23 de setembre de 2009

Gotholàndia

Gotholàndia és un llibre d'aquells que es llegeix ràpid. Es pot dir que és un llibre entretingut. D'aquells que ja saps que acabarà bé, però que pel mig els protagonistes passen per mil problemes. Però que al final, al límit, troben una solució.

Però, d'altra banda, tampoc aporta massa res. Un llibre per passar una estona, sense pensar massa.

Un llibre en el que representa que han de convèncer els adolescents que deixin de jugar amb les consoles i es posin a llegir. El tipus de llibre que mai he entès, ni tan sols quan era adolescent. Perquè... el nano que llegeix el llibre ja no li cal que el facin llegir. I el que no llegeix mai... no ho llegirà mai!

Però bé, es pot passar una estona entretinguda.

I, properament, "Choque de reyes". Sí!!! La biblioteca ha sigut ràpida a donar-me la continuació!!! No serà tan ràpid en George R. R. Martin a escriure els que falten!

18 de setembre de 2009

El último unicornio

L'últim unicorni, en realitat, és la última unicòrnia. Viu sola al seu bosc, fins que un dia sent dir a un home que ella és la última que hi ha al món, i aleshores se'n va del seu bosc, buscant els altres unicornis.

És un conte llarg, però que no es fa llarg. Una gran història per explicar, que es fa maca de llegir.

El llibre també contenia un altre relat, "Dos corazones", que ha guanyat no sé quants premis.

Sincerament, no veig per què els ha guanyat. L'últim unicorni era un bon relat, però la seva continuació... doncs que no.

Així doncs, com passa molts cops: l'original és recomanable de llegir-lo. La seqüela? Bé, completament prescindible.

I properament: Gotholàndia.

5 de setembre de 2009

Juego de reyes

Finalment vaig acabar Juego de reyes, i em va semblar un llibre genial. Crec que feia molt que no m'enganxava tant amb un llibre. És una barreja de les històries medievals que sempre m'han agradat, amb les històries fantàstiques (o que es desenvolupen en un món fantàstic). Ja estic esperant a que el segon arribi a la biblioteca.

I, mentre no arriba el segon, unes quantes preguntes (ull, que hi poden haver spoilers!!!)

Per què tots els Stark tenen algun capítol seu, menys en Robb? En Rickon no compta, és massa petit. Però en Robb? Per què no ens deixa veure la visió d'en Robb? Es veu una mica amb la seva mare, i amb en Bran, però... no ho sé.

En aquest primer llibre vol que odiem els Lannister? Per què l'únic Lannister de qui sentim coses és en Tyron? I els altres? Estaria bé tenir una altra visió del que passa.

Segons m'ha semblat entendre, tots fan els anys el dia del seu nom (o sigui, que els posen el nom del dia que van néixer). Si és així, per què hi ha tanta gent amb el mateix nom? Per què hi ha tants noms que es repeteixen d'avis a néts? Per què no hi ha més noms? I, si és així, també: els Targaryen tenen altres noms per cada dia?

Tornarà la Nymeria algun dia? M'agradaria que ho fes.

En Verano endevina? I en Rickon? Només somia com en Bran, o pot veure-hi d'altres maneres?

Si a la cort tothom sap lo de la reina i el seu germà... a ningú l'importa? Ningú hi vol fer res? A tothom li està bé? Els germans del rei ho sabien? Qui ho sap? Ho sap en Twin Lannister?

En Yoren és bo? Té a l'Arya, i... la portarà cap al nord? Li farà mal? La portarà amb els Lannister per guanyar diners?

En Jon és fill de la Lyanna i el Targaryen, en comptes de ser bastard de l'Eddard? I sinó, qui és la seva mare?

Els Otros... es guanyen només cremant? I no es podria cremar el que hi ha al nord del mur?

I bé, segur que més que no recordo.

Properament, un llibre més "tranquil": L'últim unicorni.