3 de desembre de 2016

Què diu la ciència sobre l'aprimament?




Títol:
 Lo que dice la ciencia para adelgazar de forma fácil y saludable
Autor: L. Jiménez
Saga: -
Pàgines: 278
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

 Aquest llibre va arribar a les meves mans per casualitat, i m'ha agradat tant que ja he comprat "El cerebro obeso" per llegir :-D M'ha sorprès gratament tant la manera com ho explica com el què explica.

 No és fàcil parlar del que diu la ciència d'una manera amena i entenedora. L'autor aconsegueix explicar-nos-ho de forma que d'una banda podem entendre el que hi ha al darrere, però que ho pugui entendre tothom. Tampoc és fàcil explicar-ho sense que sigui un llibre avorrit, i aquest llibre no ho és pas. A més, les referències als articles que es citen fan que puguis anar a buscar els resultats amb més detall si és que hi ha alguna cosa que et crida l'atenció.

 Pel que fa al què, una que ha anat a no sé quants metges i dietistes i que sempre ha tingut el mateix resultat sembla que veu la llum al final del túnel. M'han donat infinitat de dietes, totes amb el mateix patró. Alguns m'han escoltat. Altres m'han donat un paperet que tenien i que donen a tothom. A mida que han anat passant els anys, les dietes han sigut cada cop més restrictives, i la pèrdua de pes cada cop ha sigut menor. He seguit el que em deien i he vist a molts professionals mirar-me com si els estigués mentint cada cop que he anat de visita i no havia perdut pes (o fins i tot n'havia guanyat), seguint els seus consells al peu de la lletra i passant molta gana.

 I després de portar un parell de mesos seguint els consells del llibre... no passo gana i el pes va baixant. Poquet a poquet, però si no passo gana i no m'engreixo, jo estic més que contenta.

 I no, el llibre no ens dóna una dieta miracle. El que fa és explicar-nos el que diuen articles científics i el perquè. Les normes són molt fàcils de recordar/explicar. Que siguin fàcils de seguir és una altra cosa :-P Es tracta d'eliminar els hidrats de carboni simples, que són els que ens provoquen pujades d'insulina, que a la vegada és el que ens fa augmentar la grassa. Però això significa eliminar coses com el pa, la pasta, les patates, el sucre... i la gran majoria de menjars processats. Per contra, fa menjar molta més verdura (quina sorpresa!), però recomana el consum de proteïnes i grasses saludables. M'ha sorprès gratament poder tornar a menjar iogurts de llet entera després de tants anys!

 Podria explicar molt més del que diu el llibre, però crec que el millor és que es llegeixi. És molt interessant, i ara que venen les festes de Nadal, tinc previst regalar-li a més d'una persona :-D

2 de desembre de 2016

I si tothom s'oblidés de tu?



Títol: The Sudden Appearance of Hope
Autor: Claire North
Saga: -
Pàgines: 468
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

Aquest ha sigut un dels millors llibres que he llegit últimament, i no forma part de cap sèrie, cosa que és d'agrair!

 El llibre ens explica la història de la Hope, una noia que tothom oblida. No sabem com, ni per què, però al cap de pocs minuts d'haver deixat de tenir-hi interacció (parlar o veure), la gent s'oblida d'ella. Recorda el que feia, però recorda que estava sol.

 Però no és només la història de la Hope. És també la història d'una aplicació per mòbil, Perfection. La gent es dóna d'alta i van guanyant punts cada cop que fan coses per ser més perfectes, i en perden quan fan alguna cosa mal feta. La gent que té molts punts accedeix a uns tractaments, que encara et fan més perfecte.

 És la història de la Hope. L'escriu ella. I ella ens fa plantejar-nos moltes coses. Si ningú et recorda, com et pots guanyar la vida? No pots tenir feina estable, no pots compartir pis, si estàs malalt el metge no es recordarà de tu... Ella escull ser lladre. Ser lladre és fàcil quan ningú es recorda d'haver-te vist enlloc. Quan si la policia t'agafa, s'oblida de tu i et pots escapar. Però, on és el límit? Com diu ella en una conversa, si ningú es recordarà del que has fet, o si tu no et recordaràs del que has dit, qui t'impedeix fer alguna cosa dolenta? On és el límit?

 És la història d'en Luca Evard, un policia que l'intenta atrapar. Un bon home, però la Hope està destinada a amargar-li la vida.

 És la història de dos germans fills d'un gran magnat. Un dels dos, vol fer diners. L'altre, vol investigar.

 I és la història de dos ex-agents, que havien sigut parella. Un, està a la seguretat privada dels germans. L'altre, vol fer que el món sigui un lloc millor, i per això necessita que desaparegui l'aplicació Perfection.

 Tot el llibre és genial, però hi ha trossos que es surten de bons. Com la conversa entre la Hope i en Luca. O els pocs moments d'amistat que comparteix la Hope amb la Philipa.

 Si li hagués de posar un però al llibre, seria que no acabem sabent per què és així la Hope, i les dues persones que podien curar-la o entendre la seva condició al final del llibre ja no poden. Però el llibre és més que bo i molt recomanable de llegir.

27 de novembre de 2016

L'Scarlet entra en escena



Títol: Scarlet
Autor: Marissa Meyer
Saga: Cròniques lunars - 2
Pàgines: 492
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

Aquest ha sigut un dels millors llibres que he llegit últimament.

Ja no recordava massa Cinder, i pensava que això seria un problema, però l'autora sap anar donant informació del que va passar al primer llibre quan la necessites, i això és d'agrair.

La segona cosa que m'ha agradat és que, tot i que és continuació d'una saga, i la Cinder segueix apareixent, més de la meitat de la història està centrada en un nou personatge: l'Scarlet. Si a Cinder teníem la ventafocs i el príncep (més o menys), ara tenim la caputxeta, el llop i l'àvia. Tot i que, encara que hi ha un personatge que es diu Llop, jo diria que el llop de veritat és un altre.

En aquest llibre descobrim on es va curar les ferides la princesa Selene, així com per què la Cinder no té cap mena de record de la seva infantesa.

 I, per descomptat, apareix un nou personatge: en Thorne. En Thorne és un caradura, però cau bé i li dóna el toc humorístic a la història de la Cinder. Bé, almenys fins que apareix l'Iko, que després es reparteixen els bons moments amb ella.

Retrobem a l'Adri, la madrastra, que fa de les seves altre cop. I veiem en Kai, que no sap si la Cinder l'ha traït o què pensar, però que també ha de fer sacrificis, i al final fa molta pena.

Un dels millors moments del llibre, per mi, és en el moment de pic d'acció, quan en Thorne i en Llop estan inconscients, que la Cinder i l'Scarlet, amb l'ajuda de l'Iko, aconsegueixen salvar-los i salvar-se a elles mateixes. M'ha agradat molt el fet que fossin elles les que els salvessin, i no la típica escena d'homes salvant a dones!

Ja tinc ganes de llegir Cress. I crec que haurà de ser amb la versió en anglès, o com a mínim en castellà. La traducció és horrible: canvis de nom de personatge, frases amb errors gramaticals greus i un munt de faltes d'ortografia que fan que llegir un llibre que hauria de ser tan agradable com aquest es converteixi en un continu de petites enfadades...

21 de novembre de 2016

El final de les faccions



Títol: Lleial
Autor: Veronica Roth
Saga: Divergent - 3
Pàgines: 448
Puntuació:  ☺☹☺

Aquest és un llibre que vaig agafar només perquè, un cop començada, volia saber com acabava la saga. Però la veritat és que no és millor que els anteriors, i per tant segueix essent peix bullit.

 A més, el llibre sembla que comença bé, perquè hi ha capítols des del punt de vista de la Tris i capítols des del punt de vista d'en Quatre. Però l'autora no aconsegueix que siguin diferents, i et trobes llegint un capítol i havent de rellegir coses perquè et penses que t'ho està explicant un quan en realitat t'ho explica l'altre.

 La història tampoc és que millori. Tota la part del dany genètic podria haver-se fet molt interessant, però segueix sense treure-li tot el suc que li podria haver tret.

 El final, però, és dels millors finals que he llegit, això se li ha de reconèixer.

 En resum: tota la sèrie té una bona idea a darrere i es podrien haver fet uns grans llibres, fins i tot sense canviar massa la història. Però els personatges no tenen força, i al final tot acaba essent un peix bullit. De veritat, crec que aquesta sèrie la recordaré molt de temps com la del peix bullit.

1 de novembre de 2016

De maig a novembre



 Ja tinc la llista actualitzada amb els llibres que faig "seguiment" per mirar com evolucionen. El nombre sense parèntesis és l'ordre a la llista, i el nombre entre parèntesis és la pàgina de la llista a la que està el llibre. He tornat a fer un reordenament i ara hi ha llibres que poden pujar de número (amb aquesta taula comprovo que no pugin gaire).


Llibre1/05/151/11/151/05/161/11/16
Baudolino132 (13)128(13)126(12)124(13)
Destejiendo el arco iris135 (14)132(13)130(12)127(13)
Pórtico153 (15)150(15)145(13)139(14)
Muerte de reyes79 (8)47(5)42(5)38(5)
El cielo bajo la tierra175 (18)169(17)168(15)164(15)
Los hijos de Húrin43 (5)39(4)34(4)31(4)
Tales of Known Space205 (21)199(20)193(16)188(17)
What if?142 (14)110(11)103(10)99(11)
Flight of the Dragon Kyn86 (9)83(9)77(8)73(9)
The Ringworld Throne208 (21)201(20)195(16)190(17)
Legends227 (23)221(22)217(17)213(18)
Vintage103 (11)99(10)94(10)81(9)
La magia de Recluce151 (15)149(15)144(13)138(14)
Matemáticas de una tarde de paseo148 (15)146(15)141(13)136(14)
All the Weyrs of Pern200 (20)182(18)179(15)163(15)
Retorno a la Tierra61 (6)36(4)31(4)27(4)
La sombra de la sirena
155(15)119(11)68(8)
De la Tierra a la Luna28(3)25(4)
Cuentos del futuro66(8)


 Altre cop, com ja vaig predir, no he llegit cap llibre de la llista en aquests 6 mesos. I, de fet, en els propers 6 mesos tampoc crec que en llegeixi cap. Segurament "Retorno a la Tierra" sigui el primer que llegeixi, però he de llegir primer "Las naves de la Tierra" (que crec que no trigaré a agafar).

 La cosa bona és que tots han anat escalant posicions (encara que alguns molt poques), però amb reordenaments i llibres que passen per davant d'altres em pensava que algun hauria pujat de número. Sí que la majoria han pujat de pàgina, però és pel reordenament.

 La sombra de la sirena ha avançat 51 llocs, que és força destacable. La idea és llegir-lo abans d'un any, però la llista és llarga.

 He posat com a nou "Cuentos del futuro", que m'ha sortit aleatòriament entre la llista.

24 d’octubre de 2016

La lluita final per l'imperi i pels dracs



Títol: Eona: The Last Dragoneye
Autor: Alison Goodman
Saga: Eon - 2
Pàgines: 467
Puntuació:  ☺☹☺

La impressió després de llegir aquest llibre és la mateixa que vaig tenir amb Eon: la història és bona, tens ganes de saber què passa, però es fa molt feixuc de llegir. És per això que he trigat més de 3 mesos a acabar-lo, tot i que tenia ganes de saber el final de la història.

Potser només és cosa meva, i potser algú altre el pot trobar molt agradable de llegir, però jo no podia amb ell. La veritat és que, tot i que la història m'ha agradat i m'ha semblat molt interessant, no recomanaria el llibre a ningú, i no m'han quedat ganes de llegir res més d'aquesta autora...

19 d’octubre de 2016

Els éssers mitològics de la Terra moren degut a una misteriosa malaltia



Títol: Among the Unseen
Autor: Jodi McIsaac
Saga: The Thin Veil - 3
Pàgines: 260
Puntuació:  ☺☺☺☺

(Aquest llibre forma part d'un propòsit que em vaig fer: llegir cada dia una mica en anglès, coses essencialment diferents del que llegeixo normalment, posant l'atenció en el vocabulari i en les expressions utilitzades. A més, em vaig fer el propòsit de dir què m'havien semblat aquests llibres també en anglès. Així que demano amb antelació perdó pels errors que segur que hi haurà).

In this book, like in the previous two, the accion starts in the first pages, and it keeps you hooked all the book.

I have really loved the new kinds of Unseen (the magical creatures in the Earth), and I have suffered for their lives, specially for the life of Bridghid. Bridghid started as a character I didn't like in the first book, to evolve to a very strong and deary one.

 But there are three things in this book that I didn't like:

 1. The obsession of Cedar with clothes. Really. I don't really care if she is wearing a dress or jeans. Why is it always talking about the clothes she is wearing (and no one talks about Finn's, or the other people?)

 2. When they go to Aasgard, they face some problems. I was waiting for a big battle, or something that went for some pages. But it was over in a few lines. I felt that it was all so easy.

 3. The more important thing is the one related to humans leaving in Tir na nÓg. In the first book, Lorcan dies because he becomes human and he ages some centuries in a moment. But in this book, we find that humans can live in Tir na nÓg for centuries and, if they return to the Earth, they only start aging as if they wouldn't have spent any time in Tir na nÓg. In this case, Lorcan wouldn't have aged and he wouldn't have died. It was a little annoying.

 Anyway, I liked the book, and I want to read the prequel, to know more about Cedar's parents.

15 d’octubre de 2016

Últimes adquisicions





Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans... Aquests últims dos mesos se me n'ha anat la mà...



 1. Hyperion. 15 d'agost. 1.51 euros al kindle flash. I jo el volia llegir... Per tant, cap al kindle...


2. El Silmaríllion. Feia temps que estava a la llista, i ja que el vull llegir em vaig auto-regalar una versió il·lustrada pel meu aniversari.




3, 4, 5. Good wives, Little men, Jo's boys. Després de veure que només havia llegit la primera part de Little women, vaig voler fer-me amb la segona part... i vaig trobar un lloc on hi eren tots 4. Així que cap al kindle...

6, 7, 8. Sonrisas y lágrimas: La verdadera historia de la familia Von Trapp, Orgullo y prejuicio, Ana de las Tejas Verdes. Finals d'agost. Havia de fer un regal per un aniversari i aquests 3 llibres eren adequats per a la persona a qui volia fer el regal. Per descomptat, si els regalo també els hauré de llegir jo per a poder-los comentar :-)

9. Comer sin miedo: Mitos, falacias y mentiras sobre la alimentación en el siglo XXI. El llibre estava a la llista de llibres que vull llegir. I el 30 d'agost estava d'oferta a l'amazon a 1.56 euros. Què havia de fer? Doncs comprar-lo, és clar!

10. Neverwhere. 4 de setembre. Neverwhere a 1.89 al kindle flash. Igualment el volia llegir, així que... un més!!!

11. Afterlife. Finals de setembre. Rebaixes al bookdepository. Encara he de llegir l'anterior, però així ja els tinc tots...



12. Luna: Luna nueva. 9 d'octubre. Oferta. I jo que no tinc remei...



I ara què? Doncs els llibres entren a la llista de llibres per llegir, on s'hi estaran molt temps. Però si els he comprat és perquè els volia llegir... però també vull llegir els de la llista de pendents. Així que decisió salomònica: que el random n'esculli un per llegir properament, i els altres es quedaran a la llista, per llegir-los algun dia. I l'afortunat és... 


 Good wives. L'agafaré el desembre.

1 d’octubre de 2016

#LeoAutorasOct


 Aquests últims dos (?) mesos s'ha començat a reivindicar el paper de les dones que escriuen fantasia i ciència ficció. He vist en uns quants llocs una iniciativa que consisteix en llegir només autores durant el mes d'octubre, però també s'ha creat un grup de goodreads i un blog per promoure les escriptores d'aquests gèneres (i segur que se m'escapen iniciatives).

 Així que m'afegeixo a la iniciativa #LeoAutorasOct, i aquest octubre llegiré (o intentaré llegir) els següents llibres (sí, ja ho sé, llegeixo poc):
  • Eona - Alison Goodman: Dracs,...
  • Among the unseen - Jodi McIsaac: Mitologia celta, màgia, druides,...
  • La sombra de la noche - Deborah Harkness: Bruixes, vampirs, viatges en el temps,...
 Quan es va començar a parlar del fet que es llegien poques autores, vaig tenir la impressió que jo sí que llegia autores. Sí que és veritat que l'Asimov i en Tolkien em tenen el cor robat, però quan Goodreads va preguntar quin era el primer autor que havia sigut l'autor preferit, el primer que em va venir al cap va ser l'Enid Blyton. Més tard va venir l'Agatha Christie. I, encara que aquestes dues no són autores de fantasia o ciència ficció, més tard n'han vingut moltes altres que sí que escriuen aquests gèneres.

 Així que vaig decidir comptar el percentatge de llibres que havia llegit els últims 3 anys escrits per dones i per homes.

 Del 2016 (fins avui), 56% dones, 44% homes. El 2015, un 54% dels llibres que vaig llegir eren escrits per dones, i el 2014, un 64%. Malgrat que no totes les autores són d'aquests gèneres, són uns bons percentatges!

 Si bé és veritat que és més difícil trobar autores de ciència ficció, el món de la literatura fantàstica està ple d'escriptores que no tenen res a envejar als escriptors. Per no allargar-me, una tria de 5 de les que m'agraden més:


  • Anne McCaffrey: No em cansaré de recomanar-la. Els seus llibres de Pern, a mig camí entre la fantasia i la ciència ficció, em tenen el cor robat. No és massa coneguda per aquí i hi ha pocs llibres traduïts al castellà, però l'anglès és bastant planer i s'entén força bé!
  • Trudi Canavan: només he llegit els 7 llibres que tenen lloc a Kyralia, però ja en tinc més a la llista (tot arribarà). Estic completament convençuda que seran tan bons com els que he llegit.
  • Robin Hobb: una altra autora de qui he llegit poquet (més que res perquè l'he conegut tard), però amb els dos llibres seus que he llegit ja sóc fan seva de per vida. 
  • Louise Cooper: només he llegit un llibre seu (ja acabaré la trilogia, però vaig al meu ritme), però m'agrada recomanar-la perquè per aquí és poc coneguda, però és molt bona.
  • Laura Gallego: tenia ganes de posar alguna escriptora d'aquí, i ella és la que més conec. Sí que és veritat que alguns dels seus llibres no m'han acabat de convèncer, però en general té una gran imaginació i els seus llibres solen ser bons.

19 de setembre de 2016

La "guerra" per enderrocar les faccions



Títol: Insurgent
Autor: Veronica Roth
Saga: Divergent - 2
Pàgines: 414
Puntuació:  ☺☹☺

Altre cop m'he passat un llibre pensant: per què carai la Veronica Roth continua explicant la història des dels ulls de la Tris? La Tris no té força, no té caràcter, i no sap explicar la història. Qualsevol dels altres personatges, inclosa la Christina, haguessin ajudat a la història. Si no hagués llegit la història d'en Quatre, em pensaria que és l'autora, però és que ho pot fer molt bé des d'un altre punt de vista!

 La història no és dolenta del tot. Les faccions, i el que no sabem que hi ha al darrere, és interessant (i és del poc que es salva del llibre). Però la narració és tan refotudament dolenta, que donen ganes de deixar-ho estar.

 Llegiré l'últim llibre, només perquè d'aquest llibre em van interessar només les 3-4 últimes pàgines, i la història de qui sigui l'Edith Prior (no entenc, però, que hagi de ser Prior i per tant família del pare de la Tris, quan en el llibre es deixa entreveure que la que és important és la seva mare? Suposo que l'autora no haurà fet un error tan greu).

 En resum, el que ja he dit: la història podria ser una gran història, però està tan mal narrada que donen ganes de deixar-la estar.