23 de maig del 2010

Graceling

More about Graceling

Per Sant Jordi em vaig comprar un llibre que em va semblar que feia bona pinta, que es titulava Foc. Per alguna raó que no aconsegueixo recordar, vaig buscar informació sobre l'autora a internet. Va ser llavors quan vaig descobrir que el llibre en qüestió era el segon d'una trilogia (per què no ho posava el llibre original?). Així que vaig demanar el primer a la biblioteca.

Graceling és un llibre original, i a la vegada repetit. És original en la idea d'un nou país on hi ha gent que pot tenir una Gràcia, que pot ser una cosa totalment diferent d'una persona a una altra: alguns neden molt ràpid, altres preveuen les tempestes, altres lluiten bé, altres llegeixen la ment... Però, a part d'això, hi ha moltes coses que estan inspirades en molts altres llibres. On hauré sentit abans això dels Set Regnes?

D'altra banda, aquest llibre, com molts altres que he llegit abans, té molts (i molts vol dir molts!) errors en la traducció. Sí, quan hi ha unes quantes paraules escrites amb faltes d'ortografia (jo també en faig, però jo no tradueixo llibres!), llocs on hi posa que algú ha fet alguna cosa i es veu clar que s'han equivocat de nom, i coses per l'estil, al final acaba cansant. Sobretot si, com en aquest llibre, n'hi ha unes quantes. En això, la pobre Cashore no en té cap culpa.

Però bé, tot i que la història m'ha semblat original, la manera d'explicar-la m'ha semblat que tenia força que desitjar.

Tot i així, tot i deixar-lo una mica malament, he de dir que bé, que es pot llegir. I que llegiré la segona part, Foc. Perquè tinc curiositat per saber d'on venia el rei Leck, i com va arribar. Perquè el segon llibre explicarà això, suposo. Esperem que el segon llibre estigui una mica millor escrit i amb menys errors a la traducció. El nivell d'imaginació de la història ja m'està bé :-D

19 de maig del 2010

El valle de los caballos - Ayla i Jondalar

More about El Valle de los Caballos

L'última part de "El valle de los caballos" es llegeix tan ràpid que ni te n'adones i ja s'ha acabat.

Com era previsible, l'Ayla i en Jondalar es troben (bé, un dels dos troba a l'altre) i comença el xoc de cultures.

Però, si a la primera part deia que potser no calia tants detalls de la vida d'en Jondalar, perquè llavors ja hi haurà molt temps, quan estiguin junts, aquí hi vaig trobar a faltar una mica d'explicació. Per exemple, una de les coses que més recordo del primer llibre és com va estar de contenta l'Ayla quan va entendre que la gent del Clan es comunicava amb les mans. En aquest cas, l'Ayla de seguida aprèn a parlar (almenys les paraules), i el fet que d'un dia per l'altre (literalment) aprengui a construir les frases se'm va fer com una mica forçat, i hagués trobat més interessant veure el procès.

Tot i així, tret d'algun detall d'aquest estil, em sembla un llibre totalment recomanable, i m'ha deixat amb ganes de seguir amb el tercer. Això sí, després d'una mica de descans!

16 de maig del 2010

El valle de los caballos - Jondalar i Thonolan

Si la part de l'Ayla sola em va encantar, la part dels germans se'm va fer una mica pesada. Sí, d'acord, serveix per ensenyar les tradicions dels "altres", de diferents pobles. Però... no hi ha més llibres després? Aquesta part se'm feia una mica llarga i pesada i jo l'hagués suprimit, o si més no, escurçat.

Si el primer llibre tracta de l'Ayla, i en el segon, de cop, hi apareixen altres personatges... ja saps que s'acabaran trobant. I aquesta banda "previsible" fa que se m'hagi fet força pesat.

D'alguna manera, em posaven una mica dels nervis tots els comentaris d'en Jondalar al seu germà, quan li deia que volia una dona que bla, bla, bla, i aquesta dona sempre era l'Ayla. Estava clar, i jo que no suporto les coses previsibles i que t'ho vulguin vendre així...

Però bé, deixem que anava bé per veure les tradicions dels "altres" i adonar-te que, en el moment en què es trobessin... hi hauria un problema molt gran de tradicions. I de "racisme"...

15 de maig del 2010

El valle de los caballos - Ayla

Com que "el valle de los caballos" no és gaire curt, el puc fraccionar en diverses parts, ja que ell mateix està dividit en tres grans parts.

Ja des del segon capítol del llibre es veu que el llibre estarà dividit en dos (o tres) grans parts: la part on l'Ayla està sola, que es va alternant amb la part on en Jondolar i en Thonolan fan el seu viatge, i la última part, on es troben.

De les dues primeres parts, la que m'ha agradat més és la part de l'Ayla. La seva lluita per viure sola, i com va deixant enrere alguns dels costums del clan que no li serveixen de res, per poder viure millor.

I la seva forma d'anar descobrint coses: com fer foc més ràpidament, com matar animals grossos ella sola, i, en definitiva, com sobreviure sense ajuda de ningú.

Entendreix el fet de que mati un cavall per poder tenir menjar i pells, però llavors adopti a la seva potra petita i indefensa, li doni menjar, i la salvi dels depredadors. De la mateixa manera com que es trobi una cria de lleó cavernari (un lleó!) i l'adopti igualment i el faci créixer.

Només tinc un petit dubte, que no sé si depèn de la traducció o ja era així. El dia que va trobar el lleó cavernari petit, el llibre diu que va matar un ren. Però més endavant parla d'un cèrvol. Va matar un ren o un cèrvol?