15 d’agost de 2008

El devorador de almas

En el tercer llibre de Cròniques de la Prehistòria, algú captura en Lobo i en Torak i la Renn van al darrere d'aquest algú per salvar-lo.

Aquest algú resulten ser els devoradors d'ànimes, que necessiten un caçador de cada tipus per tenir protecció davant de tots els dimonis que deixaran anar i que acabaran dominant el bosc.

Si en el primer llibre ens ensenyava com era la vida al bosc, i en el segon ens ensenyava la vida dels pescadors, en aquest tercer, els protagonistes han de viatjar al nord llunyà i en ensenya com és la vida en el gel, com es pot sobreviure a l'hivern, i què passa quan arriba la primavera.

Les aventures s'assemblen bastant a les dues primeres, i al final es fa una mica repetitiu, això de que sempre passi el mateix.

Però segueix essent molt recomanable i... coi, que deixa amb ganes de saber què passarà al quart!

11 d’agost de 2008

Decepcionant

Finalment he acabat Un món sense fi.

Malgrat que hi ha un moment que la història sembla que es posa interessant... acaba essent decepcionant. Només és un miratge.

Estic, i ho sé, en contra de tota la resta de la gent. A tothom li ha agradat molt el llibre. A mi se m'ha fet etern.

Però el proper (que ja vaig començar perquè no em podia portar la bíblia al tren) ja tornarà a ser dels bons :-)

8 d’agost de 2008

Cap a la 700...

He de reconèixer que finalment, Un món sense fi, m'ha començat a enganxar. És clar que si això passa cap a la pàgina 700, no anem massa bé...

Em posa una mica nerviosa que un parell de persones puguin arribar a ser tan dolentes, o que vulguin tenir-ho tot, i que facin desgraciats a la gent que els envolta. Tot i que suposo que d'això va el llibre.

Amb l'arribada de la peste negra, comencen els dubtes sobre qui viurà i qui morirà, i això crea una mica d'emoció.

I també, la tornada d'en Merthin (no dic res que no hagi de dir, estava clar que tornaria, no?) fa les coses més interessants.

Tot i així, esperar 700 pàgines perquè la cosa es comenci a posar interessant...

3 d’agost de 2008

500 pàgines... i?

Porto 500 pàgines llegides d'Un món sense fi, i crec que he de ser una mica dura amb el llibre.

Tinc la sensació que, en aquestes 500 pàgines, no ha passat pràcticament res. Molta palla, però...

Les intrigues entre els membres del priorat per saber qui és prior, i entre comptes i altres nobles, no m'han interessant gens ni mica. No hi trobo al.licient.

Segueixo pensant que és lent. I que no explica massa cosa. D'acord, el pont ha caigut, han escollit un nou prior, i els nens que han crescut han fet una mica la seva vida, però...

Potser sóc massa dura.

Reconec que una mica sí que m'interessa la història de Merthin, i les seves idees per construir coses noves. Però crec que és l'únic que salvaria del llibre. Potser vaig llegir Els pilars de la Terra fa massa temps i això és el que em va agradar? Recordo que les parts que més m'agradaven era quan hi sortia en Jack.

Segurament sigui massa dura. Totes les opinions que n'he llegit són bones. Però... jo, realment, crec que no puc amb ell.

Tot i això, tinc un dubte. La peste negra no era un dels eixos del llibre? Gairebé he arribat a la meitat, tot i que gairebé no ha passat res... I la peste negra encara no ha fet acte de presència...