18 d’agost de 2014

El gran Lord


 Aquest, potser, és el millor llibre de la trilogia (tot i que el primer també va ser molt bo!)

 De la primera part, em va encantar l'evolució de la relació entre l'Akkarin i la Sonea. La manera amb què la Sonea (vaja, i nosaltres) anava coneixent la història de l'Akkarin és genial, tot i que el moment en què els descobreixen i quan han de marxar em va fer patir.

 Si he de posar alguna pega al llibre és que un llibre que es diu "El gran Lord", hauria de donar una mica més el punt de vista de l'Akkarin. Només el veiem a través de les reaccions que li veu la Sonea, però en cap moment el veiem a ell, com pensa, com veu les coses (excepte en un moment, en què la Sonea veu com la veu ell).

 També m'he quedat amb les ganes de saber qui era el portador del tercer anell de l'Akkarin. Ens ho diran en els propers llibres?

 I, parlant d'anells, un dels passatges que em va emocionar més va ser quan l'Akkarin i la Sonea es fan anells de sang un per l'altre. D'acord, no és un casament, però... que cada cop que et posis l'anell l'altre pugui saber què penses, què veus, què fas... realment és més fort que un casament! Llàstima que l'Akkarin sigui reaci a posar-se'l... Tot i així, si se'l posessin tots dos, la Sonea veuria el que pensa l'Akkarin, que veuria el que pensa la Sonea, que veuria el que pensa l'Akkarin, que... i entraríem en un bucle infinit :-) Bé, seriosament, hagués agraït que l'Akkarin se l'hagués posat, per poder veure, encara que fos des dels ulls de la Sonea, el punt de vista de l'Akkarin.

 I, ja per acabar, la Savara. Durant tot el llibre he desconfiat d'ella. El fet que li donés la "joia" a en Cery ja va ser el súmmum. Però... qui és realment la Savara? Més intrigues per a la continuació?