11 d’agost de 2007

I ha arribat el final

Bé, ha arribat el final d'en Harry Potter, després d'una marató de llibres. Repeteixo el que vaig dir al post anterior, la Rowling em sembla genial, com s'ha inventat tota aquesta història.

El final m'ha semblat una mica precipitat, de totes formes. El duel final ha sigut com massa fàcil. Després de tots els esforços, després de tot el que han hagut de fer, el duel final ha sigut massa curt, com tot massa fàcil.

9 d’agost de 2007

Peròs i contres d'en Harry Potter

Més o menys estic a la meitat del setè, i pel que he sentit, encara em queda saber totes les coses importants i que tot acabi de lligar. Quan més llegeixo, més m'agrada la història i més admiro com la Rowling ha aconseguit anar posant trossos de la història al mig dels llibres, de forma que tot acabi lligant, i de forma que un petit detall de no sé quin llibre acabi essent una de les coses més importants del final de tot. I això que encara no ho he vist tot, i suposo que cap al final, encara tindré més aquesta sensació.

Un dia vaig llegir no sé on, que un escriptor de novel.les policíaques deia que el mèrit de l'escriptor no era trobar qui era l'assassí, sinó saber amagar les pistes al mig del llibre, d'una forma que al final tot acabés lligant. I he de reconèixer que la Rowling ho té, això. La imaginació i la planificació d'escriure una sèrie de llibres tan grans, i que des del primer llibre hi ha trossos on es comença a veure el que serà el final, és envejable, i crec que molt poca gent és capaç de fer-ho. I la imaginació que ha demostrat, i la forma d'embolicar-ho tot, és realment genial.

Tot i així, hi ha unes quantes preguntes i comentaris que crec que hauria de fer un cop acabat el llibre, però que suposo que no en tindré resposta, i si la tinc, ja rectificaré. Bé, no em centraré en la història, però sí en coses derivades de la història.

La primera cosa és una tonteria, però: que no es renten mai? Vull dir, al vespre se'n van a dormir directament, i al matí molts cops veus com diuen que es vesteixen i van a esmorzar. No es dutxen? I ara que estan fugint, perduts per boscos, tampoc es dutxen? Després de tants de mesos, se'ls deu poder seguir el rastre...

Una de les coses que m'agradaria saber és per què hi ha mags que neixen de muggles. Com s'ho fan? Vull dir, d'on ve, la màgia? Sé que això no m'ho contestarà, perquè la història no va per aquí, però si més no és curiós, i em crea dubtes sobre l'origen de la màgia, i el fet de saber d'on ve la màgia.

La següent pregunta és el tema vareta. Quan en Harry va anar a comprar la seva vareta, en va provar unes quantes. Això vol dir que cada vareta va més o menys bé per una persona diferent. Aleshores, per què qualsevol pot agafar la vareta d'un altre i fer màgia igualment?

Però, continuant amb el tema varetes, tinc un altre dubte. Els mags depenen de la vareta. Sembla que sense vareta no poden fer res. Tota la màgia la fan a través d'ella, i sense ella no poden fer màgia. Aleshores dues preguntes: per què no en porten sempre alguna de recanvi? I, el que és més important, per què alguns mags, quan són petits, fan màgia sense la vareta? No la necessiten per fer qualsevol cosa? I si no és així, per què quan els treuen la vareta no poden fer màgia sense ella, ni tan sols defensar-se?

I, ja per acabar, tot i que tinc algun altre dubte més, em pregunto sobre els duels. Em recorden una mica a les pel.lícules de l'oest: tots dos tenen la seva arma (la famosa vareta) i es "disparen" l'un a l'altre. El més ràpid, guanya. No haurien de poder fer un escut protector, o alguna altra cosa? No hauria de guanyar el mag més poderós, i no pas el més ràpid? I, tornant amb el tema vareta, un mag sense vareta i poderós ha de ser tan fàcil de guanyar?

Hi ha més dubtes, però aquests són els més importants. I em sembla que no me'ls resoldrà, la Rowling. O potser sí, qui sap!