22 de maig de 2013

The Host

Feia 4 anys que tenia el llibre a la pila de llibres per llegir, i em feia com mandra... Crec que era degut a el que posa a la portada: "De la autora de la saga Crepúsculo", amb lletres ben grosses. I algunes crítiques dient que era exactament igual que a la saga de crepuscle... No és que em desagradés del tot la saga, però amb un cop ja n'hi havia prou.

Però, davant de la meva sorpresa, el llibre no tenia res a veure amb crepuscle. Sí que és cert que hi ha algun que altre triangle (en podríem dir un quadrat?), però la història és molt interessant.

He de reconèixer que feia molt de temps que no llegia una història així d'original. Moltes històries parlen d'extraterrestres que envaeixen la Terra, però és el primer cop que llegeixo alguna cosa en la que no es crea una guerra mundial i (gairebé) tot acaba destruit. La idea de que siguin paràsits m'ha semblat molt original... i la idea de que vinguessin perquè no ens destruíssim entre nosaltres, per pacificar el planeta, és com el contrari de tot el que ens han explicat els llibres i pel.lícules al llarg de la història.

Si que és cert que he trobat a faltar que entrés en més detall en com és la vida en els altres planetes, quan (i com!) van començar a ser paràsits, quina tecnologia fan servir per desplaçar-se... o sigui, que em faltava una mica de ciència a la part de "ciència-ficció".

D'altra banda, he de reconèixer que la idea del paràsit que parla amb la ment que hi ha en el cos m'ha semblat molt interessant, i les converses que es feien "dins el cap" han sigut, sense cap mena de dubte, el millor del llibre.

El pitjor, segurament, ha estat el final. Jo hagués acabat un parell de pàgines abans, amb un final tancat. Sí que és cert que el final dóna "esperança", però també fa que una història que dues pàgines abans estava acabada quedi amb un: "I ara, com continua?" Sí, ja ho sé, hi ha seqüeles. Sí, ja ho sé, és una forma de vendre més llibres quan surti la segona part. Però el final abans de les dues últimes pàgines era prou obert com perquè la gent continués llegint els altres llibres, i deixava un millor final.

Però, en resum, m'ha semblat un llibre molt bo. La traducció... bé, millor callo, perquè déu n'hi do. Si no fos perquè els llibres en versió original després no els puc deixar a ningú, llegiria íntegrament en versió original... Però, tot i els errors, el llibre està molt bé i és molt interessant de llegir.

3 de maig de 2013

Resurrecció


 Aquest llibre d'en Silvestre Vilaplana només té una cosa bona: és molt curt i s'acaba ràpid.

 Amb la frase anterior potser ja n'hi hauria prou, però...

 El llibre té una història que pot arribar a semblar interessant: es mor la filla d'un gran magnat, i contracta a dos científics perquè busquin la manera de resucitar-la. A partir d'aquí tot està malament: la història és massa fàcil (vull dir, troben de seguida a qui busquen, sense problemes, sense haver-se de capficar), gairebé no explica res del com ni el perquè... I quan ja penses que la cosa no pot empitjorar... aleshores hi afegeix una explicació religiosa! Per sort, com en tot el llibre, no arriba massa al detall. Però s'escuda en la religió per trobar una solució, altre cop massa ràpida, altre cop massa dolenta.

 Ja ho he dit abans: la sort és que s'acaba ràpid!