17 d’octubre de 2017

Coneixem a l'Auraya


Títol: La sacerdotisa blanca
Autor: Trudi Canavan
Saga: La era de los cinco dioses - 1
Pàgines: 685
Puntuació: ☺☺☺☺☺

Tenia moltes ganes de llegir aquest llibre, però a la vegada em feia una mica de recança, ja que havia sentit crítiques dient que era massa semblant a la història de la Sonea. A veure, no negaré que té alguns punts en comú, però mentre el llegia no em venia al cap la Sonea.

 La veritat és que em va costar començar, però no era pel llibre, sinó per mi. Però, en el moment en què m'hi vaig posar, les 685 pàgines se'm van fer curtes i ja tinc ganes de llegir la continuació.

 És només el primer llibre de la trilogia, però ja es va veient com es van entrellaçant els personatges. Deixant de banda l'Auraya, crec que en Leiard i en Tryss són dos dels personatges més interessants amb qui m'he trobat últimament. Cadascun a la seva manera, per descomptat. Això per no parlar de l'Emeralh, que pel títol del següent llibre, suposo que tindrà molt més protagonisme en la continuació de la història.

 La història de la Sonea em va agradar molt, però crec que aquest és millor. Tot i que ja veurem com continua!

1 d’octubre de 2017

La meva proposta pel #LeoAutorasOct


 Ha tornat a arribar octubre, i jo he decidit tornar a participar en el #LeoAutorasOct. Com sempre, dins del meu (baix) ritme de lectura. He escollit 3 llibres que em ve molt de gust llegir i que no són llargs. A veure si aconsegueixo acabar-los tots 3 abans que arribi novembre!


30 de setembre de 2017

Noves adquisicions


Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans... 


 1-3. La sacerdotisa blanca, La hechicera indómita i La voz de los dioses: El meu auto-regal d'aniversari :-)






Aquest cop, i com que m'he contingut i només he comprat 3 llibres, aprofitant que demà ja comença octubre, començaré La sacerdotisa blanca, i així ja tindré una de les autores pel #LeoAutorasOct

27 de setembre de 2017

Més històries sobre el rei Artur


Títol: Pendragón
Autor: Stephen R. Lawhead
Saga: Pendragón -4
Pàgines: 448
Puntuació: ☺☺☺

 Aquest no és un mal llibre, però no m'ha convençut per la mateixa raó que ja sabia que no em convenceria quan vaig acabar l'anterior: em sembla un llibre escrit només per aprofitar que la sèrie va bé, i així poder guanyar més diners.

 La història del rei Artur ja quedava ben acabada amb el llibre anterior. Però en aquest llibre, tornem a trobar-nos amb Merlí, que ens explica alguns episodis del rei Artur que no estaven explicats en l'altre llibre. M'ha agradat especialment saber una mica sobre la infantesa de l'Artur, ja que a l'anterior l'havia trobat a faltar. Però... d'alguna manera ja saps com acaba la història, i aquí només en tens trossos, que has d'anar pensant com encaixen.

 Jo hagués preferit dos llibres amb històries sobre el rei Artur en ordre cronològic.

 I ara ve "Grial", que veient com acaba aquest, em puc imaginar que serà un altre llibre per fer diners i seguir aprofitant una història rentable, però que ja està acabada. Suposo que el llegiré, però cada cop en tinc menys ganes. Si la saga s'hagués quedat en una trilogia, seria perfecta.

8 de setembre de 2017

Una mala història de por(?)

Títol: Hasta el fin de tus días
Autor: Mark Edwards
Saga: -
Pàgines:440
Puntuació:  ☹☹

Vaig començar a llegir el llibre sense saber què em podia esperar. Hi vaig trobar uns anglesos pujant a un tren a Romania. El tren, i la manera d'explicar la situació, feia por (el que s'esperava del llibre, suposo). De cop, els expulsen del tren, a mitja nit, i els deixen en una estació de mala mort perduda al mig del bosc. Una noia romanesa és expulsada amb ells, i la noia desapareix. La busquen i... i, de cop, els dos anglesos ja tornen a ser a casa seva i ha passat un temps.

I llavors comença el calvari de llibre  (vaig estar a punt de deixar-lo). Uns personatges que no tenen cap mena d'atractiu, coses rares que comencen a passar, i la història del que va passar aquella nit que va sortint amb compta-gotes. Tant, que quan finalment llegeixes el que va passar, penses: "I per això tanta història?" De fet, si s'hagués explicat just quan estaven al mig del bosc, hagués tingut més gràcia, però així, fatal.

La cosa bona és que, un cop sabem què va passar, comencem a veure el punt de vista dels romanesos, i els personatges són més empàtics. El tros on s'explica la història de la noia romanesa és el més interessant del llibre. Fins i tot arribes a pensar que, després de llegir la segona part, potser el llibre no està tan malament...

 Fins que arribes al final i veus com l'autor fa un últim gir a l'argument. Un autor que s'ha passat pàgines i pàgines avorrint-te amb la promesa que t'acabarà explicant què va passar al bosc, i que de cop et fa un gir a les dues últimes pàgines... per deixar la història penjada. Que potser pensa fer una segona part?

 En resum: un llibre per no llegir.

4 de setembre de 2017

El final de la història del Kàrvadan


Títol: De la sang dels blaus
Autor: Carles Batlle
Saga: Kàrvadan - 3
Pàgines: 598
Puntuació: ☺☺☺☺

 Com ja volia fer, he llegit aquesta tercera part gairebé just d'acabar la segona. He de dir que, tot i que me l'he acabat bastant ràpid, i que en general m'ha agradat bastant, la primera part del llibre tornava a pecar una mica (només una mica) del mateix que el primer llibre: es feia massa lenta i feixuga.

 El llibre ens explica el final de la història, i sabem si al final es va guanyar la guerra o no i si es va aconseguir que s'acabés la plaga. He de dir que, com passa sovint en aquests llibres, hi ha una gran preparació per la batalla... i al final la batalla és curta i sembla massa fàcil de guanyar.

 Pel que fa a les preguntes que deixaven els dos llibres anteriors, acabem sabent què passa a nivell personal amb els personatges principals (amb alguna sorpreseta pel mig). Sabem per què en Pol va poder entrar en aquest món, i per què coneixia la llengua (i de pas, per què el coneixia en Pàltor). Tot i que... com és que no se'n recordava, d'en Pàltor? I com és que quan el seu oncle el portava allà no s'adonava que no estava al seu món?

  Però em queden preguntes per resoldre. Què va passar amb la nostra societat? Què és l'energia dels blaus? (Sembla que en Pol va descobrir-ho, però no ens ho expliquen). D'on li ve l'energia dels blaus a en Pol? Què hi ha més enllà del límit?

 En resum: m'ha agradat, però a la primera part es fa una mica pesat a estones. I deixa alguna pregunta penjada...

1 de setembre de 2017

10 llibres per llegir aquest curs


 Comença un nou curs i vull escollir 10 llibres dels que tinc a la (llarga) llista per llegir-los (o, com a mínim, donar-los prioritat perquè vagin cap a davant a la llista i els llegeixi aviat. Com l'any passat, escullo 10 llibres, repartits en 5 categories. A veure si aquest any en llegeixo més que l'any passat... 


Els dos llibres més antics de la llista:

  1. El Silmarílion
  2. Castillo de las estrellas
Dos llibres de la primera pàgina:
  1. Dune
  2. El código Pontífex

Dos llibres per avançar/acabar sagues:
  1. Dragonsdawn
  2. El libro de la vida
Dos llibres comprats durant l'últim any:
  1. El diari de la princesa
  2. The long way to a Small, Angry Planet
Dos llibres escollits aleatòriament:
  1. Los mágicos números del doctor Matrix
  2. La máquina de ajedrez

17 d’agost de 2017

La història dels pares de la Cedar

Títol: Beyond the Pale
Autor: Jodi McIsaac
Saga: The Thin Veil - 0
Pàgines: 100
Puntuació:  ☺☺☺

(Aquest llibre forma part d'un propòsit que em vaig fer: llegir cada dia una mica en anglès, coses essencialment diferents del que llegeixo normalment, posant l'atenció en el vocabulari i en les expressions utilitzades. A més, em vaig fer el propòsit de dir què m'havien semblat aquests llibres també en anglès. Així que demano amb antelació perdó pels errors que segur que hi haurà).

 I wanted to read this book to know more things about Cedar's parents and why she ended up being Maeve's child. But I'm a little disappointed, because we don't know anything new. It is the story of how Kier and Lorcan had to finish their relationship because Kier was forced to marry Brogan (the king) and how Lorcan started to have more power, until Kier and Brogan died. It has been interesting to read, but in fact, there is no new information in the book.

15 d’agost de 2017

Noves adquisicions


Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans... 




1-5. x0, y1, z2, c3, d4. Sort que els últims mesos no havia comprat massa llibres, perquè vaig aprofitar una oferta. Ja volia llegir els llibres i estaven al voltant d'1 euro cadascun. 5 euros per 5 llibres que ja volia llegir... i una que no té remei...

6. Vaig entrar en una llibreria de l'aeroport de Denver i just a l'entrada hi havia això:

  Quin llibre em va cridar immediatament l'atenció i en menys de 5 minuts era meu? Exacte, aquest:



 7. Hasta el fin de tus días. El 4 de juliol l'amazon em va regalar un llibre pel kindle. Podia escollir entre 3 i aquest em semblava el més proper al que llegeixo.

 8. Adictos a la comida basura. I un dia després de comprar el setè, aquest estava d'oferta i no me'n vaig poder estar...

 9. La canción de Shannara. Sí, ho sé, encara no tinc els dos primers. Però tinc la sèrie pendent de lectura, i estava d'oferta...


I ara què? Doncs els llibres entren a la llista de llibres per llegir, on s'hi estaran molt temps. Però si els he comprat és perquè els volia llegir... però també vull llegir els de la llista de pendents. Així que decisió salomònica: que el random n'esculli un per llegir properament, i els altres es quedaran a la llista, per llegir-los algun dia. I l'afortunat és... 

Hasta el fin de tus días.

L'agafaré a finals de mes. A veure què tal!

2 d’agost de 2017

Un conjunt d'articles d'en Neil de Grasse Tyson


Títol: Crónicas del espacio
Autor: Neil deGrasse Tyson
Saga: -
Pàgines: 335
Puntuació: ☺☺☺☺

 Aquest llibre és una recopilació d'articles, entrevistes i xerrades que ha fet en Neil de Grasse Tyson els últims anys.

 És un llibre molt interessant, on ens explica la seva visió de l'espai i ens dóna múltiples raons per les que cal invertir més en l'espai. I també hi ha una mica d'història del que ha sigut la NASA als últims anys.

 És un llibre bastant crític amb les retallades en el pressupost, però jo li he trobat dos petits defectes. El primer, que es repeteix molt. En ser una col.lecció d'articles, els temes tractats són recurrents, i no cal llegir tantes vegades que una de les raons és que un dia un asteroide ens vindrà a sobre o que tots els avanços que fem en el camp espaial també ens repercuteixen a la vida a la Terra. I el segon, que dóna moltes raons per anar a l'espai i per convèncer-nos que és necessari, però les persones que estan predisposades a llegir aquest llibre no crec que necessitin que els convencin, i els que necessiten que els convencin, dubto molt que tinguin cap mena d'intenció de llegir aquest llibre.

 Però m'agradaria quedar-me amb un dels seus raonaments. Un que només surt una vegada al llibre, però que fa reflexionar: Si ens posen davant un cotxe dels anys 70, un mòbil dels que van començar a sortir als anys 90, o un electrodomèstic dels anys 80, ens el mirarem i direm: "Quina cosa més antiga!" Però si anem a visitar el coet que va portar l'home a la Lluna (dels anys 60), ens quedarem tots amb la boca oberta. Només veient això, ja podem adonar-nos que durant els últims anys no s'han fet esforços en aquest sentit (de portar la humanitat fora de la Terra). Perquè el que és dels anys 60 és el que anem a visitar...

 Tot i així, és un molt bon llibre per tenir una pila de raons per fer callar a la gent que diu que l'exploració espaial no és necessària.