Septimus y el anillo de las dos caras

Mentre anava llegint Septimus, m'anava preguntant: "Per què coi l'autora li ha dit Septimus y el anillo de las dos caras?" Jo hagués titulat el llibre "Septimus y la casa de los Foryx" o "Septimus y la Búsqueda". Era la crítica més gran que tenia al llibre. El títol no lligava ni a la de tres.

Un cop llegit, em trobo amb la versió original del llibre: "Queste".

Per què canvien el títol? Per què si en versió original el títol fa referència a la "Búsqueda", aquí hi posen un altre títol que no hi té res a veure?

Pel que fa al llibre en sí, al principi el vaig trobar força infantil (fins i tot per mi!) He canviat jo, o han canviat els Septimus? Un llibre de 500 pàgines em sembla massa llarg perquè el llegeixi un nen, però d'altra banda, els nens que el podrien llegir... jo crec que el trobarien massa infantil! D'alguna manera, han passat els anys per en Septimus i per la resta de lectors, així que jo crec que en Septimus podria créixer una miqueta...

Però bé, un cop acabat Septimus, he de dir que és un llibre que té una mica de tot el que tenien els anteriors: un mag dolent, que vol fer mal a en Septimus, fantasmes, viatges en el temps, germans perduts, aventures...

La història comença un temps després de l'acabament del Septimus 3. En Nicko i la Snorri continuen perduts uns quants centenars d'anys abans de la seva època. Però allà coneixen la història de la casa dels Foryx: una casa on es barregen totes les èpoques. Una cosa on hi pots entrar i, quan surts, pots sortir a qualsevol època. La única forma de sortir a l'època que vols és que vingui algú d'aquella època i que, quan arribi, tu surtis.

En Septimus, que ha estat amagant en Marcelus Pie, que té uns quants centenars d'anys, coneix la història, i munta una expedició amb la Jenna i en Beetle per anar a buscar en Nicko. El que no té present és que un fantasma d'un antic mag extraordinari dolent li pararà una trampa per anar a una "Búsqueda", de la que no ha tornat mai cap aprenent.

I, amb tot plegat, en Septimus se les ha d'arreglar per completar la "Búsqueda" i per treure en Nicko i la Snorri de la casa dels Foryx.

Podrà?

Com he dit, un llibre per nens (o grans-nens), però entretingut. Està bé llegir-lo per passar una bona estona.

Reflexió: Quants llibres tindrà la Saga de Septimus? Aquest era el quart. I comptant que hi ha tants de 7 al llibre... seran 7? Més semblances amb Harry Potter?
D'altra banda, el nombre d'anys que un aprenent ha d'estar aprenent (i mai millor dit) són 7... Ara en porta 3 i 4 llibres... Seran 8 i es trencarà la simetria?
Una curiositat del llibre: la Marcia és la 776 maga extraordinària. Després d'ella vindrà en Septimus, que és el 777. Molt de 7, no?

Properament: El clan del oso cavernario. Amb una crítica bona i una de dolenta d'una companya (el resum seria que es fa massa pesat). Veurem què dic jo!

Justin Time

El que té de bo tenir una pila de llibres gran per llegir és que sempre trobes el que busques a dintre de la pila. En aquest cas, un llibre que vaig comprar fa 2 anys per Sant Jordi, i que finalment ha trobat el seu moment: Justin Time.

Justin Time és un noi que viu en un internat des de que els seus pares van desaparèixer en ser els primers viatgers del temps. I viu en un món on els humans ja han colonitzat tot el Sistema Solar i els nens van de vacances a la seva segona residència a Mart, o a alguna de les llunes de Júpiter.

Però amb en Justin Time no viatgem pel Sistema Solar, sinó que coneixem ni més ni menys que en Darwin a la seva juventut (i, de fet, pugem a bord del Beagle per uns moments. I després, coneixem en Charles Babbage en el segon viatge en el temps d'en Justin.

De ciència no n'hi ha massa, malgrat el que pugui semblar, però sí que hi ha aventures i és entretingut de llegir. I es llegeix amb un moment!

Properament: Septimus i el Anillo de las Dos Caras.