24 de març de 2008

On m'he ficat?

Ahir al vespre vaig anar a buscar un llibre que em vaig comprar per sant Jordi l'any passat (que arribarà aquest sant Jordi i només me n'he llegit un, dels que vaig comprar...) Buscava un llibre de fantasia, de dracs... I recordava la portada, on posava que havia estat el premi a la millor novel.la de fantasia de l'any 2005. Perfecte, no?

Però, a la contraportada, m'hi trobo:
El 'Sentido y sensibilidad' del mundo de los dragones...
I crec que m'espanto.

Tot i així, l'obro. I començo la introducció...
Crecí leyendo novelas victorianas.
I, una estona més tard...
Esta novela es el resultado de preguntarme cómo sería un mundo si lo fueran, si los axiomas de la novela victoriana sentimental fueran leyes biológicas ineludibles.


On coi m'he ficat? Espero que la novel.la tingui molt més de fantasia que de victoriana, perquè no m'agrada deixar llibres a mitges, però...

23 de març de 2008

Blanc i fred

Després d'haver llegit l'Emperadriu dels Eteris, m'ha quedat una sensació. O dues: un món blanc i fred.

D'acord, l'estrella és blava, però la neu, el gel, la boira... tot plegat és blanc, i m'ha quedat una sensació de blanc i de fred.

És un llibre totalment recomanable, sobretot per llegir a ple hivern. Sembla mentida com es pot mantenir la tensió durant tot el llibre amb tan pocs personatges. Bé, bàsicament amb la Bipa, que corre darrere l'Aer, que va a buscar el palau de l'Emperadriu dels Eteris.

El patiment de la Bipa, per no saber si arribarà a temps. Tota la seva lluita, a darrere de l'Aer, sentint com tothom li diu Opaca, com tothom la mira amb despreci, com tothom li diu que ha arribat massa lluny. Però la seva força, la força per anar en contra de tot, i demostrar que, encara que sigui una opaca, ella pot arribar fins on es proposi, amb la seva intel.ligència.

I aquí ho deixo. Només dic que és totalment recomanable.

21 de març de 2008

La princesa prometida

Definitivament, és un llibre que val la pena llegir. Ho sé, ho sé, he trigat molt a llegir-lo, però tinc l'excusa que hi ha tres dies a la setmana (seguits) que ni tan sols obro els llibres, i per tant, al quart dia, he de fer una mica de recordatori... :-)

La veritat és que La princesa prometida és un llibre molt divertit de llegir. Té molts trossos que fan riure, o com a mínim somriure. I no passa res per haver vist la pel.lícula abans: ja saps la història, però el com està escrit, i les bromes que hi ha pel mig són el millor del llibre. Vaja, tal i com ho veig jo.

Però, a més, almenys en l'edició que he comprat jo, al darrere hi ha una mica d'història de com continua l'història després del final. Que vaja, em sembla que crea més expectatives que no pas el que acaba explicant. Però és divertit de llegir.

Ah! I si l'autor ens vol seguir prenent el pèl, jo no tindria cap inconvenient a llegir "El bebé de Buttercup".

8 de març de 2008

El pròleg de La princesa prometida

Com tanta gent en aquest món, he vist La princesa prometida unes quantes vegades a la tele. Sempre que la fan i veig que la fan, m'hi quedo enganxada. Dintre de la meva ignorància, fins fa poc no sabia que la història provenia d'un llibre. Quan ho vaig saber, vaig córrer a comprar-lo, però com que la pila de llibres per llegir és tan llarga, es va quedar al mig d'una de les piles i... i avui l'he recuperat, per llegir-lo.

Només n'he llegit el pròleg. Demà, al tren, segur que li faré una bona llegida. Però no podia deixar de comentar el pròleg (tot i que no sé si n'hauria de dir pròleg). Mare meva! No havia llegit mai un pròleg tan bo! Com he rigut! Sí, ja m'imagino que el llibre serà tot d'aquest estil, però només que el llibre s'assembli una mica a la pel.lícula i al pròleg, demà m'espera un molt bon viatge en tren!

Encara he de començar a llegir el llibre i ja el recomano! Però és que aquesta primera introducció m'ha donat molt bones vibracions. I és que jo volia escriure'n alguna frase, però no puc. No puc triar quina és la frase que m'ha agradat més. O quina m'ha fet més riure.

Em sembla que estic a punt de descobrir un d'aquells llibres que em marcaran i que tindré sempre a mà :-)

2 de març de 2008

La tierra de Alidra

I, un mes més tard, torno a aparèixer per aquí per parlar d'un altre llibre. Que hagi trigat gairebé un mes a llegir-lo suposo que ja és un indicatiu.

El llibre prometia. Parlava de màgia, de diferents races, d'una nena que busca un lloc en un món estrany.

Però, no ho sé, no m'ha enganxat. Li faltava un punt de no sé què. Potser és el fet de que, en començar-lo, ja sabia que era una trilogia. I, és clar, una trilogia em feia molta mandra, sobretot sabent que només hi ha un llibre publicat.

Però no ha sigut ben bé això. Li falta alguna cosa, sembla una mica una repetició de molts altres llibres que ja he llegit de l'estil.

Podria dir que és entretingut, però en molts trossos se'm feia feixuc.

Així que suposo que hauria de dir que és una bona història, però es fa una mica costa amunt de llegir.

(Espero que el proper tingui bona crítica, que ja tocaria...)