31 de desembre de 2009

Axis

Des de que em vaig enterar que Spin tenia una continuació, tenia ganes de llegir-la. El llibre havia sigut tan genial, que només tenia ganes de saber com continuaria.

Axis es desenvolupa al nou planeta on viuen els humans. De cop, un dia, comencen a caure unes coses del cel, que són fragments dels sers hipotètics que han construït el pont fins a l'altre món.

La història barreja una dona que busca el seu pare, un pilot que es queda sense feina i un nen que ha estat creant expressament per a poder-se comunicar amb aquests sers hipotètics.

Tot i que, al final, em sembla que se li'n va una mica l'olla i no acabo d'entendre massa tot plegat... potser ho explicarà al tercer llibre? Tot i l'anada d'olla, el llibre m'ha agradat, i m'ha mantingut enganxada, i ara a esperar que pugui llegir la tercera part.

16 de desembre de 2009

Grimpow y la bruja de la estirpe

Vaig llegir la primera part de Grimpow a principi d'any (tot i que pensava que feia més), i aquí vaig escriure que havia acabat molt de cop (tot i que ara no ho recordo). Però no tenia la sensació que fos una altra sèrie de llibres, pensava que s'havia acabat.

L'altre dia em vaig trobar amb la segona part a la biblioteca. I el vaig agafar. Tot i no recordar gairebé res, no en tenia un mal record.

I va ser un encert (porto una bona ratxa de llibres bons!)

Potser no és el llibre més bo del món, ni el més ben documentat, ni el que té els millors enigmes, però a mi em va entretenir, d'una forma que no podia deixar de llegir per veure què passava.

En resum, un llibre que recomanaria a qualsevol... però depèn de qui fos el qualsevol :-D Totalment recomanable, però essent conscient que és un llibre juvenil. I que, a part de ser juvenil, hi ha màgia i bruixes. I que entretè, però en cap moment va més enllà. Un llibre per llegir, d'aquells que agrada llegir.

I, per cert, el llibre acaba, però... em sembla que el més normal és que hi hagi alguna seqüela. Acaba bé, però... no pot acabar així!

9 de desembre de 2009

El clan del oso cavernario

Feia temps que no començava un llibre i em quedava enganxada a ell, llegint a cada moment que tenia, com amb el clan del oso cavernario.

De fet, el llibre ara es troba a la taula del meu pare, esperant per ser llegit. I això que només ho faig amb els llibres que m'han semblat realment bons i necessito que algú més els llegeixi.

Des del primer moment és inevitable sentir-se identificat amb la pobre Ayla, i pensar com és d'injusta la vida amb ella, i sentir tot l'odi possible contra en Broud... Tot i que, al final, el fet que en Broud la faci fora del Clan i això l'obligui a buscar els altres cro-manyons sembla una esperança cap a una vida millor, encara que hagi de deixar al seu fill.

No sabria com més vendre'l, però sí que tinc una cosa clara: és un llibre que s'ha de llegir. Sense cap mena de dubte!