29 de setembre de 2015

En Traspié aprèn a ser un assassí



Títol: El aprendiz de asesino
Autor: Robin Hobb
Saga: Vatídico - 1.1
Pàgines: 393
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺


 Aquest és un d'aquells llibres que, quan comences a llegir-lo, et preguntes per què no l'has llegit abans (sí, d'acord, perquè la llista de llibres per llegir és enorme, i s'havia quedat relegat al final). Ja des del principi, el llibre t'enganxa i et té pendent de què li passarà al pobre Traspié. El món està molt ben creat, i la fantasia que hi ha és suficient perquè sigui fantasia, però prou "difosa" perquè la història sembli que pugui haver passat en algun lloc de la realitat.

 El títol espanta, i suposo que és el que tira enrere a l'hora d'agafar el llibre, però és un títol molt encertat. En Traspié és un nen que és fill (il·legítim) del príncep hereu i d'una camperola, de la que no n'arribem a saber res. Degut a ell, el príncep hereu renúncia a la corona, i en Traspié es troba al palau, on el rei fa un tracte amb ell: el rei li donarà formació, a canvi de que ell no conspiri per treure-li el tron. I una de les formacions que li dóna és la d'assassí.

 Em va impactar bastant el capítol en el que el rei el posa a prova, fent que el seu mestre l'obligui a robar-li alguna cosa. El nen té clar que no ho ha de fer, però: si tu tens un professor, que et fa fer una cosa en contra del rei, però la cosa no és gaire "important", a qui creuràs? Al rei, a qui has jurat fidelitat? O al professor, que t'està dient que no estàs traint al rei?

 L'únic problema que li he trobat al llibre és que l'edició en castellà va decidir partir cadascun dels llibres de la trilogia en dues parts (per vendre més llibres?) i jo, en acabar el llibre, m'he quedat com "ein?". Llavors he buscat per internet i he vist que els editors van decidir partir el llibre per la meitat. Sí senyor! I sense dignar-se a avisar. Això es mereix un aplaudiment ben fort!

  Així que, a esperar la segona part del primer llibre, que intentaré llegir-la el més aviat possible...

25 de setembre de 2015

I si la teva filla pogués fer màgia?



Títol: Through the door
Autor: Jodi McIsaac
Saga: The Thin Veil - 1
Pàgines: 282
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

(Aquest llibre forma part d'un propòsit que em vaig fer: llegir cada dia una mica en anglès, coses essencialment diferents del que llegeixo normalment, posant l'atenció en el vocabulari i en les expressions utilitzades. A més, em vaig fer el propòsit de dir què m'havien semblat aquests llibres també en anglès. Així que demano amb antelació perdó pels errors que segur que hi haurà).

 Cedar McLeod is very happy with her life and her boyfriend, Finn, when she discovers that she is pregnant. Before she finds the courage to tell Finn, he disappears without any trace. Some years later, she brings up her daughter Eden with the help of her mother when she discovers that Eden can open doors that communicate to any place in the world.

 She tries to find Finn again, and then she discovers that Finn (and her daughter) are Tuatha Dé Danann, people from another world, Tír na nÓg, and they have some habilities. But then, Nuala, one of the Tuatha Dé Danann kidnaps Eden and then Cedar, her mother and the rest of the Tuatha try to find them.

 This is a fantasy book, that is part of a trilogy (or tetralogy?), that introduces us to this world. In this first book we do not read much of Tír na nÓg, but we know about their people, the gifts that they have, and how each person has a different gift (or sometimes, two).

 During the book I was annoyed with the writer, because everyone knew a lot of things about Cedar and her past (even her own mother!), but anyone tells her about it. I wanted to know what was happening, and it was a little frustrating (just what Cedar experienced). But, anyway, this fact kept me hooked and there was not only the desire to know what would happen to Eden, but also to know who was Cedar's mother and who was really Cedar.

 The end is something especial. Just when Cedar realizes what she should do to save Eden, I realized it at the same time, so it was not a surprise to me the words she says to Finn and what she does. However, I must admit that I had the hope that she wouldn't need to do what she finally did, and it's one of the few books that have made me cry (and it's not easy!)

 I am looking forward to reading the second book of the series, and I hope that it would be so good as this one.

Next book in "learning" English: The job offer. Ok: it doesn't seem to be a great book, but it was free!




21 de setembre de 2015

En David Starr es converteix en el ranger de l'espai



Títol: El ranger del espacio
Autor: Isaac Asimov
Saga: Lucky Starr (1)
Pàgines: 174
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺☺

Aquest és un llibre d'aquells que, si tens temps i tranquil.litat, et pots llegir d'una sentada. És curt, i no es fa pesat. La idea del llibre és que, en un futur on la humanitat ha colonitzat el Sistema Solar, comencen a haver-hi enverinaments de gent degut a productes provinents de Mart (que és on es produeixen la major part dels aliments).

 En David Starr, que és membre del "Consell de ciències", és enviat a Mart, on es fa passar per un immigrant il.legal que fuig de la policia, per poder treballar com a pagès i intentar esbrinar qui està enverinant la gent i per què.

Per ser sincera, crec que a l'Asimov se li'n va una mica l'olla amb la creació del ranger de l'espai, però la resta està molt bé. En destacaria dos moments:

 - El moment en què explica què li va fer pensar que el culpable era realment culpable. Jo feia moltes pàgines que ja sospitava d'ell, però se'm va escapar l'explicació científica, que ja podria haver deduït de bastant abans.

 - El final, on en Bigman mostra que és bastant més intel.ligent que molta altra gent, i que promet una continuació de saga tan genial com aquest primer llibre.

 Així que un bon llibre, que es pot llegir ràpid, i que té continuacions, en històries que segur que són del mateix nivell. Què més es pot demanar?

13 de setembre de 2015

La vida de la Miep Gies


Títol: Anne Frank Remmembered
Autor: Miep Gies
Saga: -
Pàgines: 302 
Puntuació: ☺☺☺☺☺

El llibre explica la història de la Miep Gies, que va ser una de les persones que van ajudar a l'Anna Frank i la seva família mentre s'estaven amagant a Amsterdam. És un llibre que és molt diferent del que acostumo a llegir, però també és un llibre que m'ha agradat (i també afectat) molt. Hi ha estones que et posen la pell de gallina, i a estones l'havia de deixar, perquè em deprimia tant que no podia continuar.

La Miep Gies era de Viena, però va haver de marxar per culpa de les penúries de la primera guerra mundial. A Amsterdam va fer la seva vida, va fer seva la ciutat, i ja no va voler tornar a Viena.  I allà la va enganxar la segona guerra mundial.

La Miep ens explica com va aconseguir amagar les 8 persones que vivien a l'àtic de l'empresa on treballava, però no només ens explica això. Ens explica com tantes persones d'Amsterdam van ajudar a tants jueus a amagar-se. A estones, em donava la impressió que Amsterdam era un niu de gent amagada. Gent que no ho passava bé, perquè els que no estaven amagats ja tenien problemes per menjar, així que els que havien de trobar menjar per la gent que amagaven, van passar moltes penúries.

La Miep tenia molts amics jueus, que li explicaven com anaven les coses. En un moment del llibre explica com comencen a arribar cartes de la gent que està als camps de concentració. Els alemanys els obligaven a dir que estaven bé, que hi havia dutxes als camps, i que menjaven bé. Tot i així, aquella gent que ho passava tan malament tenia l'enginy prou afilat per poder comunicar-se igualment:

Somehow, the Jews managed to transmit other information. For example, at the end of a card sent from one of the camps, a Dutchman would say, 'Give my regards to Ellen de Groot.' This was a common Dutch name and the Germans did not censor it. What the Germans didn't know was that in Dutch ellende meant 'misery' and groot meant 'terrible.' So the message managed to tell of 'terrible misery.'

 M'ha agradat molt llegir aquest llibre. És una visió molt diferent de la de l'Anna Frank. És una visió d'un país en guerra, i de com la gent intentava ajudar-se els uns als altres, fins i tot arriscant la seva vida.

 La Miep era una dona molt valenta. No només va ajudar a l'Anna Frank i la seva família, sinó que, un cop capturats, va ser capaç d'anar a demanar als nazis quants diners els demanaven per deixar-los anar.

 Però el relat, sobretot al final, després de que els detinguessin, és molt trist. Sobretot quan els va arribar la notícia que l'Anna i la Margot havien mort.

 És molt recomanable, però també molt trist.