28 de març de 2015

Las matemáticas del Sistema Solar


 He de dir que explicar la història de les matemàtiques que s'han desenvolupat estudiant el Sistema Solar en un llibre d'escasses 100 pàgines ha de ser difícil: hi poses molt de detall? Poc? Vas molt enrere en el temps? Expliques les novetats?

 Entenc que no ha de ser fàcil, però... el llibre m'ha decebut molt. De matemàtiques, no gaires. Al principi parla molt de sistemes de numeració, i poc Sistema Solar. I després parla molt de les persones, i poc de matemàtiques i de Sistema Solar. Això afegit al fet que m'ha donat la impressió que no m'explicava res que ja no sabés i que no el podria deixar a algú sense coneixement previ perquè moltes coses no les entendria, fa que tingui aquesta decepció. Ja ho he dit, ha de ser difícil, però llegint-lo m'ha semblat que volien satisfer a tothom, i amb el que hi ha, no crec que satisfaci a ningú.

 Això sí: és un llibret petit, que es pot llegir ràpid (si no es fa pesat...) i que explica una mica de la història de la matemàtica des de l'antiguitat fins al segle XIX. Una curiositat, però crec que no el deixaré a ningú per llegir...

23 de març de 2015

Fenris, el elfo


 Em feia una mica de mandra agafar aquest llibre, però la veritat és que m'ha sorprès gratament. La història d'en Fenris no era una història que, abans de llegir el llibre, hagués dit que em podia agradar, però m'ha agradat, i molt!

 Ens explica la història de per què és un elf-llop, i de com va ser la seva infantesa i adolescència. La història de la Shi-Mae i per què li tenia tant d'odi. I també la història de per què es va canviar de nom, i per què no volia saber res de la Salamandra.

 En llegir-lo, he tingut la sensació de que m'hagués agradat llegir-lo abans que algun dels llibres de Crónicas de la torre, però que també calia haver-ne llegit algun abans, perquè sinó hi ha coses que no s'entenen. Suposo que un bon moment per llegir-lo seria després del primer, quan ja saps sobre màgia, ja saps què és la prova del foc, que en Fenris és un elf-llop, etc. I abans del segon, on ja surt la Shi-Mae i així entens una mica millor els dos llibres següents. I, sobretot, després de llegir aquesta història, el final d'en Fenris a la trilogia encara és millor, perquè entens d'on ve i tota la seva història.

3 de març de 2015

Ciudad de las almas perdidas


 Penúltim llibre de caçadors d'ombres. He de reconèixer que vull acabar-los, però que em fa una mica de mandra acabar-la.

 M'ha costat molt acabar aquest llibre. Bé, acabar-lo no m'ha costat: de les 500 pàgines que té, m'ha costat arribar a la pàgina 400. Un cop arribat a la pàgina 400, llavors la cosa ha millorat, i molt.

 Una de les raons, és que a l'autora ja se li'n comença a anar l'olla d'una manera impressionant. Jo crec que hagués quedat molt bé només amb els tres primers llibres, però sembla que ha volgut fer entrar els següents amb calçador. I, de fet, la història hagués pogut acabar amb aquest cinquè perfectament... només calia canviar un pèl el final.

 Però bé, un cop es passa la part "avorrida" del principi, la batalla final torna a ser plena d'acció, i es llegeix en un moment. I això et deixa ganes de continuar... perquè el final ha sigut bo. Així que acabarem la sèrie, a veure com acaba. Però serà d'aquí a un temps...