30 de setembre del 2014

Svein, el del caballo blanco


 Després d'un any, he tornat a agafar les aventures de l'Uthred. No sé per què vaig trigar tant, perquè la primera part em va agradar molt.

 I el segon llibre també està bé. Si el primer llibre ens introduïa en la vida dels danesos, aquest ens parla més del rei Alfred.

 La veritat és que la part de l'Alfred tot el dia resant i volent convertir a la gent se m'ha fet una mica pesada, potser perquè tenia la visió de l'Uthred, que no era massa bona... Però a part d'això, el llibre es llegeix bé.

 El personatge que més m'ha agradat és el de l'Iseult. Llàstima del final, però suposo que havia d'acabar així. Em sembla un personatge immens, amb molta història al darrere, i malgrat que m'hagués agradat saber-ne més, està tot molt ben aconseguit.

 I bé, si no hagués estat per l'Iseult, el personatge que m'hagués agradat més hagués sigut l'Steapa. Té moltes possibilitats :-)

 La cosa que potser m'ha decebut més ha sigut la batalla final: és molt curta i sembla que fos "fàcil" de guanyar, quan en realitat havia de ser molt complicada.

 Però tot i així, el llibre és un gran llibre, i continuaré aviat amb el tercer.

20 de setembre del 2014

La fiebre


La fiebre és un llibre que enganxa, però no m'ha acabat de convèncer. Sí que és veritat que és el primer llibre d'una trilogia, però el llibre acaba gairebé amb més preguntes de les que esperaves resoldre quan faltaven unes 20-30 pàgines per acabar-lo. I els personatges... la veritat és que no s'agafen massa per enlloc.

 Comencem per l'Eva-Livia. Abans de començar: jo, almenys, tenia clar des del principi que les dues són la "mateixa" persona, i quan, gairebé al final del llibre, l'autora ho revel.la, sembla que sigui un gran què, quan ja es veia des del principi. De la Livia no se'n sap gaire res (tot i que m'agradaria saber de qui és filla realment, com va anar a parar a la família que la tenia acollida). I l'Eva? A veure, a tots els autors últimament els passa el mateix: deuen voler que en facin una pel.lícula, perquè sí que és veritat que pots fer un personatge extremadament intel.ligent, que a més té talent per tocar la guitarra, cantar i el teatre, però és que, a més, ha de ser guapíssima. A vegades penso que els autors no tenen "pebrots" de fer un personatge "lleig". Quin problema hi ha?

 A banda que l'Eva té coses, com el fet que sigui capaç, amb 8 anys i sense cap formació, de piratejar ordenadors, però que amb 16-17 anys, i amb tota la formació possible, li costi un munt entrar als ordenadors d'un hospital. I bé, suposo que en algun dels altres llibres ens enterarem de la relació exacta que hi ha entre l'Eva i la Lívia. Jo al principi pensava que la Livia era l'Eva que havia anat a l'any 152, i que per això era adoptada, però ja veig que no té sentit.

 I en Sethos? També guapo, és clar. I perfecte, és clar. No poden fer llibres amb gent normal? És clar que la manera com s'enamora de la Livia, només mirant-la, i sense saber-ne res... vaja, que no és massa creïble.

 El llibre deixa molts interrogants: què és la febre? Qui és el professor Ambrose? Què són els patògens? Qui és en Zachary? Qui va crear la febre? Com és que només sembla que hi hagi dos focus d'infecció: cap a l'any 152 i cap a l'any 2013 (bé, i un cas dels anys 60)?

 En fi, llegiré la segona i la tercera part, per treure'm dubtes de sobre, però aquesta primera part deixa força que desitjar...