Trobar alguna cosa a les parades ha sigut una mica difícil. Molt mediàtic i molt poc del que m'agrada :-( Així que m'he hagut de conformar amb el que hi havia, que al final tampoc ha sigut poc...
La clau secreta de l'univers, de la Lucy i l'Stephen Hawking. Sí, ja ho sé, no sóc una nena, però segur que m'agrada!
Justin Time: El projecte Montauk, de Peter Schwindt. En tinc un altre de la mateixa sèrie per casa, a punt per llegir algun dia (crec que el vaig comprar per sant Jordi l'any passat). I no ho faig mai, això de comprar el segon llibre d'una sèrie si no n'he llegit el primer, perquè... i si no m'agrada? Però hi havia poc on triar, i tenia tan bona pinta...
La llave del tiempo. Libro primero: la torre y la isla, d'Ana Alonso i Javier Pelegrín. Ho sé, ho sé... comença una altra saga i jo odio les sagues!!! Però és que també tenia tan bona pinta... Ja veuré si em compro la continuació...
El ejército negro. I. El reino de los sueños, de Santiago García-Clairac. Sí, ja ho sé... però també tenia molt bona pinta!
I, quan he arribat a casa, un de regal. No necessita presentació. Los hijos de Húrin. A veure què tal!
23 d’abril del 2008
20 d’abril del 2008
El juego de Ender
Un cop acabat el llibre, em trobo amb sentiments contraposats... I és que me n'havien parlat de llibre, i sempre me n'havien parlat bé. El problema és que hi havia gent que me n'havia parlat bé de qui sabia que em podia fiar de l'opinió. Però hi havia gent que, pel seu caràcter, i els seus gustos, sabia que si el llibre els havia agradat, a mi no m'agradaria...
D'una banda, la història m'ha semblat molt bona, molt original.
Però de l'altra, l'he trobat massa bèstia. Potser sóc una "blandengue", però, per posar un exemple, veient com al principi de tot l'Ender pega brutalment a l'Stilson, jo ja hagués tingut prou violència. Però no, la violència continua. No molta violència, però sí la suficient com per arribar a fer patir.
I no només la violència, sinó el fet de com tracten els nens. Vaja, que la sort és que la major part del llibre no penses que els protagonistes són nens, perquè es comporten com adults.
Que sí, que si es vol crear un gran comandant, algú capaç de guanyar, no es pot ser massa tou. Però entre un extrem i l'altre...
Tot i així, tot i haver-hi coses del final que no m'han sorprès massa, perquè ja me les esperava, i tot i la violència... doncs que res, que m'han quedat ganes de veure com continua la història. De veure com... no, que no vull fer cap spoiler.
La història em segueix interessant. Llegiré la continuació. Però... no sé si podré suportar més violència!
(Sóc una blandengue, ho sé...)
D'una banda, la història m'ha semblat molt bona, molt original.
Però de l'altra, l'he trobat massa bèstia. Potser sóc una "blandengue", però, per posar un exemple, veient com al principi de tot l'Ender pega brutalment a l'Stilson, jo ja hagués tingut prou violència. Però no, la violència continua. No molta violència, però sí la suficient com per arribar a fer patir.
I no només la violència, sinó el fet de com tracten els nens. Vaja, que la sort és que la major part del llibre no penses que els protagonistes són nens, perquè es comporten com adults.
Que sí, que si es vol crear un gran comandant, algú capaç de guanyar, no es pot ser massa tou. Però entre un extrem i l'altre...
Tot i així, tot i haver-hi coses del final que no m'han sorprès massa, perquè ja me les esperava, i tot i la violència... doncs que res, que m'han quedat ganes de veure com continua la història. De veure com... no, que no vull fer cap spoiler.
La història em segueix interessant. Llegiré la continuació. Però... no sé si podré suportar més violència!
(Sóc una blandengue, ho sé...)
5 d’abril del 2008
No és el que sembla
Sincerament, no puc dir que el llibre "Garras y colmillos" sigui dolent. Només puc dir que a mi no m'ha agradat gens, i que no és el que vol fer veure a la portada.
Quan un llibre te'l compres a la banda juvenil de la llibreria, té un drac a la portada, i hi ha amb lletres gairebé tan grans com al títol, "galardonada con el premio mundial de fantasía en 2005", et penses que et trobaràs amb una novel.la fantàstica.
El que no t'esperes trobar és una novel.la victoriana, previsible, i on l'única fantasia que hi ha és que en comptes de tenir persones, tens dracs. Però els dracs es comporten com a persones, i més enllà de les primeres 10 o 20 pàgines ja no veus dracs, sinó persones.
Aquest llibre no només m'ha molestat perquè sembla que hagi volgut vendre aprofitant un allau de novel.la fantàstica, quan en realitat hauria de ser catalogat d'un altre tipus de novel.la. I no dic que sigui dolent. Segurament, si m'agradessin aquest tipus de novel.les, m'hagués agradat. Però si no en llegeixo normalment és perquè ja sé que no m'agraden i m'he sentit una mica enganyada.
També m'he sentit enganyada pel premi. Potser sóc jo la que tinc les idees girades, però, i sense tenir en compte si el llibre és bo o no, com es pot donar un premi de novel.la fantàstica a un llibre que no és fantàstic?
Potser sóc massa dura amb el llibre. Al cap i a la fi hi surten dracs... Però és que no m'agrada que em prenguin el pèl, i aquest cop me l'han pres de mala manera. Si això serveix perquè no li prenguin a algú altre... benvingut sigui!
Quan un llibre te'l compres a la banda juvenil de la llibreria, té un drac a la portada, i hi ha amb lletres gairebé tan grans com al títol, "galardonada con el premio mundial de fantasía en 2005", et penses que et trobaràs amb una novel.la fantàstica.
El que no t'esperes trobar és una novel.la victoriana, previsible, i on l'única fantasia que hi ha és que en comptes de tenir persones, tens dracs. Però els dracs es comporten com a persones, i més enllà de les primeres 10 o 20 pàgines ja no veus dracs, sinó persones.
Aquest llibre no només m'ha molestat perquè sembla que hagi volgut vendre aprofitant un allau de novel.la fantàstica, quan en realitat hauria de ser catalogat d'un altre tipus de novel.la. I no dic que sigui dolent. Segurament, si m'agradessin aquest tipus de novel.les, m'hagués agradat. Però si no en llegeixo normalment és perquè ja sé que no m'agraden i m'he sentit una mica enganyada.
També m'he sentit enganyada pel premi. Potser sóc jo la que tinc les idees girades, però, i sense tenir en compte si el llibre és bo o no, com es pot donar un premi de novel.la fantàstica a un llibre que no és fantàstic?
Potser sóc massa dura amb el llibre. Al cap i a la fi hi surten dracs... Però és que no m'agrada que em prenguin el pèl, i aquest cop me l'han pres de mala manera. Si això serveix perquè no li prenguin a algú altre... benvingut sigui!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)