30 d’octubre de 2009

Choque de reyes

M'ha costat més d'un mes acabar el segon llibre de Canción de hielo y fuego.

Tinc una excusa: són gairebé 900 pàgines.

Però, tot i així, més d'un mes és massa, fins i tot per mi, que llegeixo poc a poc.

Tot i així, he de dir que el llibre m'ha agradat. I que tinc ganes de llegir el següent... però en aquest moment tinc ganes d'agafar un llibre petit i prim, que em pugui llegir en una setmaneta, i que de seguida s'acabi.

El llibre m'ha semblat tan bo com la primera part, però a la vegada se m'ha fet llarguíssim. És possible que una cosa que m'agradi es faci llarga?

Potser també perquè me'l vaig emportar i durant un dia de més de 24 hores em va acompanyar a tot arreu, als avions, i llavors em cansava de llegir?

De qualsevol manera, no baixa el nivell del primer. Molts morts. Molta destrucció. I els pobres Stark...

Però, d'alguna manera, tots han anat trobant un camí en el llibre, i malgrat que tots semblen molt desgraciats (com han d'estar si és una guerra?), tots tenen una esperança, un camí, un lloc a on arribar.

Seguiré amb el tercer. Però potser esperaré unes setmanes... o uns mesos.

Properament: No ho sé. Vaig a la biblioteca ara mateix. A demanar alguna cosa curta i senzilla. Així que, properament... sorpresa!

5 d’octubre de 2009

Theon Greyjoy

Una de les coses interessants de "Canción de hielo y fuego" és que els personatges no són ni del tot bons, ni del tot dolents. Simplement, són. Tenen uns objectius a la vida, i intenten aconseguir-los.

En el cas d'en Theon, havia vist una mica com es comportava. Mentre no hi havia cap capítol dedicat a ell, em queia bé. Molt bé.

Fins que va aparèixer el primer capítol centrat en ell. Al principi, em va semblar tot el contrari. Va deixar d'agradar-me, per acabar odiant-lo...

... fins que un parell de pàgines més endavant va aparèixer el seu pare, i en comparació en Theon va semblar un angelet...

Sembla mentida com poden canviar així les coses. I a partir d'ara, què en pensaré?