25 de juny de 2010

La creu del Nil

More about La creu del Nil

Ja gairebé no recordava el primer llibre de la trilogia. Una noia que buscava la seva mare i acabava ficada en una història d'extraterrestres, dones que apareixien després de tempestes, dones que desapareixien després... i tot, emmarcat dins les històries Maies que van ser tanta moda fa un parell d'anys.

No buscava el segon i el tercer llibres. Però l'altre dia van aparèixer a la biblioteca, i és clar, com que no vaig veure res que em cridés l'atenció, vaig agafar el segon, titulat "La creu del Nil".

No és que a mi els llibres sobre Egipte m'agradin massa, així que el vaig agafar amb certa recança.

Però al final ha sigut un llibre que m'ha acabat agradant molt. Potser és la història, que t'enganxa des del principi i no pots parar de llegir fins al final. Potser és que no és només Egipte: el llibre transcorre entre Egipte, Jordània, la terra dels Dogons, i finalment Egipte altre cop.

Tot i que, és clar, el final del llibre deixant veure el que hi haurà just en el tercer, la recerca del cinquè cristall, han fet que ja tingui ganes de llegir-lo. Esperant, és clar, que el trobi a la biblioteca i ningú l'hagi agafat!

Però abans haurà d'esperar un parell de llibres més...

18 de juny de 2010

Blind Lake

More about Blind Lake

En Robert Charles Wilson ho ha tornat a fer: un llibre que és genial. Va ser una sort que trobés Spin en una biblioteca perduda pel món. Però, si era possible, jo crec que Blind Lake encara és millor que Spin.

El tema potser s'assembla, però és completament diferent. Blind Lake és una institució (del govern dels Estats Units) on reben dades d'una formació de satèl.lits, el TPF (ho sento, però aquí ja se'm va guanyar! Només per posar TPF, i Terrestrial Planet Finder, és clar!, ja em queia la bava!).

Els satèl.lits funcionen bé fins que, de cop, un dia, comencen a obtenir imatges molt més concretes d'un planeta. Aleshores es dediquen a observar un habitant del planeta.

Però, sense saber per què, un dia els tallen la comunicació des de fora. Tota la gent que treballa a Blind Lake, més altra gent que hi era de pas es queden tancats durant mesos sense saber què passa a fora i per què els han tancat.

La història bàsicament gira al voltant d'una nena (la Tessa), de la seva mare (que és la cap d'observació de Blind Lake), el seu pare (que, un cop tancat tot és la persona de més poder, i per tant el cap de la institució), la secretària del seu pare, i tres periodistes que es queden tancats allà i que acabaran essent protagonistes.

En algun moment del llibre se'm va fer una mica pesada l'obsessió que tenia el pare de la Tessa, en Ray, per demostrar que la seva mare ho feia tot malament. I com volia deixar-la en ridícul a cada pas. Però és la única cosa que criticaria del llibre. I, al cap i a la fi, al final tot enganxa bé dins de la història.

Així que un llibre absolutament molt recomanable. Acabo amb un fragment, que m'ha encantat. Tot i que està gairebé al final del llibre, així que pot ser que digui més del que hauria de dir...
"How many other intelligent species have you known? You and your sisters?"
Mirror Girl cocked her head to the side, another Tess-like gesture. "Thousands and thousands of progenitor species," she said. "Over millons and millions of years."
"Do you remember them all?"
"We do."
Thousands of sentient species on worlds circling thousands of stars. Life, Marguerite thought, in almost infinite variety. All alike. No two alike. "Do they have anything in common?"
"A physical thing? No."
"Then, something intangible?"
"Sentience is intangible."
"Something more than that."
Mirror Girl appeared to consider the question. Consulting her "sisters", perhaps.
"Yes," she said finally. Her eyes were bright and not at all like Tessa's. Her expression was solemn. "Ignorance," she said. "Curiosity. Pain. Love."

14 de juny de 2010

e: the Story of a Number

Com que aquest post no sé si va aquí o a l'altre blog, el publico a tots dos llocs.

El llibre és una petita joia que ens porta per tota la història del nombre e. Bé, de fet, i l'únic retret que tinc al llibre, és que no només ens porta la història del nombre e, sinó que també parla molt de $\pi$, fins al punt que, en molts capítols, em preguntava si era un llibre sobre e o era un llibre sobre $\pi$ (que ja vindrà!).

És un d'aquells llibres que m'agrada llegir a poc a poc, i que per això em duren molt de temps. Però sóc incapaç de retenir massa informació en un sol dia (o en una sola setmana), així que mica en mica, vaig llegint.

El llibre em va agradar tant i hi havia tantes coses interessants, que en vaig fer dos posts (tot i que podrien haver estat una pila més!). El primer de tot sobre Napier i sobre el fet que Napier va ser un segle anterior a la definició del nombre e, però tot i així va fer unes taules de logaritmes que gairebé eren en base 1/e. I el segon, unes sèries on apareix el nombre $\pi$ (altre cop, semblava que parlava més de $\pi$ que d'e).

Però sobretot, a partir d'un cert moment, el llibre es dedica a fer un repàs a tota la història del càlcul, prenent com a fil el nombre e. Un repàs molt recomanable.

I, com no podia ser de cap més forma, acaba amb uns capítols dedicats a espirals logarítmiques, catenàries, la fórmula d'Euler ($e^{\pi i}+1=0$) i nombres trascendents i algebraics.

En resum: un llibre que jo recomanaria a qualsevol.

I, per acabar, la cita amb la que acaba el llibre, d'Edmund Landau
The letter e may now no longer be used to denote anything other than this positive universal constant (the solution of the equation ln x = 1).