Història del llibre: Després de llegir els anteriors, no deixaria la història penjada...
Valoració general: He de dir que crec que m'ha agradat més que els altres. M'ha agradat conèixer la història de la Rosalie, però sobretot la història d'en Jasper i de com es van crear els homes llops. La història "real" del llibre m'ha enganxat (a la part més xafardera de mi), però el que més m'ha agradat dels llibres és com ha desenvolupat les històries antigues.
Enganxa? Molt. Hi havia moments que no podia parar de llegir.
Llarg? No se me n'ha fet...
El rellegiria? Crec que no... L'únic al.licient per rellegir tota la sèrie seria trobar-hi errors, i no crec que sigui el cas...
Més? Crec que, després d'aquest tercer, puc dir que el quart serà el millor de tots (excepte que a la Meyer se li'n vagi l'olla com a tanta gent que ha fet sèries d'aquestes). Esperem que no. Aviat vindrà el quart...
Des de molt petita que m'ha agradat llegir. M'agrada llegir, però també m'agrada parlar sobre llibres. Aquí hi ha els llibres que he llegit els últims temps, tant els bons com els dolents (i espero que n'hi hagi més de bons que de dolents i no ser massa dura amb els que no m'han agradat...)
21 de novembre del 2010
14 de novembre del 2010
La fundació
Història del llibre: En la meva relectura de tota la saga de la fundació, ara tocava precisament el primer volum: La fundació. Encara me'n queden uns quants per anar llegint :-D
Valoració general: Gairebé no recordava el llibre. Feia... massa anys que no el llegia! No sé exactament quants, però al voltant dels 10. I, com ja no recordava, el llibre m'ha tornat a agradar molt. I m'ha recordat que algun dia he de tornar a llegir els contes de l'Asimov, que al cap i a la fi són els que em van portar al món de la ciència ficció. Ja que, no ho recordava, però la Fundació és un seguit de contes, que tots tenen aquell a marca de l'Asimov.
Enganxa? Cada cop que començava un capítol-conte no podia parar de llegir fins a acabar-lo!
Llarg? No. Curtíssim. Massa curt i tot!
Divertit? Té alguna coseta.
El rellegiria? Sí. Espero no tornar a deixar passar 10 anys fins que torni a rellegir tota la saga!
Valoració general: Gairebé no recordava el llibre. Feia... massa anys que no el llegia! No sé exactament quants, però al voltant dels 10. I, com ja no recordava, el llibre m'ha tornat a agradar molt. I m'ha recordat que algun dia he de tornar a llegir els contes de l'Asimov, que al cap i a la fi són els que em van portar al món de la ciència ficció. Ja que, no ho recordava, però la Fundació és un seguit de contes, que tots tenen aquell a marca de l'Asimov.
Enganxa? Cada cop que començava un capítol-conte no podia parar de llegir fins a acabar-lo!
Llarg? No. Curtíssim. Massa curt i tot!
Divertit? Té alguna coseta.
El rellegiria? Sí. Espero no tornar a deixar passar 10 anys fins que torni a rellegir tota la saga!
10 de novembre del 2010
La búsqueda del dragón
Súbitamente, F'nor se dio cuenta de cierta inseguridad en la voz de F'lar. El caudillo del Weyr no estaba tan convencido como parecía de aquella idea heterodoxa. Sin embargo, el objetivo reconocido de los dragoneros, ¿no era acaso el completo exterminio de todas las Hebras de los cielos de Pern? ¿Lo era? No había una sola línea en las Baladas y Sagas Docentes que sugiriera que los dragoneros tenían que hacer algo más que prepararse y defender Pern cuando pasara la Estrella Roja. Ninguna alusión a una época en la que las Hebras habrían dejado de existir. - ¿No es posible que nosotros, ahora, seamos la culminación de millares de Revoluciones de minucioso planeamiento y desarrollo? - estaba sugiriendo F'lar-. Mira, ¿no lo corroboran todos los hechos? El apoyo de la población, la destreza de Fandarel, el descubrimiento de esas habitaciones y los aparatos, las lombrices... todo.
- Excepto uno - dijo F'nor lentamente, odiándose a si mismo. -¿Cuál? - Todo el calor, todo el entusiasmo se habían apagado en F'lar, y aquella única palabra surgió con una voz fría y ronca.
- Hijo de mi padre -empezó F'nor, aspirando profundamente-, si los dragoneros limpian la Estrella de Hebras, ¿qué porvenir les aguarda?
Història del llibre: Des de que vaig llegir El vuelo del dragón que tenia ganes de llegir-ne la continuació. Així que una de les primeres coses que vaig buscar quan vaig tenir el lector era a veure si trobava la continuació... Llàstima que només n'hagi trobat 4, de moment, perquè tinc ganes de llegir tots els altres :-D
Valoració general: Genial. Com el primer, al principi em perdia una mica amb la quantitat de personatges nous, però després, genial. Com el primer.
Enganxa? Sí, i molt. I quan l'acabes, tens ganes de més!
Llarg? No! Es fa curtíssim!
Divertit? Bé, no és avorrit, però tampoc rius...
El rellegiria? I tant! De fet, el pla és trobar-los tots, llegir-los en l'ordre en què van ser escrits, i passat un temps, llegir-los en ordre cronològic... El mateix que estic fent ara amb la fundació...
Més?
El llibre comença que sembla una lluita entre els genets dels dracs antics, que van venir viatjant 400 anys en el temps, i els actuals, que tenen unes idees molt més revolucionaries. Ja em pensava que la cosa degeneraria, però... no!
De seguida entra en joc l'evolució. L'aparició uns dracs petits, que segons sembla són els animals a partir dels quals es van desenvolupar els dracs (cosa que dóna moltes ganes de llegir els llibres sobre el primer atac i què van fer!) La teoria és recolzada, és clar, pel fet que els dracs d'ara són més grans que els de fa 400 anys, i van creixent. La pregunta és: als llibres de la primera passada ens explicarà com es van crear els dracs? I els cucs?
Però no només això. Es comença a mirar l'Estrella Vermella (mmm... massa coincidències amb el Sistema Solar?) amb telescopi, per saber si s'hi pot anar. Fa especialment gràcia el primer cop que munten el telescopi i tothom vol mirar :-D
I, és clar, també hi ha lloc per les històries personals, com la de la pobre Brekke (sempre hi ha d'haver algú a qui la vida maltracti?), o el naixement d'en/la Ruth, que suposo que tindrà més rellevància al següent llibre (al cap i a la fi, el títol fa referència a un drac blanc). Així que... a esperar el següent llibre, a veure si és tan bo com aquests!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)