17 de setembre de 2013

La sombra del dragón - Kira


 Aquest llibre ha sigut una sorpresa agradable. El vaig agafar de la biblioteca sense saber massa què agafava i vaig pensar que seria un altre llibre de dracs i nenes que sense voler es tornen heroïnes.

 I sí, precisament és això: dracs, dolents i heroïnes. Però té detalls interessants.

 Els dracs no són "bons" com en moltes històries, ni són els "enemics", com en moltes d'altres. Els dracs són uns animals que els humans han domesticat (si és que se'n pot dir així) i els fan servir com a muntures per la guerra. Això sí: si els genets es despisten, els dracs se'ls carreguen. Així és la vida!

 Les nenes (no ens enganyem, això passa en bona part de llibres escrits per dones) estan molt reprimides: no poden aprendre a llegir ni acostar-se als dracs, s'han de casar abans de fer 13 anys i no poden ni sortir de casa sense el pare o el marit... I això és degut a una profecia que diu que una nena muntada en un drac abolirà la monarquia (d'acord, res que no s'hagi explicat abans).

 Però la història està explicada d'una manera que fa que enganxi, i que t'acabin agradant les protagonistes.

 El pitjor del llibre? Mmm... El llibre és curtet, però té una segona part (i espero que només una segona!) El llibre podria haver acabat bé, sabent que hi ha una segona part, però quan el mag diu "què he fet?", ja veus a venir que hi ha un problema gros, que no es resoldrà fins al proper llibre... D'acord, es llegeix el proper llibre i problema resolt, veritat? Doncs no: el llibre no és a la biblioteca (que és d'on vaig treure aquest) ni als canals habituals... Així que tocarà esperar per la segona part :-(

9 de setembre de 2013

The accidental time machine

 Abans de començar a parlar del llibre, aclareixo (per si no era ja molt clar) que tinc molta debilitat per les històries on hi ha viatges en el temps. Per tant, aquest llibre tenia moltes possibilitats de que m'agradés molt...

 ... però és que a més, és un bon llibre!

 La història comença quan un alumne de doctorat del MIT descobreix que una màquina que ha construit per la seva recerca és en realitat una màquina del temps. Al principi només va un segon enllà en el temps, però cada cop que prem el botó, el temps que avança es multiplica per 12, i per tant, en poques vegades de prémer el botó, la màquina se'n va uns milers d'anys lluny (és el que tenen les progressions geomètriques!).

 Com que la seva xicota el deixa i perd la feina, decideix experimentar amb sí mateix. I aleshores comença un llibre d'aventures a través del temps d'aquells que són memorables.

 El desenllaç del llibre és dels millors que he llegit últimament: des de la civilització on s'acaba tot plegat, a l'últim paràgraf del llibre, que et deixa amb un somriure a la boca, intentant buscar algun tipus de paradoxa (que, òbviament, no hi és).

 Tot això, afegit a que és un llibre curt, amb un inici i un final, fa que sigui un llibre pràcticament perfecte :-)

Tintín al nou món


 Dolent és poc. Fins i tot horrible es queda curt a l'hora de descriure aquest llibre. No val la pena ni molestar-se a obrir-lo.

 Jo esperava retrobar-m'hi l'amic Tintín, el que anava amb en Milú i tota la resta. I sí, hi apareixen. Però només de nom. Aquest intent de llibre només agafa el nom d'en Tintín i li dóna una personalitat completament diferent. El llibre no té ni solta ni volta: entre les converses avorrides i sense sentit i moments en què l'autor sembla que s'hagi fumat alguna cosa i hagi perdut el fil del que estava dient, poca cosa (o gairebé res) és aprofitable.

 En resum: un dels pitjors llibres que he llegit a la meva vida.

2 de setembre de 2013

Northumbria, el último reino


  Tenia intenció d'esperar una mica més a començar una saga, però de tant en tant llegeixo algun llibre de forma aleatòria d'entre tota la llista, i em va tocar aquest. No em penedeixo d'haver-lo llegit.

 Sí que és veritat que tinc millor record de la saga del rei Artur, però potser també perquè era una història que jo coneixia més, i aquí només coneixia la història d'una manera molt vaga. Però en Bernard Cornwell ho ha tornat a fer: ha aconseguit un bon protagonista per la història. Algú prou important com perquè coneguis la història, però prou "imprescindible" perquè no sigui conegut. En aquest cas, es tracta d'un "nen" a qui els danesos capturen i fan créixer, mentre li ensenyen els seus costums i l'ensenyen a lluitar. Ell es sent danès, però també anglès, i no és fins que assassinen al seu pare adoptiu que torna amb els anglesos, a lluitar per ells.

 La història és genial, i et veus en el seu lloc, i et deixa amb ganes de saber què passarà amb el seu castell, amb els anglesos, amb els danesos, i amb tota Anglaterra. A la vegada et fa somriure de tant en tant. I, altre cop, no sé si és que tenia un record exagerat, però no l'he trobat tan bèstia com la saga del rei Artur... sí que hi ha algun tipus de violència bèstia, però tampoc és per tant...

 Així que, a llegir properament la segona part (i les següents), que segur que és tan bona com la primera!

1 de setembre de 2013

Properament


 He llegit pocs llibres dels que m'havia proposat llegir aquest últim mig any. De fet, he llegit pocs llibres :-( Així que em fa vergonya posar la llista.

 Tot i així, m'agrada posar la foto dels llibres que tinc a la "pila" de llibres per llegir. Aquesta pila canviarà en el proper mig any, però aniré posant "piles" de tant en tant :-)

 Així que aquesta és la foto dels llibres que llegiré "properament". De moment, s'assembla molt a les fotos anteriors...