Suposo que s'ho mereixia

Segueixo amb la marató Harry Potter. Ahir vaig arribar al viatge en tren fins a Hogwards, i he de reconèixer que en Harry es mereixia el que li va fer en Malfoy.

Sí, que a tots ens cau malament, en Malfoy, però coi, colar-se en el seu compartiment amb la capa d'invisibilitat per espiar-los, no està bé! Això de trencar-li el nas no és massa bo, però crec que en Harry s'ho mereixia.

Només que em va assaltar un dubte. En Malfoy té una missió, i m'imagino que consisteix a matar en Harry. Al tren, ningú no el veia. Hagués pogut fer el que hagués volgut.

Aleshores, per què no va aprofitar? O és que la missió d'en Malfoy era una altra? No havia de fer res a en Harry, sinó a algú altre? Dumbledore?

En fi, si segueixo llegint potser me n'enteraré...

Acaba, i torna a començar

Fa un moment que he acabat el cinquè Harry Potter. Hi ha tantes coses a comentar. M'ha encantat, però. Millor que els altres quatre, si és que és possible.

Ja deia jo que la Bellatrix tocaria els nassos, però m'ha sabut greu que s'hagués de morir en Sirius. És clar que ja li val, dir-li que ella ho podia fer millor!

Només hi ha una cosa que no he acabat d'entendre: en Harry mai va obrir el paquet que li va donar en Sirius amb el mirall? Si l'hagués obert, hagués pogut parlar amb en Sirius en comptes de fer-ho amb en Kreacher i llavors hagués vist que no estava captiu. És clar que llavors no hi hagués hagut història pel final.

Ara, en un moment, em disposo a començar el sisè. Què passarà?

Cada cop més interessant

Ja sé que a aquestes alçades hi ha gent que ja ha acabat el setè, però jo continuo a mig cinquè. I cada cop és més interessant. Cada cop estic més enganxada, de forma que no puc deixar de llegir (què faig, aquí, escrivint això, en comptes de llegir què passa?)

La bona notícia és que, com que ja tinc el sisè i el setè, podré enganxar l'un amb l'altre i no em quedaré massa temps amb la intriga.

En aquests moments s'acaben d'escapar 10 presoners d'Azkaban, entre ells la Bellatrix dels nassos, que ha sortit anomenada tants de cops, que ha de tenir algun paper important, sinó no sortiria tant.

Tinc la impressió que en les properes pàgines passaran moltes coses i que em quedaré com sempre, amb moltes coses a dir, i sense saber què dir exactament.

Ara només dic que el llibre està cada cop més interessant.

Que malament que em cau la Umbridge dels nassos!

Sí, ahir va sortir el setè llibre, i jo encara estic a mig cinquè. La pregunta és: seré capaç d'acabar el cinquè i llegir-me el sisè i el setè sense enterar-me abans de què passa? Ho veig difícil, però he sigut jo la que ha anat tard amb els llibres, així que si me n'entero abans... doncs suposo que és culpa meva.

I jo segueixo amb el cinquè. Que malament que em cau la Umbridge. Coi, per què prohibeix a en Harry i els bessons tornar a jugar a Quidditch? Per picar a en Malfoy, que d'altra banda s'ho mereixia? I sempre ajudant als Slytherin... ai, quina ràbia, mare meva!

(Gran comentari, ho sé... però és que alguna cosa havia de dir!)

Entretingut, però...

La porta d'Agartha em va durar un dia: viatge en tren d'anada, viatge en tren de tornada, i quan vaig arribar em faltaven 50 pàgines, així que el vaig acabar al vespre.

Del llibre podria dir que és entretingut, però no em va convèncer. És massa senzill, o massa curt, o massa no sé què. Em va recordar el codi da Vinci (llibre que tampoc em va agradar gens).

I, com que no m'agrada criticar els llibres, ho deixaré aquí. És entretingut, està bé per passar una estoneta, però...

Un acte de fe?

La porta d'Agartha no és un llibre que hagués escollit veient-ne la portada, uns soldats amagant-se rere un tanc. Tampoc és un llibre que hagués escollit mirant-ne la contraportada, que diu que és un llibre que combina la novel.la bèl.lica i la novel.la fantàstica de misteri. La segona part m'està bé, però la primera...

Però és un llibre curt i me'l va recomanar la bibliotecària, que sempre la sol encertar bastant, almenys en el meu cas.

Així que demà deixaré un moment aparcat en Harry Potter i me n'emportaré aquest per llegir al tren (bastant més portable, per les dimensions, tot i que en Harry Potter el tinc en edició de butxaca).

No sé si em convencerà o no, però no vull haver de renovar-lo i quedar-me'l tot l'agost, que la biblioteca estarà tancada. Per si algú el volgués llegir...

Tot i que està molt malament això de jutjar un llibre per la seva portada...

Per què?

Per què tot el col.legi es posa tan fàcilment en contra d'en Harry i de cop tornen a canviar? És que a vegades fan posar dels nervis, tothom xafardejant i dient coses d'en Harry a la seva esquena.

El principi (o no tan principi) del primer llibre és una mica desesperant en aquest sentit. Prou problemes que té en Harry amb en Voldemort viu, i a sobre el castiguen, no té temps de fer els deures perquè està castigat, i ni tan sols pot jugar a Quidditch.

Però en fi, crec que m'he d'afanyar. Porto una tercera part del cinquè llegit, tinc el sisè a punt de començar, i el setè el compraré aviat. I és que no vull saber què passa abans de llegir-ho jo. Tot i que em sembla una mica impossible, perquè no crec que acabi de llegir-los com a mínim fins a finals d'agost. I jo mateixa vaig deixant comentaris que algú podria trobar. I suposo que hi haurà comentaris per molts llocs, sobre el que passa a l'últim llibre...

Memòries d'Idhun: la Tríada.

Ja fa uns quants dies que vaig acabar el segon llibre de la trilogia, la Tríada.

La qüestió és que he de dir que em va agradar, però se'm va fer llarg, i això suposo que no és bo.

D'una banda, no se'm va fer pesat, però de l'altra, se'm va fer molt llarg, i ara mateix resumiria les moltíssimes pàgines del llibre en un parell de línies (o tres o quatre).

En definitiva, que no sé massa com valorar-lo. Segurament ho pugui fer millor quan hagi llegit el tercer.