15 de juliol de 2018

Noves adquisicions


Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans... 

Aquesta vegada he sigut "bona" i només he comprat dos llibres :-D

 1. Ready player one. La pel·lícula em va encantar, i havia de llegir el llibre :-) Auto-regal de sant :-D







 2. A game of Queens. També regal de sant :-D



I el random em diu que llegeixi... A game of Queens. Per descomptat, això vol dir que començaré How I beat Fisher's record aquest mateix mes. No sé quants mesos puc trigar a acabar-lo...

13 de juliol de 2018

El final de la història d'en Tarod i la Cyllan

Títol: El orden y el caos
Autor: Louise Cooper
Saga: El señor del tiempo (3/3)
Pàgines: 294
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

La última part del señor del tiempo m'ha agradat tant com les anteriors.

La veritat és que se m'ha fet curt (com els anteriors), i si hi hagués de posar alguna pega, diria que la part de la lluita entre l'ordre i el caos se'm va fer molt curta. Vaig pensar: ja està? Podria haver sigut més llarga! I, a part d'això, un tema personal: no m'acaben de convèncer les resureccions de l'estil de: "oh, s'ha mort, ja no es pot fer res", seguides de "com que jo sóc un déu o similar, resucitaré aquesta persona que t'estimes tant i aquí no ha passat res". Potser és influència d'en George R. Martin?

 A banda d'aquestes coses, que són una mica personals, el llibre està molt bé i no perd ritme en cap moment. M'agradaria destacar tota la part on expliquen com són els guàrdies de l'Illa Blanca, i com apareixen els déus de l'ordre i el caos.

 Tota la trilogia és molt recomanable de llegir, i m'ha deixat amb ganes de més. Ja he vist que l'autora té una altra trilogia que parla del caos, i que té lloc uns anys més tard. Ja està apuntada per llegir :-)

1 de juliol de 2018

Els 10 llibres que volia llegir aquest curs



 Ja ha passat un altre curs acadèmic, i al mes de setembre em vaig proposar llegir 10 llibres. N'he llegit 5, i en tinc 1 a mitges (gairebé acabat)... això vol dir que he aconseguit fer-ne una mica més de la meitat. Contant que l'any passat només en vaig acabar un i en tenia 3 a mitges, crec que la millora és bastant bona. A veure si l'any que ve encara en llegeixo més de la llista que faré al setembre!

 Aquí la llista de llibres. En verd, els acabats. En groc, els que tinc a mitges. I en vermell, els que no he començat.

Els dos llibres més antics de la llista:

  1. El Silmarílion
  2. Castillo de las estrellas
Dos llibres de la primera pàgina:
  1. Dune
  2. El código Pontífex

Dos llibres per avançar/acabar sagues:
  1. Dragonsdawn
  2. El libro de la vida
Dos llibres comprats durant l'últim any:
  1. El diari de la princesa
  2. The long way to a Small, Angry Planet
Dos llibres escollits aleatòriament:
  1. Los mágicos números del doctor Matrix
  2. La máquina de ajedrez

28 de juny de 2018

La segona part de Criptonomicón

Títol: El código Pontifex
Autor: Neal Stephenson
Saga: Criptonomicón (2/3)
Pàgines: 491
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺

Crec que hi ha llibres als que s'ha de donar una segona oportunitat. La primera vegada que vaig intentar llegir aquest llibre, la primera part se'm va fer molt pesada, i vaig deixar-lo al mig d'aquesta segona, perquè no podia amb ell.

Ara ha sigut diferent. Si bé sóc conscient del que em va fer odiar-lo el primer cop, ara m'ha agradat. Potser tampoc per tirar-hi coets, però m'ha agradat.

 Per descomptat, m'encanten els dos Waterhouse. El de la segona guerra mundial, que es dedica a fer funcions de tot el que té a veure amb la vida, és del millor que he trobat últimament. I l'"actual" (que ja no ho és tant) és un altre dels millors personatges que he trobat últimament. Quan venia un capítol Waterhouse, el llegia sí o sí, encara que em fes anar malament :-D

 L'altre personatge que m'ha encantat (per descomptat) és en Rudy. Esperava amb ànsia els capítols en què en Rudy explicava com trencava codis (o com ho feia en Waterhouse). I les explicacions se m'han fet curtes. Però m'ha encantat l'ordinador que construeix en Waterhouse, amb les seves targetes perforades, l'estudi estadístic que fan ell i en Rudy per descobrir codis de quadern únic, etc.

 El que va fer que se'm fes pesat l'altre cop i ara ha sigut un pse, han sigut els altres personatges. La veritat és que crec que no hi ha cap personatge que estigui massa bé del cap en tot el llibre, però alguns "soldats" de la segona guerra mundial (vegi's Shaftoe o Goto Dengo) potser es passen de frenada i tot. Sí, ja ho sé, la gent que va lluitar a la segona guerra mundial no podia acabar gaire bé del cap, però és que aquests crec que ja estaven així abans. Tot i així, amb ells m'he fet més d'un fart de riure!

 I ara amb ganes de llegir la última part. Aquest cop m'està agradant, i es tracta d'acabar-lo quan encara em recordo de la major part de la història!

21 de juny de 2018

I si quan et morissis tornessis a néixer essent tu mateix, recordant la teva vida anterior?

Títol: The first fifteen lives of Harry August
Autor: Claire North
Saga: -
Pàgines: 504
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

Aquest és un llibre d'aquells que saps que t'acompanyarà molt de temps, per les seves implicacions i pel que pots arribar a reflexionar. En Harry August és un home que un dia va néixer, i va viure una vida normal, fins que un dia va morir, i just després de morir va tornar a néixer, en el mateix lloc, amb la mateixa família, essent ell mateix... però recordant tot el que havia viscut a la vida anterior. I, a mida que van passant vides, recordant tot el que va viure en totes les seves vides anteriors.

Però en Harry no és l'únic. Hi ha més gent que és com ell, i s'ajunten en clubs. La primera part del llibre ell intenta entendre què és, i quan sent a parlar dels clubs, intenta buscar-los. Però de seguida, una nena petita el ve a veure quan està a punt de morir i li diu que el món s'està acabant: algú que és com ell està intentant canviar el món i això fa que el món es destrueixi.

 Llavors el llibre passa a ser una cursa entre en Harry i el dolent, amb un objectiu clar: destruir a l'altre. Pel mig en Harry perd tots els seus amics, ha d'anar a Xina a trobar qui és còmplice del seu enemic, ...

 El llibre és molt bo, però si li he de posar una pega, és el final: el "dolent", després de moltes vides fent de dolent, li dóna certa informació a en Harry sense que ni tan sols li vulgui preguntar. Perquè vol. I llavors en Harry li dóna la mateixa informació. I aquí acaba el llibre. Però... i si el dolent té un còmplice que pot fer que destrueixi en Harry abans que en Harry el destrueixi a ell? De cop, ens trobem amb què no sabem què passarà a la setzena vida d'en Harry. Per descomptat, si el títol diu que són les primeres 15 vides, dóna a entendre que n'hi haurà una setzena, però...

16 de juny de 2018

L'arribada dels Atreides al planeta Arrakis

Títol:Dune
Autor: Frank Herbert
Saga: Dune (1/8)
Pàgines: 701
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

 Quan un llibre te'l recomana més d'una persona amb insistència, dient-te que t'agradarà molt... doncs els has de fer cas. Perquè tenen raó :-D

 Aquest és el cas de Dune. He de dir que li tenia respecte. Havia sentit que era complicat, i era molt llarg. I és les dues coses. Però és moltes coses més.

 Té una mica de tot. Un planeta completament diferent a la Terra, elfs, unes dones que formen una secta que acaba dominant més del que altres volen admetre, política de la bona, "terraformació", animals fantàstics, una mica de guerra, aventura, traició... vaja, que no és per avorrir-se.

 M'ha deixat amb moltes ganes de seguir amb la resta de llibres de la sèrie. Espero que estiguin a l'altura.

31 de maig de 2018

Les històries dels gossos sobre el final de la humanitat

Títol: Ciudad
Autor: Clifford D. Simak

Saga: -
Pàgines: 307
Puntuació:  ☺ ☺ ☺

Crec que vaig començar aquest llibre amb masses expectatives, i per això m'ha acabat decebent. La idea és bona: ja no hi ha humans a la Terra, i els gossos expliquen la història de com van aprendre a parlar i de com la humanitat va anar-se extingint de la Terra, a partir d'unes quantes històries entrellaçades.

 Totes les històries ens porten a membres de la família Webster, en diferents generacions. Des del moment en què un d'ells decideix deixar la ciutat on viu i fer-se una casa, fins al moment en què ja no en queda cap (o potser un?)

 Els membres de la família Webster són els amos d'un robot, que és l'únic personatge que surt a totes les històries, i que ell decideix, d'una manera o una altra, el destí de la humanitat (i dels gossos!) en més d'una ocasió. Un dels Webster és el que incorpora modificacions genètiques als gossos perquè puguin parlar (i llegir...), un altre és el que pot decidir si explicar o no al món que es pot anar a Júpiter i viure-hi, etc.

 No sé exactament què m'ha fallat en aquest llibre, perquè les històries són bones. Potser que les històries són massa curtes? Que m'esperava que els gossos fossin més gossos i no tan humanitzats? Que posar gossos que parlen, canvis al cos per poder viure a Júpiter, móns paral·lels a dintre de la Terra, formigues que construeixen, robots pacifistes i més coses em sembla massa per un llibret de només 300 pàgines?

 En qualsevol cas, és un llibre fet i editat per gossos :-) on expliquen la seva religió, que els diu que en una època antiga, eren companys dels homes. Però els déus-homes els van abandonar i els van deixar a la seva sort (amb companyia dels robots). I té bastants temes sobre els quals reflexionar.

29 de maig de 2018

El misteri de la núvia decapitada

Títol:No abras los ojos
Autor: John Verdon
Saga: Dave Gurney (2/6)
Pàgines: 534
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺

De tant en tant m'agrada intercalar alguna novel·la negra enmig dels llibres de fantasia i ciència ficció. M'agraden, però si en llegís gaire sovint, al final m'avorririen.

És el segon llibre que llegeixo d'en John Verdon, i tots dos m'han agradat. Sí que és veritat que l'altre tenia el component estadístic i aquest no, però continua essent un bon llibre, ben pensat, i tot ben lligat.

 Altre cop ens trobem amb un assassinat (la núvia, que s'acaba de casar), on sembla que les proves són incompatibles amb les lleis de la física. Però, per descomptat, hi ha una explicació. I, per descomptat, la cosa es va embolicant cada cop més.

 Com a coses bones del llibre: sempre que surt en Jack, prenent-li el pèl. La ment ordenada d'en Gurney. La història, que enganxa des del primer moment.

 Però... tota la relació amb la seva dona se'm fa una mica pesada. Bé, una mica és poc. A més, aquest cop, des d'unes quantes pàgines abans que es resolgués tot, ja tenia una idea bastant clara del que havia passat, de com s'havia fet tot. Algunes preguntes que es fan en Jack i en Dave jo ja me les havia fet unes quantes pàgines abans. I les conclusions a les que van arribant, també. Potser l'autor es va passar donant pistes, i per això era més fàcil descobrir-ho tot.

 De totes maneres, és entretingut de llegir.

25 de maig de 2018

The Grace of Kings

Títol: The Grace of Kings
Autor: Ken Liu
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació:  ☹ ☹

Jo volia que aquest llibre m'agradés molt, però... no sé on és el problema, però ha sigut un desastre. És possible que, si en comptes d'escoltar-lo, l'hagués llegit, m'hagués agradat. Però... és que, literalment, em feia adormir.

 En cap moment he acabat tenint cap lligam amb cap dels personatges. Tots els noms em sonaven igual, i el que els passava als personatges no m'importava el més mínim. De fet, quan portava unes 3 hores escoltades (de 21) vaig tornar a començar el llibre a veure si així m'enganxava. Però no. Ni de conya. Encara em semblava més soporífer.

 I em sap greu. Perquè hi ha dues coses del llibre que em van encantar. Una: quan es dediquen a buscar una aproximació de pi (bé, de tau), fent un Montecarlo. Coi! Això hauria de fer que fos el llibre que més m'agradés del que he llegit últimament! Si fins i tot hi ha un capítol que és "The Marshal's Gambit".

 Però no. És que no puc amb ell. He pensat que potser estaria bé llegir-lo en paper, a veure si em trec aquesta espina de sobre... no volia intentar-ho, però, ja que tinc la continuació (en audio, també), intentaré llegir-lo en paper a veure si canvio d'opinió. Veurem.

22 de maig de 2018

GEB

Títol: Gödel, Escher, Bach: Un Eterno y Gracil Bucle
Autor: Douglas R. Hofstadter
Saga: -
Pàgines: 882
Puntuació:  ☺ ☺ ☺


Aquest és un d'aquells llibres que és molt difícil de comentar. En el meu cas, feia temps que el tenia pendent. Em feia mandra (por?), però a la vegada li tenia moltes ganes.

 El llibre està dividit en dues parts, que també han sigut dues parts en l'opinió que he tingut del llibre.

 A la primera part, només feia que pensar: "Ostres, l'hauria d'haver llegit abans! Si tot això és genial!" En qualsevol cas, hagués agrait molt llegir-lo abans de començar la carrera. Hagués sigut molt bo.

 Però la segona part se m'ha fet pesada, i fins i tot he arribat a avorrir a l'Aquiles i la Tortuga. A trossos se'm feia molt feixuc, i a trossos volia deixar-lo a mitges. Però, total, pel que quedava...

 Com a tema tangencial, m'ha agradat que hi sortissin els escacs de forma recurrent. I, de fet, em va semblar genial quan, als anys 70, l'autor preveia que arribaria un moment en què alguna màquina aprendria a jugar a escacs per ella mateixa, a través dels seus errors. Em va deixar amb la boca oberta. Crec que hi ha poques prediccions tan bones :-)

 No enganyaré a ningú: no és un llibre fàcil. Però m'he alegrat d'haver-lo llegit, tot i que a estones se m'hagi fet pesat.