè estava fora, i llegia únicament amb l'e-reader. Al gener segurament també tornarà... Bé, a aquest pas ja serà febrer o març...).
  • Los jinetes de dragones de Pern (en tinc un més al lector, no sé si en podré aconseguir algun altre).
  • Cronicas de la prehistoria (he de visitar la biblioteca, a veure si els trobo).
  • Cronicas de Dragonlance (el següent està al lector, esperant pacient).


El principal "problema" és que, després de 3 anys escrivint sobre llibres, quan acabo un llibre se'm fa una mica pesat escriure alguna cosa. Però m'he acostumat a tenir un recordatori dels meus llibres, i amb la meva mala memòria (sovint no recordo ni els llibres que he llegit el mateix any!) em costa recordar si un llibre era bo o no... Així que he creat una espècie de "plantilla", per escriure una mica resumit el que m'ha semblat cada llibre... Així se'm fa més fàcil, i si tinc ganes ja puc fer algun post llarg d'un llibre en concret.

Per aquest any 2011 demano als Reis tants llibres com aquest, i que els pugui llegir tots :-D També a veure si puc acabar sagues i acoseguir alguns que em falten... I a veure si alguns autors (Paolini, Martin...) es decideixen a treure el final d'algunes altres sagues!!!