26 de setembre de 2008

La invenció de l'Hugo Cabret

Aquest és un llibre diferent. I que sigui diferent no vol dir que sigui dolent, ni molt menys!

El llibre explica la història de l'Hugo Cabret, un nen que s'encarrega d'arreglar els rellotges d'una estació de tren, per circumstàncies diverses.

Sí, és un llibre que podríem considerar infantil, però, què té d'especial?

El que té d'especial el llibre és que la història alterna text i dibuixos. Sí, de cop estàs llegint una història, gires la pàgina, i la història continua amb dibuixos, on es veu el que està passant, en uns dibuixos molt ben fets, que t'expliquen la història per si mateixos.

No, no és un còmic. Els dibuixos són en blanc i negre, i són tots dibuixos que emmarcaries i penjaries com a quadre a qualsevol lloc.

El llibre és... tendre? És infantil, no és gaire enravessat, la història és senzilla i planera, però això no treu que sigui una bona història, que et faci somriure.

I, sobretot, el final. El final és genial. Quan hi arribes, no pots evitar somriure i dir: "És clar, és clar! Com és que no m'ho havia imaginat abans?" Que, un cop ho llegeixes (o ho veus :-) ), sembla evident.

Molt recomanable, sobretot per algú amb cervell infantil i amb ganes de llegir una història de forma... diferent (que no vol dir pitjor!)

2 de setembre de 2008

Vacances (o més aviat vaga) literàries

El blog m'avisa que fa més d'un parell de setmanes que no llegeixo res...

Tal com diu aquí al cantó, després de El devorador de Almas, vaig començar The colour of magic.

Bé, començar és un dir. Un dia en vaig llegir 10 pàgines o així i ho vaig deixar.

Després em va donar per llegir còmics antics.

Al cap d'uns dies vaig tornar a agafar el llibre, i vaig llegir unes quantes pàgines. Vaig tornar a començar pel principi, i deuria arribar a la 12 o així.

I vaig tornar als còmics.

I ara no sé què fer.

Me n'han parlat molt bé, però crec que no és el moment. Si fos el moment, el llegiria, no?

Com que aquest mes agafaré sovint el tren, esperaré al dia que l'agafi per primer cop i me l'emportaré. Si llegeixo unes quantes pàgines i m'enganxo, continuaré. Sinó, sentint-ho molt, el deixaré per una altra ocasió.

De mentres, seguiré amb els còmics (i amb aquest blog abandonat...)