29 de novembre del 2014

Cuestiones curiosas de ciencia


 Aquest és un d'aquells llibres que feia temps que tenia a la pila de llibres per llegir, però que s'havia quedat apartat, i un cop llegit, em pregunto: "Per què no el vaig llegir abans?"

 Que ningú es pensi que aquest llibre aporta la solució a tots els problemes :-) Aquest llibre, simplement, formula preguntes que tots ens hem formulat alguna vegada, o que quan les veiem pensem que ens les podríem haver preguntat, i en dóna les respostes. Les respostes no són res que no es pugui trobar buscant uns minutets per internet (o unes miques més en algun llibre). Aleshores, quin és el secret del llibre?

 El secret del llibre és la senzillesa amb la que experts en el tema expliquen les coses: dóna la impressió que no només tu ho entens, sinó que ho entendria qualsevol persona que es posés a llegir el llibre. A més, les preguntes són molt concretes i les respostes són senzilles i no ocupen gaire espai, el que fa que, cada cop que acabes una pregunta, et posis a llegir la resposta de la següent, perquè "només és un momentet més".

 El llibre està dividit en parts que són temes diferents. La primera part és l'astronomia, que definitivament, va fer que m'engresqués més en el llibre. La gràcia, si és que se'n pot dir una gràcia, és que pregunta coses que penses "sí, això és molt senzill", però encara que sigui senzill, les respostes a vegades t'expliquen coses que no sabies (i coses d'aquelles curioses que llavors - almenys a mi - fa gràcia saber). De la part d'astronomia em va agradar especialment la pregunta de què és la Lluna blava. Bé, la pregunta no, la resposta: què havia sigut al principi, com va canviar i l'error que va fer que canviés la seva definició. És clar que també es veu que el llibre no és "actual" del tot, ja que una de les preguntes és: "Per què Plutó no s'hauria de considerar un planeta?"

 La segona part són qüestions més aviat relacionades amb la biologia. Aquí la cosa em va desinflar una mica, tant per les preguntes com per les respostes. Tot i que em va agradar la pregunta sobre si els hipopòtams tenien la suor rosa... i em van encantar la pregunta de com s'ho fan els mamífers marins per aconseguir aigua no salada i la resposta de com dormen els dofins. La tercera part són preguntes relacionades amb el cos humà. Tampoc hi tinc res a destacar.

 Però la tercera part són coses relacionades amb la química. Em va agradar la pregunta (i la resposta) de per què no s'oxida l'acer inoxidable.

 De la geologia em va agradar molt la pregunta sobre l'aigua dels oceans. No només per la resposta, sinó perquè vaig tornar a pensar que en un llibre que té 10 anys les respostes ara són molt més complertes: ara sabem molt més dels cometes!

 Al final es desinfla una mica, sobretot la part de matemàtiques i informàtica...

 Però, tot i així, molt recomanable de llegir!

20 de novembre del 2014

La maldición del maestro


 El segon llibre de Crónicas de la Torre és una mica més dolent que el primer. O almenys a mi m'ho ha semblat, ja que hi ha hagut moments en què em costava avançar, se'm feia pesat.

 Han passat uns quants anys des de la finalització del primer, i ara la torre està "plena" amb alumnes. Bàsicament coneixem a la Salamandra, i a la resta a partir dels ulls de la Salamandra.

 La història ens explica com el mestre intenta venjar-se (d'aquí el títol) de la Dana i en Fenris. La història està bé, però hi ha algunes coses que no m'han acabat convencent:

 - A part del mestre, l'altre personatge dolent no he acabat d'entendre'l. D'acord, volia guanyar poder, però... bé, no ho sé.
 - El dolent dels aprenents, com acaba? Ens el tornarem a trobar? És que el deixa penjadíssim!
 - El que suposo que serà el personatge principal de la tercera part, havia de sortir només en un paràgraf petit? O t'hi poses, o no t'hi poses...
 - Tot i que m'ha agradat molt la part final de la història de la Salamandra, i de com va guanyar el seu sobrenom, i també m'ha agradat molt la part en què l'Aonia explica quin és l'origen dels diferents aprenents a en Kai, el final m'ha semblat desordenat i precipitat.

 Tot i així, llegirem la tercera part en un futur proper...

11 de novembre del 2014

¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?


 Feia temps que li'n tenia ganes, però la pila és tan gran, que...

 D'altra banda, no acostumo a mirar pel.lícules abans de llegir el llibre, però en aquest cas era una mica difícil...

 El resultat?

 El llibre és bastant diferent de la pel.lícula, així que tot bé :-)

 Sí que és veritat que hi ha moments en què el llibre et deixa una mica perdut, com quan envien en Deckard a la "comisaria falsa" o els trossos on surt en Mercer, però en general, està bé.

 Potser és per culpa de les lleis de la Robòtica, però durant tot el llibre tenia una alarma al cap, dient-me que la història no s'aguantava per enlloc, però sí que ho feia. Tot i així, el tros del "maltractament" de la pobre aranya em va fer patir.

 Potser és un llibre una mica estrany, per la història, i per com l'explica, però és un llibre interessant de llegir.

2 de novembre del 2014

El valle de los lobos


 No és el millor llibre de la història, però està bé per passar l'estona.

 La història comença amb la Dana, una nena "diferent" que viu en una granja i que té un amic que només ella pot veure.

 Un dia es troba amb un senyor, que acaba anant a casa seva a buscar-la per convertir-la en una maga. Però la seva escola de màgia està lluny. I no només està lluny: està enmig d'un bosc, on a la nit hi ha uns llops que fan molta por.

 Pel mig es barregen fantasmes, unicorns, dolents molt dolents, elfs...

 Està prou bé per llegir-lo (veurem com continua la sèrie), però no és el millor llibre del món.