The Boy in the Striped Pyjamas - 2

 Quina pesadilla!

La setmana que ve hi torna a haver examen. Així que he decidit llegir els cinc capítols que m'he de llegir per l'examen seguits. I només puc dir una cosa: quina pesadilla! Mare meva! Com pot ser tan horrible?

 Ja no és només que el nen em caigui com una patada al cul (que també), que sembli que el nen és idota (de veritat pot viure sense saber que és a Polònia?) i coses per l'estil. És que el llibre, llegir-lo, tal com ho explica, és una pesadilla...

 Per sort, ja només en queda la meitat...

Erica Falck i Patrik Hedström

 L'estiu passat em van regalar "Empremtes que mai s'esborren". Suposo que si volies regalar un llibre i no sabies quin, era un dels que et podies trobar fàcilment a les llibreries...

 Quan el vaig veure, vaig decidir que tenia bona pinta. Tot i que feia molt que no llegia cap novel.la negra, en tenia un parell a la pila (a la pila dels llibres que volia llegir properament!) Tot i així, vaig decidir que el llegiria aviat...

 ... fins que un dia parlant amb algú, em va dir que estava llegint "aquella sèrie de llibres d'aquella escriptora sueca". Ups! Sèrie? No era un llibre sol? Per què a la contraportada del llibre no posa que és el cinquè d'una sèrie?

 Així que vaig decidir que tenia tres opcions:

 1. Llegir directament el cinquè.
 2. Aconseguir-los per l'ebook i anar-los llegint tots.
 3. Mirar si eren a la biblioteca.

 L'opció 1 no m'agradava. Encara que diguin que són històries independents, hi ha una història "més enllà del llibre sol", i no tenia cap ganes de llegir-los desordenats.

 I entre l'opció 2 i la 3, vaig decidir que miraria si els tenien a la biblioteca... i hi eren tots! Fins i tot "Empremtes..."

 Normalment, de cada dos llibres que llegeixo, un surt de la biblioteca. No m'agrada perdre el contacte amb la biblioteca i sempre en tinc un llibre a casa. Si no fos per la bibliotecària, no hagués descobert Canción de Hielo y Fuego, entre d'altres. Anar a la biblioteca és una manera d'estar en contacte amb els llibres "actuals", però fugint una mica del contacte "actual" de només best-sellers que et sols trobar a les llibreries.

 Però a la biblioteca no sempre hi ha alguna novetat, i llavors t'has de submergir entre els llibres que hi ha, a veure si hi ha alguna cosa que t'agrada... Tenir 4 llibres que vull llegir em deixa un coixí de llibres per anar demanant, sabent que els vull llegir.

 Ahir a la biblioteca hi havia contes i no podia accedir a la banda "infantil" per treure "El llargavistes d'ambre". Així que vaig anar a la meva llista "pendent" i vaig trobar que el primer estava disponible.

 Així que a començar una sèrie més. S'anirà intercalant entre les novetats que vagi trobant a la biblioteca...

Llibres dolents, males ratxes i segones oportunitats

 Aquest any he tingut una mala ratxa de llibres. A banda d'un parell que estic llegint (no, a Dance no...), han passat per les meves mans alguns llibres que, només de sentir-ne el nom, ja em ve urticària. Per exemple, Kôt, Her fearful symmetry o La nit de l'oracle (per posar un exemple de la biblioteca, un que m'he comprat jo i un regal).

 Però aquest any també he llegit Chasch. En el moment en què el vaig llegir em va semblar horrible, però he llegit la segona part, i aquesta m'ha encantat! Segurament, si hagués llegit el llibre en un altre moment, m'hagués encantat.

 Això m'ha portat a pensar en altres llibres que tinc per casa... Sempre que començo un llibre, l'acabo. Excepte algunes petites excepcions...

 Cap als 12 anys tenia una espècie de trauma amb "La historia interminable". No sé quantes vegades el vaig començar. Però era impossible passar d'un cert punt. Simplement, no podia. Però un dia el vaig agafar... i es va convertir en un dels meus llibres preferits! No fa pas massa que el vaig rellegir.

 Això de no poder-lo acabar m'ha passat amb poquets llibres... Diria que ara només em ve al cap Criptonomicón. Mmmm... Sé que el vaig començar, però que vaig ser incapaç d'acabar-lo. I només de veure'l ja em ve aquella urticària... Però, tot i així, sembla un llibre que qualsevol em recomanaria...

 Resultat?

 Ara he d'acabar un totxo que m'està costat horrors (no, no és Dance, que també m'està costant avançar i el pobre està abandonat!).

 Després, he de donar una tercera oportunitat a en Terry Pratchett (tercera i última. Com no em convenci, ja no ho torno a provar, encara que a tothom li encanti!)

 No sé si abans o després d'aquest, segona (i última) oportunitat a Dragonlance.

 I per últim, una segona oportunitat a Criptonomicón.

 I crec que ja no tinc més coses pendents...

 A veure si descobreixo que he tingut algun altre "mal moment"...

La nit de l'oracle

 Si no és el pitjor llibre que he llegit en tota la meva vida, segur que està entre els top 10 de la meva vida (dels pitjors, s'entèn), i el pitjor dels últims anys.

 Durant tot el llibre he tingut la sensació d'estar en una pel.lícula dolenta de diumenge a la tarda. Una d'aquelles pel.lícules que intenta fer servir trucs per enganxar-te, però que no ho aconsegueix. No en va, és un d'aquells llibres que jo anomeno "fets per ser best-sellers", que intenten (alguns, com aquest, estan molt lluny d'aconseguir-ho) deixar-te amb l'intriga, perquè no puguis deixar de llegir i l'acabis aviat.

 Aquest llibre, però, només ha tingut un moment en què em va fer emocionar. La resta, em va deixar freda, freda. I l'emoció que em va provocar aquest llibre no crec que fos la buscada per l'autor... Cap a la meitat del llibre, resulta que l'autor es posa a llegir "La màquina del temps", perquè es planteja fer-ne una versió cinematogràfica (li paguen molta pasta...) i deixa anar perles com ara:

La vaig trobar totalment decebedora - una obra dolenta i mal escrita, on la crítica social es camuflava d'història d'aventures sense reeixir ni en una cosa ni en l'altra. Em semblava impossible que algú en volgués fer una adaptació fidel.

 La màquina del temps no és el meu llibre preferit. Però no crec que es mereixi aquest tractament, i més d'un llibre que sí que és insuls, i a sobre, segons el meu parer, mal escrit. Molt mal escrit. Tot el que ell diu de la màquina del temps, és el que jo penso de la nit de l'oracle: intenta fer moltes coses, i no reeix en cap d'elles!

 No només per determinades coses d'estil, com ara els peus de pàgina llarguíssims. De veritat cal posar un peu de pàgina que ocupa 3 pàgines? Sí, sí, no m'he equivocat i no són 3 línies (què més hagués volgut que alguna nota a peu de pàgina hagués durat només 3 línies!), he dit 3 pàgines!!! És tot plegat: la història (previsible fins la mèdul.la, i amb històries barrejades pel mig que ni comencen ni acaben), la manera d'explicar-ho... tot!

 I, és clar, llegeixo aquest llibre perquè algú me'l va regalar fa uns anys. Aquest algú, en veure'm amb el "fabulós" llibre d'en Paul Auster, segons la seva opinió molt més bon autor que tot el que llegeixo normalment, em diu: "Ah, llegeixes Paul Auster?", amb una alegria i amb orgull de que jo almenys llegís alguna cosa de profit... "Sí, llegeixo Paul Auster, i és el pitjor que he llegit en anys!"

La daga

Tal com em va passar amb la brúixola daurada, la daga també m'ha encantat. Encara que el final m'ha deixat una mica preocupada per la Lyra...

 Si bé a la brúixola daurada només véiem una part de la història, aquí veiem la història entrellaçada en els 3 móns, i el conjunt de coincidències que fan que tot sigui com és.

 La Lyra creix com a persona, i la senyora Coulter cada cop és més dolenta (i poderosa!)

 Però tot plegat és un impàs abans de la batalla final. Així que, a esperar que arribi la batalla final, i després ja es podrà valorar tota la trilogia!

Los Wankh

El primer llibre de Tschai se'm va fer etern i em va quedar un mal record. Però tenia ganes de seguir llegint, o almenys donar-li una segona oportunitat a la saga.

 I no me'n penedeixo!

Al principi, el llibre se'm feia com estrany i pesat. Feia molt que havia llegit la primera part i només tenia una vaga idea de què anava. I no em recordava de qui eren la meitat dels personatges... Però a mida que el llibre avançava, cada cop m'agradava més i més, fins al punt d'enganxar-me de mala manera, i deixar-me amb ganes de llegir la següent part!

Si li he de trobar algun tipus d'error, aquest seria el títol. Sí, ja sé que hi ha 4 títols, un per cadascuna de les races. I (suposo) l'Adam Reith intentarà robar una nau espacial a cadascuna de les races. Però... un llibre que es diu Wankh i que els Wankh pràcticament no surtin fins que queda una sisena part de llibre, sembla de broma! Però només és una petita cosa, que queda perdonada en tota la saga...

 Així que em reconcilio amb la saga, i amb ganes d'acabar-la aviat!