Títol: Los piratas de los asteroides
Autor: Isaac Asimov
Saga: Lucky Starr (2/6)
Pàgines: 168
Puntuació: ☺☺☺☺
La manera que se m'acudeix més fàcil de dir com és el llibre és: ciència ficció antiga per a nens. I això no vol dir que sigui dolent :-)
Tenim en Lucky, que és el típic heroi que ho té tot: intel.ligència i bona planta. En aquest llibre, ens trobem amb què la Terra té alguns problemes amb els pirates que hi ha al cinturó d'asteroides, i ell intenta fer-se pirata per poder-los espiar des de dintre.
Pel camí, ha de resoldre unes quantes situacions a prop de la mort i... resoldre algun misteri, que ningú més és capaç de veure.
És entretingut i curt. Si hi hagués de posar una pega és que molt abans del final ja veia el que acabaria passant (o, com a mínim, sabia alguna de les coses que en Lucky descobreix i que no s'expliquen fins al final).
17 de desembre del 2018
8 de desembre del 2018
La vida al planeta Eltanon
Títol: Planeta de exilio
Autor: Ursula K. Le Guin
Saga: Hainish Cycle
Pàgines: 224
Puntuació: ☺☺☺☺
Una altra història curta de la Ursula K. Le Guin. Com ja em va passar amb el món de Rocannon, l'he trobat una mica curta i que li faltava alguna cosa.
La història m'ha enganxat des del primer moment, sobretot des que ens explica que una fase llunar dura 400 dies, i que un any són 60 fases llunars! Però el problema és que un cop entès què passava al món, qui eren els humans de la Lliga i les relacions que hi havia entre els humans natius del món i els que van arribar fa anys... doncs gairebé comença una batalla i s'acaba el llibre!
És per això que dic que m'hi falta alguna cosa. M'hagués agradat poder llegir amb més deteniment com són els pobles, les relacions entre ells... i bé, també m'hagués agradat saber què passa després del final del llibre!
Tot i així, totalment recomanable.
Autor: Ursula K. Le Guin
Saga: Hainish Cycle
Pàgines: 224
Puntuació: ☺☺☺☺
Una altra història curta de la Ursula K. Le Guin. Com ja em va passar amb el món de Rocannon, l'he trobat una mica curta i que li faltava alguna cosa.
La història m'ha enganxat des del primer moment, sobretot des que ens explica que una fase llunar dura 400 dies, i que un any són 60 fases llunars! Però el problema és que un cop entès què passava al món, qui eren els humans de la Lliga i les relacions que hi havia entre els humans natius del món i els que van arribar fa anys... doncs gairebé comença una batalla i s'acaba el llibre!
És per això que dic que m'hi falta alguna cosa. M'hagués agradat poder llegir amb més deteniment com són els pobles, les relacions entre ells... i bé, també m'hagués agradat saber què passa després del final del llibre!
Tot i així, totalment recomanable.
23 de novembre del 2018
La noia que volia ser astronauta
Títol: The Calculating Stars
Autor: Mary Robinette Kowal
Saga: Lady Astronaut (1/3)
Pàgines: 431
Puntuació: ☺☺☺☺☺
No coneixia a l'autora, però ha sigut un gran descobriment. Aquest ha sigut un dels millors llibres que he llegit últimament, i ja és dir!
Ens situem als anys 50 del segle passat, i un meteorit xoca amb la terra, destruint bona part de l'est dels Estats Units. La protagonista es salva perquè estava a les muntanyes en comptes de ser a casa, però tot i així perd la seva família (bé, no tota del tot), la seva casa, etc.
Però la protagonista no és ningú qualsevol, i el seu marit tampoc. Ella és física, pilot d'avió i té una gran facilitat per fer càlculs. El seu home és enginyer, i havia estat un dels caps a l'enginyeria del programa especial.
El seu home li demana que faci càlculs sobre l'impacte del meteorit, i ella veu que en uns anys la Terra es tornarà inhabitable i és necessari crear colònies a l'espai.
Però no, el llibre no és estrictament de ciència ficció. Ens posem al mig de la carrera espacial per intentar colonitzar l'espai, que és el que dóna sentit a tot el llibre, però no és la part més important del llibre.
La protagonista acaba treballant fent càlculs d'òrbites. Té problemes d'ansietat, i quan es vol calmar fa càlculs. O comença a recitar successions. Em feia molta gràcia trobar-me els nombres primers, o els nombres de Fibonacci, o els dígits de l'expressió decimal de pi... Però això tampoc és el que m'ha agradat tant del llibre.
La protagonista vol ser astronauta, però (i recordo que estem als anys 50) els polítics no volen que les dones vagin a l'espai (almenys al principi). I ella lluita per això mateix: per demostrar que és realment tan vàlida com qualsevol home per poder ser astronauta.
Però pel camí es troba amb dones negres que són tan vàlides com ella, i que encara tenen un altre factor en contra. Tots els astronautes són blancs i homes. I ella, amb les seves companyes, lluitarà perquè això sigui possible.
És una lluita feminista, però també contra el racisme (i torno a recordar que estem als anys 50...). És una lluita per aconseguir uns drets que creuen que han de tenir, pernò que són molt difícils d'obtenir.
I tot plegat, amb uns capítols que es veuen molt cuidats. M'han agradat molt les notícies que sortien al principi de cada capítol on s'explicava què passava al món. I tot semblava molt correcte (i veient la quantitat d'agraïments i la gent especialista que s'ho va mirar, es nota que està molt treballat).
Així que, si has llegit això i en tens la possibilitat, llegeix-lo!!!
Autor: Mary Robinette Kowal
Saga: Lady Astronaut (1/3)
Pàgines: 431
Puntuació: ☺☺☺☺☺
No coneixia a l'autora, però ha sigut un gran descobriment. Aquest ha sigut un dels millors llibres que he llegit últimament, i ja és dir!
Ens situem als anys 50 del segle passat, i un meteorit xoca amb la terra, destruint bona part de l'est dels Estats Units. La protagonista es salva perquè estava a les muntanyes en comptes de ser a casa, però tot i així perd la seva família (bé, no tota del tot), la seva casa, etc.
Però la protagonista no és ningú qualsevol, i el seu marit tampoc. Ella és física, pilot d'avió i té una gran facilitat per fer càlculs. El seu home és enginyer, i havia estat un dels caps a l'enginyeria del programa especial.
El seu home li demana que faci càlculs sobre l'impacte del meteorit, i ella veu que en uns anys la Terra es tornarà inhabitable i és necessari crear colònies a l'espai.
Però no, el llibre no és estrictament de ciència ficció. Ens posem al mig de la carrera espacial per intentar colonitzar l'espai, que és el que dóna sentit a tot el llibre, però no és la part més important del llibre.
La protagonista acaba treballant fent càlculs d'òrbites. Té problemes d'ansietat, i quan es vol calmar fa càlculs. O comença a recitar successions. Em feia molta gràcia trobar-me els nombres primers, o els nombres de Fibonacci, o els dígits de l'expressió decimal de pi... Però això tampoc és el que m'ha agradat tant del llibre.
La protagonista vol ser astronauta, però (i recordo que estem als anys 50) els polítics no volen que les dones vagin a l'espai (almenys al principi). I ella lluita per això mateix: per demostrar que és realment tan vàlida com qualsevol home per poder ser astronauta.
Però pel camí es troba amb dones negres que són tan vàlides com ella, i que encara tenen un altre factor en contra. Tots els astronautes són blancs i homes. I ella, amb les seves companyes, lluitarà perquè això sigui possible.
És una lluita feminista, però també contra el racisme (i torno a recordar que estem als anys 50...). És una lluita per aconseguir uns drets que creuen que han de tenir, pernò que són molt difícils d'obtenir.
I tot plegat, amb uns capítols que es veuen molt cuidats. M'han agradat molt les notícies que sortien al principi de cada capítol on s'explicava què passava al món. I tot semblava molt correcte (i veient la quantitat d'agraïments i la gent especialista que s'ho va mirar, es nota que està molt treballat).
Així que, si has llegit això i en tens la possibilitat, llegeix-lo!!!
1 de novembre del 2018
De maig a novembre
Ja torna a ser novembre, i com ja fa 3 anys i mig, faig el seguiment dels llibres que tinc a la llista. Actualment hi tinc 383 llibres en 25 pàgines (crec que és lectura per més de 10 anys...)
De la llista vaig començar Baudolino, però el tinc en stand-by... La resta continuen més o menys a la posició que estaven. Van avançant a estones, però com que dóno prioritat a d'altres, no acaben d'avançar.
Dels que hi ha aquí, potser arribaré a llegir Retorno a la Tierra abans del maig, però potser no tindré temps. I he afegit Heartless, que crec que també serà dels lents...
| Llibre | 1/05/15 | 1/11/15 | 1/05/16 | 1/11/16 | 1/05/17 | 1/11/17 | 1/05/18 | 1/11/18 |
| Baudolino | 132 (13) | 128(13) | 126(12) | 124(13) | 122(12) | 91(9) | 3(1) | |
| Destejiendo el arco iris | 135 (14) | 132(13) | 130(12) | 127(13) | 125(12) | 137(13) | 136(13) | 138(15) |
| Pórtico | 153 (15) | 150(15) | 145(13) | 139(14) | 139(13) | 150(14) | 149(14) | 151(16) |
| Muerte de reyes | 79 (8) | 47(5) | 42(5) | 38(5) | 39(5) | 40(5) | 43(6) | 44(7) |
| El cielo bajo la tierra | 175 (18) | 169(17) | 168(15) | 164(15) | 163(15) | 170(15) | 173(16) | 173(17) |
| Los hijos de Húrin | 43 (5) | 39(4) | 34(4) | 31(4) | 30(4) | 34(5) | 34(5) | 38(7) |
| Tales of Known Space | 205 (21) | 199(20) | 193(16) | 188(17) | 186(16) | 191(16) | 192(17) | 193(18) |
| What if? | 142 (14) | 110(11) | 103(10) | 99(11) | 90(9) | 100(10) | 98(10) | 101(12) |
| Flight of the Dragon Kyn | 86 (9) | 83(9) | 77(8) | 73(9) | 74(8) | 81(9) | 82(9) | 83(11) |
| The Ringworld Throne | 208 (21) | 201(20) | 195(16) | 190(17) | 188(16) | 196(17) | 196(17) | 196(19) |
| Legends | 227 (23) | 221(22) | 217(17) | 213(18) | 209(17) | 207(17) | 212(18) | 209(19) |
| Vintage | 103 (11) | 99(10) | 94(10) | 81(9) | 81(9) | 92(10) | 91(10) | 94(12) |
| La magia de Recluce | 151 (15) | 149(15) | 144(13) | 138(14) | 138(13) | 149(14) | 148(14) | 150(16) |
| Matemáticas de una tarde de paseo | 148 (15) | 146(15) | 141(13) | 136(14) | 136(13) | 147(14) | 146(14) | 142(15) |
| All the Weyrs of Pern | 200 (20) | 182(18) | 179(15) | 163(15) | 162(14) | 169(15) | 170(15) | 171(17) |
| Retorno a la Tierra | 61 (6) | 36(4) | 31(4) | 27(4) | 27(3) | 28(4) | 30(5) | 8(2) |
| De la Tierra a la Luna | 28(3) | 25(4) | 24(3) | 26(4) | 26(4) | 29(6) | ||
| Cuentos del futuro | 66(8) | 70(8) | 74(8) | 76(9) | 75(10) | |||
| Mosaics of shadow | 167(15) | 178(16) | 178(16) | 180(18) | ||||
| Sólidos platónicos y arquimedianos | 38(5) | 41(5) | 42(7) | |||||
| Cazadores de Dune | 169(15) | 170(17) | ||||||
| Heartless | 299(23) |
23 d’octubre del 2018
Continua la història de l'Auraya
Títol: La hechicera indómita
Autor: Trudi Canavan
Saga: La era de los cinco dioses (2/3)
Pàgines: 650
Puntuació: ☺☺☺☺☺
No sé com s'ho fa aquesta autora, que tot el que llegeixo d'ella m'encanta. En aquest llibre continua la història de l'Auraya, des del final de la guerra amb els pentadrians.
Però no és només la història de l'Auraya. Em costa quedar-me amb algun personatge preferit. La Reivan, amb la seva intel·ligència. L'Imi, amb les seves ganes de fer les coses bé. Els Siyís, sobretot els joves, que intenten ajudar. L'Emerahl, a qui coneixem millor i que cada vegada m'agrada més. En Mirar, perdut en la seva dualitat en un principi... I així tots els personatges, cadascun interessant a la seva manera.
Aquesta segona part deixa molts fronts oberts. Què passarà amb els déus? I amb l'Auraya? L'Emeralh anirà a ensenyar-la? I quan ho hagi fet, què faran els déus? Trobaran el manuscrit? I els elay, s'aliaran amb els pentadrians? I qui són els déus dels pentadrians? (I per què són també 5? A estones penso si no són els mateixos déus que es dediquen a jugar amb els mortals, però segur que és una tonteria meva) Per què els déus volen eliminar els indòmits?
Segur que aviat llegeixo el tercer!
Autor: Trudi Canavan
Saga: La era de los cinco dioses (2/3)
Pàgines: 650
Puntuació: ☺☺☺☺☺
No sé com s'ho fa aquesta autora, que tot el que llegeixo d'ella m'encanta. En aquest llibre continua la història de l'Auraya, des del final de la guerra amb els pentadrians.
Però no és només la història de l'Auraya. Em costa quedar-me amb algun personatge preferit. La Reivan, amb la seva intel·ligència. L'Imi, amb les seves ganes de fer les coses bé. Els Siyís, sobretot els joves, que intenten ajudar. L'Emerahl, a qui coneixem millor i que cada vegada m'agrada més. En Mirar, perdut en la seva dualitat en un principi... I així tots els personatges, cadascun interessant a la seva manera.
Aquesta segona part deixa molts fronts oberts. Què passarà amb els déus? I amb l'Auraya? L'Emeralh anirà a ensenyar-la? I quan ho hagi fet, què faran els déus? Trobaran el manuscrit? I els elay, s'aliaran amb els pentadrians? I qui són els déus dels pentadrians? (I per què són també 5? A estones penso si no són els mateixos déus que es dediquen a jugar amb els mortals, però segur que és una tonteria meva) Per què els déus volen eliminar els indòmits?
Segur que aviat llegeixo el tercer!
19 d’octubre del 2018
La història d'en Ned Willard
Títol: Una columna de fuego
Autor: Ken Follett
Saga: Kingsbridge (3/3)
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Els pilars de la Terra em va encantar. El segon se'm va fer pesadíssim. I és per això que amb el tercer em vaig decidir a escoltar-lo en comptes de llegir-lo. I la veritat és que m'ha tornat a encantar.
Seguint la història d'en Ned Willard, un personatge inventat, entrem en ple en la història europea dels segles XVI i XVII, amb les seves guerres de religió, guerres pel poder, etc.
M'ha agradat que, a banda del personatge principal, la resta de personatges "forts" siguin dones. Bé, sí, hi ha altres personatges masculins que tenen molt de protagonisme, però les dones són fortes en el llibre! I intel·ligents.
El llibre està ple d'intrigues, espionatges, i moltes altres històries. És llarg, sí. Però no te n'adones, perquè tota l'estona et té interessat.
Autor: Ken Follett
Saga: Kingsbridge (3/3)
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Els pilars de la Terra em va encantar. El segon se'm va fer pesadíssim. I és per això que amb el tercer em vaig decidir a escoltar-lo en comptes de llegir-lo. I la veritat és que m'ha tornat a encantar.
Seguint la història d'en Ned Willard, un personatge inventat, entrem en ple en la història europea dels segles XVI i XVII, amb les seves guerres de religió, guerres pel poder, etc.
M'ha agradat que, a banda del personatge principal, la resta de personatges "forts" siguin dones. Bé, sí, hi ha altres personatges masculins que tenen molt de protagonisme, però les dones són fortes en el llibre! I intel·ligents.
El llibre està ple d'intrigues, espionatges, i moltes altres històries. És llarg, sí. Però no te n'adones, perquè tota l'estona et té interessat.
15 d’octubre del 2018
Noves adquisicions
Quins
llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los?
Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans...
1. The Calculating Stars i The Fated Sky. Quan vaig saber que existien aquests llibres, vaig veure que no me'n podria estar. Ja estan comprats, i aprofitaré el #LeoAutorasOct per començar-ne un, si tot va bé.
1. The Calculating Stars i The Fated Sky. Quan vaig saber que existien aquests llibres, vaig veure que no me'n podria estar. Ja estan comprats, i aprofitaré el #LeoAutorasOct per començar-ne un, si tot va bé.
2. La matemàtica de la història. Va ser un regal...
Normalment deixo al random que decideixi per mi, però aquest cop, ja que vaig comprar The Calculating Stars per llegir-lo pel #LeoAutorasOct, això és el que faré!
29 de setembre del 2018
La vida de l'astronauta Chris Hadfield
Títol: An Astronaut's Guide to Life on Earth
Autor: Chris Hadfield
Saga: -
Pàgines: 305
Puntuació: ☺☺☺☺☺
A mig camí entre un llibre d'autoajuda i una autobiografia, en Chris Hadfield ens explica la seva filosofia de vida mentre ens va explicant la seva vida.
Ens comença mostrant un nen canadenc que va veure per la tele com l'home arribava a la Lluna i va decidir que volia ser astronauta, sabent que era impossible que ho aconseguís (bé, impossible no, perquè ho va aconseguir, però quan ell era petit tots els astronautes eren d'Estats Units, i per tant, ja veia impossible de ser-ho). Però, tot i així, ell va viure la seva infantesa sempre fent-se la pregunta: "què faria un astronauta?" I així ens explica com menjava verdura o feia els deures. Des d'aquí, de l'inici, ja veiem una mica de la seva filosofia: fer les coses sempre el millor possible, sabent que potser no aconseguirem el que volem, però com a mínim ho haurem intentat amb totes les ganes.
(Aquí ve l'únic comentari dolent del llibre. La seva dona era també una dona d'èxit, amb una gran carrera per davant, i ho va deixar tot per anar darrere seu perquè ell pogués ser astronauta. En el llibre s'entreveu, però no ho deixa clar. Jo li hagués donat les gràcies públicament a una dona que fa això! Però, tal com en parla, em va sonar a que ho veia com si fos la seva explicació.)
Un cop és seleccionat per ser astronauta (o, com a mínim, per entrenar-se per ser-ho) segueix fent la feina el millor possible. Em va fer gràcia quan va explicar que tots els astronautes sempre havien estat els millors en tot, i llavors es trobaven que, entre altres astronautes, eren els últims de la classe...
Quan ja va a l'espai, deixa de ser tant un llibre d'"autoajuda" i es transforma en un llibre on explica el que feien, com ho feien, etc, i tot amb molt d'humor. Crec que sempre recordaré l'episodi de les ungles que van sortir disparades :-) (ho sento, s'ha de llegir el llibre per saber de què parlo).
El llibre, en resum, fa el que diu el títol: ens dóna consells de la seva filosofia de vida: treballar dur, intentar no sobresortir, trobar la felicitat en les petites coses. Però pel mig ens explica un munt d'històries sobre astronautes, la vida a la ISS i l'entrenament que han de seguir. Molt recomanable.
Autor: Chris Hadfield
Saga: -
Pàgines: 305
Puntuació: ☺☺☺☺☺
A mig camí entre un llibre d'autoajuda i una autobiografia, en Chris Hadfield ens explica la seva filosofia de vida mentre ens va explicant la seva vida.
Ens comença mostrant un nen canadenc que va veure per la tele com l'home arribava a la Lluna i va decidir que volia ser astronauta, sabent que era impossible que ho aconseguís (bé, impossible no, perquè ho va aconseguir, però quan ell era petit tots els astronautes eren d'Estats Units, i per tant, ja veia impossible de ser-ho). Però, tot i així, ell va viure la seva infantesa sempre fent-se la pregunta: "què faria un astronauta?" I així ens explica com menjava verdura o feia els deures. Des d'aquí, de l'inici, ja veiem una mica de la seva filosofia: fer les coses sempre el millor possible, sabent que potser no aconseguirem el que volem, però com a mínim ho haurem intentat amb totes les ganes.
(Aquí ve l'únic comentari dolent del llibre. La seva dona era també una dona d'èxit, amb una gran carrera per davant, i ho va deixar tot per anar darrere seu perquè ell pogués ser astronauta. En el llibre s'entreveu, però no ho deixa clar. Jo li hagués donat les gràcies públicament a una dona que fa això! Però, tal com en parla, em va sonar a que ho veia com si fos la seva explicació.)
Un cop és seleccionat per ser astronauta (o, com a mínim, per entrenar-se per ser-ho) segueix fent la feina el millor possible. Em va fer gràcia quan va explicar que tots els astronautes sempre havien estat els millors en tot, i llavors es trobaven que, entre altres astronautes, eren els últims de la classe...
Quan ja va a l'espai, deixa de ser tant un llibre d'"autoajuda" i es transforma en un llibre on explica el que feien, com ho feien, etc, i tot amb molt d'humor. Crec que sempre recordaré l'episodi de les ungles que van sortir disparades :-) (ho sento, s'ha de llegir el llibre per saber de què parlo).
El llibre, en resum, fa el que diu el títol: ens dóna consells de la seva filosofia de vida: treballar dur, intentar no sobresortir, trobar la felicitat en les petites coses. Però pel mig ens explica un munt d'històries sobre astronautes, la vida a la ISS i l'entrenament que han de seguir. Molt recomanable.
25 de setembre del 2018
El joc de les esferes
Títol: El juego de las esferas
Autor: Salvador Bayarri
Saga: Trilogía de las esferas (2/3)
Pàgines: 325
Puntuació: ☺☺☺
Si la primera part de la trilogia em va sorprendre gratament, aquesta segona part m'ha sorprès, però en sentit contrari.
En cap moment m'ha importat massa el que li passava al protagonista, i des d'un bon principi ja es veia que tindria problemes... Les explicacions m'han semblat dolentes, i l'enigma "matemàtic" és una tonteria que pot resoldre qualsevol nen...
El moment "recursiu" en què es parla de la trilogia dintre del llibre em va fer estar a punt de deixar-lo a mig llegir. Sobretot perquè el personatge que en parlava, en parlava amb coneixement de causa, i per tant tenia més informació de la que tocava.
Es salva una mica per la generació del món, però no per gaire res més. Em pensaré si llegeixo la tercera part... tot i que, com que ja la tinc, suposo que l'acabaré llegint...
Autor: Salvador Bayarri
Saga: Trilogía de las esferas (2/3)
Pàgines: 325
Puntuació: ☺☺☺
Si la primera part de la trilogia em va sorprendre gratament, aquesta segona part m'ha sorprès, però en sentit contrari.
En cap moment m'ha importat massa el que li passava al protagonista, i des d'un bon principi ja es veia que tindria problemes... Les explicacions m'han semblat dolentes, i l'enigma "matemàtic" és una tonteria que pot resoldre qualsevol nen...
El moment "recursiu" en què es parla de la trilogia dintre del llibre em va fer estar a punt de deixar-lo a mig llegir. Sobretot perquè el personatge que en parlava, en parlava amb coneixement de causa, i per tant tenia més informació de la que tocava.
Es salva una mica per la generació del món, però no per gaire res més. Em pensaré si llegeixo la tercera part... tot i que, com que ja la tinc, suposo que l'acabaré llegint...
15 de setembre del 2018
L'inici de Covenant of Muirwood
Títol: The Banished of Muirwood
Autor: Jeff Wheeler
Saga: Covenant of Muirwood (2/4)
Pàgines: 401
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Els llibres de la primera trilogia em van agradar, i aquesta segona trilogia sembla que seguirà per allà mateix. Si li hagués de trobar alguna pega, seria que (tal com feia a la primera trilogia) el llibre comença sense donar cap explicació de res, ni del món, ni de què és cadascuna de les coses del món. Així que gent com jo, que fa temps que va llegir la primera trilogia i té poca memòria té un problema...
La protagonista és la Maia, una noia que, tot i ser filla de reis, ho ha passat molt malament a la seva vida. El llibre va intercalant capítols amb records de la infantesa de la Maia amb el present, i a estones no saps què és pitjor...
La història passa molt més tard que la història de la Lia i en Colvin (al final del llibre sabem quantes generacions més tard), i tot i així, retrobem dos personatges: la Lia, a través del llibre que va escriure amb les seves visions del que li passaria a la Maia, i en Maderos (sí, en Maderos, que encara viu i encara escriu sobre la família de la Lia-Maia!).
Tot i que la protagonista és una noia, hi ha 3 personatges masculins importants, tots ells molt interessants.
En Collier és... bé, en Collier. Durant tot el llibre dubtes si és bo o dolent, si està intentant enganyar a la Maia o l'està ajudant. Si té bones intencions o si no en té. Però és un personatge d'aquells que costa d'oblidar.
En canvi, confies des del principi en en Jon Tayt. De fet, em recordava molt a un altre personatge de la trilogia anterior, i al final del llibre vaig entendre el perquè. Ajuda a la Maia en tot, i la porta pel mig de les muntanyes fins a on ella vol anar.
I, per últim, el kishion. Aquest sí que no saps mai si vol ajudar a la Maia o si al final l'acabarà traint. Saps que l'ha pagat el seu pare (segur?), però no saps amb quines intencions... i al final, a l'epíleg, et deixa encara amb més confusió...
Em va costar entrar una mica en la història, però en el moment en què em va enganxar (en Collier hi va tenir força a veure!), em va enganxar de la mala manera...
Autor: Jeff Wheeler
Saga: Covenant of Muirwood (2/4)
Pàgines: 401
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Els llibres de la primera trilogia em van agradar, i aquesta segona trilogia sembla que seguirà per allà mateix. Si li hagués de trobar alguna pega, seria que (tal com feia a la primera trilogia) el llibre comença sense donar cap explicació de res, ni del món, ni de què és cadascuna de les coses del món. Així que gent com jo, que fa temps que va llegir la primera trilogia i té poca memòria té un problema...
La protagonista és la Maia, una noia que, tot i ser filla de reis, ho ha passat molt malament a la seva vida. El llibre va intercalant capítols amb records de la infantesa de la Maia amb el present, i a estones no saps què és pitjor...
La història passa molt més tard que la història de la Lia i en Colvin (al final del llibre sabem quantes generacions més tard), i tot i així, retrobem dos personatges: la Lia, a través del llibre que va escriure amb les seves visions del que li passaria a la Maia, i en Maderos (sí, en Maderos, que encara viu i encara escriu sobre la família de la Lia-Maia!).
Tot i que la protagonista és una noia, hi ha 3 personatges masculins importants, tots ells molt interessants.
En Collier és... bé, en Collier. Durant tot el llibre dubtes si és bo o dolent, si està intentant enganyar a la Maia o l'està ajudant. Si té bones intencions o si no en té. Però és un personatge d'aquells que costa d'oblidar.
En canvi, confies des del principi en en Jon Tayt. De fet, em recordava molt a un altre personatge de la trilogia anterior, i al final del llibre vaig entendre el perquè. Ajuda a la Maia en tot, i la porta pel mig de les muntanyes fins a on ella vol anar.
I, per últim, el kishion. Aquest sí que no saps mai si vol ajudar a la Maia o si al final l'acabarà traint. Saps que l'ha pagat el seu pare (segur?), però no saps amb quines intencions... i al final, a l'epíleg, et deixa encara amb més confusió...
Em va costar entrar una mica en la història, però en el moment en què em va enganxar (en Collier hi va tenir força a veure!), em va enganxar de la mala manera...
3 de setembre del 2018
El problema dels tres cossos
Títol: El problema de los tres cuerpos
Autor: Cixin Liu
Saga: Tres cuerpos - 1/3
Pàgines: 408
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺
Quan va sortir el llibre, vaig tenir clar que el volia llegir, encara que només fos pel títol. Però quan vaig veure que era una trilogia i que encara no en podia llegir el final, el vaig deixar penjat. Ara que ja es pot, he decidit llegir-lo.
La puntuació que li posaria a llibre està entre 3 i 4 sobre 5. És veritat que l'autor té una gran imaginació i que, a estones, et deixa enganxat al llibre, amb ganes de saber què vindrà després, però... també és veritat que tinc uns quants peròs.
D'una banda, em va costar molt entrar al llibre. És una cosa meva, però estava una mica descol·locada amb tota la història xinesa (que no coneixia) i amb els noms, que havia d'anar tota l'estona a mirar qui era qui.
Fins que apareix el compte enrere. Aquí em va enganxar del tot... fins a cert punt. Perquè el protagonista s'obsessiona amb això (qui no ho faria?), però de cop, no torna a sortir en cap moment, excepte per una petita pregunta que fa tangencialment. Suposo que en el proper llibre sabrem què passa al final del compte enrere... o no.
D'altra banda, el joc. Al principi se'm feia insuportable. Després el vaig trobar genial, amb tots els personatges que anaven sortint de la història de la ciència. L'ordinador que van crear amb soldats és de les millors coses que he llegit últimament. Però... si estaven intentant resoldre el problema de 3 cossos no feien el que havien de fer!!! Si de cas, havien de resoldre el restringit de 4 cossos! Sí, d'acord, primer has de trobar la solució del problema de 3 cossos, però llavors necessites el quart cos!
Això sí: el millor personatge és el policia. Gran personatge! Moments gloriosos com quan se n'endú a dos personatges a veure una plaga de llagostes fan que aquest llibre valgui la pena!
Veurem com continua.
Autor: Cixin Liu
Saga: Tres cuerpos - 1/3
Pàgines: 408
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺
Quan va sortir el llibre, vaig tenir clar que el volia llegir, encara que només fos pel títol. Però quan vaig veure que era una trilogia i que encara no en podia llegir el final, el vaig deixar penjat. Ara que ja es pot, he decidit llegir-lo.
La puntuació que li posaria a llibre està entre 3 i 4 sobre 5. És veritat que l'autor té una gran imaginació i que, a estones, et deixa enganxat al llibre, amb ganes de saber què vindrà després, però... també és veritat que tinc uns quants peròs.
D'una banda, em va costar molt entrar al llibre. És una cosa meva, però estava una mica descol·locada amb tota la història xinesa (que no coneixia) i amb els noms, que havia d'anar tota l'estona a mirar qui era qui.
Fins que apareix el compte enrere. Aquí em va enganxar del tot... fins a cert punt. Perquè el protagonista s'obsessiona amb això (qui no ho faria?), però de cop, no torna a sortir en cap moment, excepte per una petita pregunta que fa tangencialment. Suposo que en el proper llibre sabrem què passa al final del compte enrere... o no.
D'altra banda, el joc. Al principi se'm feia insuportable. Després el vaig trobar genial, amb tots els personatges que anaven sortint de la història de la ciència. L'ordinador que van crear amb soldats és de les millors coses que he llegit últimament. Però... si estaven intentant resoldre el problema de 3 cossos no feien el que havien de fer!!! Si de cas, havien de resoldre el restringit de 4 cossos! Sí, d'acord, primer has de trobar la solució del problema de 3 cossos, però llavors necessites el quart cos!
Això sí: el millor personatge és el policia. Gran personatge! Moments gloriosos com quan se n'endú a dos personatges a veure una plaga de llagostes fan que aquest llibre valgui la pena!
Veurem com continua.
1 de setembre del 2018
10 llibres per llegir aquest curs
Aquest curs serà molt complicat, i no sé quant temps tindré per llegir. Però, tot i així, segueixo fidel a la meva "tradició" i intento proposar-me 10 llibres per llegir aquest curs.
Els dos llibres més antics de la llista:
- El Silmarílion
- Castillo de las estrellas
Dos llibres de la primera pàgina:
- The Banished of Muirwood
- El juego de las esferas
Dos llibres per avançar/acabar sagues:
- The renegades of Pern
- Afterlife
Dos llibres comprats durant l'últim any:
- Artemisa
- A closed and common orbit
Dos llibres escollits aleatòriament:
- La conexión cósmica
- El ojo del mundo
A veure quants aconsegueixo llegir-ne!
21 d’agost del 2018
En Traspié i les traïcions d'en Regio
Títol: La fragilidad del asesino
Autor: Robin Hobb
Saga: Vatídico -2.2/3
Pàgines: 400
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
Per descomptat, no podia deixar "Asesino real" a mitges, i per això he agafat aquest ràpid. La veritat és que la segona part està a l'altura del que era la primera, però un cop arribes al final, et deixa una sensació dolentíssima a sobre.
Si hagués de dir quin és el meu personatge preferit de tots els del llibre, tindria un problema. En Traspié és el personatge principal, i m'encanta, però els personatges femenins que hi ha al llibre són tots forts, intel·ligents, i no es deixen enganyar per res. La Paciència, de qui recordo que no m'agradava massa al principi, m'ha sorprès per la seva gran intel·ligència (i la Cordonia, per descomptat, també). La Molly és genial per la seva integritat i perquè, malgrat tot, té les coses molt clares. La Kettricken és valenta i transparent, i un personatge difícil de no admirar. I els masculins? El bufón (és masculí?) fa reflexionar molt sobre com és que sap tot el que sap, i d'on treu tota la informació. També té algun tipus de poder? I en Burrich m'ha sorprès al final, i hi ha hagut un moment que quasi em fa plorar i tot. I què dir d'en Chade, que semblava que només fos el mestre d'en Traspié, però que acabes veient que no és el que sembla i que no està acabat com semblava a moments? I, per descomptat, l'Ojos de Noche, que és també un gran pilar del llibre.
És per tots aquests personatges que fa que el llibre valgui la pena, i que odiïs el dolent amb totes les teves forces.
Però, com tots sabem, els dolents també guanyen a vegades, i aquest final de llibre, que no és final de trilogia, et deixa amb ganes de més, amb ganes de veure si tots aquests personatges que són tan bons es poden arribar a venjar del dolent més dolent. Veurem com continua amb l'últim (bé, partit en dos) llibre de la sèrie.
15 d’agost del 2018
Noves adquisicions
Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans...
1. El bosque oscuro. 17 de juliol. El llibre estava a 0.94... Ja tinc el primer (en paper), i algun dia hauré de tenir el segon. A més, és una sèrie ja acabada, i per tant, es pot començar i acabar ràpidament :-D
2. Galileo's Muse. Record del Museu Galileo. No me'n vaig poder estar :-D
I ara, doncs tinc dos llibres per triar, i el random em diu que... El bosque oscuro. Per tant, a final de mes començaré El problema de los tres cuerpos.
30 de juliol del 2018
El viatge del Wayfarer per anar a obrir un túnel a un planeta molt llunyà
Títol: The Long Way to a Small, Angry Planet
Autor: Becky Chambers
Saga: Wayfarers - 1/3
Pàgines: 404
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
Aquest és un llibre que s'ha de llegir sí o sí. De fet, ja tinc la continuació a casa, esperant-me :-D
No és només per la gran quantitat d'imaginació que hi ha. Però també. El llibre està ple de planetes diferents, però una pila de diferents espècies, totes amb la seva morfologia i cultura, totes especials.
Tampoc és només pels personatges. Però també. No hi ha cap personatge que sigui "normal". Tots, absolutament tots, tenen alguna cosa a amagar, o alguna cosa que fa que hagin d'anar amb compte per alguna cosa. Si fins i tot el que et pensaves que no amagava res... no amagava res en realitat, però sí que tenia un gran secret, que ni tan sols ell coneixia!
El llibre té moments tendres. Té moments humorístics. Moments tristos (de veritat s'havia de morir ____?) I moments de "doncs mira, aquest personatge no em cau bé, però algú havia de fer això, i crec que és l'únic que tenia escrúpols de fer-ho!"
En resum: s'ha de llegir. Ja sé que fa temps que recomanen aquesta autora per tot arreu, però... és que ho fan amb raó!
Autor: Becky Chambers
Saga: Wayfarers - 1/3
Pàgines: 404
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
Aquest és un llibre que s'ha de llegir sí o sí. De fet, ja tinc la continuació a casa, esperant-me :-D
No és només per la gran quantitat d'imaginació que hi ha. Però també. El llibre està ple de planetes diferents, però una pila de diferents espècies, totes amb la seva morfologia i cultura, totes especials.
Tampoc és només pels personatges. Però també. No hi ha cap personatge que sigui "normal". Tots, absolutament tots, tenen alguna cosa a amagar, o alguna cosa que fa que hagin d'anar amb compte per alguna cosa. Si fins i tot el que et pensaves que no amagava res... no amagava res en realitat, però sí que tenia un gran secret, que ni tan sols ell coneixia!
El llibre té moments tendres. Té moments humorístics. Moments tristos (de veritat s'havia de morir ____?) I moments de "doncs mira, aquest personatge no em cau bé, però algú havia de fer això, i crec que és l'únic que tenia escrúpols de fer-ho!"
En resum: s'ha de llegir. Ja sé que fa temps que recomanen aquesta autora per tot arreu, però... és que ho fan amb raó!
20 de juliol del 2018
En Traspié coneix a l'Ojos de Noche
Títol: Asesino real
Autor: Robin Hobb
Saga: Vatídico -2.1/3
Pàgines: 412
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
És una llàstima que l'editorial hagi partit els llibres de Vatídico així per les bones, perquè arribes al final i... et trobes que la història està a la meitat, i en necessites més!
Ja feia un temps que havia llegit el primer llibre, i no sé per què he trigat tant a llegir aquest, perquè la veritat és que aquell em va encantar, i aquest el mateix. A més, l'autora té la deferència de fer un primer capítol on et va explicant una mica el que va passar a l'últim llibre, i recordes tot el que va passar a l'anterior.
Com que és només la primera part d'un llibre, et deixa a mitja acció. Però tot i ser la primera part, el llibre és d'aquells que no pots deixar, i tota l'estona en vols més.
Segurament hi ha 4 coses, relacionades amb 4 personatges, que són les més importants. D'una banda, la relació amb l'Ojos de Noche. Fa patir que algú els pugui descobrir, perquè la manya no és ben vista, però segurament és el millor amic que ha tingut en Traspié. D'altra banda, la relació amb la Molly (pobre Molly! Si sabés totes les coses que li amaga!!!) I llavors la relació amb el rei Artimañas i el bufó. Em fa molta pena el rei, però el bufó... segurament hi ha molt més a saber d'ell! I, per últim, la relació amb en Veraz, que, com diu el bufó, és el rei d'en Traspié.
I, per descomptat, altres personatges que no són menys importants. M'encanta la Cordonia. Em va fer emocionar la Paciència, quan li va dir a en Traspié que havia anat a la cort per ell. I la Kettricken. Ai, una altra que ho passa malament!
Tots els personatges tenen el seu què, tots es fan estimar (excepte en Regio) i estic segura que faré passar la continuació del llibre per davant de molts altres!
15 de juliol del 2018
Noves adquisicions
Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans...
Aquesta vegada he sigut "bona" i només he comprat dos llibres :-D
1. Ready player one. La pel·lícula em va encantar, i havia de llegir el llibre :-) Auto-regal de sant :-D
2. A game of Queens. També regal de sant :-D
I el random em diu que llegeixi... A game of Queens. Per descomptat, això vol dir que començaré How I beat Fisher's record aquest mateix mes. No sé quants mesos puc trigar a acabar-lo...
13 de juliol del 2018
El final de la història d'en Tarod i la Cyllan
Títol: El orden y el caos
Autor: Louise Cooper
Saga: El señor del tiempo (3/3)
Pàgines: 294
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
La última part del señor del tiempo m'ha agradat tant com les anteriors.
La veritat és que se m'ha fet curt (com els anteriors), i si hi hagués de posar alguna pega, diria que la part de la lluita entre l'ordre i el caos se'm va fer molt curta. Vaig pensar: ja està? Podria haver sigut més llarga! I, a part d'això, un tema personal: no m'acaben de convèncer les resureccions de l'estil de: "oh, s'ha mort, ja no es pot fer res", seguides de "com que jo sóc un déu o similar, resucitaré aquesta persona que t'estimes tant i aquí no ha passat res". Potser és influència d'en George R. Martin?
A banda d'aquestes coses, que són una mica personals, el llibre està molt bé i no perd ritme en cap moment. M'agradaria destacar tota la part on expliquen com són els guàrdies de l'Illa Blanca, i com apareixen els déus de l'ordre i el caos.
Tota la trilogia és molt recomanable de llegir, i m'ha deixat amb ganes de més. Ja he vist que l'autora té una altra trilogia que parla del caos, i que té lloc uns anys més tard. Ja està apuntada per llegir :-)
Autor: Louise Cooper
Saga: El señor del tiempo (3/3)
Pàgines: 294
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
La última part del señor del tiempo m'ha agradat tant com les anteriors.
La veritat és que se m'ha fet curt (com els anteriors), i si hi hagués de posar alguna pega, diria que la part de la lluita entre l'ordre i el caos se'm va fer molt curta. Vaig pensar: ja està? Podria haver sigut més llarga! I, a part d'això, un tema personal: no m'acaben de convèncer les resureccions de l'estil de: "oh, s'ha mort, ja no es pot fer res", seguides de "com que jo sóc un déu o similar, resucitaré aquesta persona que t'estimes tant i aquí no ha passat res". Potser és influència d'en George R. Martin?
A banda d'aquestes coses, que són una mica personals, el llibre està molt bé i no perd ritme en cap moment. M'agradaria destacar tota la part on expliquen com són els guàrdies de l'Illa Blanca, i com apareixen els déus de l'ordre i el caos.
Tota la trilogia és molt recomanable de llegir, i m'ha deixat amb ganes de més. Ja he vist que l'autora té una altra trilogia que parla del caos, i que té lloc uns anys més tard. Ja està apuntada per llegir :-)
1 de juliol del 2018
Els 10 llibres que volia llegir aquest curs
Ja ha passat un altre curs acadèmic, i al mes de setembre em vaig proposar llegir 10 llibres. N'he llegit 5, i en tinc 1 a mitges (gairebé acabat)... això vol dir que he aconseguit fer-ne una mica més de la meitat. Contant que l'any passat només en vaig acabar un i en tenia 3 a mitges, crec que la millora és bastant bona. A veure si l'any que ve encara en llegeixo més de la llista que faré al setembre!
Aquí la llista de llibres. En verd, els acabats. En groc, els que tinc a mitges. I en vermell, els que no he començat.
Els dos llibres més antics de la llista:
- El Silmarílion
- Castillo de las estrellas
Dos llibres de la primera pàgina:
- Dune
- El código Pontífex
Dos llibres per avançar/acabar sagues:
- Dragonsdawn
- El libro de la vida
Dos llibres comprats durant l'últim any:
- El diari de la princesa
- The long way to a Small, Angry Planet
Dos llibres escollits aleatòriament:
- Los mágicos números del doctor Matrix
- La máquina de ajedrez
28 de juny del 2018
La segona part de Criptonomicón
Títol: El código Pontifex
Autor: Neal Stephenson
Saga: Criptonomicón (2/3)
Pàgines: 491
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺
Crec que hi ha llibres als que s'ha de donar una segona oportunitat. La primera vegada que vaig intentar llegir aquest llibre, la primera part se'm va fer molt pesada, i vaig deixar-lo al mig d'aquesta segona, perquè no podia amb ell.
Ara ha sigut diferent. Si bé sóc conscient del que em va fer odiar-lo el primer cop, ara m'ha agradat. Potser tampoc per tirar-hi coets, però m'ha agradat.
Per descomptat, m'encanten els dos Waterhouse. El de la segona guerra mundial, que es dedica a fer funcions de tot el que té a veure amb la vida, és del millor que he trobat últimament. I l'"actual" (que ja no ho és tant) és un altre dels millors personatges que he trobat últimament. Quan venia un capítol Waterhouse, el llegia sí o sí, encara que em fes anar malament :-D
L'altre personatge que m'ha encantat (per descomptat) és en Rudy. Esperava amb ànsia els capítols en què en Rudy explicava com trencava codis (o com ho feia en Waterhouse). I les explicacions se m'han fet curtes. Però m'ha encantat l'ordinador que construeix en Waterhouse, amb les seves targetes perforades, l'estudi estadístic que fan ell i en Rudy per descobrir codis de quadern únic, etc.
El que va fer que se'm fes pesat l'altre cop i ara ha sigut un pse, han sigut els altres personatges. La veritat és que crec que no hi ha cap personatge que estigui massa bé del cap en tot el llibre, però alguns "soldats" de la segona guerra mundial (vegi's Shaftoe o Goto Dengo) potser es passen de frenada i tot. Sí, ja ho sé, la gent que va lluitar a la segona guerra mundial no podia acabar gaire bé del cap, però és que aquests crec que ja estaven així abans. Tot i així, amb ells m'he fet més d'un fart de riure!
I ara amb ganes de llegir la última part. Aquest cop m'està agradant, i es tracta d'acabar-lo quan encara em recordo de la major part de la història!
Autor: Neal Stephenson
Saga: Criptonomicón (2/3)
Pàgines: 491
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺
Crec que hi ha llibres als que s'ha de donar una segona oportunitat. La primera vegada que vaig intentar llegir aquest llibre, la primera part se'm va fer molt pesada, i vaig deixar-lo al mig d'aquesta segona, perquè no podia amb ell.
Ara ha sigut diferent. Si bé sóc conscient del que em va fer odiar-lo el primer cop, ara m'ha agradat. Potser tampoc per tirar-hi coets, però m'ha agradat.
Per descomptat, m'encanten els dos Waterhouse. El de la segona guerra mundial, que es dedica a fer funcions de tot el que té a veure amb la vida, és del millor que he trobat últimament. I l'"actual" (que ja no ho és tant) és un altre dels millors personatges que he trobat últimament. Quan venia un capítol Waterhouse, el llegia sí o sí, encara que em fes anar malament :-D
L'altre personatge que m'ha encantat (per descomptat) és en Rudy. Esperava amb ànsia els capítols en què en Rudy explicava com trencava codis (o com ho feia en Waterhouse). I les explicacions se m'han fet curtes. Però m'ha encantat l'ordinador que construeix en Waterhouse, amb les seves targetes perforades, l'estudi estadístic que fan ell i en Rudy per descobrir codis de quadern únic, etc.
El que va fer que se'm fes pesat l'altre cop i ara ha sigut un pse, han sigut els altres personatges. La veritat és que crec que no hi ha cap personatge que estigui massa bé del cap en tot el llibre, però alguns "soldats" de la segona guerra mundial (vegi's Shaftoe o Goto Dengo) potser es passen de frenada i tot. Sí, ja ho sé, la gent que va lluitar a la segona guerra mundial no podia acabar gaire bé del cap, però és que aquests crec que ja estaven així abans. Tot i així, amb ells m'he fet més d'un fart de riure!
I ara amb ganes de llegir la última part. Aquest cop m'està agradant, i es tracta d'acabar-lo quan encara em recordo de la major part de la història!
21 de juny del 2018
I si quan et morissis tornessis a néixer essent tu mateix, recordant la teva vida anterior?
Títol: The first fifteen lives of Harry August
Autor: Claire North
Saga: -
Pàgines: 504
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
Aquest és un llibre d'aquells que saps que t'acompanyarà molt de temps, per les seves implicacions i pel que pots arribar a reflexionar. En Harry August és un home que un dia va néixer, i va viure una vida normal, fins que un dia va morir, i just després de morir va tornar a néixer, en el mateix lloc, amb la mateixa família, essent ell mateix... però recordant tot el que havia viscut a la vida anterior. I, a mida que van passant vides, recordant tot el que va viure en totes les seves vides anteriors.
Però en Harry no és l'únic. Hi ha més gent que és com ell, i s'ajunten en clubs. La primera part del llibre ell intenta entendre què és, i quan sent a parlar dels clubs, intenta buscar-los. Però de seguida, una nena petita el ve a veure quan està a punt de morir i li diu que el món s'està acabant: algú que és com ell està intentant canviar el món i això fa que el món es destrueixi.
Llavors el llibre passa a ser una cursa entre en Harry i el dolent, amb un objectiu clar: destruir a l'altre. Pel mig en Harry perd tots els seus amics, ha d'anar a Xina a trobar qui és còmplice del seu enemic, ...
El llibre és molt bo, però si li he de posar una pega, és el final: el "dolent", després de moltes vides fent de dolent, li dóna certa informació a en Harry sense que ni tan sols li vulgui preguntar. Perquè vol. I llavors en Harry li dóna la mateixa informació. I aquí acaba el llibre. Però... i si el dolent té un còmplice que pot fer que destrueixi en Harry abans que en Harry el destrueixi a ell? De cop, ens trobem amb què no sabem què passarà a la setzena vida d'en Harry. Per descomptat, si el títol diu que són les primeres 15 vides, dóna a entendre que n'hi haurà una setzena, però...
Autor: Claire North
Saga: -
Pàgines: 504
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
Aquest és un llibre d'aquells que saps que t'acompanyarà molt de temps, per les seves implicacions i pel que pots arribar a reflexionar. En Harry August és un home que un dia va néixer, i va viure una vida normal, fins que un dia va morir, i just després de morir va tornar a néixer, en el mateix lloc, amb la mateixa família, essent ell mateix... però recordant tot el que havia viscut a la vida anterior. I, a mida que van passant vides, recordant tot el que va viure en totes les seves vides anteriors.
Però en Harry no és l'únic. Hi ha més gent que és com ell, i s'ajunten en clubs. La primera part del llibre ell intenta entendre què és, i quan sent a parlar dels clubs, intenta buscar-los. Però de seguida, una nena petita el ve a veure quan està a punt de morir i li diu que el món s'està acabant: algú que és com ell està intentant canviar el món i això fa que el món es destrueixi.
Llavors el llibre passa a ser una cursa entre en Harry i el dolent, amb un objectiu clar: destruir a l'altre. Pel mig en Harry perd tots els seus amics, ha d'anar a Xina a trobar qui és còmplice del seu enemic, ...
El llibre és molt bo, però si li he de posar una pega, és el final: el "dolent", després de moltes vides fent de dolent, li dóna certa informació a en Harry sense que ni tan sols li vulgui preguntar. Perquè vol. I llavors en Harry li dóna la mateixa informació. I aquí acaba el llibre. Però... i si el dolent té un còmplice que pot fer que destrueixi en Harry abans que en Harry el destrueixi a ell? De cop, ens trobem amb què no sabem què passarà a la setzena vida d'en Harry. Per descomptat, si el títol diu que són les primeres 15 vides, dóna a entendre que n'hi haurà una setzena, però...
16 de juny del 2018
L'arribada dels Atreides al planeta Arrakis
Títol:Dune
Autor: Frank Herbert
Saga: Dune (1/8)
Pàgines: 701
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
Quan un llibre te'l recomana més d'una persona amb insistència, dient-te que t'agradarà molt... doncs els has de fer cas. Perquè tenen raó :-D
Aquest és el cas de Dune. He de dir que li tenia respecte. Havia sentit que era complicat, i era molt llarg. I és les dues coses. Però és moltes coses més.
Té una mica de tot. Un planeta completament diferent a la Terra, elfs, unes dones que formen una secta que acaba dominant més del que altres volen admetre, política de la bona, "terraformació", animals fantàstics, una mica de guerra, aventura, traició... vaja, que no és per avorrir-se.
M'ha deixat amb moltes ganes de seguir amb la resta de llibres de la sèrie. Espero que estiguin a l'altura.
Autor: Frank Herbert
Saga: Dune (1/8)
Pàgines: 701
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
Quan un llibre te'l recomana més d'una persona amb insistència, dient-te que t'agradarà molt... doncs els has de fer cas. Perquè tenen raó :-D
Aquest és el cas de Dune. He de dir que li tenia respecte. Havia sentit que era complicat, i era molt llarg. I és les dues coses. Però és moltes coses més.
Té una mica de tot. Un planeta completament diferent a la Terra, elfs, unes dones que formen una secta que acaba dominant més del que altres volen admetre, política de la bona, "terraformació", animals fantàstics, una mica de guerra, aventura, traició... vaja, que no és per avorrir-se.
M'ha deixat amb moltes ganes de seguir amb la resta de llibres de la sèrie. Espero que estiguin a l'altura.
31 de maig del 2018
Les històries dels gossos sobre el final de la humanitat
Títol: Ciudad
Autor: Clifford D. Simak
Saga: -
Pàgines: 307
Puntuació: ☺ ☺ ☺
Crec que vaig començar aquest llibre amb masses expectatives, i per això m'ha acabat decebent. La idea és bona: ja no hi ha humans a la Terra, i els gossos expliquen la història de com van aprendre a parlar i de com la humanitat va anar-se extingint de la Terra, a partir d'unes quantes històries entrellaçades.
Totes les històries ens porten a membres de la família Webster, en diferents generacions. Des del moment en què un d'ells decideix deixar la ciutat on viu i fer-se una casa, fins al moment en què ja no en queda cap (o potser un?)
Els membres de la família Webster són els amos d'un robot, que és l'únic personatge que surt a totes les històries, i que ell decideix, d'una manera o una altra, el destí de la humanitat (i dels gossos!) en més d'una ocasió. Un dels Webster és el que incorpora modificacions genètiques als gossos perquè puguin parlar (i llegir...), un altre és el que pot decidir si explicar o no al món que es pot anar a Júpiter i viure-hi, etc.
No sé exactament què m'ha fallat en aquest llibre, perquè les històries són bones. Potser que les històries són massa curtes? Que m'esperava que els gossos fossin més gossos i no tan humanitzats? Que posar gossos que parlen, canvis al cos per poder viure a Júpiter, móns paral·lels a dintre de la Terra, formigues que construeixen, robots pacifistes i més coses em sembla massa per un llibret de només 300 pàgines?
En qualsevol cas, és un llibre fet i editat per gossos :-) on expliquen la seva religió, que els diu que en una època antiga, eren companys dels homes. Però els déus-homes els van abandonar i els van deixar a la seva sort (amb companyia dels robots). I té bastants temes sobre els quals reflexionar.
Autor: Clifford D. Simak
Saga: -
Pàgines: 307
Puntuació: ☺ ☺ ☺
Crec que vaig començar aquest llibre amb masses expectatives, i per això m'ha acabat decebent. La idea és bona: ja no hi ha humans a la Terra, i els gossos expliquen la història de com van aprendre a parlar i de com la humanitat va anar-se extingint de la Terra, a partir d'unes quantes històries entrellaçades.
Totes les històries ens porten a membres de la família Webster, en diferents generacions. Des del moment en què un d'ells decideix deixar la ciutat on viu i fer-se una casa, fins al moment en què ja no en queda cap (o potser un?)
Els membres de la família Webster són els amos d'un robot, que és l'únic personatge que surt a totes les històries, i que ell decideix, d'una manera o una altra, el destí de la humanitat (i dels gossos!) en més d'una ocasió. Un dels Webster és el que incorpora modificacions genètiques als gossos perquè puguin parlar (i llegir...), un altre és el que pot decidir si explicar o no al món que es pot anar a Júpiter i viure-hi, etc.
No sé exactament què m'ha fallat en aquest llibre, perquè les històries són bones. Potser que les històries són massa curtes? Que m'esperava que els gossos fossin més gossos i no tan humanitzats? Que posar gossos que parlen, canvis al cos per poder viure a Júpiter, móns paral·lels a dintre de la Terra, formigues que construeixen, robots pacifistes i més coses em sembla massa per un llibret de només 300 pàgines?
En qualsevol cas, és un llibre fet i editat per gossos :-) on expliquen la seva religió, que els diu que en una època antiga, eren companys dels homes. Però els déus-homes els van abandonar i els van deixar a la seva sort (amb companyia dels robots). I té bastants temes sobre els quals reflexionar.
29 de maig del 2018
El misteri de la núvia decapitada
Títol:No abras los ojos
Autor: John Verdon
Saga: Dave Gurney (2/6)
Pàgines: 534
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺
De tant en tant m'agrada intercalar alguna novel·la negra enmig dels llibres de fantasia i ciència ficció. M'agraden, però si en llegís gaire sovint, al final m'avorririen.
És el segon llibre que llegeixo d'en John Verdon, i tots dos m'han agradat. Sí que és veritat que l'altre tenia el component estadístic i aquest no, però continua essent un bon llibre, ben pensat, i tot ben lligat.
Altre cop ens trobem amb un assassinat (la núvia, que s'acaba de casar), on sembla que les proves són incompatibles amb les lleis de la física. Però, per descomptat, hi ha una explicació. I, per descomptat, la cosa es va embolicant cada cop més.
Com a coses bones del llibre: sempre que surt en Jack, prenent-li el pèl. La ment ordenada d'en Gurney. La història, que enganxa des del primer moment.
Però... tota la relació amb la seva dona se'm fa una mica pesada. Bé, una mica és poc. A més, aquest cop, des d'unes quantes pàgines abans que es resolgués tot, ja tenia una idea bastant clara del que havia passat, de com s'havia fet tot. Algunes preguntes que es fan en Jack i en Dave jo ja me les havia fet unes quantes pàgines abans. I les conclusions a les que van arribant, també. Potser l'autor es va passar donant pistes, i per això era més fàcil descobrir-ho tot.
De totes maneres, és entretingut de llegir.
Autor: John Verdon
Saga: Dave Gurney (2/6)
Pàgines: 534
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺
De tant en tant m'agrada intercalar alguna novel·la negra enmig dels llibres de fantasia i ciència ficció. M'agraden, però si en llegís gaire sovint, al final m'avorririen.
És el segon llibre que llegeixo d'en John Verdon, i tots dos m'han agradat. Sí que és veritat que l'altre tenia el component estadístic i aquest no, però continua essent un bon llibre, ben pensat, i tot ben lligat.
Altre cop ens trobem amb un assassinat (la núvia, que s'acaba de casar), on sembla que les proves són incompatibles amb les lleis de la física. Però, per descomptat, hi ha una explicació. I, per descomptat, la cosa es va embolicant cada cop més.
Com a coses bones del llibre: sempre que surt en Jack, prenent-li el pèl. La ment ordenada d'en Gurney. La història, que enganxa des del primer moment.
Però... tota la relació amb la seva dona se'm fa una mica pesada. Bé, una mica és poc. A més, aquest cop, des d'unes quantes pàgines abans que es resolgués tot, ja tenia una idea bastant clara del que havia passat, de com s'havia fet tot. Algunes preguntes que es fan en Jack i en Dave jo ja me les havia fet unes quantes pàgines abans. I les conclusions a les que van arribant, també. Potser l'autor es va passar donant pistes, i per això era més fàcil descobrir-ho tot.
De totes maneres, és entretingut de llegir.
25 de maig del 2018
The Grace of Kings
Títol: The Grace of Kings
Autor: Ken Liu
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☹ ☹
Jo volia que aquest llibre m'agradés molt, però... no sé on és el problema, però ha sigut un desastre. És possible que, si en comptes d'escoltar-lo, l'hagués llegit, m'hagués agradat. Però... és que, literalment, em feia adormir.
En cap moment he acabat tenint cap lligam amb cap dels personatges. Tots els noms em sonaven igual, i el que els passava als personatges no m'importava el més mínim. De fet, quan portava unes 3 hores escoltades (de 21) vaig tornar a començar el llibre a veure si així m'enganxava. Però no. Ni de conya. Encara em semblava més soporífer.
I em sap greu. Perquè hi ha dues coses del llibre que em van encantar. Una: quan es dediquen a buscar una aproximació de pi (bé, de tau), fent un Montecarlo. Coi! Això hauria de fer que fos el llibre que més m'agradés del que he llegit últimament! Si fins i tot hi ha un capítol que és "The Marshal's Gambit".
Però no. És que no puc amb ell. He pensat que potser estaria bé llegir-lo en paper, a veure si em trec aquesta espina de sobre... no volia intentar-ho, però, ja que tinc la continuació (en audio, també), intentaré llegir-lo en paper a veure si canvio d'opinió. Veurem.
Autor: Ken Liu
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☹ ☹
Jo volia que aquest llibre m'agradés molt, però... no sé on és el problema, però ha sigut un desastre. És possible que, si en comptes d'escoltar-lo, l'hagués llegit, m'hagués agradat. Però... és que, literalment, em feia adormir.
En cap moment he acabat tenint cap lligam amb cap dels personatges. Tots els noms em sonaven igual, i el que els passava als personatges no m'importava el més mínim. De fet, quan portava unes 3 hores escoltades (de 21) vaig tornar a començar el llibre a veure si així m'enganxava. Però no. Ni de conya. Encara em semblava més soporífer.
I em sap greu. Perquè hi ha dues coses del llibre que em van encantar. Una: quan es dediquen a buscar una aproximació de pi (bé, de tau), fent un Montecarlo. Coi! Això hauria de fer que fos el llibre que més m'agradés del que he llegit últimament! Si fins i tot hi ha un capítol que és "The Marshal's Gambit".
Però no. És que no puc amb ell. He pensat que potser estaria bé llegir-lo en paper, a veure si em trec aquesta espina de sobre... no volia intentar-ho, però, ja que tinc la continuació (en audio, també), intentaré llegir-lo en paper a veure si canvio d'opinió. Veurem.
22 de maig del 2018
GEB
Títol: Gödel, Escher, Bach: Un Eterno y Gracil Bucle
Autor: Douglas R. Hofstadter
Saga: -
Pàgines: 882
Puntuació: ☺ ☺ ☺
Aquest és un d'aquells llibres que és molt difícil de comentar. En el meu cas, feia temps que el tenia pendent. Em feia mandra (por?), però a la vegada li tenia moltes ganes.
El llibre està dividit en dues parts, que també han sigut dues parts en l'opinió que he tingut del llibre.
A la primera part, només feia que pensar: "Ostres, l'hauria d'haver llegit abans! Si tot això és genial!" En qualsevol cas, hagués agrait molt llegir-lo abans de començar la carrera. Hagués sigut molt bo.
Però la segona part se m'ha fet pesada, i fins i tot he arribat a avorrir a l'Aquiles i la Tortuga. A trossos se'm feia molt feixuc, i a trossos volia deixar-lo a mitges. Però, total, pel que quedava...
Com a tema tangencial, m'ha agradat que hi sortissin els escacs de forma recurrent. I, de fet, em va semblar genial quan, als anys 70, l'autor preveia que arribaria un moment en què alguna màquina aprendria a jugar a escacs per ella mateixa, a través dels seus errors. Em va deixar amb la boca oberta. Crec que hi ha poques prediccions tan bones :-)
No enganyaré a ningú: no és un llibre fàcil. Però m'he alegrat d'haver-lo llegit, tot i que a estones se m'hagi fet pesat.
Autor: Douglas R. Hofstadter
Saga: -
Pàgines: 882
Puntuació: ☺ ☺ ☺
Aquest és un d'aquells llibres que és molt difícil de comentar. En el meu cas, feia temps que el tenia pendent. Em feia mandra (por?), però a la vegada li tenia moltes ganes.
El llibre està dividit en dues parts, que també han sigut dues parts en l'opinió que he tingut del llibre.
A la primera part, només feia que pensar: "Ostres, l'hauria d'haver llegit abans! Si tot això és genial!" En qualsevol cas, hagués agrait molt llegir-lo abans de començar la carrera. Hagués sigut molt bo.
Però la segona part se m'ha fet pesada, i fins i tot he arribat a avorrir a l'Aquiles i la Tortuga. A trossos se'm feia molt feixuc, i a trossos volia deixar-lo a mitges. Però, total, pel que quedava...
Com a tema tangencial, m'ha agradat que hi sortissin els escacs de forma recurrent. I, de fet, em va semblar genial quan, als anys 70, l'autor preveia que arribaria un moment en què alguna màquina aprendria a jugar a escacs per ella mateixa, a través dels seus errors. Em va deixar amb la boca oberta. Crec que hi ha poques prediccions tan bones :-)
No enganyaré a ningú: no és un llibre fàcil. Però m'he alegrat d'haver-lo llegit, tot i que a estones se m'hagi fet pesat.
21 de maig del 2018
La història del turc
Títol: La máquina de ajedrez
Autor: Robert Löhr
Saga: -
Pàgines: 414
Puntuació: ☺ ☺ ☺
És un llibre diferent del que acostumo a llegir, però era impossible que em resistís a un llibre que té per títol "La máquina de ajedrez".
La història està bé, és entretinguda. Segurament hi ha massa personatges amb problemes, i tot és massa recargolat, però com a mínim es llegeix bé.
La traducció és una altra història. Començant pels àlfils, que es tradueixen per "oficials" o "bisbes" (i és indiferent, a vegades és un, a vegades l'altre), a peons que arriben a la última fila i en comptes de "coronar", es "canvien" per dames. Entenc que en un altre tipus de llibre on hi surt tangencialment el tema dels escacs es pugui arribar a cometre un error d'aquests (tot i que no s'hauria de fer), però en un llibre que s'anomena "La máquina de ajedrez" és de jutjat de guàrdia.
La història està basada en la història real de l'inventor del turc, tot i que dubto que tot plegat fos tan recargolat. Però està bé com a novel.la històrica i d'entreteniment (tot i que no per gaire res més).
Autor: Robert Löhr
Saga: -
Pàgines: 414
Puntuació: ☺ ☺ ☺
És un llibre diferent del que acostumo a llegir, però era impossible que em resistís a un llibre que té per títol "La máquina de ajedrez".
La història està bé, és entretinguda. Segurament hi ha massa personatges amb problemes, i tot és massa recargolat, però com a mínim es llegeix bé.
La traducció és una altra història. Començant pels àlfils, que es tradueixen per "oficials" o "bisbes" (i és indiferent, a vegades és un, a vegades l'altre), a peons que arriben a la última fila i en comptes de "coronar", es "canvien" per dames. Entenc que en un altre tipus de llibre on hi surt tangencialment el tema dels escacs es pugui arribar a cometre un error d'aquests (tot i que no s'hauria de fer), però en un llibre que s'anomena "La máquina de ajedrez" és de jutjat de guàrdia.
La història està basada en la història real de l'inventor del turc, tot i que dubto que tot plegat fos tan recargolat. Però està bé com a novel.la històrica i d'entreteniment (tot i que no per gaire res més).
15 de maig del 2018
Noves adquisicions
Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans...
1-2. Deja en paz al diablo i No confíes en Peter Pan. Ai, aquests regals que jo també vull llegir...
3. Brazales de duelo. Encara no he llegit res d'en Sanderson, però el vaig agafant a les ofertes, perquè sé que, quan comenci, els voldré llegir tots... No en tinc cap de la sèrie, però estava a 1.42...
4. Extrapolación 2029. Estava gratis i em semblava interessant. Només espero llegir-lo abans de 2029 :-)
5. Mundos de exilio e ilusión. Ai, és que era la Ursula le Guin i estava d'oferta... La veritat és que el món de Rocannon ja l'he llegit, però els altres dos em faltaven, així que vaig trigar poc a decidir-me a comprar-lo...
6-7. La revolución feminista geek i Agentes de Dreamland. I va arribar Sant Jordi i vaig aconseguir no comprar gaire... només un parell de llibres dels que tothom parla.
Després d'uns mesos de portar-me molt bé i no comprar gaires llibres, aquestes últimes setmanes han sigut una mica dolentes... Tot i així, la diferència entre les pàgines comprades i les pàgines llegides aquest any està per sota de 1000 :-) Intentaré que les llegides guanyin a les comprades els propers mesos...
La veritat és que em fa molta il·lusió llegir tots els que m'he comprat (...), o com a mínim la primera part d'alguna de les sagues. Així que li preguntaré al random, a veure què em diu...
I el guanyador és... Deja en paz al diablo.
Encara tinc pendent No abras los ojos, així que agafaré aquest properament.
1 de maig del 2018
De maig a novembre
Ja torna a ser maig i ja fa 3 anys que vaig fent el seguiment d'uns quants dels llibres de la llista.
Malgrat sembli que la llista no s'ha mogut en aquest temps, sí que s'ha mogut (cap amunt i cap avall) i sembla que la gran majoria dels llibres segueixen més o menys a la posició que estaven, excepte Baudolino, a qui li tocarà el torn ben aviat!
| Llibre | 1/05/15 | 1/11/15 | 1/05/16 | 1/11/16 | 1/05/17 | 1/11/17 | 1/05/18 |
| Baudolino | 132 (13) | 128(13) | 126(12) | 124(13) | 122(12) | 91(9) | 3(1) |
| Destejiendo el arco iris | 135 (14) | 132(13) | 130(12) | 127(13) | 125(12) | 137(13) | 136(13) |
| Pórtico | 153 (15) | 150(15) | 145(13) | 139(14) | 139(13) | 150(14) | 149(14) |
| Muerte de reyes | 79 (8) | 47(5) | 42(5) | 38(5) | 39(5) | 40(5) | 43(6) |
| El cielo bajo la tierra | 175 (18) | 169(17) | 168(15) | 164(15) | 163(15) | 170(15) | 173(16) |
| Los hijos de Húrin | 43 (5) | 39(4) | 34(4) | 31(4) | 30(4) | 34(5) | 34(5) |
| Tales of Known Space | 205 (21) | 199(20) | 193(16) | 188(17) | 186(16) | 191(16) | 192(17) |
| What if? | 142 (14) | 110(11) | 103(10) | 99(11) | 90(9) | 100(10) | 98(10) |
| Flight of the Dragon Kyn | 86 (9) | 83(9) | 77(8) | 73(9) | 74(8) | 81(9) | 82(9) |
| The Ringworld Throne | 208 (21) | 201(20) | 195(16) | 190(17) | 188(16) | 196(17) | 196(17) |
| Legends | 227 (23) | 221(22) | 217(17) | 213(18) | 209(17) | 207(17) | 212(18) |
| Vintage | 103 (11) | 99(10) | 94(10) | 81(9) | 81(9) | 92(10) | 91(10) |
| La magia de Recluce | 151 (15) | 149(15) | 144(13) | 138(14) | 138(13) | 149(14) | 148(14) |
| Matemáticas de una tarde de paseo | 148 (15) | 146(15) | 141(13) | 136(14) | 136(13) | 147(14) | 146(14) |
| All the Weyrs of Pern | 200 (20) | 182(18) | 179(15) | 163(15) | 162(14) | 169(15) | 170(15) |
| Retorno a la Tierra | 61 (6) | 36(4) | 31(4) | 27(4) | 27(3) | 28(4) | 30(5) |
| De la Tierra a la Luna | 28(3) | 25(4) | 24(3) | 26(4) | 26(4) | ||
| Cuentos del futuro | 66(8) | 70(8) | 74(8) | 76(9) | |||
| Mosaics of shadow | 167(15) | 178(16) | 178(16) | ||||
| Sólidos platónicos y arquimedianos | 38(5) | 41(5) | |||||
| Cazadores de Dune | 169(15) |
29 d’abril del 2018
L'arribada a Pern
Títol: Dragonsdawn
Autor: Anne McCaffrey
Saga: Pern (9/25)
Pàgines: 467
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
Un altre dels llibres de Pern, que normalment m'encanten, i aquest no és l'excepció. Però aquest és una mica diferent: si bé tots els altres llibres de Pern que he llegit els qualificaria de fantasia, aquest és ciència ficció, sense cap mena de dubte. I ciència ficció de la bona: del que jo conec, està explicat amb molt criteri, sense fer errors, i hi ha el que hi ha d'haver. I del que no conec? Bé, això no ho puc jutjar, però posaria la mà al foc que també és rigorós i no hi ha errors.
El llibre ens explica l'arribada de l'home a Pern. Un conjunt de valents es posen dins d'unes naus per anar a un planeta nou, molt lluny de tots els planetes habitats fins al moment, sense bitllet de retorn (o sigui, sense combustible per tornar). La primera part està plena d'òrbites i conceptes astrodinàmics :-)
Un cop aterren, creen una ciutat i, com no, comencen els problemes. D'una banda, el planeta (o almenys, on ells aterren) és inestable degut a terratrèmols i volcans. I de l'altra, quan fa pocs anys que són al planeta, comença a caure l'enemic principal de Pern: els "fils".
És llavors quan comença l'enginyeria genètica, i decideixen modificar genèticament els dragonets (originaris de Pern) per convertir-los en dracs que puguin ajudar-los a lluitar contra els "fils".
Però el llibre no només té ciència. Bàsicament té tres personatges forts: un d'ells, una dona pilot de la nau, que lluita pel que ella vol. Els altres, un nen i una nena que viatjaven a la nau, i que anem veient com creixen i es fan grans.
Hi ha dos moments molt emotius al llibre. Un, la mort d'un dels personatges més estimats. I l'altre, el moment en què neixen els primers dracs a Pern, quan tothom està pendent de si naixeran o no (tot i que, havent llegit els altres llibres, ha de ser que sí) i es comencen a crear els vincles entre els dracs i els seus genets.
Crec que no és el llibre per començar a llegir Pern (tot i que sigui el primer cronològicament), però crec que si s'ha llegit algun dels llibres de Pern, aquest és imprescindible.
Autor: Anne McCaffrey
Saga: Pern (9/25)
Pàgines: 467
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
Un altre dels llibres de Pern, que normalment m'encanten, i aquest no és l'excepció. Però aquest és una mica diferent: si bé tots els altres llibres de Pern que he llegit els qualificaria de fantasia, aquest és ciència ficció, sense cap mena de dubte. I ciència ficció de la bona: del que jo conec, està explicat amb molt criteri, sense fer errors, i hi ha el que hi ha d'haver. I del que no conec? Bé, això no ho puc jutjar, però posaria la mà al foc que també és rigorós i no hi ha errors.
El llibre ens explica l'arribada de l'home a Pern. Un conjunt de valents es posen dins d'unes naus per anar a un planeta nou, molt lluny de tots els planetes habitats fins al moment, sense bitllet de retorn (o sigui, sense combustible per tornar). La primera part està plena d'òrbites i conceptes astrodinàmics :-)
Un cop aterren, creen una ciutat i, com no, comencen els problemes. D'una banda, el planeta (o almenys, on ells aterren) és inestable degut a terratrèmols i volcans. I de l'altra, quan fa pocs anys que són al planeta, comença a caure l'enemic principal de Pern: els "fils".
És llavors quan comença l'enginyeria genètica, i decideixen modificar genèticament els dragonets (originaris de Pern) per convertir-los en dracs que puguin ajudar-los a lluitar contra els "fils".
Però el llibre no només té ciència. Bàsicament té tres personatges forts: un d'ells, una dona pilot de la nau, que lluita pel que ella vol. Els altres, un nen i una nena que viatjaven a la nau, i que anem veient com creixen i es fan grans.
Hi ha dos moments molt emotius al llibre. Un, la mort d'un dels personatges més estimats. I l'altre, el moment en què neixen els primers dracs a Pern, quan tothom està pendent de si naixeran o no (tot i que, havent llegit els altres llibres, ha de ser que sí) i es comencen a crear els vincles entre els dracs i els seus genets.
Crec que no és el llibre per començar a llegir Pern (tot i que sigui el primer cronològicament), però crec que si s'ha llegit algun dels llibres de Pern, aquest és imprescindible.
27 d’abril del 2018
El final de la trilogia de buixes i vampirs
Títol: El libro de la vida
Autor: Deborah Harkness
Saga: All Souls (3/3)
Pàgines: 684
Puntuació: ☺☺☺☺
Crec que aquest és el millor dels tres llibres de la trilogia, tot i que no és cap meravella, i tampoc crec que valgui la pena llegir-se el tostón del segon llibre per poder llegir aquest.
El llibre té ritme, i no paren de passar coses, el que fa que et mantingui enganxat i sigui entregingut. Això ja és un punt.
Però... però... com es pot escriure una trilogia que en total ocupa més de 2000 pàgines deixant tants temes oberts? No ha respost gairebé cap dels temes que quedaven oberts al primer llibre, però és que a més, deixa molts temes penjats a l'aire. Temes de personatges principals que no saps com acaben, per exemple. Temes de "dolents" que no saps si acabaran tenint el seu càstig. I temes més "científics", que es passen els 3 llibres buscant respostes... i llavors no les explica. Potser perquè no sabia com tancar-ho? En acabar el primer llibre, deia que no sabia com resoldria el tema d'una relació entre un ésser immortal i un que es va fent vell. Doncs... això... com ho ha resolt?
En resum: m'ho he passat bé llegint aquest llibre, però no recomanaria la trilogia i no crec que llegeixi res més de l'autora: o bé és un tostón, o bé deixa un munt de coses sense lligar!
Autor: Deborah Harkness
Saga: All Souls (3/3)
Pàgines: 684
Puntuació: ☺☺☺☺
Crec que aquest és el millor dels tres llibres de la trilogia, tot i que no és cap meravella, i tampoc crec que valgui la pena llegir-se el tostón del segon llibre per poder llegir aquest.
El llibre té ritme, i no paren de passar coses, el que fa que et mantingui enganxat i sigui entregingut. Això ja és un punt.
Però... però... com es pot escriure una trilogia que en total ocupa més de 2000 pàgines deixant tants temes oberts? No ha respost gairebé cap dels temes que quedaven oberts al primer llibre, però és que a més, deixa molts temes penjats a l'aire. Temes de personatges principals que no saps com acaben, per exemple. Temes de "dolents" que no saps si acabaran tenint el seu càstig. I temes més "científics", que es passen els 3 llibres buscant respostes... i llavors no les explica. Potser perquè no sabia com tancar-ho? En acabar el primer llibre, deia que no sabia com resoldria el tema d'una relació entre un ésser immortal i un que es va fent vell. Doncs... això... com ho ha resolt?
En resum: m'ho he passat bé llegint aquest llibre, però no recomanaria la trilogia i no crec que llegeixi res més de l'autora: o bé és un tostón, o bé deixa un munt de coses sense lligar!
19 de març del 2018
La transformació mental d'en Charlie
Títol: Flowers for Algernon
Autor: Daniel Keyes
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
La veritat és que la psicologia que hi ha en aquest llibre és per treure's el barret.
Comencem coneixent en Charlie, un home que té un retard mental, però que tota la vida ha lluitat per ser intel·ligent i aprendre a llegir i escriure. En Charlie ens explica que està en un tractament a la universitat per fer-se més intel·ligent. He de reconèixer que aquest primer Charlie em va encantar, i vaig trobar que la seva manera d'expressar-se era molt real.
Fins que operen en Charlie, i a partir d'allà la seva intel·ligència comença a augmentar molt ràpidament, fins a superar la dels investigadors que el van operar. Però aquí en Charlie comença a adonar-se de les coses, i veu que molts dels que ell creia que eren els seus amics en realitat s'estaven rient d'ell. Però, sobretot, que ser més intel·ligent no vol dir ni ser més feliç, ni tenir més amics, ni tenir una millor vida.
Tot en el llibre és commovedor. Des de la relació amb l'Alice, fins al final de la història, que crec que hauria de ser descoratjador, però que a mi m'ha deixat satisfeta. I, en tot moment, em podia imaginar el Charlie que feia els seus informes, i sempre eren creïbles.
Crec que s'ha de llegir. Sense cap mena de dubte.
Autor: Daniel Keyes
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
La veritat és que la psicologia que hi ha en aquest llibre és per treure's el barret.
Comencem coneixent en Charlie, un home que té un retard mental, però que tota la vida ha lluitat per ser intel·ligent i aprendre a llegir i escriure. En Charlie ens explica que està en un tractament a la universitat per fer-se més intel·ligent. He de reconèixer que aquest primer Charlie em va encantar, i vaig trobar que la seva manera d'expressar-se era molt real.
Fins que operen en Charlie, i a partir d'allà la seva intel·ligència comença a augmentar molt ràpidament, fins a superar la dels investigadors que el van operar. Però aquí en Charlie comença a adonar-se de les coses, i veu que molts dels que ell creia que eren els seus amics en realitat s'estaven rient d'ell. Però, sobretot, que ser més intel·ligent no vol dir ni ser més feliç, ni tenir més amics, ni tenir una millor vida.
Tot en el llibre és commovedor. Des de la relació amb l'Alice, fins al final de la història, que crec que hauria de ser descoratjador, però que a mi m'ha deixat satisfeta. I, en tot moment, em podia imaginar el Charlie que feia els seus informes, i sempre eren creïbles.
Crec que s'ha de llegir. Sense cap mena de dubte.
15 de març del 2018
Noves adquisicions
Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans...
1. A closed and common orbit. El vaig comprar l'any passat al bookdepository, i va arribar a mitjans de gener.
9 de març del 2018
Les aventures d'en Rocannon
Títol: El món de Rocannon
Autor: Ursula K. Le Guin
Saga: Hainish Cycle (3/10)
Pàgines: 196
Puntuació: ☺☺☺☺
La història està bé, però potser li he trobat a faltar alguna cosa.
El món de Rocannon és un món on hi conviuen moltes races, totes elles intel·ligents (però no prou evolucionades com per tenir tecnologia, estan en una espècie d'Edat Mitjana). Els científics estudien el món i les seves races, fins que uns "dolents" s'instal·len al planeta, mentre que en Rocannon s'hi queda atrapat i ha d'aconseguir arribar a l'ansible dels dolents per avisar del que passa.
Fins aquí, tot molt bé. Però hi ha massa races, massa coses noves, que passen sense que gairebé en sàpigues res. La història es fa curta, i sembla com si li faltés una mica de profunditat, una mica més d'explicació.
També hi he trobat a faltar els temes que em van fer reflexionar en els dos llibres anteriors que havia llegit de l'Ursula Le Guin.
Però potser és que el vaig començar a llegir amb les expectatives molt altes, i per això m'ha decebut una mica. Com a història està molt bé, i també fa reflexionar una mica sobre nosaltres com a espècie, sobre el destí, i sobre moltes altres coses. Continuaré llegint-la, per descomptat!
Autor: Ursula K. Le Guin
Saga: Hainish Cycle (3/10)
Pàgines: 196
Puntuació: ☺☺☺☺
La història està bé, però potser li he trobat a faltar alguna cosa.
El món de Rocannon és un món on hi conviuen moltes races, totes elles intel·ligents (però no prou evolucionades com per tenir tecnologia, estan en una espècie d'Edat Mitjana). Els científics estudien el món i les seves races, fins que uns "dolents" s'instal·len al planeta, mentre que en Rocannon s'hi queda atrapat i ha d'aconseguir arribar a l'ansible dels dolents per avisar del que passa.
Fins aquí, tot molt bé. Però hi ha massa races, massa coses noves, que passen sense que gairebé en sàpigues res. La història es fa curta, i sembla com si li faltés una mica de profunditat, una mica més d'explicació.
També hi he trobat a faltar els temes que em van fer reflexionar en els dos llibres anteriors que havia llegit de l'Ursula Le Guin.
Però potser és que el vaig començar a llegir amb les expectatives molt altes, i per això m'ha decebut una mica. Com a història està molt bé, i també fa reflexionar una mica sobre nosaltres com a espècie, sobre el destí, i sobre moltes altres coses. Continuaré llegint-la, per descomptat!
3 de març del 2018
Qui o què va matar als amarantins?
Títol: Espacio Revelación
Autor: Alastair Reynolds
Saga: Espacio Revelación (1/3)
Pàgines: 780
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Resum fàcil: val la pena llegir la primera quarta part del llibre sense enterar-se massa de què va tot plegat, perquè el que segueix val la pena, i molt!
En el meu cas, l'edició que he llegit separava per capítols, però dintre d'un mateix capítol, quan canviava de lloc o canviava de personatges no hi havia cap mena de separació: ni un espai més gran, ni res que ho mostrés. Això va fer que, durant les primeres 200 pàgines, anés una mica perduda, perquè feia salts en l'espai que no m'adonava que havia fet i ho barrejava tot una mica. Però en un moment vaig fer un clic, i tot va començar a prendre sentit. I vaig estar a punt de tornar al principi, a rellegir les primeres 200 pàgines... però llavors m'ho vaig repensar!
Ja a la primera pàgina del llibre, un dels protagonistes es pregunta qui o què va matar als amarantins. Llavors, però, passen coses. Moltes coses. Gent que paga a altres perquè els assassinin (a ells mateixos). Ciborgs. Una plaga. Gent criogeneitzada esperant a veure si es troba una cura a la seva malaltia. Viatges a (gairebé) la velocitat de la llum. Clons. Simulacions de persones que són capaces de passar el test de Turing. I un munt de coses que m'he deixat pel mig.
I quan et vas acostant al final, després de l'últim de molts girs, quan ja no saps què més passarà o amb què més et sorprendrà l'autor (que ho ha fet, i molt!), llavors va i et resol la pregunta de qui o què va matar els amarantins!
He de reconèixer que és una obra mestra, i repeteixo: val la pena fer l'esforç de no entendre res al principi (si és que és el cas, segurament algú ho entèn tot des del principi), per llavors llegir tota la història que ve!
Autor: Alastair Reynolds
Saga: Espacio Revelación (1/3)
Pàgines: 780
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Resum fàcil: val la pena llegir la primera quarta part del llibre sense enterar-se massa de què va tot plegat, perquè el que segueix val la pena, i molt!
En el meu cas, l'edició que he llegit separava per capítols, però dintre d'un mateix capítol, quan canviava de lloc o canviava de personatges no hi havia cap mena de separació: ni un espai més gran, ni res que ho mostrés. Això va fer que, durant les primeres 200 pàgines, anés una mica perduda, perquè feia salts en l'espai que no m'adonava que havia fet i ho barrejava tot una mica. Però en un moment vaig fer un clic, i tot va començar a prendre sentit. I vaig estar a punt de tornar al principi, a rellegir les primeres 200 pàgines... però llavors m'ho vaig repensar!
Ja a la primera pàgina del llibre, un dels protagonistes es pregunta qui o què va matar als amarantins. Llavors, però, passen coses. Moltes coses. Gent que paga a altres perquè els assassinin (a ells mateixos). Ciborgs. Una plaga. Gent criogeneitzada esperant a veure si es troba una cura a la seva malaltia. Viatges a (gairebé) la velocitat de la llum. Clons. Simulacions de persones que són capaces de passar el test de Turing. I un munt de coses que m'he deixat pel mig.
I quan et vas acostant al final, després de l'últim de molts girs, quan ja no saps què més passarà o amb què més et sorprendrà l'autor (que ho ha fet, i molt!), llavors va i et resol la pregunta de qui o què va matar els amarantins!
He de reconèixer que és una obra mestra, i repeteixo: val la pena fer l'esforç de no entendre res al principi (si és que és el cas, segurament algú ho entèn tot des del principi), per llavors llegir tota la història que ve!
1 de març del 2018
L'Alaska i els seus amics
Títol: Buscando a Alaska
Autor: John Green
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☹ ☹
Vaig escollir aquest llibre com si no m'hagués promés ja unes quantes vegades que havia de fugir dels llibres que agraden tant a la gent, perquè acaben essent una porqueria. Aquest cop em vaig convèncer perquè hi ha gent que té els mateixos gustos que jo que creien que era un llibre molt bo... gran error!
Crec que només es salven dues coses del llibre. La primera, el personatge del "Coronel". I no precisament perquè li agradin les matemàtiques. Per la seva vida, i per com lluita per aconseguir el seu somni. I la segona, la última "entremeliadura" que fa la colla, que per una vegada sí que té gràcia.
La resta? Per oblidar. Entenc la raó per la que hi hagi gent a qui li agrada, però la filosofia barata que explica el llibre a mi em mosqueja. Això per no parlar que, després del fet més important del llibre, la segona part del llibre, sobrava. Bé, i de fet, la primera també.
No havia llegit res d'en John Green, però tenia algun dels seus llibres a la llista de llibres per llegir. N'acaben de saltar tots.
Autor: John Green
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☹ ☹
Vaig escollir aquest llibre com si no m'hagués promés ja unes quantes vegades que havia de fugir dels llibres que agraden tant a la gent, perquè acaben essent una porqueria. Aquest cop em vaig convèncer perquè hi ha gent que té els mateixos gustos que jo que creien que era un llibre molt bo... gran error!
Crec que només es salven dues coses del llibre. La primera, el personatge del "Coronel". I no precisament perquè li agradin les matemàtiques. Per la seva vida, i per com lluita per aconseguir el seu somni. I la segona, la última "entremeliadura" que fa la colla, que per una vegada sí que té gràcia.
La resta? Per oblidar. Entenc la raó per la que hi hagi gent a qui li agrada, però la filosofia barata que explica el llibre a mi em mosqueja. Això per no parlar que, després del fet més important del llibre, la segona part del llibre, sobrava. Bé, i de fet, la primera també.
No havia llegit res d'en John Green, però tenia algun dels seus llibres a la llista de llibres per llegir. N'acaben de saltar tots.
Els 10 llibres més antics de la llista de llibres per llegir
La meva llista de llibres per llegir va creixent a mida que passen els anys, però hi conservo la data en la que els vaig posar a la llista (o la data en la que el vaig comprar). Per la meva vergonya, hi ha un llibre que fa 10 anys que està comprat / a la llista. Més per prendre'n conciència que per cap altra cosa, un any més he tornat a mirar els llibres de la llista que fa més temps que hi són. De l'any passat, només n'han caigut dos. Aquests són els 10 més antics:
- El Silmarílion
- Castillo de las estrellas
- El libro de los cuentos perdidos
- La princesa prometida
- El ejército negro
- Bang: la historia completa del universo
- The infinite book
- A history of pi
- Accelerando
- Iron sunrise
Per fer un propòsit realista, a veure si d'aquí a un any n'he llegit un parell...
15 de febrer del 2018
Una estació espacial en una granja
Títol: Way Station
Autor: Clifford D. Simak
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺☺
No havia llegit res d'en Clifford D. Simak, però després de llegir aquest, tinc clar que en llegiré més. Perquè aquesta història és a la vegada senzilla, però completament original.
Ens parla d'una granja d'aquestes que hi ha per Estats Units, una mica aïllada de tot i de tothom, on hi viu un home que ha viscut molts anys i que cada dia fa una passejada d'una hora...
... però en realitat, la granja és una estació de pas per extraterrestres que arriben a la Terra, i l'home és qui es cuida d'ella.
Ens trobem amb algú que no entèn com el nostre protagonista ha pogut viure tants anys i no li cal treballar...
... però ens en diu la raó.
La veritat és que m'ha sorprès com d'una cosa tan senzilla (que una granja sigui en realitat una estació espacial) n'hagi sortit una història que és tant interessant.
Autor: Clifford D. Simak
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺☺
No havia llegit res d'en Clifford D. Simak, però després de llegir aquest, tinc clar que en llegiré més. Perquè aquesta història és a la vegada senzilla, però completament original.
Ens parla d'una granja d'aquestes que hi ha per Estats Units, una mica aïllada de tot i de tothom, on hi viu un home que ha viscut molts anys i que cada dia fa una passejada d'una hora...
... però en realitat, la granja és una estació de pas per extraterrestres que arriben a la Terra, i l'home és qui es cuida d'ella.
Ens trobem amb algú que no entèn com el nostre protagonista ha pogut viure tants anys i no li cal treballar...
... però ens en diu la raó.
La veritat és que m'ha sorprès com d'una cosa tan senzilla (que una granja sigui en realitat una estació espacial) n'hagi sortit una història que és tant interessant.
6 de febrer del 2018
Els humans a Atshe
Títol: El nombre del mundo es bosque
Autor: Ursula K. Le Guin
Saga: Hainish Cycle (2/10)
Pàgines: 164
Puntuació: ☺☺☺☺
Acostumada als llibres llargs i a les sagues que no acaben mai, aquest llibre se m'ha fet curt, i segurament hagués agraït saber una mica més del món on passa la història i, sobretot, dels seus habitants.
La veritat és que el paràgraf final m'ha deixat amb una mala sensació a sobre, un final que d'alguna manera no acaba bé, però que convida a pensar sobre el que les nostres (males) accions poden causar en els altres. Sé que no és un llibre dels que oblidi fàcilment, i que les idees que hi he trobat aquí sobre societats i comportaments humans, com les que vaig trobar a "Los desposeídos", seguiran força temps al meu cap.
El principal (?) personatge humà és un esteorotip de tot el dolent que podem arribar a ser, però no per això és menys realista (no em costa gaire imaginar-me algun oficial de qualsevol exèrcit que sigui així). I el principal personatge natiu és... especial.
Tal com he dit, m'hagués agradat aprofundir en la societat nativa, en la seva estructura, en els somnis,... en moltes coses. Tot i així, com ja vaig dir amb "Los desposeídos", crec que és un llibre que tothom hauria de llegir en algun moment o altre per reflexionar sobre les conseqüències de les nostres accions.
Autor: Ursula K. Le Guin
Saga: Hainish Cycle (2/10)
Pàgines: 164
Puntuació: ☺☺☺☺
Acostumada als llibres llargs i a les sagues que no acaben mai, aquest llibre se m'ha fet curt, i segurament hagués agraït saber una mica més del món on passa la història i, sobretot, dels seus habitants.
La veritat és que el paràgraf final m'ha deixat amb una mala sensació a sobre, un final que d'alguna manera no acaba bé, però que convida a pensar sobre el que les nostres (males) accions poden causar en els altres. Sé que no és un llibre dels que oblidi fàcilment, i que les idees que hi he trobat aquí sobre societats i comportaments humans, com les que vaig trobar a "Los desposeídos", seguiran força temps al meu cap.
El principal (?) personatge humà és un esteorotip de tot el dolent que podem arribar a ser, però no per això és menys realista (no em costa gaire imaginar-me algun oficial de qualsevol exèrcit que sigui així). I el principal personatge natiu és... especial.
Tal com he dit, m'hagués agradat aprofundir en la societat nativa, en la seva estructura, en els somnis,... en moltes coses. Tot i així, com ja vaig dir amb "Los desposeídos", crec que és un llibre que tothom hauria de llegir en algun moment o altre per reflexionar sobre les conseqüències de les nostres accions.
31 de gener del 2018
L'home invisible
Títol: El hombre invisible
Autor: H. G. Wells
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Un altre clàssic que no havia llegit mai i que, un cop llegit (bé, escoltat) em pregunto per què no ho havia fet abans.
He de reconèixer que, mentre l'escoltava, hi trobava alguna pega al llibre, però un cop acabat, sé que havia de ser així.
Per començar, l'home invisible arriba a un poble i el lector sap que és invisible (ha vist el títol!) i la resta del poble no ho sap. Hagués sigut molt més divertit o interessant si el lector no sabés que era un home invisible i se n'adonés al mateix temps que la gent del poble. Però, si no es posa el títol de l'home invisible al llibre, quin títol se li ha de posar?
L'altra pega que hi trobava és que tu ja et trobes directament amb l'home invisible, i tenia el dubte de si acabaria sabent per què es va tornar invisible. Però el tema es resol, i d'una bona forma.
La resta? Doncs és un llibre entretingut, però que també fa pensar sobre què faríem alguns si fóssim invisibles, i on està el límit del bé i el mal. Totalment recomanable.
Autor: H. G. Wells
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Un altre clàssic que no havia llegit mai i que, un cop llegit (bé, escoltat) em pregunto per què no ho havia fet abans.
He de reconèixer que, mentre l'escoltava, hi trobava alguna pega al llibre, però un cop acabat, sé que havia de ser així.
Per començar, l'home invisible arriba a un poble i el lector sap que és invisible (ha vist el títol!) i la resta del poble no ho sap. Hagués sigut molt més divertit o interessant si el lector no sabés que era un home invisible i se n'adonés al mateix temps que la gent del poble. Però, si no es posa el títol de l'home invisible al llibre, quin títol se li ha de posar?
L'altra pega que hi trobava és que tu ja et trobes directament amb l'home invisible, i tenia el dubte de si acabaria sabent per què es va tornar invisible. Però el tema es resol, i d'una bona forma.
La resta? Doncs és un llibre entretingut, però que també fa pensar sobre què faríem alguns si fóssim invisibles, i on està el límit del bé i el mal. Totalment recomanable.
29 de gener del 2018
Bruixes, dracs i moltes històries
Títol: The girl who drank the moon
Autor: Kelly Barnhill
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺☺
Vaig comprar el llibre en una oferta de l'audible, on em donaven dos llibres de fantasia pel preu d'un. Ni tan sols vaig mirar de què anava el llibre. I em vaig trobar amb un conte per nens (però un conte llarg, que són més de 10 hores d'audio!)
He de reconèixer que el conte m'ha encantat. Comença amb històries d'una bruixa, fins que descobreixes que la bruixa no és tan dolenta com es pensen, sinó que en realitat és bona. I després, la bruixa acaba convertint a una nena en bruixa i l'acaba educant com si fos la seva néta, juntament amb un drac que s'ha quedat petit.
Potser no és el que esperava, perquè jo no pensava que fos un llibre per a nens, però la història és molt maca i trobo que és una gran història per llegir a criatures petites (o perquè el llegeixin ells!)
Autor: Kelly Barnhill
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺☺
Vaig comprar el llibre en una oferta de l'audible, on em donaven dos llibres de fantasia pel preu d'un. Ni tan sols vaig mirar de què anava el llibre. I em vaig trobar amb un conte per nens (però un conte llarg, que són més de 10 hores d'audio!)
He de reconèixer que el conte m'ha encantat. Comença amb històries d'una bruixa, fins que descobreixes que la bruixa no és tan dolenta com es pensen, sinó que en realitat és bona. I després, la bruixa acaba convertint a una nena en bruixa i l'acaba educant com si fos la seva néta, juntament amb un drac que s'ha quedat petit.
Potser no és el que esperava, perquè jo no pensava que fos un llibre per a nens, però la història és molt maca i trobo que és una gran història per llegir a criatures petites (o perquè el llegeixin ells!)
15 de gener del 2018
Noves adquisicions
Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans...
1. El despertar del Leviatán. Ai, les ofertes del kindle flash de llibres que vull llegir...
2,3,4. Artemisa, Las matemáticas vigilan tu salud, Ana la de la isla. Ai, els regals que després vull llegir jo...
5. Oscuridad y cataclismo. Encara he de comprar el 4, però sé que l'acabaré comprant, i estava d'oferta...
6. Mitos nórdicos. Un regal de Reis.
7.Gödel, Escher, Bach. D'última hora, per a la lectura conjunta #GEB (tot i que el començo una setmana més tard del compte...)
Sense fer trampa, el random ha escollit el GEB. Perfecte! Ja està començat :-D
11 de gener del 2018
L'inici de la trilogia de les esferes
Títol: La ciudad de las esferas
Autor: Salvador Bayarri
Saga: Trilogía de las esferas (1/3)
Pàgines: 396
Puntuació: ☺☺☺☺
Aquest és un dels llibres que formava part d'un dels packs d'ebrolis, i la veritat és que m'ha sorprès gratament.
En el llibre hi ha dues parts diferenciades. En una primera, ens endinsem en un món completament diferent del nostre, on uns nens es dediquen a investigar i a fer-se preguntes. Però, de cop, tot canvia (fins i tot el món) i ens trobem en un món encara més gran, on hi ha moltes més coses. D'alguna manera, són dos móns en un mateix llibre.
Em va fer una mica de pena que, un cop m'havia acostumat al primer món, tot acabés desapareixent i comencés com una nova història, però després tot lliga, i això és bo.
He de reconèixer que el meu personatge preferit no és humà, i em va fer molta pena el que li va passar al final del llibre.
Suposo que el segon llibre serà altre cop completament diferent del primer, però ens ajudarà a entendre coses de les que hi havia al primer llibre.
Autor: Salvador Bayarri
Saga: Trilogía de las esferas (1/3)
Pàgines: 396
Puntuació: ☺☺☺☺
Aquest és un dels llibres que formava part d'un dels packs d'ebrolis, i la veritat és que m'ha sorprès gratament.
En el llibre hi ha dues parts diferenciades. En una primera, ens endinsem en un món completament diferent del nostre, on uns nens es dediquen a investigar i a fer-se preguntes. Però, de cop, tot canvia (fins i tot el món) i ens trobem en un món encara més gran, on hi ha moltes més coses. D'alguna manera, són dos móns en un mateix llibre.
Em va fer una mica de pena que, un cop m'havia acostumat al primer món, tot acabés desapareixent i comencés com una nova història, però després tot lliga, i això és bo.
He de reconèixer que el meu personatge preferit no és humà, i em va fer molta pena el que li va passar al final del llibre.
Suposo que el segon llibre serà altre cop completament diferent del primer, però ens ajudarà a entendre coses de les que hi havia al primer llibre.
9 de gener del 2018
Propòsits pel 2018
I, per acabar els posts de final d'any, els bons propòsits per aquest 2018.
1. Llegir 15000 pàgines. Altres anys hi posava un nombre de llibres, però he vist algú que també parlava de pàgines, ja que no és el mateix llegir un llibre de 100 pàgines que un de 1000. Mirant les estadístiques dels últims anys, en què he estat llegint entre 20 i 30 pàgines diàries, passar a 40 pàgines diàries crec que serà un gran repte (he de dir que faig una mica de trampa, amb els audio-llibres...)
2. Llegir més pàgines que les que compro. Cada cop tinc més i més lectura pendent. L'objectiu és no comprar tant, i mirar de no comprar-ne més de les que llegeixo.
3. No començar cap sèrie inacabada. Si he de ser sincera amb mi mateixa, començaré més sèries de les que hauria de començar. Però, com a mínim, puc intentar no començar sèries que estiguin inacabades i que llavors es quedin penjades.
I això és tot. Crec que si aquest any compleixo aquestes 3 coses, puc estar contenta!
7 de gener del 2018
2017 - altres estadístiques
I, per últim, uns quants propòsits més que tenia per aquest any:
Propòsit número 2 per l'any 2017: Llegir 8 llibres de la biblioteca.
Aquest 2017 m'havia proposat altres coses. Entre elles, volia llegir més en català, però no ho he aconseguit massa. També volia llegir 8 llibres de la biblioteca (que solen estar lligats als llibres en català), però al final només han sigut 7 (a prop...)
Al final, he llegit: 6 llibres en paper, 7 de la biblioteca, 13 en digital i he escoltat 7 llibres. D'aquests, només 2 han estat en català, 11 en anglès i 20 (més del 50%) en castellà.
També he fet un dels meus dibuixets:
Veig que els únics llibres en català han sigut de la biblioteca, i no trec gaires més conclusions.
Propòsit número 3 per 2017: Llegir menys autors americans (aquest em costarà...)
Vaig començar l'any amb un gràfic per veure quants autors/autores llegia de cada nacionalitat... i com es pot veure, els anglesos/americans se m'han desbordat i gairebé no hi caben. Volia mirar de disminuir-los, però és que com ho puc fer? Aquí tinc la llista d'autors americans que he llegit aquest any:
Jeff Wheeler
Isaac Asimov
Deborah Harkness
Louisa May Alcott
Margot Lee Shetterly
Stephen R. Lawhead
Neil deGrasse Tyson
Neal Stephenson
Ursula K. Le Guin
Larry Niven
Vull seguir llegint coses de gairebé tots ells l'any que ve (si no de tots). Per tant... seguiré tenint majoria americana...
Han estat 3 llibres de 2016, finalment. Dos que em va agradar llegir (Talentos ocultos i De la sang dels blaus) i un que és horrible (Hasta el fin de tus días).
5 de gener del 2018
2017 en sèries
Vaig començar l'any amb el propòsit d'anar acabant sèries i no començar-ne gaires. Tot va anar bastant bé, fins a aquests últims mesos de l'any, que he començat un munt de sèries, i llargues... però el bon principi d'any va fer que n'acabés unes quantes que tenia començades. Aquestes són les sèries en les que he acabat algun llibre aquest any:
En total, quatre sèries acabades (Legends of Muirwood, Septimus, Kàrvadan i Then Thin veil) i la resta, força avançaces.
També m'havia proposat:
Propòsit
númer 5 per 2017: Llegir un llibre de totes les sagues que tinc a
mitges (i que tinguin el següent disponible, és clar!)
- Pendragón
- La canción de la espada
- Un abismo en el cielo
- Delirium
- No abras los ojos
- El proscrito
- Los piratas de los asteroides
- Retorno a la Tierra
- El código Pontífex
- Asesino real
- La sombra de la sirena
- Dragonsdawn
- Scarlet
- Iron sunrise
- The world of ice and fire
- Protector
- Septimus y la magia negra
- Elspeth
- La reina de Kigal
- La reina de la oscuridad
- The fractal prince
- Good wives
- Sota l'ombra del drac de pedra
- Cress
- Los trabajos de Iktis
- Beyond the pale
- El libro de la vida
- The blight of Muirwood
En total, 11 de 28. M'havia proposat llegir-ne 12, així que tampoc estic tan lluny...
3 de gener del 2018
L'inici de la història de la Maia
Títol: The lost abbey
Autor: Jeff Wheeler
Saga: Covenant of Muirwood (1/4)
Pàgines: 38
Puntuació: ☺☺☺☺
Més que una novel.la, aquest llibre és una petita història sobre com la Maia, la filla del rei de Comoros (descendent de la Lia?), arriba a una terra desolada buscant la cura a una malaltia que afecta al seu regne, fins que arriba a Muirwood i troba la seva resposta (o l'inici de la seva resposta).
Continua tenint el mateix que els altres llibres de la trilogia anterior de Muirwood, però... hi falta la Lia :-( A més, és molt curt.
Un cop llegit, m'he quedat amb el dubte de si l'hauria d'haver llegit primer o últim. És la preqüela del primer llibre, però amb les preqüeles mai es sap, si no t'ho diuen.
En fi, suposo que aviat agafaré la resta, a veure com continuen les aventures de la Maia!
Autor: Jeff Wheeler
Saga: Covenant of Muirwood (1/4)
Pàgines: 38
Puntuació: ☺☺☺☺
Més que una novel.la, aquest llibre és una petita història sobre com la Maia, la filla del rei de Comoros (descendent de la Lia?), arriba a una terra desolada buscant la cura a una malaltia que afecta al seu regne, fins que arriba a Muirwood i troba la seva resposta (o l'inici de la seva resposta).
Continua tenint el mateix que els altres llibres de la trilogia anterior de Muirwood, però... hi falta la Lia :-( A més, és molt curt.
Un cop llegit, m'he quedat amb el dubte de si l'hauria d'haver llegit primer o últim. És la preqüela del primer llibre, però amb les preqüeles mai es sap, si no t'ho diuen.
En fi, suposo que aviat agafaré la resta, a veure com continuen les aventures de la Maia!
Els llibres del 2017
Aquesta és la llista de llibres acabats l'any 2017 (per mesos):
Gener:
1. The Blight of Muirwood
Febrer:
2. Adelgázame, miénteme. Toda la verdad sobre la industria del adelgazamiento.
3. Anochecer y otros cuentos
Març:
4. Delirium
5. Fat chance
6. La sombra de la sirena
Abril:
7. El fin de la infancia
8. La sombra de la noche
9. Septimus y la magia negra
10. El enviado
11. El cerebro obeso
Maig:
12. Good wives
13. La chica del tren
14. Septimus y el fuego eterno
Juny:
15. Talentos ocultos
16. The Scourge of Muirwood
17. Arturo
Juliol:
18. El círculo se abre
19. Sota l'ombra del drac de pedra
Agost:
20. Crónicas del espacio
21. Beyond the pale
Setembre:
22. De la sang dels blaus
23. Hasta el fin de tus días
24. Pendragón
Octubre:
25. La sacerdotisa blanca
26. Seveneves
Novembre:
27. El proscrito
28. The Fractal Prince
Desembre:
29. El libro de los herederos
30. Little men
31. Los desposeídos
32. Protector
33. Gather Round the sound
Com cada any, segueixo omplint la llista de llibres i de pàgines per dia (comptades per goodreads).
| Any | Llibres | Pàgines/dia |
| 2017 | 33 | 37 |
| 2016 | 31 | 35-36 |
| 2015 | 25 | 21 |
| 2014 | 26 | 27 |
| 2013 | 25 | 24-25 |
| 2012 | 26 | 29-30 |
| 2011 | 29 | 31-32 |
| 2010 | 38 | 40 |
| 2009 | 25 | 27-28 |
| 2008 | 26 | 26 |
| 2007 | 18 | 22-23 |
1 de gener del 2018
2017 en llibres
Aquest any he separat el resum de l'any en uns quants posts, que aniran sortint a principis de gener, i aniré posant els enllaços aquí. Així tinc temps de posar-hi més coses si he acabat algun llibre quasi acabant l'any :-)
Al final he acabat 33 llibres, que està una mica per sota del que esperava, però estic contenta, perquè he llegit coses que feia temps que tenia pendents i he descobert nous autors. A més, he anat acabant sèries que feia temps que tenia començades, i he avançat en d'altres, sense començar-ne gaire més de noves (bé, excepte aquests dos últims mesos, que se me n'ha tornat a anar de les mans...)
Un dels grans descobriments de l'any han estat els audiollibres. El primer va ser un gran descobriment en tots els sentits, i ha fet que continués amb ells. He descobert, amb els 7-8 mesos que porto escoltant llibres, que no en gaudeixo tant com si els llegís. És per això que he decidit que continuaria escoltant llibres, però que serien aquells llibres dels que tothom parla i que saps que tens coses més interessants a llegir. O els llibres que fa temps que són a la llista i que no trobo el moment de llegir-los. O llibres que vaig llegir de petita i que m'agradaria rellegir. Això sí, vull intentar no escoltar llibres que ja sé des del principi que m'agradaran molt, perquè en gaudiré molt més si els llegeixo.
Ha estat un any de bons descobriments. Alguns (clàssics), que ja sabia que m'agradarien, però que em feien respecte. I m'han acabat encantant: l'Ursula K. LeGuin i en Frank Herbert. Però els clàssics, els llibres que tothom diu que són molt bons, ja és normal que estiguin a la llista dels bons. Com a poc coneguts tinc en Jesús B. Vilches i la seva Flor de Jade (a veure si acaba la sèrie...), i en Jeff Wheeler i les seves històries de Muirwood (potser aquí sóc poc coneguts perquè no estan traduits?)
He estat contenta d'acabar unes quantes sèries: la primera trilogia de Muirwood (genial, a principis de gener vull començar la segona...), Septimus (feia anys que la llegia! I em vaig quedar amb tantes ganes de més que ja tinc el primer llibre de la següent trilogia a casa...), Kàrvadan (em va agradar acabar-la, però és una bona sèrie) i The Thin Veil (la vaig llegir tota, però vista des de la distància, és entretinguda però tampoc té res d'especial).
Sóc conscient que he llegit massa en castellà i massa poc en català (l'anglès ha estat prou bé). I aquest any he llegit més en digital que en paper, però crec que és circumstancial. I també sóc conscient que segueixo llegint massa llibres d'autors americans (i el dia que comenci amb en Sanderson, això ja no ho salva ningú...)
En resum: un bon any per la lectura. Aquest és el resum que en fa el goodreads.
A veure quines històries descobreixo l'any que ve...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)