29 d’octubre de 2011

The Boy in the Striped Pyjamas - 1


 Cinc primers capítols llegits, a punt per l'examen de la setmana vinent.

 Fins ara, només tinc un comentari: com pot un nen de 9 anys ser tan innocent?

 D'acord, encara que els nens de 9 anys d'ara (i els de 6 o 7) siguin molt més vius que aquest, acceptaré que un nen de 9 anys pot ser així d'innocent, però... com pot ser que una nena (noia?) de 12 anys pugui ser tan innocent i tan crèdula?

 Si us plau, una granja?

 És que sembla inversemblant i tot...

 En fi...

26 d’octubre de 2011

El nombre del viento


 Hi ha llibres que, fins i tot abans d'arribar a la quarta part del llibre, saps que t'agradaran fins al final. I que, mentre els estàs llegint ja estàs pensant en el dia que els rellegiràs. Llibres que són una petita joia, i que se'n troben molt pocs. Un cada molts llibres. Llibres que val la pena llegir. I rellegir.

 El nombre del viento és un d'aquests llibres.

 N'havia sentit coses molt bones, i finalment vaig demanar-lo a la biblioteca. Però segurament me l'acabi comprant en paper, perquè m'agrada tenir les petites joies que es troben de tant en tant.

 Malgrat tot, cap a la meitat del llibre vaig estar a punt d'abandonar-lo... Quan en Kvothe entra a la universitat, tot es transforma en una espècie de Harry Potter: un nen ric i de bona família li fa la vida impossible, algun professor el vol fer fora, és millor que els altres i els seus companys (excepte un parell) li tenen ràbia i no volen saber res d'ell... En fi, que jo ja havia llegit Harry Potter i no volia tornar a llegir-lo!

 Per sort, però, el llibre torna a parlar de música, i malgrat que en Harry Potter és bastant present, es pot anar llegint... fins que et torna a enganxar i t'oblides d'en Harry.

 Passat l'escoll de la meitat de llibre, es torna a posar interessant i torna a ser com al principi. Són genials els interludis que hi ha, on en Kvothe parla amb el cronista i en Blast.

 I, com és molt normal, ara a esperar que surti el segon...

19 d’octubre de 2011

The Boy in the Striped Pyjamas - 0


Resulta que a anglès em fan llegir "The Boy in the Striped Pyjamas". La "idea" és que ens convencem que som capaços de llegir una novel.la en anglès (...)

 Per començar, ja no és un llibre que em faci il.lusió llegir. No és la classe de llibres que llegeixo, però almenys, si fos un llibre ubicat en els camps de concentració amb una història factible, encara, però així...

 Però això no és el que més em toca els nassos... Ens faran 4 exàmens del llibre. Com que el llibre té 20 capítols, a cada examen ens entraran 5 capítols (bonica forma de dividir un llibre...)

 No, els exàmens no és el que em molesta (...) El llibre és molt petit. Fins i tot jo, que sóc lenta llegint, crec que trigaria un màxim de dues setmanes a llegir-lo...

 Aleshores, quin és el problema?

 Doncs que el primer examen, el dels 5 primers capítols, és d'aquí a un parell de setmanes. L'últim examen, el dels 5 últims, serà a finals de febrer... d'aquí a... 4 mesos!!!

 Si em llegeixo ara el llibre, al febrer no recordaré de què anava ni de conya.

 Si me'l llegeixo i cada cop que s'acosti l'examen em rellegeixo el tros que entra a examen, estaré rellegint un llibre que ja he decidit que no vull rellegir...

 I si llegeixo ara 5 capítols, i 5 capítols més d'aquí a un mes... quina manera més dolenta de llegir un llibre.

 Alguna idea més?

 No podrien fer un examen al final de tot el llibre i ja està?

17 d’octubre de 2011

Cuando el mundo gira enamorado

No puc dir que sigui un llibre dolent (...) però si que puc dir que no m'ha agradat.

Me'l va deixar una companya i no vaig saber dir que no, tot i que ja sabia que aquesta classe de llibres no m'agraden.

Sé que la gent que se'n va sortir dels camps de concentració segurament ho va fer perquè va tenir molta sort, però la forma que té l'autor d'explicar-ho (com en el cas en què el protagonista arriba a Auswitch, i malgrat que l'envien als forns, ell s'autoenvia cap a l'altra banda) m'ha semblat massa pel.liculero.

 Això per no parlar del fet que l'autor sembla haver agafat "El hombre en busca de sentido" (llibre que no he llegit) i explicant-ho tot des d'allà, però sense haver conegut l'autor.

 Crec que la vida de la gent que va viure als camps de concentració va ser molt dura, però no m'agrada llegir ficció sobre la realitat. I més, quan aquesta ficció està disfressada de biografia, que s'ha tret d'una biografia real de l'autor. Realment... crec que és un llibre prescindible del tot, però entenc que hi hagi gent a qui li pugui agradar...

 Segurament "El hombre en busca de sentido" és un llibre molt més bo, molt més ben explicat, i molt més real. Però, segurament (i dic segurament, perquè no l'he llegit), si el llegís, em trobaria exactament el mateix que en aquest llibre (això sí: segur que molt més ben explicat). Però havent-ne llegit un, ja dubto que en llegeixi l'altre...