31 d’octubre de 2010

Luna nueva

Història del llibre: Ja que vaig llegir el primer, tocava el segon...

Valoració general: Al principi el volia deixar... després em va enganxar... i al final vaig pensar que per què no l'havia deixat...

Enganxa? Sí...

Llarg? No, no massa.

Divertit? Tampoc massa.

El rellegiria? O els següents m'agraden molt o diria que no...

Més?

(Escrit just després d'acabar el tercer capítol).

Però quina mala llet que té la Meyer! Sí, ja sé que és la història, i bla, bla, bla, però que malament que se m'ha quedat el cos després de llegir el capítol en què l'Edward se'n va!

I després he pensat: coi, que ja podia haver acabat el primer llibre així! Això és més un final que un principi de llibre!

I sí, ja sé que segurament ho havia de fer, però... quin mal rotllo que m'ha entrat!!!


(Un parell de capítols més tard...)

Buf... La història del primer llibre encara era acceptable. La Bella és bastant adulta, i l'Edward ho era, sense cap mena de dubte. Però... com la cosa continui com ho està fent amb en Jacob, deixo el llibre. Buf... Crec que no soportaré gaire temps la tonteria adolescent...

A part, segurament no hauria d'haver llegit "El Sol de Medianoche" primer... Ara trobo a faltar el punt de vista de l'Edward, que era molt més interessant...

(uns capítols més tard...)

Ostres! Lo de la veu em té ben intrigada!!! La Bella està sonada? No ho semblaria pas... Però, si l'Edward no li pot llegir el pensament tampoc deu poder entrar a la seva ment, no? Llavors... per què sent la veu?

El tema Jacob-Mike m'està posant dels nervis... Buf...

(Al final...)

Mmm... Lo de les veus em sembla patètic. Com sentia la veu quan ella no sabia que estava en perill si s'ho estava inventant? Buf... Per matar a la Meyer!

Però bé, llegiré el tercer, algun dia, a veure com continua... Ja que he començat...

12 d’octubre de 2010

La espada leal

Història del llibre: Era el que venia després del Caballero errante, i es trobava fàcilment al mateix lloc on vaig trobar l'altre :-D

Valoració general: És un llibre com El caballero errante, que es llegeix en un moment. Però, en aquest cas, un cop l'acabes de llegir et quedes una mica com... d'acord, era una història, però quina història més xorra, no?

Enganxa? I tant! Perquè, com El caballero errante, és un llibre sense capítols. Sense pauses. Per llegir-lo d'una tirada i no parar.

Llarg? No! Tot el contrari.

Divertit? Sí.

El rellegiria? Bé, en algun moment que volgués llegir alguna cosa entretinguda i curta...

9 d’octubre de 2010

Hacia la fundación

Història del llibre: Seguint amb el meu propòsit de llegir la sèrie de la Fundació aquests mesos, és el llibre que ve just després del Preludio a la Fundación :-D

Valoració general: Molt bo, com tots els de la saga. Potser una mica per sota dels altres, però a bon nivell.

Enganxa? Sí.

Llarg? Té unes quantes pàgines, però no es fa llarg.

Divertit? A estones, però no és el punt fort del llibre...

El rellegiria? L'he rellegit, i segurament el torni a rellegir algun altre cop, quan torni a agafar tota la saga per banda :-D

Més?

Tenint en compte que he llegit aquest llibre en una habitació que està a menys de 3 metres del riu Wey, em fa molta gràcia cada cop que parlen del comptat de Wey :-D