30 de juny de 2013

The lighthouse


 Segon set text pel CAE (acabat a menys d'una setmana per fer l'examen!) Quina diferència amb Lord of the Flies! Aquest llibre sí que m'ha agradat, i això marca una diferència amb l'altre. Feia temps que no llegia un llibre "per obligació" que m'agradés! Així que almenys m'he quedat contenta.

 Havia llegit algun llibre de la PD James, però feia molt de temps, i dubto que fos cap llibre de la sèrie de l'Adam Dalgliesh. Això vol dir que al principi estava una mica perduda amb els personatges, però la cosa està ben resolta: de seguida els coneixes, o com a mínim el que és essencial en el llibre.

 El llibre és una novel.la més de misteri. És una novel.la amb un nombre finit de sospitosos (només pot ser algú dels que estan a l'illa), que al primer moment em va recordar els "10 negrets" (tot i que aquí no moren tots!) Sembla que tothom té alguna raó per matar a la persona que han trobat penjada del far... i a ningú li queia bé el pobre mort. Al final, com moltes vegades, la raó per la que l'assassí va matar és una altra raó que estava amagada... i que al final surt a la llum.

 L'únic que no m'ha agradat del llibre és com surt a la llum aquesta raó. M'explico. Normalment els detectius fan algun tipus de deducció, i tu, com a lector, veus (o no) cap a on van. Aquí no. Aquí el detectiu es posa malalt i quan es cura, li ve una "inspiració divina" i ho veu tot. M'ha semblat com molt forçat, com que no tenia massa sentit, com que les coses no surten així. Però per la resta molt bé, molt recomanable.

14 de juny de 2013

Saber comer


 Aquest llibre va arribar per casualitat a la meva biblioteca. Després de llegir How I killed Pluto, el goodreads em va recomanar aquest llibre, que jo crec que no se li assembla en res. Però això no té per què ser dolent.

 Crec que és un dels primers llibres sobre menjar que he pogut començar... i acabar. La majoria diuen coses que no tenen sentit, per alguna raó o alguna altra. Però aquest llibre té sentit. Tot el que diu (o gairebé tot) sembla lògic i normal, i no entra en el que jo en dic "sectes alimentàries". Bé, una mica sí que entra en una secta, però la última regla és que les regles i són per saltar-se-les.

 El llibre està escrit en 64 regles sobre alimentació. És un llibre curt, que es llegeix ràpid. Només que jo hi veig un problema: es repeteix molt. Un cop t'ha dit una cosa, fa 6 o 7 regles que totes diuen el mateix!

 El resum del llibre és: menja el que menjava la teva àvia (no precuinats, no sucres, no refinats), no hi ha cap problema a menjar coses mal vistes per les dietes, sempre que te les facis tu (les patates fregides, si les has de pelar, tallar, i fregir, no les menjaràs cada dia), i menja poquet. Tres regles curtes que, segons la meva opinió, resumeixen tot el llibre. I, al cap i a la fi, no són pas regles que no tinguin sentit ni que et facin entrar en una secta.

 El llibre és curt i m'ha fet venir ganes de més... potser n'agafo algun d'una mica més llarg sobre el tema... però més endavant...

12 de juny de 2013

Lord of the Flies

Aquest és un llibre... estrany. No l'hagués llegit si no fos un dels set texts de l'advanced, però després de llegir-lo tinc molt clar que no triaré cap writing sobre aquest llibre.

Un cop llegit m'he quedat amb la sensació (gairebé segur que certa) de que no l'he acabat d'entendre del tot. He respost a les preguntes de "comprensió" del llibre, però algunes només perquè la pregunta insinuava una resposta, que jo no veia en cap moment en el llibre. En Simon és la figura de Jesús? Per què? Em perdia amb tot el simbolisme i totes les coses que segurament hauria de saber i no sé i que es troben amagades pel llibre. Hitler? Comunisme? Està clar que no puc comparar dos caracters sense ficar la pota, perquè em costa de veure tot això.

El llibre en sí és fosc, però ja està bé que ho sigui. Per la meva banda no crec que es mereixi un premi Nobel, però crec que és perquè no l'he acabat d'entendre...