30 d’abril del 2011

Festín de cuervos - els altres Lannister

Kevan Lannister

Després de dir-li a la Cersei que només accepta ser la mà si ella torna a casa i es casa amb algú altre, aquest home cada cop em cau millor :-D Espero que surti cada vegada més, i que cada vegada se li vegi més el seu caràcter!

2

Bé, sembla que de sortir no massa, però... a veure si en el futur surt molt!

Tommen

El nen em cau bé. Molt millor que en Joffrey. Almenys no és un petit tirà.

Només que el pobre fa tot el que li diuen. I va de la Cersei a la Margaery com una pilota...

Myrcella

Una barreja d'intel.ligència i innocència. La nena cada cop és millor, i no sé qui preferiria en una suposada guerra, si a ella o a en Tommen!

És clar que... pobre nena! Com estarà ara sense l'orella i de la forma que li deu haver quedat la cara?

Kôt

Macabre i previsible.

D'en Rafael Ábalos havia llegit 3 llibres: Poliedrum, Grimpow i Grimpow i la bruja de la estirpe. Així com els dos Grimpow em van deixar un bon sabor de boca, Poliedrum em va decebre profundament.

Kôt està dividit en 3 parts. Una primera, en la que uns nens comencen a resoldre uns enigmes. Aquesta part està prou bé... fins que entren en un joc d'internet, i llavors el llibre comença a semblar-se (massa) a Poliedrum. Normalment escollia el moment en què arribava la part dels nens per deixar de llegir, perquè... no m'agradava gens.

La segona part, la part gòtica, ja des de bon principi és molt macabra. I ja des de bon principi crea un mal rotllo que et treu les ganes de llegir-lo, però és que a mida que va avançant es va tornant cada cop més i més macabre.

La única part que es salva (i a sobre els capítols dedicats a aquesta part són els més curts) és la part dels detectius. Tot i així, a estones és també molt macabra...

I llavors el final... Tant previsible, sobretot per algú que ha llegit Grimpow... Ha vist un filó. I ja sap que aquesta història ven. Així que... deixa el llibre en una espècie de suspens, perquè la gent llegeixi el cinquè (perquè no deixa de ser una continuació de "Grimpow" i una còpia de Poliedrum).

O m'oblido de com és de dolent aquest llibre, o diria que no llegiré cap més Ábalos...

29 d’abril del 2011

Festín de cuervos - Arya

1

Torna el meu personatge femení preferit :-D

L'Arya ja és a l'altra banda del mar, i es pensa que tots els seus germans (menys en Jon) estan morts. De fet, només en Robb està mort, però tots pensen que tots els altres estan morts!

2

Però l'Arya cada cop em fa més pena. Com pot ser que la facin oblidar-se de tot el que és ella? Com pot ser que facin que tiri totes les seves coses? Com? L'Arya ha de tornar algun dia i carregar-se a tots els que no s'han mort pel camí!

3

Llàstima! Per què en Martin juga amb nosaltres? Primer, el dia que en Jon va estar tan a prop d'en Bran, que per poc es troben. I ara, que ja em pensava que en Sam també sabria que l'Arya està viva... resulta que se la troba... i ella segueix amb el que no és ningú! Aghhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!

4

Mmm... No em crec que en Martin faci que l'Arya es torni cega. Que l'endemà es despertés cega, no vol dir que no s'hi hagi de tornar a veure mai més, no? Seria molt cruel!

És clar que pobre Arya, ja no la deixen ser qui és, i vés a saber què més li fan!

28 d’abril del 2011

Festín de cuervos - Sam

1

Un altre dels meus personatges entranyables/preferits és en Sam. Suposo que per la mateixa raó que la Brienne. L'únic problema que tenen els capítols dedicats a en Sam és que, si hi ha un capítol on ho veiem des de la seva banda, vol dir que en Jon no sortirà massa.

Ja només començar a en Sam l'envien a aprendre a ser maestre. Al mateix lloc on va començar el llibre d'una forma molt intrigant. Sabrem què va passar? En Sam aconseguirà ser maestre?

I en Jon? Quin és el seu pla?

2

Sembla que en Sam no té sort. El maestre Amon està moribund, el bard que anava amb ells els "abandona", l'Elí només fa que plorar... i el vaixell que els havia de portar a Antigua marxa sense ells.

Se'n sortirà?

3

Mmmm... El llibre acaba com comença, i en Sam m'està fent patir... En Pate que es troba al final del llibre és el mateix que va morir al pròleg? Què passarà amb l'Elí? Els maestres que ha trobat... són de fiar?

D'una banda, el fet que l'Elí s'hagi hagut d'endur el fill que no era seu és molt cruel, però ara sembla que ho ha suportat... amb l'ajuda d'en Sam.

Però la mort de l'Aemon és molt trista, i ara en Sam està sol, no és gaire benvingut a Antigua, i ha de fer moltes coses. Aconseguirà ser maestre? L'Elí al final anirà a casa seva? Què passarà amb el seu fill? I amb el fill d'en Mance? El maestre trobarà a la Dany?

27 d’abril del 2011

Festín de cuervos - Brienne

1

Des de que la Brienne va començar a tenir capítols propis, s'ha convertit en un dels meus personatges preferits. Podríem dir que és la bona, bona, i que a méa actua de bona fe.

En el seu primer capítol només ens desvela que busca a la Sansa. Poca cosa més. Però segur que aviat tot s'anima!

2

La Brienne ajuntada amb en Pod per anar a buscar la Sansa? Això pot ser divertit! Tot i que m'ha sorprès que en Pod la seguís, poden fer un bon duet.

Per la resta, sembla que la Brienne comença anar pel bon camí en la recerca de la Sansa... la trobarà?

3

M'estic començant a preguntar si la Brienne acabarà trobant a la Sansa... o a l'Arya! La veritat és que el que fa aquesta dona té mèrit! Tot i que dubto que tingui èxit...

4

Sembla que al final, ni la Sansa ni l'Arya... al final a qui troba la Brienne és a la Catelyn, a qui no fa cap gràcia que vagi amb una espasa que li han donat els Lannister i un paper oficial d'en Tommen...

La Brienne és valenta, i ha aconseguit sobreviure a moltes situacions. Però no és fàcil sobreviure a la Catelyn.

Gràcies a ella hem sabut què se n'ha fet d'uns quants personatges. Potser en Gendry acabarà tenint importància?

Però la Catelyn vol fer que pengin a la Brienne, i el llibre acaba amb la Brienne a punt de ser penjada, o essent penjada, no m'ha quedat massa clar. I la Brienne dient una paraula. Quina paraula?

26 d’abril del 2011

Festín de cuervos - Cersei

1

Sembla que els primers capítols de Festín de Cuervos estan dedicats a veure com la gent "troba" els morts que va deixar el llibre anterior.

En aquest cas, es troba en Tywin Lannister.

He de dir que la Cersei no és, ni de molt, el meu personatge preferit. Més aviat al contrari. Però cal dir que perdre un fill i un pare amb tan poc temps fa que la puguis mirar amb uns altres ulls.

Ara, el millor del capítol... una frase d'en Jaime, que cada dia m'agrada més!

Jaime la empujó para zafarse de ella y levantó el brazo para obligarla a ver el muñón. -¿Una Mano sin una mano? Parece un chiste malo, hermana. No me pidas que gobierne.


2

Sembla que a la Cersei li comença a sortir tot malament: cap dels seus parents vol governar, en Jaime passa d'ella... fins i tot arriba a fer una mica de pena i tot (però una mica només!)

Segons sembla, o haurà de deixar-se governar pels Tyrell, o li tocarà tornar-se a casar...

3

Pena?

Si home, i què més!

Hi ha molts capítols dedicats a la Cersei, i se'm comencen a fer pesats. No la suporto!!!

Però, a més... ostres! El millor dels seus capítols és quan en Jaime passa d'ella. Però... continua tan manipuladora com sempre. El seu últim pla fa molta por, i malgrat que no estigui del tot d'acord amb el que està fen en Jon al mur, el seu pla em sembla massa retorçat i tot: fer que un Kettleback se'n vagi al llit amb la Margaery (no serà tan tonta, espero!!!), i llavors així treure's de sobre a la Margaery, per així aconseguir que en Kettleback vagi al mur i es carregui en Jon. Tela amb el pla... Espero que no li surti bé la primera part (la Margaery em cau bé), i molt menys la segona!!!

4

Bien!!! Sembla que a la Cersei les coses li comencen a anar malament. La Margaery no és tan tonta com semblava (què costaria fer un capítol des del seu punt de vista?) i no se'n va al llit amb el Kettleback. Però la Cersei té pressa. Molta pressa. I acaba fent el que no ha de fer: enviant al Kettleback que l'acusi davant del septó suprem.

I el septó suprem, a qui no agrada la Cersei, fa un interrogatori en tota regla a en Kettleback i... ell confessa el pla de la Cersei, que se'n va anar al llit amb ella, i que a més ella va ordenar matar a l'antic septó suprem!

La Cersei acaba el llibre tancada, i pendent de judici. La Margaery també ho està, però diria que una se'n sortirà i l'altra no... i diria que la Cersei no.

25 d’abril del 2011

Festín de cuervos: Dorne

zzzz... Crec que això segueix en avorriment als Greyjoy. Una mica més d'acció, però hauria pogut donar molt més de sí...

Las Serpientes de Arena

Sembla que, com amb els llibres anteriors, aquest comença introduint un munt de personatges nous. Però, és clar, com que suposo que hi haurà una matança pel mig, ha d'anar introduint-ne de nous :-D

Les tres Serpientes de Arena grans m'han agradat molt, sobretot l'Obara. No recordava el duel del príncep de Dorne amb la montanya (i la mort del príncep), però les seves tres filles tenen totes molt de caràcter i poden donar molt de joc. Llàstima que en Doran m'agradi tan poc, i això només després d'un capítol...

2

I llàstima que, després d'un inici tan prometedor, no tornin a sortir en tot el llibre...

El príncep

En Doran cada cop és pitjor... tot i que la seva filla Arianne no és que millori massa... (això deuria ser cap al primer capítol en el que surten...)

En Doran, de cares a la galeria, és un home avorrit, insuls, que només vol conservar la pau. I, com que no té cap capítol des del seu punt de vista, ens enganya a tots: des de tots els seus criats, a la seva filla Arianne.

Per això, l'Arianne, que vol venjança, intenta "segrestar" a la Myrcella, per provocar la guerra amb els Lannister. Però algú se'n va de la llengua i...

... ella acaba empresonada, mentre que la Myrcella acaba amb un tall d'espasa a la cara, que la deixa sense una orella (!!!)

El que ella diu és que, com a Dorne no hi ha la llei sàlica, doncs la Myrcella és l'hereva dels 7 regnes.

Al final, però, resulta que el seu pare, el príncep Doran, no era el que semblava: havia promés de petita a l'Arianne amb en Viserys, de forma que junts acabessin conquerint el tron, i tinguessin venjança per tots els Martell morts a mans dels Lannister (bé, i també els Targaryen).

Després d'això, cal saber si l'Arianne continuarà amb el pla previst o mirarà noves formes de matar Lannisters (si és que en queda algun de viu!)

24 d’abril del 2011

Festín de cuervos: els Greyjoy

zzzz... La part més avorrida de Festín. La Cersei almenys em feia enfadar... Llàstima que no hagin deixat a l'Asha (amb post propi, tot i que no sé per què) fer d'Asha i carregar-se'ls a tots. Encara confio en què en un proper llibre l'Asha i en Theon es carreguin a tots els seus tiets (bé, potser puc deixar el boig de l'Aeron viu!) Jejeje.

Aeron

Els Greyjoy són tots si més no estranys. Però l'Aeron... l'Aeron, a part de ser estrany, està com una mica boig (o sense el com una mica). Un il.luminat, que després de la mort del seu germà, ha de decidir per quin rei lluita: un altre seu germà o la seva neboda. L'Asha, que també sembla que és un dels caràcters bons del llibre :-D Però, de moment, sembla que l'Aeron té altres idees...

2

Tot i que sembla que l'Aeron té idees pròpies... i més d'un germà que vol aspirar al tro...

Victarion

No volia que l'Euron fos rei, però en Victarion ho va fer el pitjor que ho va saber a l'assamblea per escollir rei, i és clar, ara és el capità del rei, que és el seu germà, que se'n va anar al llit amb la seva dona i va provocar que en Victarion l'hagués de matar...

Euron

L'Euron fa una mica de por per tot plegat. Ara vol conquerir tot el continent (vinga, un altre!). Però... l'Euron va matar a en Balon? Si en Balon li va prohibir tornar mentre ell visqués... com s'ho va fer per saber que moriria just el dia abans d'arribar? El va matar ell?

Seguirà guanyant-se amics a base de terres? O algú (en Victarion...) se'l carregarà abans d'hora?

Quan arribaran a Altojardín?

22 d’abril del 2011

Festín de cuervos

I, finalment, he acabat Festín de Cuervos.

Crec que no tornaré a llegir un llibre així a poc a poc... al final em feia un embolic...

El comentari sobre el llibre és que és Canción de hielo y fuego, però... m'ha decebut una mica. És clar, hi trobava a faltar en Jon i en Bran (i l'Arya gairebé no ha sortit!) I, a diferència dels altres llibres, m'ha semblat que no passava gairebé res en tot el llibre. Bé, sí que passava, però pràcticament només a l'últim capítol de cada personatge.

Per mi hi havia massa Cersei, i massa intrigues i "joc de trons", i poca acció.

Malgrat tot, he assaborit cada capítol dedicat a l'Arya i en Sam. M'he enfadat amb la Sansa per no recordar-se mai de l'Arya, i m'he alegrat de que en Jaime hagi passat gairebé tot el llibre de la Cersei. M'he avorrit molt amb els capítols de la gent de les illes del Hierro. I, sense que sortís, he fet les paus amb la Dany (tot i que quan torni potser tinc ganes de carregar-me-la altre cop!)

En resum: m'hi ha faltat molta acció, però estic desitjant que arribi el proper! A veure com serà A Dance with Dragons!

I, ja que ho anava escrivint (tot i que molt aviat ho vaig deixar perquè no passava res), els propers dies aniran apareixent els personatges...

Recomanació "automàtica" de llibres? Em sembla que no, gràcies!

Fa un temps que estic donada d'alta a la Biblioeteca. La primera idea era que em recomanés llibres que em poguessin agradar...

Hi tinc 166 llibres entrats (per sort, vaig poder-los descarregar de la meva llibreria d'anobii...) Molts no estan puntuats (per què no conservava les estrelles d'anobii?), però crec que amb més de 150 llibres es pot fer una idea de què m'agrada llegir...

Resultat: si vaig a "demanar consell", normalment em surten títols de sagues que tinc començades i que no he acabat. Sí, és clar, si els primers m'han agradat, segur que els últims també, però... no crec que necessiti una aplicació que em digui que aquests llibres em poden agradar (!)

Segon resultat: La major part de les vegades que entro per puntuar un llibre que m'ha encantat, hi trobo com a comentari "Te dejará indiferente", "No lo vas a acabar", o alguna cosa per l'estil. Coi! Si l'he acabat i m'ha agradat!!! I per més que tots els llibres de l'Asimov tinguin una nota altíssima... sempre m'hi surt "Te dejará indiferente" o "No lo vas a acabar"... Genial...

A més, està obsessionat en què jo hauria de llegir llibres de l'Stephen King (ein? En vaig llegir un i no em va agradar... quin patir!), en Larry Niven (d'acord, potser això és una bona cosa, i tinc pendent llegir-ne algun!) i alguns que ja sé que no m'agradan, com "Cien años de soledad", "Rayuela" o "La metamorfosis", de Kafka... Crec que no fan gaire per mi...

Així que vaig provar "la competència", a veure què em recomanava... Vaig mirar quins havia llegit entre els més puntuats, i hi vaig afegir els que he llegit l'últim any. El resultat: 73 llibres. Les recomanacions? Crec que cadascuna em fa més gràcia que l'anterior, que ja és difícil!

  • Cien años de soledad (al final m'ho hauré de plantejar...no, no ho dic seriosament!!!)
  • Don Quijote de la Mancha (en sèrio????????????????????)
  • A sangre fría, d'en Truman Capote (en sèrio???????????????)
  • El médico (crec que no...)
  • Rimas y leyendas, d'en Bécquer (on he posat jo que m'agradi llegir poesia?)
  • La sombra del viento (crec que no...)
  • La metamorfosis (en sèrio? Aquí també?)
  • El fantasma de Canterville (de tota la llista, potser seria l'únic que em plantejaria llegir)
  • El perfume (no, gràcies)
  • El capitán Alatriste (no, gràcies)


Després de veure la llista, per poc caic de culs! Tots estan, com no, a la llista dels més votats (i per això me'ls recomana). Però, és clar, jo per llegir la llista dels més votats, ja vaig demà a la Rambla i em compro algun best-seller que no m'agradarà.

I ara en sèrio: 621 persones s'han llegit el Quijote i només 25 Tom Sawyer? Ho sento, però no m'ho crec!

I d'acord, algun dia rellegiré Tom Sawyer. Però no crec que llegeixi mai el Quijote...

Així que em sembla que abandonaré la recomanació de llibres... només serveix per riure!!!

19 d’abril del 2011

Foc

El millor del llibre: feia temps que un llibre no m'enganxava tant com aquest. No podia parar de llegir!

El pitjor: com sempre la traducció... Si no vols traduir cap nom de persona, i a la Fire li segueixes dient Fire, per què aleshores el llibre no es diu Fire i no pas Foc? Per què només es tradueixen alguns dels noms propis? I per què els noms de ciutats i llocs sí que es tradueixen?

A mi m'ha agradat molt més que Graceling. Tot i que no recordo gaire Graceling, recordo que després de llegir-lo em feia molta mandra llegir Foc... però ara em fa il.lusió llegir el següent llibre (quan surti, és clar!)

Potser és degut al fet que et fiques dins del que pensa la Fire, i veus la seva lluita interna, entre el que és i el que no vol ser, però m'ha agradat molt.

És un llibre senzill, ràpid de llegir, sense massa descripcions (gairebé tot és acció...), però que fa que et facis una idea de com és aquest món on hi viuen monstres que són capaços d'entrar a la ment de les persones i "controlar-los".

També explica una mica d'on ve el rei Leck, però aquesta part potser és la que m'ha semblat més fluixa de totes: està explicat molt per sobre... i acaba massa "fàcil". No m'agraden els finals fàcils!

Per llegir-lo ràpid i sense haver-s'hi d'esforçar massa.

13 d’abril del 2011

Los jardines de la Luna

Primera observació: l'Steven Erikson no em cau gens bé. No hauria d'haver llegit el pròleg on es fa autobombo i on, d'alguna manera, diu "tontos" (en el sentit de que no són prou intel.ligents) a la gent que no li agrada el seu "fabulós" llibre.

No, el llibre no m'ha semblat massa complicat. Tampoc m'ha semblat que hi hagués massa personatges. Però el que sí que m'ha semblat és molt mal escrit... i escrit com si fos més un guió d'una sèrie de televisió (que és el que era inicialment) que no pas un llibre.

Els capítols estan dividits en trossos més petits, però cada tros sembla com una escena d'una pel.lícula.

D'acord, la història està bé, però la manera d'explicar-la ha fet que acabi odiant el llibre. M'ha passat una mica com amb el Dragonlance. Sí, hi ha una bona història, però... no tinc massa ganes de llegir-ne cap altra part.

Més que complicada, la història m'ha semblat massa senzilla, per les no sé quantes pàgines que té. Amb tantes pàgines s'hauria pogut escriure alguna cosa molt millor... i de més bona manera.

Per tant... no, no m'ha agradat el llibre. Però no perquè fos incapaç de seguir-lo, sinó perquè simplement, no m'ha agradat com ho explica. Encara que l'Erikson em pugui dir que sóc tonta...