20 d’abril de 2015

Els primers dies de la Menolly al Harper Hall


Títol: Dragonsinger
Autor: Anne McCaffrey
Saga: Pern: Harper Hall (2)
Pàgines: 288
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

Com tots els llibres de Pern, m'ha encantat. Aquest ens explica l'arribada de la Menolly al Harper Hall, i com algunes persones li fan passar malament, mentre que el Masterharper, alguns professors, i alguns journeymen la tracten bé.

La veritat és que el llibre només relata una setmana de la seva vida, i tot succeeix molt ràpid. Passen moltes coses, hi ha molts personatges nous, i el final et deixa amb ganes de més (o sigui, amb ganes de la tercera part). La Menolly és un personatge que es fa estimar, i els personatges que li fan la vida impossible acaben fent molta ràbia.

El llibre explica la vida de la Menolly com a aprenent, però el fet que tot el dia estigui ple de classes de música no es fa pesat. En definitiva: molt recomanable!

17 d’abril de 2015

10 llibres que sempre postposo


 M'apunto al meme dels llibres que sempre postposo.
 La meva llista de llibres és llarga, i malgrat que hi ha llibres que llegeixo el més ràpid que puc, hi ha llibres que es queden a la llista durant molt de temps. No són llibres que no vulgui llegir (sinó no estarien a la llista), però són llibres que, per alguna raó o una altra, sempre estan allà, i que ja sé que, o els llegeixo perquè m'han tocat de forma aleatòria, o no els llegiré en molt temps. Les raons no són massa variades, però sempre em tiro enrere.
 - Criptonomicón: L'he intentat començar dos cops, i tots dos cops l'he deixat a la meitat. Crec que l'última vegada vaig arribar a la meitat de la segona part (de l'edició castellana), perquè hi tinc un punt de llibre al mig, però sincerament, no ho recordo. Fa un temps li vaig voler donar una tercera oportunitat, però vaig ser incapaç de trobar la primera part per casa, i m'ho vaig prendre com una senyal. La idea és llegir-lo algun dia, però em fa mandra per si no m'agrada (altre cop) i l'he d'abandonar (aquest cop, definitivament).
 - Nueva primavera: Algú em va dir un dia que podria començar "La roda del temps" amb aquest llibre, i la seva argumentació em va semblar bona. L'únic problema és que sé que, en el moment en què l'obri, com que estic (pràcticament) segura que m'agradarà, tindré un bon nombre de llibres per llegir (i no són curts, precisament). És per això que vaig decidir que aquesta saga només la començaria si es donava el cas que em sortia aleatòriament. Fins ara, la probabilitat de que algun cop m'hagués sortit un dels llibres ja supera el 50%, o sigui que qualsevol mes, l'aproximadament 6% de possibilitats que té de sortir, pot sortir. A veure quan el començo...

 - Dune: (Les mateixes raons que Nueva primavera, amb unes miques menys de llibres).
 - La tribu del lobo: Després d'acabar "Els fills de la Terra", vaig veure aquesta saga, i em va cridar l'atenció. Però vaig esperant, perquè no sé si m'agradarà o no, però la idea em crida molt l'atenció, però... tota la saga té fins i tot més llibres que "La roda del temps".
 - El ranger del espacio: Fa molt de temps que està a la llista, i estic gairebé segura que m'encantarà. L'Asimov no em decepciona mai. Però tornen a ser 6 llibres i tinc massa fronts (en forma de sagues) oberts.
 - Aprendiz de asesino: Tinc molta curiositat per llegir-lo, però tot i ser una trilogia, ve amb un munt de possibles sagues darrere.
 - Ringworld: La saga és petita, però em fa una mica de mandra, perquè he sentit que és complicada.
 - Memories of ice: Els primers llibres em van costar bastant d'acabar. Ja fa molt temps que no en llegeixo cap. Voldria seguir la sèrie, però no sé si em fa més por que el següent m'encanti o que el següent em costi de llegir...

 - El Silmarílion: N'he sentit tantes crítiques de ser un llibre "pesat", que tot i tenir ganes de llegir-lo, em tira una mica enrere.
 - The Light Fantastic: Fa molt temps vaig llegir The Colour of Magic i em va costar acabar-lo. Després vaig llegir Carpe Jugulum, i tampoc em va agradar. Aquesta seria la meva tercera (i última) oportunitat a Discworld. I això només pot acabar de dues maneres: o m'enganxo a la sèrie (i llavors tinc un munt de llibres per llegir) o la deixo estar (i això em faria sentir malament). O sigui: que ho vaig deixant...

 Així que... Entre tots, tenen aproximadament un 25% de probabilitat de sortir el proper mes. Qui sap si el proper mes en començaré algun. O sinó l'altre. O l'altre...

12 d’abril de 2015

Set dies a la vida de l'Auri

Títol: La música del silenci
Autor: Patrick Rothfuss
Saga: Crònica de l'assassí de reis (2.5?)
Pàgines: 144
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

Vaig agafar aquest llibre pensant que no m'agradaria. Tot el que n'havia sentit eren coses dolentes, i com a molt, algun "és un llibre estrany". A banda, l'Auri no era el meu personatge preferit de la història. Així que el vaig agafar pensant que costaria... i el llibre m'ha durat menys de 24 hores. Sí que és veritat que és un llibre curt, però no recordo quin va ser l'últim llibre que vaig devorar en menys d'un dia!

Les primeres 5-10 pàgines van ser com em pensava: no m'enterava de res. Però, de cop, el llibre va fer un "clic" i em va mantenir enganxada al món de l'Auri.

Sí, és veritat, potser no explica res de nou. Potser no hi ha acció. Però la recerca dels regals per en Kvote em va entendrir. I com tractava els objectes. Hi ha molta més sensibilitat en aquests objectes que en molts personatges d'altres llibres. Em va emocionar especialment la trobada amb la nena de la granja.

I, com a bonus, gràcies a l'epíleg, he conegut la Vi Hart!

Diria que és un llibre molt recomanable. A mi m'ha encantat, i el recomanaria a tothom. Però, donat que hi ha tanta gent que pensa que no és un bon llibre, ho deixaré amb que és un llibre estrany, però que si t'enganxa, és del més genial que hagis pogut llegir en molt temps.

7 d’abril de 2015

El secreto de la Atlántida


 No recordo d'on va sortir el llibre, però estava a la llista de llibres per llegir, i al final li va tocar. Altre cop, un llibre d'una saga. I un llibre diferent del que acostumo a llegir. A sobre, un best seller. Ja patia...

 ... però no. El llibre es llegeix bé, és divertit, i et manté enganxat. Cada capítol té alguna revelació, o et deixa enmig de l'acció, de forma que no te n'adones i ja ets al final del llibre.

 Sí que és veritat que és part d'una sèrie (que jo no havia començat), i és un llibre avançat en la sèrie, però no cal haver llegit els llibres anteriors per poder-lo llegir.

 A part d'això: aventures, misteri i acció.

 Segur que llegiré algun altre llibre de la sèrie...