30 d’agost de 2010

El fuego

La continuació del Ocho comença molt forta, amb l'assassinat del protagonista més important del Ocho...

Però llavors, tot m'ha semblat més del mateix. La història s'assembla massa a la del Ocho, tota l'estructura és molt semblant.

És un llibre que es pot anar llegint, que és entretingut, però no diria que enganxi. M'ha semblat bastant descafeinat... i com que la trama era tan semblant a la de l'Ocho, ja es veia com acabaria...

I d'altra banda, el mateix de sempre: per què hi ha tants errors? Errors que no sé si són de traducció (espero!) o ja ho eren de l'original. Per què surten llibres impresos amb coses que es veu que estan tan malament? És que només tenint una petita idea, ja es veu que allò és impossible! I sí, també m'he quedat amb les ganes de llegir-lo en versió original a veure si hi ha tants errors. És que no sé pas com ho permeten!

19 d’agost de 2010

Máscaras de muerte

Segueixo amb els llibres de Harry Dresden, amb la mateixa sensació que amb els últims.

És un llibre entretingut, però fa massa poc que he llegit els altres, i és un clònic dels anteriors: la policia té un cas, en Harry té un cas, i passa alguna altra cosa... i tot té relació, a sobre.

Però aquest cop ja deixa moltes més coses penjades, suposo que perquè la gent es llegeixi el següent. Sí, segueix essent una història tancada, però no del tot... cosa que no m'ha fet massa il.lusió.

Es llegeix bé, per passar l'estona. Però una mica de varietat s'agrairia...

10 d’agost de 2010

Twilight

Finalment he caigut. Em van deixar el primer i, és clar, si me l'han deixat, què he de fer? Doncs llegir-lo, és clar...

El llibre ha sigut una experiència... diferent. No puc dir que m'hagi agradat, però tampoc puc dir que no m'hagi agradat. M'ha agradat... a estones.

La primera part em cridava l'atenció. Saber quin tipus de vampirs eren els Cullen, i saber a què es dedicaven i la seva història em va semblar interessant. No suficient com per agafar el llibre a totes hores, però sí com perquè em costés deixar-lo quan el tenia agafat.

La segona part, fins que es troben amb els altres vampirs, se'm va fer molt pesada.

I llavors hi ha la tercera part, des de que comencen a perseguir la Bella, que va tornar a fer-se'm interessant. Més que res perquè hi havia més història i més acció.

En resum? No, no el tornaria a llegir. Perquè a trossos se m'ha fet pesadíssim. Però ja que hi ha la possibilitat de llegir els altres sense pagar ni un duro, doncs els tinc al lector, i miraré a veure si suporto llegir-los. Crec que la història explicada per l'Edward, encara que incompleta, m'agradarà més. I els altres... bé, ja veurem.

(És una pena que llibres com aquests es trobin a tot arreu gratuïts per ebook, i jo que buscava les Cròniques de la prehistòria no els trobi enlloc... excepte pagant!)

2 d’agost de 2010

Rellegint el ocho - el final

La relectura del Ocho ha sigut si més no interessant.

El llibre m'ha tornat a agradar, i per sort gairebé no recordava res, així que ha sigut com si el tornés a començar per primer cop.

La part "antiga" em va semblar més interessant... al principi. I ja sé que aquest llibre és anterior a tots els llibres històrico-conspiratoris que hi ha hagut després, però em semblava més del mateix. Més d'aquest voler posar conspiracions enmig de la història. Cosa que no m'agradava. Es salvava, és clar, per la presència de matemàtics i escaquistes, que em feia gràcia trobar allà.

Això sí, com sempre que llegeixo sobre alguna cosa d'escacs (i en aquest cas d'altres coses que entenia), em molesta trobar-hi tants errors. Si en els que sé de què parlen hi ha tants errors, quantes coses m'estan colant en els que no tinc ni idea de què m'estan parlant? M'han quedat ganes de rellegir-lo en versió original, a veure si els errors són de traducció o si ja hi eren inicialment...

La part "actual" potser no em va agradar tant com la primera vegada. Ara no m'ha semblat que fos tan cruel amb la pobre Lily, tot i que no sé per què no m'ha acabat de convèncer.

Tot i així, estic contenta d'haver-lo tornat a llegir, perquè m'ha agradat. I segurament el torni a llegir. Però més que per la història, m'ha agradat perquè hi he anat veient referències als escacs.