31 de desembre de 2008

La medición del mundo

El vaig veure a la biblioteca, i em va semblar molt interessant. Així que no ho vaig dubtar un moment: l'agafava.

Però la veritat és que el llibre m'ha decebut.

No és que no expliqui coses interessants. Sí que ho fa. Però... la manera com ho explica em fa adormir. És agafar una pàgina i venir-me son de cop! I no hauria de fer-ho...

Els trossos en els que parla de Gauss encara mig es passen, tot i que la major part de les coses que explica ja són conegudes. Però...

Ostres, és que comença a explicar, i canvia de paràgraf. A vegades un canvi de paràgraf és la continuació d'una conversa. A vegades ha passat una estona. I, pel mig, converses que no semblen converses i trossos on esperes una conversa i no ho són. Vaja, que un desastre, em costa molt de seguir, per culpa de la puntuació. Crec que no m'havia passat mai en cap llibre.

I res, que les històries són divertides, però estan escrites de forma tan feixuga que fan adormir...

Em sap greu, però no el recomanaria a ningú...

24 de desembre de 2008

Pero ésa es otra historia y debe ser contada en otra ocasión

Rellegir la història interminable ha sigut com una espècie de regal. Tenia un vague record de la història, però més que res recordava com en Bastián roba el llibre, perquè suposo que amb la de vegades que vaig començar el llibre quan tenia 9 anys, em deuria quedar gravat per sempre :-D

Ha sigut una experiència molt gratificant, i sense cap mena de dubte, recomano a qualsevol persona a qui li agradi llegir que el llegeixi, o que el rellegeixi!

Personalment, la primera part m'encanta. I la segona... ostres! La segona, vista de gran, m'agrada molt més que quan era petita. La primera és molt idíl.lica, però a la segona s'ha de lluitar contra l'interior i... doncs que és genial.

Bastián no quería ser ya el más grande, el más fuerte o el más inteligente. Todo eso lo había superado. Deseaba ser querido como era, bueno o malo, hermoso o feo, listo o tonto, con todos sus defectos... o precisamente por ellos.

14 de desembre de 2008

Habrá sido mi grito lo que ha oído?

Rellegir "La historia interminable" està essent genial. Tot i fer tants anys que la vaig llegir, em recordo d'un munt de coses. I tot i saber que en Bastián acabarà a Fantasia, quan l'Atreyu està amb l'Ygrámul el múltiple, en Bastián fa un crit, i es sent a Fantasia... ostres, és que em va tornar a posar la pell de gallina!

D'altra banda, estic descobrint coses que no sabia, o que no recordava. Em vaig fixar, fa 20 anys, que els capítols començaven amb les lletres de l'abecedari? M'ha agradat i sorprès, així que suposo que és possible que no...

En resum: estic quan comença la reconstrucció de Fantasia. Però, almenys aquesta primera part, m'ha encantat rellegir-la.

8 de desembre de 2008

Rellegint

Em va costar triar el llibre per llegir ara. Després de 1984, necessitava un llibre on tot fos bonic. Un llibre "per nens". Però comptant amb què aquesta setmana he d'anar a Barcelona dues vegades, necessitava un llibre que fos en edició de butxaca o similar.

Em va costar decidir-me, però finalment em vaig decidir per Michael Ende. Llavors va venir el dubte: "La historia interminable" o "Momo"? Em vaig quedar amb "La historia interminable", que al cap i a la fi, va ser el primer que vaig tenir.

La pregunta era: quants anys fa que el tinc?

La resposta era a la primera pàgina del llibre. Me'l van portar els Reis a l'any 1988, quan tenia 9 anys!!! Aviat farà 21 anys que és amb mi!!!

"Me gustaría saber", se dijo, "qué pasa realmente en un libro cuando está cerrado. Naturalmente, dentro hay sólo letras impresas sobre el papel, pero sin embargo... Algo debe de pasar, porque cuando lo abro aparece de pronto una historia entera. Dentro hay personas que no conozco todavía, y todas las aventuras, hazañas y peleas posibles... y a veces se producen tormentas en el mar o se llega a países o ciudades exóticos. Todo eso está en el libro de algún modo. Para vivirlo hay que leerlo, eso está claro. Pero está dentro ya antes. Me gustaría saber de qué modo.

7 de desembre de 2008

1984

1984 era un d'aquells llibres que tenia pendents de feia temps. Un d'aquells llibres que tothom et recomana, i que saps que has de llegir, però que vas llegint altres coses, i es queden abandonats.

Ara que ja l'he llegit i estic a l'altra banda, suposo que recomanaré a tothom que el llegeixi, però... també he de dir que, ara que l'acabo de llegir, m'ha deixat un malestar...

La primera i la segona part es llegeixen, però llegint la tercera ho he passat una mica malament. Bé, al principi ho he passat malament, i després m'ha deixat amb una sensació molt dolenta. Ja ho sé, que no sempre ha de guanyar el que nosaltres creiem correcte, però, tot i així...

Així que sí, s'ha de llegir. Però s'ha de tenir molt clar que no és una historieta de Walt Disney. Almenys a mi, m'ha fet patir bastant.

Però això no vol dir que no m'hagi agradat!