Fenris, el elfo

 Em feia una mica de mandra agafar aquest llibre, però la veritat és que m'ha sorprès gratament. La història d'en Fenris no era una història que, abans de llegir el llibre, hagués dit que em podia agradar, però m'ha agradat, i molt!

 Ens explica la història de per què és un elf-llop, i de com va ser la seva infantesa i adolescència. La història de la Shi-Mae i per què li tenia tant d'odi. I també la història de per què es va canviar de nom, i per què no volia saber res de la Salamandra.

 En llegir-lo, he tingut la sensació de que m'hagués agradat llegir-lo abans que algun dels llibres de Crónicas de la torre, però que també calia haver-ne llegit algun abans, perquè sinó hi ha coses que no s'entenen. Suposo que un bon moment per llegir-lo seria després del primer, quan ja saps sobre màgia, ja saps què és la prova del foc, que en Fenris és un elf-llop, etc. I abans del segon, on ja surt la Shi-Mae i així entens una mica millor els dos llibres següents. I, sobretot, després de llegir aquesta història, el final d'en Fenris a la trilogia encara és millor, perquè entens d'on ve i tota la seva història.

La llamada de los muertos

 Tot i el títol, aquest és el tercer llibre de "Crónicas de la torre", i és un llibre "per nens". És el tercer (però no últim) llibre de la trilogia, on s'acaba la història principal, la de la Dana. Hi ha un tercer llibre sobre en Fenris, que llegiré per tancar la sèrie, però que no em crida massa l'atenció, perquè en Fenris tampoc és el meu personatge preferit (tot i que tampoc m'ha fet res, pobre).

 La història comença uns anys més tard d'on ho deixa l'últim llibre. La torre està plena d'aprenents diferents, i n'arriba un de nou, que és si més no estrany, i que té molt de poder (i que no es sap fins al final si és bo o dolent).

 De seguida, la Dana va a parlar amb l'oracle, que li dóna el futur d'11 persones, que es veuran immerses en l'acció en el moment en què el regne dels morts s'acosti al regne dels vius. Com sempre, el que diu l'oracle s'ha de saber interpretar, i a mida que va avançant el llibre, ja veus que no tot serà com sembla. Hi ha "previsions" que són genials, com la que diu que "el més jove" tindrà un futur, i el més jove és... bé, no és qui et penses (però té tot el sentit). N'hi ha d'altres, com el destí final d'en Fenris, que crec que no estan gaire ben aconseguides, i la vaig trobar una mica forçada (tot i que, quan es va resoldre, ja feia unes quantes pàgines que sabia que seria així). Però suposo que calia, ja que, al cap i a la fi, durant tot el llibre t'havia de fer creure que algú es tornaria "dolent"...

 El llibre m'ha agradat, i l'he llegit ràpid. Però crec que serà un d'aquells llibres que no es quedarà a la memòria, com tants altres. En resum: una bona lectura, però sense esperar gaire res més.

La maldición del maestro

 El segon llibre de Crónicas de la Torre és una mica més dolent que el primer. O almenys a mi m'ho ha semblat, ja que hi ha hagut moments en què em costava avançar, se'm feia pesat.

 Han passat uns quants anys des de la finalització del primer, i ara la torre està "plena" amb alumnes. Bàsicament coneixem a la Salamandra, i a la resta a partir dels ulls de la Salamandra.

 La història ens explica com el mestre intenta venjar-se (d'aquí el títol) de la Dana i en Fenris. La història està bé, però hi ha algunes coses que no m'han acabat convencent:

 - A part del mestre, l'altre personatge dolent no he acabat d'entendre'l. D'acord, volia guanyar poder, però... bé, no ho sé.
 - El dolent dels aprenents, com acaba? Ens el tornarem a trobar? És que el deixa penjadíssim!
 - El que suposo que serà el personatge principal de la tercera part, havia de sortir només en un paràgraf petit? O t'hi poses, o no t'hi poses...
 - Tot i que m'ha agradat molt la part final de la història de la Salamandra, i de com va guanyar el seu sobrenom, i també m'ha agradat molt la part en què l'Aonia explica quin és l'origen dels diferents aprenents a en Kai, el final m'ha semblat desordenat i precipitat.

 Tot i així, llegirem la tercera part en un futur proper...

El valle de los lobos

 No és el millor llibre de la història, però està bé per passar l'estona.

 La història comença amb la Dana, una nena "diferent" que viu en una granja i que té un amic que només ella pot veure.

 Un dia es troba amb un senyor, que acaba anant a casa seva a buscar-la per convertir-la en una maga. Però la seva escola de màgia està lluny. I no només està lluny: està enmig d'un bosc, on a la nit hi ha uns llops que fan molta por.

 Pel mig es barregen fantasmes, unicorns, dolents molt dolents, elfs...

 Està prou bé per llegir-lo (veurem com continua la sèrie), però no és el millor llibre del món.