28 de desembre de 2015

Intentant sobreviure a Mart


Títol: The Martian
Autor: Andy Weir
Saga: -
Pàgines: 369
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

(Aquest llibre forma part d'un propòsit que em vaig fer: llegir cada dia una mica en anglès, coses essencialment diferents del que llegeixo normalment, posant l'atenció en el vocabulari i en les expressions utilitzades. A més, em vaig fer el propòsit de dir què m'havien semblat aquests llibres també en anglès. Així que demano amb antelació perdó pels errors que segur que hi haurà).

 This book had been a while in my to-read list. I wanted to read it, but when the film was in cinemas I knew I had to read it now.

 It has been a real good book. Mark Wattney is like Mac Gyver, with a special sense of humour that have made me laught a lot. I also liked the science expositions and the adventures (is really Mars trying to kill him?)

 It has been one of the best books I have read this year.

15 de desembre de 2015

Problemes matemàtics sense massa interès



Títol: Dúo matemático
Autor: Mariano Mataix, Susana Mataix
Saga: -
Pàgines: 235
Puntuació: 

Em sap greu, però aquest llibre està molt lluny del que seria un bon llibre.

És una col·lecció de 100 problemes matemàtics, amb les seves solucions, i algunes biografies de matemàtics al final.

 El problema? N'hi ha més d'un.

 Per començar, els 100 problemes matemàtics en realitat no són 100 problemes: pel mig s'hi barregen històries i comentaris que no venen al cas, i que semblen posats només per arribar als 100.

 Dels problemes, la gran majoria són problemes súper-coneguts. Els típics, vaja. I llavors hi ha un altre tipus de problemes que en la solució hi posa: "Com ja vaig explicar en no sé quin llibre meu...". A veure: si el llibre està dedicat a gent que no està acostumada a llegir llibres d'aquest tipus, no hi posis referències a altres llibres teus, perquè no els hauran llegit. I si està destinat als teus fidels seguidors, no hi posis els problemes típics, perquè ja els hauran vist una pila de vegades!

 Per continuar, el llibre està ple d'errors. Errors d'unitats, errades matemàtiques, errades tipogràfiques...

 I per acabar, al final hi ha les biografies d'uns quants matemàtics, però no he acabat d'entendre què hi fan, o per què hi són.

 En resum: dels 100 problemes se'n poden aprofitar un grapat (petit), i el problema que he trobat més interessant (que no havia vist mai) resulta que té un error d'unitats que no faria ni un nen de cinquè de bàsica.

 Per tant, em sap greu, però no el recomanaria a ningú.

29 de novembre de 2015

Presentació dels personatges de Criptonomicón

Títol: El código Enigma
Autor: Neal Stephenson
Saga: Criptonomicón - 1
Pàgines: 384
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺

Era la meva assignatura pendent, i li he donat una altra oportunitat. La veritat és que m'alegro d'haver-li donat...

 Em va costar començar. M'agradaven alguns trossos, bàsicament els que sortia en Turing. Però els trossos d'en Shaftoe em semblaven una anada d'olla considerable, i m'empipava cada cop que la narració no seguia la línia temporal "normal".

 Però, cap al final, la vida dels personatges em va començar a interessar. I quan havia agafat "carinyo" a tots els personatges... el llibre s'acaba de cop, i ja continuarà al proper.

 Aquest cop m'he quedat amb ganes de saber què més passa, i això ja és bo! Miraré de llegir el segon i tercer llibres el més aviat possible (dins les meves possibilitats, és clar!)

23 de novembre de 2015

En Traspié comença la seva feina com a assassí



Títol: La diplomacia del asesino
Autor: Robin Hobb
Saga: Vatídico - 1.2
Pàgines: 281
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

En Traspié ens segueix explicant la seva història, des del moment en què en Galeno els comença a ensenyar en l'Habilitat. En Galeno els ho fa passar realment malament, sobretot al pobre Traspié.

 Aquesta segona part del primer llibre es fa dura, perquè fa patir. Des dels maltractaments d'en Galeno al trencament de l'amistat amb en Burrich. I, per suposat, el dilema en el que es veu immers al final per culpa d'en Regio.

 La veritat és que, tot i fer-me patir, el llibre m'ha encantat, i ja estic desitjant llegir el segon/tercer llibre.

 Però crec que he de destacar el bufón, que s'està fent lloc com a un dels millors personatges de la literatura. Acabarem sabent el seu secret?

1 de novembre de 2015

De maig a novembre



 Ja tinc la llista actualitzada amb els llibres que faig "seguiment" per mirar com evolucionen. El nombre sense parèntesis és l'ordre a la llista, i el nombre entre parèntesis és la pàgina de la llista a la que està el llibre.


Llibre1/05/151/11/15
Baudolino132 (13)128(13)
Destejiendo el arco iris135 (14)132(13)
Pórtico153 (15)150(15)
Muerte de reyes79 (8)47(5)
El cielo bajo la tierra175 (18)169(17)
Los hijos de Húrin43 (5)39(4)
Tales of Known Space205 (21)199(20)
El sol desnudo5 (1)llegit!
What if?142 (14)110(11)
Flight of the Dragon Kyn86 (9)83(9)
The Ringworld Throne208 (21)201(20)
Legends227 (23)221(22)
Vintage103 (11)99(10)
La magia de Recluce151 (15)149(15)
Matemáticas de una tarde de paseo148 (15)146(15)
All the Weyrs of Pern200 (20)182(18)
Retorno a la Tierra61 (6)36(4)
La sombra de la sirena
155(15)


 Al final només n'he llegit un. Ara mateix tinc 239 llibres a la llista, que dividit per 15 em dóna 16 llibres per fer el seguiment. És per això que no n'hauria d'afegir cap...

 Tots els llibres han pujat d'ordre. Els que formen part d'una saga que estic llegint tenen preferència sobre els altres, i és per això que llibres com "Muerte de reyes" han escalat més posicions (32 no està malament!). La veritat, però, és que m'ha sorprès que no hi hagués llibres que pugessin molt més ràpid. Així que afegeixo un dels llibres que crec que pujarà més ràpid, a veure quant pot pujar en sis mesos... El llibre és "La sombra de la sirena", que és el primer llibre no llegit d'una sèrie que estic llegint (puja ràpid) i, a més, està a la pàgina 15 (com més enrere a la llista, més ràpid pugen!) A veure quants llocs aconsegueix escalar!

 Al maig tornaré a mirar com evoluciona la llista. Si al maig vaig dir que n'hauria llegit entre 1 i 3, i només n'he llegit 1, ara veig difícil que en llegeixi algun dels de la llista (a no ser que els llegeixi perquè em surten aleatòriament...) El llibre que està més endavant, "Retorno a la tierra", té 2 llibres més de la mateixa sèrie al davant. Així que... a veure com evolucionen!

31 d’octubre de 2015

La història de Plutó explicada per en Neil deGrasse Tyson


Títol: The Pluto files
Autor: Neil deGrasse Tyson
Saga: -
Pàgines: 184
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺

Aquest és un altre llibre amb la història de Plutó, des del seu descobriment, per què es va anomenar Plutó, el descobriment de nous objectes similars i la seva qualificació com a planeta nan.

Aquest cop, la història (almenys la part més propera a nosaltres) està explicada en primera persona per en Neil deGrasse Tyson (que no necessita presentació). En l'època anterior a la qualificació de Plutó com a planeta nan, en Neil era director del Rose Center for Earth and Space, i va ser molt criticat per fer uns panells on Plutó no apareixia amb la resta de planetes. Tot té una explicació: els planetes (i la resta de cossos celests) estaven classificades per famílies, així que hi havia una família amb els planetes rocosos, una altra amb els gasosos, i Plutó estava en un altre lloc amb la resta de cossos transneptunians.

 Una de les coses millors del llibre és que està ple de còmics trets de diaris i revistes de l'època, on Plutó era protagonista. També està ple de cartes de nens (i no tan nens) on li demanaven que Plutó seguís essent un planeta. I, per descomptat, la seva història personal respecte a Plutó.

 És interessant i es llegeix bé.

29 d’octubre de 2015

L'amo de l'empresa i la dona que busca feina



Títol:
 The job offer
Autor: Eleanor Webb
Saga: -
Pàgines: 225
Puntuació:  ☺ ☹ ☺

(Aquest llibre forma part d'un propòsit que em vaig fer: llegir cada dia una mica en anglès, coses essencialment diferents del que llegeixo normalment, posant l'atenció en el vocabulari i en les expressions utilitzades. A més, em vaig fer el propòsit de dir què m'havien semblat aquests llibres també en anglès. Així que demano amb antelació perdó pels errors que segur que hi haurà).

I have read The job offer because it was free on the kindle store. I wasn't sure of the choice, and now I'm not sure of which rating put to it.

 The book is a romantic (erotic?) book about a couple that had a crush when they were young, and some years later they meet again and start a relationship without knowing that he is the boss of the company that she is applying for a job.

 The book is full of mistakes: missprints, phrases that make no sense and contradictions. In addition, after some pages, the book turns into a book with pages of explicit sex that never end. Really, was it necessary all the explicit sex? Also, the book is really predictive, and the author repeats the same (important) things again and again, so you really know that the fact is important.

 However, the story is good. It is not explained in the best terms, but it is good, and it caught me: I have been taking the book whenever I could to finish it quickly and read the end of the story.

 So that gives me with a book that is not good in the writing, but that caught my attention.

Next book in "learning" English: The martian. I wanted to read it, and with the film coming, I'd better read it before I find an spoiler...

29 de setembre de 2015

En Traspié aprèn a ser un assassí



Títol: El aprendiz de asesino
Autor: Robin Hobb
Saga: Vatídico - 1.1
Pàgines: 393
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺


 Aquest és un d'aquells llibres que, quan comences a llegir-lo, et preguntes per què no l'has llegit abans (sí, d'acord, perquè la llista de llibres per llegir és enorme, i s'havia quedat relegat al final). Ja des del principi, el llibre t'enganxa i et té pendent de què li passarà al pobre Traspié. El món està molt ben creat, i la fantasia que hi ha és suficient perquè sigui fantasia, però prou "difosa" perquè la història sembli que pugui haver passat en algun lloc de la realitat.

 El títol espanta, i suposo que és el que tira enrere a l'hora d'agafar el llibre, però és un títol molt encertat. En Traspié és un nen que és fill (il·legítim) del príncep hereu i d'una camperola, de la que no n'arribem a saber res. Degut a ell, el príncep hereu renúncia a la corona, i en Traspié es troba al palau, on el rei fa un tracte amb ell: el rei li donarà formació, a canvi de que ell no conspiri per treure-li el tron. I una de les formacions que li dóna és la d'assassí.

 Em va impactar bastant el capítol en el que el rei el posa a prova, fent que el seu mestre l'obligui a robar-li alguna cosa. El nen té clar que no ho ha de fer, però: si tu tens un professor, que et fa fer una cosa en contra del rei, però la cosa no és gaire "important", a qui creuràs? Al rei, a qui has jurat fidelitat? O al professor, que t'està dient que no estàs traint al rei?

 L'únic problema que li he trobat al llibre és que l'edició en castellà va decidir partir cadascun dels llibres de la trilogia en dues parts (per vendre més llibres?) i jo, en acabar el llibre, m'he quedat com "ein?". Llavors he buscat per internet i he vist que els editors van decidir partir el llibre per la meitat. Sí senyor! I sense dignar-se a avisar. Això es mereix un aplaudiment ben fort!

  Així que, a esperar la segona part del primer llibre, que intentaré llegir-la el més aviat possible...

25 de setembre de 2015

I si la teva filla pogués fer màgia?



Títol: Through the door
Autor: Jodi McIsaac
Saga: The Thin Veil - 1
Pàgines: 282
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

(Aquest llibre forma part d'un propòsit que em vaig fer: llegir cada dia una mica en anglès, coses essencialment diferents del que llegeixo normalment, posant l'atenció en el vocabulari i en les expressions utilitzades. A més, em vaig fer el propòsit de dir què m'havien semblat aquests llibres també en anglès. Així que demano amb antelació perdó pels errors que segur que hi haurà).

 Cedar McLeod is very happy with her life and her boyfriend, Finn, when she discovers that she is pregnant. Before she finds the courage to tell Finn, he disappears without any trace. Some years later, she brings up her daughter Eden with the help of her mother when she discovers that Eden can open doors that communicate to any place in the world.

 She tries to find Finn again, and then she discovers that Finn (and her daughter) are Tuatha Dé Danann, people from another world, Tír na nÓg, and they have some habilities. But then, Nuala, one of the Tuatha Dé Danann kidnaps Eden and then Cedar, her mother and the rest of the Tuatha try to find them.

 This is a fantasy book, that is part of a trilogy (or tetralogy?), that introduces us to this world. In this first book we do not read much of Tír na nÓg, but we know about their people, the gifts that they have, and how each person has a different gift (or sometimes, two).

 During the book I was annoyed with the writer, because everyone knew a lot of things about Cedar and her past (even her own mother!), but anyone tells her about it. I wanted to know what was happening, and it was a little frustrating (just what Cedar experienced). But, anyway, this fact kept me hooked and there was not only the desire to know what would happen to Eden, but also to know who was Cedar's mother and who was really Cedar.

 The end is something especial. Just when Cedar realizes what she should do to save Eden, I realized it at the same time, so it was not a surprise to me the words she says to Finn and what she does. However, I must admit that I had the hope that she wouldn't need to do what she finally did, and it's one of the few books that have made me cry (and it's not easy!)

 I am looking forward to reading the second book of the series, and I hope that it would be so good as this one.

Next book in "learning" English: The job offer. Ok: it doesn't seem to be a great book, but it was free!




21 de setembre de 2015

En David Starr es converteix en el ranger de l'espai



Títol: El ranger del espacio
Autor: Isaac Asimov
Saga: Lucky Starr (1)
Pàgines: 174
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺☺

Aquest és un llibre d'aquells que, si tens temps i tranquil.litat, et pots llegir d'una sentada. És curt, i no es fa pesat. La idea del llibre és que, en un futur on la humanitat ha colonitzat el Sistema Solar, comencen a haver-hi enverinaments de gent degut a productes provinents de Mart (que és on es produeixen la major part dels aliments).

 En David Starr, que és membre del "Consell de ciències", és enviat a Mart, on es fa passar per un immigrant il.legal que fuig de la policia, per poder treballar com a pagès i intentar esbrinar qui està enverinant la gent i per què.

Per ser sincera, crec que a l'Asimov se li'n va una mica l'olla amb la creació del ranger de l'espai, però la resta està molt bé. En destacaria dos moments:

 - El moment en què explica què li va fer pensar que el culpable era realment culpable. Jo feia moltes pàgines que ja sospitava d'ell, però se'm va escapar l'explicació científica, que ja podria haver deduït de bastant abans.

 - El final, on en Bigman mostra que és bastant més intel.ligent que molta altra gent, i que promet una continuació de saga tan genial com aquest primer llibre.

 Així que un bon llibre, que es pot llegir ràpid, i que té continuacions, en històries que segur que són del mateix nivell. Què més es pot demanar?

13 de setembre de 2015

La vida de la Miep Gies


Títol: Anne Frank Remmembered
Autor: Miep Gies
Saga: -
Pàgines: 302 
Puntuació: ☺☺☺☺☺

El llibre explica la història de la Miep Gies, que va ser una de les persones que van ajudar a l'Anna Frank i la seva família mentre s'estaven amagant a Amsterdam. És un llibre que és molt diferent del que acostumo a llegir, però també és un llibre que m'ha agradat (i també afectat) molt. Hi ha estones que et posen la pell de gallina, i a estones l'havia de deixar, perquè em deprimia tant que no podia continuar.

La Miep Gies era de Viena, però va haver de marxar per culpa de les penúries de la primera guerra mundial. A Amsterdam va fer la seva vida, va fer seva la ciutat, i ja no va voler tornar a Viena.  I allà la va enganxar la segona guerra mundial.

La Miep ens explica com va aconseguir amagar les 8 persones que vivien a l'àtic de l'empresa on treballava, però no només ens explica això. Ens explica com tantes persones d'Amsterdam van ajudar a tants jueus a amagar-se. A estones, em donava la impressió que Amsterdam era un niu de gent amagada. Gent que no ho passava bé, perquè els que no estaven amagats ja tenien problemes per menjar, així que els que havien de trobar menjar per la gent que amagaven, van passar moltes penúries.

La Miep tenia molts amics jueus, que li explicaven com anaven les coses. En un moment del llibre explica com comencen a arribar cartes de la gent que està als camps de concentració. Els alemanys els obligaven a dir que estaven bé, que hi havia dutxes als camps, i que menjaven bé. Tot i així, aquella gent que ho passava tan malament tenia l'enginy prou afilat per poder comunicar-se igualment:

Somehow, the Jews managed to transmit other information. For example, at the end of a card sent from one of the camps, a Dutchman would say, 'Give my regards to Ellen de Groot.' This was a common Dutch name and the Germans did not censor it. What the Germans didn't know was that in Dutch ellende meant 'misery' and groot meant 'terrible.' So the message managed to tell of 'terrible misery.'

 M'ha agradat molt llegir aquest llibre. És una visió molt diferent de la de l'Anna Frank. És una visió d'un país en guerra, i de com la gent intentava ajudar-se els uns als altres, fins i tot arriscant la seva vida.

 La Miep era una dona molt valenta. No només va ajudar a l'Anna Frank i la seva família, sinó que, un cop capturats, va ser capaç d'anar a demanar als nazis quants diners els demanaven per deixar-los anar.

 Però el relat, sobretot al final, després de que els detinguessin, és molt trist. Sobretot quan els va arribar la notícia que l'Anna i la Margot havien mort.

 És molt recomanable, però també molt trist.

25 d’agost de 2015

L'Ishtar descobreix que és la reina dels zitis


Títol: El ceptre de Zink
Autor: Joan Llongueras i Mercè Masnou
Saga: Kadingir (1)
Pàgines: 365
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺

El primer llibre de Kadingir ens porta la història d'una nena, l'Ishtar, que el dia que fa 11 anys descobreix que és l'hereva del tron dels zitis, una raça exactament igual que la humana, que viu en una dimensió paral.lela, on hi ha el planeta Ki, que està connectat amb la Terra a través de la tecnologia Kadingir.

És un llibre divertit. L'Ishtar és una nena molt divertida, amb unes sortides molt bones. I la història és interessant. L'Ishtar, per aconseguir ser l'hereva, ha d'aconseguir uns determinats nivells (com si fossin nivells d'un joc), que li donen unes facultats similars a tenir un google al cervell que li informa de tot el que vol saber (a qui no li agradaria?). Només m'hagués agradat una mica més de descripció del món, i no frases molt escuetes tretes de les descripcions que troba l'Ishtar al seu google particular.

Per descomptat hi ha guerres, gent que vol que l'Ishtar no hereti el tron, etc. Altre cop, però, llàstima que tot sigui tan ràpid!

Seguirem amb la continuació, tot i que es pot trobar el senyor de Zapp, però la resta no sé on els trobaré...

19 d’agost de 2015

En Piemur es fa gran


Títol: Dragondrums
Autor: Anne McCaffrey
Saga: Pern: Harper Hall (3)
Pàgines: 243
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

 He de reconèixer que, al principi, em vaig sentir una mica timada: després de Dragonsong i Dragonsinger, jo esperava retrobar-me amb la Menolly. Però la Menolly no és el personatge principal del llibre, sinó que ho és en Piemur. Sí que és veritat que la trilogia es diu "Harper Hall", però en els dos primers llibres la protagonista és la Menolly, i el primer ni tan sols passa al Harper Hall! Però, passada la decepció inicial, en Piemur és tan interessant com la Menolly, i no és que la Menolly no surti, tampoc. Només que, en la major part del llibre, només surt vista des dels ulls d'en Piemur.

 La història comença amb en Piemur perdent la seva veu de nen, que el deixa sense poder fer el que porta anys fent al Harper Hall: cantar. Li proposen ajudar a la Menolly i en Sebell, mentre fa d'aprenent dels missatges de tambor. Però els seus companys, que també aprenen a enviar missatges de tambor, li fan la vida impossible, i fins i tot atempten contra la seva vida.

 I, pel mig, en Piemur es troba que una de les seves trapelleries el porta al continent del sud, on haurà de sobreviure sol...

 Com tots els llibres de Pern, és genial, i molt recomanable de llegir!

20 de juliol de 2015

L'illa de la sirena


Títol: Septimus en la isla encantada
Autor: Angie Sage
Saga: Septimus (5/7)
Pàgines: 528
Puntuació: ☹ ☹

 Feia molt que no agafava un llibre d'en Septimus, i tenia molts dels personatges mig oblidats. Suposo que és per això que no m'ha agradat massa el llibre... Bé, i perquè un llibre de més de 500 pàgines, encara que sigui un llibre per nens, trobo que hauria de tenir una mica més de substància.

 Les primeres 200 pàgines es podrien treure. Ni comença la història, ni es dedica a explicar qui són els personatges. M'explico: com que feia molt temps que havia llegit el llibre anterior, hagués agraït una "explicació" de qui era cadascú. Però això no hi és. Així com altres sagues es tornen una mica repetitives amb històries anteriors, aquí si te'n recordes, bé, i sinó, ja t'espavilaràs. Però, tot i així, no comença la història, sinó que et "distreu" amb històries de personatges secundaris. Donava la impressió que era una manera d'omplir pàgines, o potser que la història ha acabat tenint tants personatges secundaris, que vol seguir la història de tots i els llibres se li fan molt llargs.

 Després de gairebé mig llibre, en Septimus arriba a l'illa de la Sirena i comença l'acció. La veritat és que no és res de l'altre món, i és molt previsible que tothom acabarà allà d'una forma o una altra.

 I, finalment, el llibre acaba amb un "nou" personatge, la Syrah, que suposo que apareixerà en els propers llibres...

 Tot i així, encara que aquest llibre hagi sigut força fluix, acabaré la saga, que ja només en falten dos...

8 de juliol de 2015

Assassinat a Solaria


Títol: El Sol desnudo
Autor: Isaac Asimov
Saga: Robots
Pàgines: 280
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺

Aquest llibre segueix la saga de robots, que fa temps que vaig començar a llegir. En aquest cas, l'Elijah ha de sortir de la Terra (el primer en fer-ho en molts anys) per anar a resoldre un assassinat al planeta Solaria. Allà es trobarà en Daneel Olivaw.

 El llibre ens presenta una societat on la gent no es troba mai cara a cara, però es "visualitza" a través d'imatges hologràfiques. La gent viu en cases molt separades entre sí, i a cada casa només hi viu o bé una persona o bé un matrimoni. El problema està en què un home apareix mort, i només el poden haver matat o bé la seva dona o bé un robot. La primera opció és la que guanya força, perquè un robot no pot fer mal a un ésser humà, però...

 ... just després de l'arribada de l'Elijah i en Daneel, ells veuen com un humà és enverinat per un robot (d'acord, de forma involuntària, però enverinat al cap i a la fi), cosa que complica més les coses.

 La societat solariana està molt ben explicada i aconseguida. La història està molt bé. Els problemes psicològics de l'Elijah per sortir a l'exterior estan molt ben explicats. I els problemes de l'Elijah per saber donar ordres als robots estan a l'altura de l'Asimov.

 El llibre només té un però: el desenllaç de la història, qui va ser l'autor de l'assassinat, queda una mica agafat amb pinces. Crec que no està a l'alçada de l'Asimov. Bé, la idea és molt bona, però hi ha una petita cosa que trontolla, i fa que et deixi una mica de mal regust de boca. La resta, però, genial.

30 de juny de 2015

La més rica i el més pobre?



Títol: Do opposites attract?
Autor: Kathryn Freeman
Saga: (no)
Pàgines: 320
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺

(Aquest llibre forma part d'un propòsit que em vaig fer: llegir cada dia una mica en anglès, coses essencialment diferents del que llegeixo normalment, posant l'atenció en el vocabulari i en les expressions utilitzades. A més, em vaig fer el propòsit de dir què m'havien semblat aquests llibres també en anglès. Així que demano amb antelació perdó pels errors que segur que hi haurà).

 It has been a long time since I read a romantic book. They are foreseeable and do not usually catch my attention, but in my search for the bargains in the kindle store, I found a cover that caught my eye:



 So I started reading what I thought it would be a painful and boring book, the ideal book to read only a few pages a day. However, the plot is interesting enough in the first pages of the book, that introduce Brianna, the only descendant of a wealthy family, and Mitch, a doctor that seems to become from a very poor family, that we don't know about. Even being so rich that she doesn't have to work, Brianna wants to find a place in the world, and ends up in a medic camp after a natural disaster, where she meets Mitch. And, of course, as this is a romantic book, everyone can imagine what happens.

 After this first part, the plot goes to London, where Mitch continues being very rude with Brianna, and you know he has some issue with rich people. This part (which is the central part of the book) is exasperating. Is Brianna really abiding this? Who would do it?

 And finally, I guess it's the same in all romantic books, there is a critic accident, someone is about to die and the story behind Mitch is explained. I have to admit that in this last part I was really hooked and ended the last third of book in only one day.

 So, all in all, it seems that it is a good romantic book, if a romantic story is what you want.


 Next book in "learning" English: Through the door. Ok, it's fantasy. But it's based on Celtic myths...

24 de juny de 2015

La història de la fada Camèlia (i la resta de fades)



Títol:
 Totes les fades del regne
Autor: Laura Gallego
Saga: (no)
Pàgines: 480
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺

Aquest és un llibre de contes, explicat en un món on tots els contes han ocorregut (o estan per ocórrer). Un món on hi ha fades padrines, animals ancestrals, i un munt de coses més de les que surten als contes. Però, per variar, aquest llibre no explica la història de cap heroi, ni de cap princesa, sinó que explica la història de les fades padrines, molt personalitzada en la Camèlia, una fada padrina amb un munt de fillols, i un munt de feina.

El llibre té moltes coses bones. Una d'elles, el fet de que, en qualsevol moment, et pot sortir una referència a algun conte que no t'esperaves. I també té coses originals, com que el títol de cada capítol és una frase (o un tros de frase) del capítol, que resumeix el que ens està explicant el capítol. I, fins i tot, el títol també surt al llibre: "es convida a totes les fades del regne..."

Tot i així, jo posaria dos peròs al llibre. El primer, cap a la meitat del llibre, on la història fa un gir inesperat que fa que, a partir de llavors, tot sigui diferent. El canvi no està explicat, i t'ho has d'anar imaginant. Hagués agraït una mica més d'explicació, o d'història en aquest punt. I el segon, el final. És un bon final, però també és una mica precipitat. M'hagués agradat llegir com reben a les 3 fades padrines, i altres coses.

Tot i així, és una bona lectura, ràpida i entretinguda. Va ser el meu auto-regal de sant Jordi, i no me'n penedeixo pas d'haver-lo comprat!

2 de juny de 2015

Jean le Flambeur: introducció, però sense explicació

Títol: El ladrón cuántico
Autor: Hannu Rajaniemi
Saga: Jean le Flambeur (1/3)
Pàgines: 264
Puntuació: ☹ ☺ ☹

Vaig escollir aquest llibre com a lectura conjunta del goodreads del mes de juny. Em pensava que em donaria molt sobre el que comentar, i que seria molt interessant.

El resultat, però, no ha sigut gaire bo. La història en sí té ritme, i hi ha una bona història, però abans no comences a entendre alguna cosa, ja estàs a mig llibre. Hi ha molts conceptes nous, però no te'ls expliquen, i queden força penjats. I és una llàstima que no hi hagi un glossari o alguna ajuda o introducció al principi, ja que llavors el llibre guanyaria molt.

Tot i així, i com que la història és interessant, li donaré una oportunitat i acabaré la trilogia...

1 de maig de 2015

De maig a novembre



 Ja fa temps que tinc una llista amb els llibres que vull llegir. Al principi, aquesta llista només contenia llibres que tenia en paper o que tenia a l'ebook. Però, donat que els llibres es poden passar molt temps a la llista, ara ja hi ha llibres que no tinc, i que, quan els toqui el torn, adquiriré...

 La principal regla de la llista és que els llibres estan ordenats (ara mateix, de l'1 al 245...) i, quan llegeixo un llibre, els llibres que tenen un nombre d'ordre més gran, o es queden igual, o disminueixen. Actualment, els llibres estan posats en 23 subllistes, i per arribar a la primera llista (llibres de l'1 al 10), han d'anar pujant llista a llista. És per això que, quan un llibre entra a la llista, sol trigar temps a llegir-se (amb excepcions...)

 Em fa gràcia saber com evolucionen els ordres dels llibres de la llista. I, com que de l'1 de maig (festa) a l'1 de novembre (festa), hi ha 6 mesos, he decidit que aniria comprovant, amb una llista de llibres escollits aleatòriament, com van canviant el seu ordre i la seva subllista. Així em faré una idea de com varien.

 La idea és triar un nombre de llibres "representatiu". Com que intento llegir uns 30 llibres a l'any, són 15 cada 6 mesos. Per tant, representa que llegiré 1 de cada 15 llibres a la llista. Això vol dir que, si vull que en mitjana llegeixi un dels llibres, caldrà que n'hi hagi 245/15 (n'agafaré 17).

 Aquí hi ha la llista. La seva evolució, es sabrà l'1 de novembre :-)

LlibreOrdre (subllista)
Baudolino132 (13)
Destejiendo el arco iris135 (14)
Pórtico153 (15)
Muerte de reyes79 (8)
El cielo bajo la tierra175 (18)
Los hijos de Húrin43 (5)
Tales of Known Space205 (21)
El sol desnudo5 (1)
What if?142 (14)
Flight of the Dragon Kyn86 (9)
The Ringworld Throne208 (21)
Legends227 (23)
Vintage103 (11)
La magia de Recluce151 (15)
Matemáticas de una tarde de paseo148 (15)
All the Weyrs of Pern200 (20)
Retorno a la Tierra61 (6)

 Sembla que el random ha sigut una mica capritxós. He anat posant els llibres que m'han anat sortint, en l'ordre que han anat sortint. Al novembre, tornaré a dividir els llibres a la llista per 15 per saber quants en toquen, i si n'he acabat algun, n'afegiré fins a tenir una altra llista de control fins al cap de 6 mesos :-)

 D'aquesta llista espero haver-ne llegit... entre 1 i 3 al novembre. Hi ha llibres a la llista que crec que trigaré uns quants anys a agafar. Però potser m'equivoqui...


20 d’abril de 2015

Els primers dies de la Menolly al Harper Hall


Títol: Dragonsinger
Autor: Anne McCaffrey
Saga: Pern: Harper Hall (2)
Pàgines: 288
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

Com tots els llibres de Pern, m'ha encantat. Aquest ens explica l'arribada de la Menolly al Harper Hall, i com algunes persones li fan passar malament, mentre que el Masterharper, alguns professors, i alguns journeymen la tracten bé.

La veritat és que el llibre només relata una setmana de la seva vida, i tot succeeix molt ràpid. Passen moltes coses, hi ha molts personatges nous, i el final et deixa amb ganes de més (o sigui, amb ganes de la tercera part). La Menolly és un personatge que es fa estimar, i els personatges que li fan la vida impossible acaben fent molta ràbia.

El llibre explica la vida de la Menolly com a aprenent, però el fet que tot el dia estigui ple de classes de música no es fa pesat. En definitiva: molt recomanable!

17 d’abril de 2015

10 llibres que sempre postposo


 M'apunto al meme dels llibres que sempre postposo.
 La meva llista de llibres és llarga, i malgrat que hi ha llibres que llegeixo el més ràpid que puc, hi ha llibres que es queden a la llista durant molt de temps. No són llibres que no vulgui llegir (sinó no estarien a la llista), però són llibres que, per alguna raó o una altra, sempre estan allà, i que ja sé que, o els llegeixo perquè m'han tocat de forma aleatòria, o no els llegiré en molt temps. Les raons no són massa variades, però sempre em tiro enrere.
 - Criptonomicón: L'he intentat començar dos cops, i tots dos cops l'he deixat a la meitat. Crec que l'última vegada vaig arribar a la meitat de la segona part (de l'edició castellana), perquè hi tinc un punt de llibre al mig, però sincerament, no ho recordo. Fa un temps li vaig voler donar una tercera oportunitat, però vaig ser incapaç de trobar la primera part per casa, i m'ho vaig prendre com una senyal. La idea és llegir-lo algun dia, però em fa mandra per si no m'agrada (altre cop) i l'he d'abandonar (aquest cop, definitivament).
 - Nueva primavera: Algú em va dir un dia que podria començar "La roda del temps" amb aquest llibre, i la seva argumentació em va semblar bona. L'únic problema és que sé que, en el moment en què l'obri, com que estic (pràcticament) segura que m'agradarà, tindré un bon nombre de llibres per llegir (i no són curts, precisament). És per això que vaig decidir que aquesta saga només la començaria si es donava el cas que em sortia aleatòriament. Fins ara, la probabilitat de que algun cop m'hagués sortit un dels llibres ja supera el 50%, o sigui que qualsevol mes, l'aproximadament 6% de possibilitats que té de sortir, pot sortir. A veure quan el començo...

 - Dune: (Les mateixes raons que Nueva primavera, amb unes miques menys de llibres).
 - La tribu del lobo: Després d'acabar "Els fills de la Terra", vaig veure aquesta saga, i em va cridar l'atenció. Però vaig esperant, perquè no sé si m'agradarà o no, però la idea em crida molt l'atenció, però... tota la saga té fins i tot més llibres que "La roda del temps".
 - El ranger del espacio: Fa molt de temps que està a la llista, i estic gairebé segura que m'encantarà. L'Asimov no em decepciona mai. Però tornen a ser 6 llibres i tinc massa fronts (en forma de sagues) oberts.
 - Aprendiz de asesino: Tinc molta curiositat per llegir-lo, però tot i ser una trilogia, ve amb un munt de possibles sagues darrere.
 - Ringworld: La saga és petita, però em fa una mica de mandra, perquè he sentit que és complicada.
 - Memories of ice: Els primers llibres em van costar bastant d'acabar. Ja fa molt temps que no en llegeixo cap. Voldria seguir la sèrie, però no sé si em fa més por que el següent m'encanti o que el següent em costi de llegir...

 - El Silmarílion: N'he sentit tantes crítiques de ser un llibre "pesat", que tot i tenir ganes de llegir-lo, em tira una mica enrere.
 - The Light Fantastic: Fa molt temps vaig llegir The Colour of Magic i em va costar acabar-lo. Després vaig llegir Carpe Jugulum, i tampoc em va agradar. Aquesta seria la meva tercera (i última) oportunitat a Discworld. I això només pot acabar de dues maneres: o m'enganxo a la sèrie (i llavors tinc un munt de llibres per llegir) o la deixo estar (i això em faria sentir malament). O sigui: que ho vaig deixant...

 Així que... Entre tots, tenen aproximadament un 25% de probabilitat de sortir el proper mes. Qui sap si el proper mes en començaré algun. O sinó l'altre. O l'altre...

12 d’abril de 2015

Set dies a la vida de l'Auri

Títol: La música del silenci
Autor: Patrick Rothfuss
Saga: Crònica de l'assassí de reis (2.5?)
Pàgines: 144
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

Vaig agafar aquest llibre pensant que no m'agradaria. Tot el que n'havia sentit eren coses dolentes, i com a molt, algun "és un llibre estrany". A banda, l'Auri no era el meu personatge preferit de la història. Així que el vaig agafar pensant que costaria... i el llibre m'ha durat menys de 24 hores. Sí que és veritat que és un llibre curt, però no recordo quin va ser l'últim llibre que vaig devorar en menys d'un dia!

Les primeres 5-10 pàgines van ser com em pensava: no m'enterava de res. Però, de cop, el llibre va fer un "clic" i em va mantenir enganxada al món de l'Auri.

Sí, és veritat, potser no explica res de nou. Potser no hi ha acció. Però la recerca dels regals per en Kvote em va entendrir. I com tractava els objectes. Hi ha molta més sensibilitat en aquests objectes que en molts personatges d'altres llibres. Em va emocionar especialment la trobada amb la nena de la granja.

I, com a bonus, gràcies a l'epíleg, he conegut la Vi Hart!

Diria que és un llibre molt recomanable. A mi m'ha encantat, i el recomanaria a tothom. Però, donat que hi ha tanta gent que pensa que no és un bon llibre, ho deixaré amb que és un llibre estrany, però que si t'enganxa, és del més genial que hagis pogut llegir en molt temps.

7 d’abril de 2015

El secreto de la Atlántida


 No recordo d'on va sortir el llibre, però estava a la llista de llibres per llegir, i al final li va tocar. Altre cop, un llibre d'una saga. I un llibre diferent del que acostumo a llegir. A sobre, un best seller. Ja patia...

 ... però no. El llibre es llegeix bé, és divertit, i et manté enganxat. Cada capítol té alguna revelació, o et deixa enmig de l'acció, de forma que no te n'adones i ja ets al final del llibre.

 Sí que és veritat que és part d'una sèrie (que jo no havia començat), i és un llibre avançat en la sèrie, però no cal haver llegit els llibres anteriors per poder-lo llegir.

 A part d'això: aventures, misteri i acció.

 Segur que llegiré algun altre llibre de la sèrie...

28 de març de 2015

Las matemáticas del Sistema Solar


 He de dir que explicar la història de les matemàtiques que s'han desenvolupat estudiant el Sistema Solar en un llibre d'escasses 100 pàgines ha de ser difícil: hi poses molt de detall? Poc? Vas molt enrere en el temps? Expliques les novetats?

 Entenc que no ha de ser fàcil, però... el llibre m'ha decebut molt. De matemàtiques, no gaires. Al principi parla molt de sistemes de numeració, i poc Sistema Solar. I després parla molt de les persones, i poc de matemàtiques i de Sistema Solar. Això afegit al fet que m'ha donat la impressió que no m'explicava res que ja no sabés i que no el podria deixar a algú sense coneixement previ perquè moltes coses no les entendria, fa que tingui aquesta decepció. Ja ho he dit, ha de ser difícil, però llegint-lo m'ha semblat que volien satisfer a tothom, i amb el que hi ha, no crec que satisfaci a ningú.

 Això sí: és un llibret petit, que es pot llegir ràpid (si no es fa pesat...) i que explica una mica de la història de la matemàtica des de l'antiguitat fins al segle XIX. Una curiositat, però crec que no el deixaré a ningú per llegir...

23 de març de 2015

Fenris, el elfo


 Em feia una mica de mandra agafar aquest llibre, però la veritat és que m'ha sorprès gratament. La història d'en Fenris no era una història que, abans de llegir el llibre, hagués dit que em podia agradar, però m'ha agradat, i molt!

 Ens explica la història de per què és un elf-llop, i de com va ser la seva infantesa i adolescència. La història de la Shi-Mae i per què li tenia tant d'odi. I també la història de per què es va canviar de nom, i per què no volia saber res de la Salamandra.

 En llegir-lo, he tingut la sensació de que m'hagués agradat llegir-lo abans que algun dels llibres de Crónicas de la torre, però que també calia haver-ne llegit algun abans, perquè sinó hi ha coses que no s'entenen. Suposo que un bon moment per llegir-lo seria després del primer, quan ja saps sobre màgia, ja saps què és la prova del foc, que en Fenris és un elf-llop, etc. I abans del segon, on ja surt la Shi-Mae i així entens una mica millor els dos llibres següents. I, sobretot, després de llegir aquesta història, el final d'en Fenris a la trilogia encara és millor, perquè entens d'on ve i tota la seva història.

3 de març de 2015

Ciudad de las almas perdidas


 Penúltim llibre de caçadors d'ombres. He de reconèixer que vull acabar-los, però que em fa una mica de mandra acabar-la.

 M'ha costat molt acabar aquest llibre. Bé, acabar-lo no m'ha costat: de les 500 pàgines que té, m'ha costat arribar a la pàgina 400. Un cop arribat a la pàgina 400, llavors la cosa ha millorat, i molt.

 Una de les raons, és que a l'autora ja se li'n comença a anar l'olla d'una manera impressionant. Jo crec que hagués quedat molt bé només amb els tres primers llibres, però sembla que ha volgut fer entrar els següents amb calçador. I, de fet, la història hagués pogut acabar amb aquest cinquè perfectament... només calia canviar un pèl el final.

 Però bé, un cop es passa la part "avorrida" del principi, la batalla final torna a ser plena d'acció, i es llegeix en un moment. I això et deixa ganes de continuar... perquè el final ha sigut bo. Així que acabarem la sèrie, a veure com acaba. Però serà d'aquí a un temps...

29 de gener de 2015

La llamada de los muertos


 Tot i el títol, aquest és el tercer llibre de "Crónicas de la torre", i és un llibre "per nens". És el tercer (però no últim) llibre de la trilogia, on s'acaba la història principal, la de la Dana. Hi ha un tercer llibre sobre en Fenris, que llegiré per tancar la sèrie, però que no em crida massa l'atenció, perquè en Fenris tampoc és el meu personatge preferit (tot i que tampoc m'ha fet res, pobre).

 La història comença uns anys més tard d'on ho deixa l'últim llibre. La torre està plena d'aprenents diferents, i n'arriba un de nou, que és si més no estrany, i que té molt de poder (i que no es sap fins al final si és bo o dolent).

 De seguida, la Dana va a parlar amb l'oracle, que li dóna el futur d'11 persones, que es veuran immerses en l'acció en el moment en què el regne dels morts s'acosti al regne dels vius. Com sempre, el que diu l'oracle s'ha de saber interpretar, i a mida que va avançant el llibre, ja veus que no tot serà com sembla. Hi ha "previsions" que són genials, com la que diu que "el més jove" tindrà un futur, i el més jove és... bé, no és qui et penses (però té tot el sentit). N'hi ha d'altres, com el destí final d'en Fenris, que crec que no estan gaire ben aconseguides, i la vaig trobar una mica forçada (tot i que, quan es va resoldre, ja feia unes quantes pàgines que sabia que seria així). Però suposo que calia, ja que, al cap i a la fi, durant tot el llibre t'havia de fer creure que algú es tornaria "dolent"...

 El llibre m'ha agradat, i l'he llegit ràpid. Però crec que serà un d'aquells llibres que no es quedarà a la memòria, com tants altres. En resum: una bona lectura, però sense esperar gaire res més.

19 de gener de 2015

Rama revelado


El primer llibre de Rama va ser molt bo. El segon i el tercer no em van agradar tant, però definitivament va valer la pena arribar fins a aquest últim llibre, que m'ha semblat molt millor que tots els altres.

 Conèixer les octoaranyes i la seva societat va ser una part molt interessant del llibre. Fins i tot la part "social" em va semblar molt interessant. El moment en què la Nicole decideix que no vol que l'operin em va emocionar molt.

 Em va agradar tornar a saber de la Simone, però no em va agradar el capítol de la Simone. No pel fet del robot, que era una cosa esperable, sinó perquè em va semblar com estrany.

 El final de tot em va semblar molt bo. La idea de les llumetes que indicaven les civilitzacions a les galàxies em rodarà un temps pel cap.

 M'hagués agradat que hagués deixat més clar qui era la Maria (és descendent de la Simone?) i hi ha una cosa que m'ha trontollat una mica: si les dues naus fan "camins" diferents, i van a diferents velocitats, com és que el temps ha passat de la mateixa manera per les dues naus? No en fa cap esment, i trobo que hagués estat bé.

 Però, de fet, el llibre m'ha agradat, i molt!

1 de gener de 2015

2014 en llibres



 Un altre any, uns quants llibres més :-)

 Aquest any m'havia proposat llegir 30 llibres (una mica més que els anys normals), i, com que veia que no arribaria, vaig decidir fer un spring final al desembre. Però hi va haver alguna que altra cosa que em va entretenir i al final només he arribat a... 26, que no són 30, però que estan més o menys en la línia dels  últims anys. Les pàgines per dia les continuo comptant amb l'anobii, i han sigut 9865 pàgines, que fan una mitjana de 27 pàgines per dia.

 Aquí hi ha la taula de llibres per any i els llibres que he acabat aquest any:

AnyLlibresPàgines/dia
20142627
20132524-25
20122629-30
20112931-32
20103840
20092527-28
20082626
20071822-23



Llibres acabats l'any 2014:

  1. El gremio de los magos
  2. Los propios dioses
  3. Cinder
  4. Loba
  5. El extraordinario ingenio parlante del profesor Palermo
  6. La aprendiz
  7. El misterio del cuadro robado
  8. Ciutat d'ossos
  9. Mañana lo dejo
  10. Vortex
  11. Ciudad de ceniza
  12. La segunda vida de Bree Tanner
  13. Rama II
  14. Ciudad de cristal
  15. El gran Lord
  16. La fiebre
  17. Svein, el del caballo blanco
  18. La memoria de la Tierra
  19. El jardín de Rama
  20. El valle de los lobos
  21. ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? 
  22. La maldición del maestro
  23. Cuestiones curiosas de ciencia
  24. Glitches, the little Android, the Queen's army
  25. Dragonsong
  26. Ciudad de los ángeles caídos

 Trobo que encara està prou bé... Hi ha 10 llibres de la biblioteca, 8 llibres en paper i 8 en e-book. Trobo que estan prou ben repartits :-) He deixat una mica enrere l'anglès (només 3 llibres), així que l'any que ve hauré d'intentar millorar en aquest aspecte.

 Els millors llibres de l'any són en bona part de sagues. Cronicas del mago negro ha marcat una mica el meu any de lectura (en positiu), però el descobriment de Cinder també va ser molt positiu. Cap a final d'any Dragonsong em va encantar. I, pel mig, los propios dioses. No sabria quin d'ells triar com a millor llibre de l'any, tot i que potser em quedaria amb la saga de Cronicas del mago negro en conjunt. El pitjor, sense cap mena de dubte, va ser Loba.

 Aquest any no penso fer resum de les sagues que tinc començades i pendents, perquè sé que em deprimiré. N'he començat unes quantes (però sempre procedents o bé de la biblioteca, o bé de llibres que llegeixo de forma aleatòria a la pila). I, parlant de la pila, aquest any he descobert que el meu problema amb els llibres té nom: tsundoku :-) Ja no em sento sola... Ah, però he aconseguit reduir-la! :-D

 L'any passat no em vaig fer propòsits (a part de llegir 30 llibres), però aquest any sí que me'n vull fer. Així que:

 Llista de propòsits per 2015:

  • Llegir 30 llibres (aquest any sí!!!)
  • Participar en alguna lectura conjunta del goodreads
  • Llegir algun llibre "actual" (de 2014, o millor de 2015)
  • Ampliar el registre

 A veure si ho aconsegueixo!!!