Cita con Rama

Feia temps que estava a la meva llista de llibres per llegir. I... m'alegro d'haver-lo fet passar per davant d'altres i haver-lo llegit ja!

Hi ha llibres que, quan els llegeixes, ja veus que tenen una qualitat. I aquest és un d'ells. Un gran llibre.

És un llibre antic, d'aquells que fa una mica de por llegir, perquè et penses que pot preveure coses que són totalment diferents, però cal dir que el futur que es veu, molts anys després de publicar-se, és bastant plausible. D'acord, a l'època que diu dubto que haguem colonitzat Mart, i ja per descomptat que no haurem colonitzat Mercuri ni cap satèl.lit de Júpiter, però fa gràcia llegir-ho.

Un dels moments estelars del llibre, almenys per mi, ha sigut quan el capità ha hagut de decidir entre deixar que el missil mercurià destrueixi Rama (podria haver-ho fet?) o destruir el missil i arriscar-se a que Rama conquereixi el Sistema Solar.

Pensava llegir només aquest primer, i esperar a que passés una mica de temps per llegir els altres 4. Però... després de la última frase del llibre, crec que no trigaré a llegir la segona part...

Heartstone

 Vaig comprar el llibre a Guildford. El venien a totes les biblioteques, i el publicitaven com un llibre en el que podies llegir com era el Guildford de feia anys... així que me'l vaig comprar.

 Com que era un totxo de llibre (unes 600 pàgines, només, però tapa dura), el meu objectiu era acabar-lo abans que em vinguessin a veure els meus pares a finals d'octubre de l'any passat, i així que el portessin ells cap a casa... Pensava que en unes 3 setmanes el podria llegir...

 Però quan van arribar els meus pares només portava unes 70 pàgines.

 Al principi la història es desenvolupava a Londres, i encara anava llegint. La història no em feia ni fu ni fa, però feia gràcia llegir sobre la ciutat.

 Quan vaig veure que no podria acabar-lo abans de finals d'octubre, el vaig anar deixant poc a poc... Entre que l'acció se n'anava de Londres (i ni tan sols van arribar a passar per Guildford!!!) i que vivia tot el dia en anglès, vaig decidir que esperaria a acabar-lo quan hagués tornat a casa.

 Però el llibre és tan soporífer, que fins i tot a casa em costava llegir-lo! De fet, va acabar essent la meva manera d'agafar la son... Si un dia no tenia son, només havia de llegir un parell de pàgines d'aquest llibre, i em quedava fregida. Però, és clar, a 2 pàgines per dia, el llibre s'ha anat fent etern!

 La història no té el més mínim interès. Representa que n'hauria de tenir, però és insulsa i dolenta.

 I per la resta... buf... soporífer.

 Però en un moment vaig decidir que el llibre no podria ser més fort que jo i que l'acabaria. I aquí està. Acabat.

 El conservaré per si algun dia passo una temporada d'insomni...

The man who loved only numbers

 Vaig trobar-lo al museu de la ciència i em va semblar que podia estar molt bé. Així que a la mínima que vaig poder, em vaig posar a llegir-lo...

 El primer capítol va ser genial. Explicava una mica la vida d'en Paul Erdos, i per això volia jo el llibre, no? El que passa és que, un cop llegit el primer capítol (no eren massa pàgines) em vaig preguntar: "I ara què explicarà?"

 Doncs no massa.

 La resta de llibre sembla una mica com per omplir. Amb un sol capítol no es fa un llibre. Així que l'autor es posa a explicar anècdotes. El problema és que, si estàs llegint un llibre de l'Erdos, t'imagines que la majoria d'anècdotes seran seves... doncs no!

 És un repàs a la història dels matemàtics i les excentricitats i anècdotes. De tant en tant torna a l'Erdos, però a vegades llegeixes pàgines que podrien pertànyer a un altre llibre.

 D'altra banda, a part del primer capítol, no hi ha res que segueixi un fil. Està tot molt posat com: "I ara explico aquesta anècdota, i després una altra que no té res a veure".

 M'ha decebut bastant (per no dir molt).

Rama

 Feia temps que tenia pendent la sèrie de Rama. O, com a mínim, "Cita con Rama". La veritat és que Cita con Rama em fa il.lusió de llegir, però les altres em fan una mica de mandra... Així que començarem amb aquesta primera, i llavors ja veurem què faig amb els altres.

 Tinc ganes de saber com resol la trobada amb els extraterrestres. Però m'interessa més la "ciència" que no pas les "persones". Així que potser les seqüeles no seran gaire interessants...

 De moment, però, ja he començat el primer...

La princesa de gel

 La novel.la està bé... feia temps que no llegia novel.la negra, així que no tinc massa amb què comparar, però l'he trobat una mica... lenta. Però per la resta, està prou bé.

 Per mi, una bona novel.la negra és aquella que et fa anar d'una banda a l'altra sense saber qui és el culpable. Aquesta novel.la és una mica diferent en aquest sentit, perquè tot és com molt lineal.

 Com amb les novel.les negres m'agrada anar escrivint quin crec que és l'assassí cada cop que es gira la truita. En aquest cas, he anat escrivint més coses, perquè la idea de qui era l'assassí no ha variat massa. I el fet de que jo ja sabés qui era l'assassí abans que es mostrés al llibre fa que potser no sigui una novel.la massa bona...

 Però bé, seguiré llegint els següents...

 I ara aquí, les coses que he anat pensant mentre el llegia (conté moooooooooooolts espòilers!)


Impressions durant la lectura...

1

Ostres... Ni tan sols presenta els personatges... Apareix directament amb una dona morta, i els personatges ja apareixeran després.

La primera impressió és que l'ha matat un home, però en cap lloc hi ha cap pronom masculí, així que la persona que fa molts anys que no llegeix novel.la negra, però que n'havia llegit, pensa que potser l'hagi matat una dona... que digui que l'estima no vol dir que sigui realment un home...

2

Mmmm... Molts personatges pel mig.

Suposo que ja està fet expressament (i ja es vol que sigui així), però el cunyat cau malament... Els personatges són tots com raros i foscos... Què passa, que tothom té algun secret, alguna cosa fosca?

L'home de l'Alex de moment no em sembla sospitós (seria massa obvi). Però tant la germana (germana? Hi ha alguna cosa rara? Per com en parlaven, em dóna la impressió que hi ha alguna cosa que no quadra) com la sòcia de la galeria em semblen d'allò més sospitoses...

3

D'acord, l'assassí és un home. Almenys es tracta a ell mateix en gènere masculí.

L'Alex estava embarassada... i ja havia tingut algun fill. La seva germana petita no serà en realitat la seva filla? Hi havia alguna cosa rara, i tot podria ser...


4

Unes quantes pàgines llegides i no ha passat res d'especial...

Penso en l'Anders, però ja està clar que està posat allà perquè et pensis que és raro i que hi té alguna cosa a veure.

Però, sobretot, penso en el fill desaparegut Lorentz. Una teoria que em ve al cap és que ell és l'assassí, que ell és el que havia estat sempre amb l'Alex... i que ell és el pare de la seva filla Júlia, que ha crescut com la seva germana (segueixo amb la mateixa teoria).

5

Jo tampoc crec que fos l'Anders. Més aviat penso en la persona amb qui havien jugat de petits ell i l'Alex. Segueixo pensant que aquesta persona és el fill Lorentz...

Tot i que sembla bastant clar que els inicis dels capítols són de l'Anders. Això vol dir que, si ell no és l'assassí, s'obre tot un ventall de possibilitats, i ja no té per què ser un home...

De la mateixa manera que amb Canción de Hielo y Fuego, m'agrada veure els punts de vista dels diferents personatges, però el punt de vista de l'Anna, víctima de maltractaments, m'ha costat de llegir...

I, d'altra banda... coi! Per què si algú descobreix alguna cosa (com ara el que falta a l'habitació) no ho diu?

6


Sabent que la Júlia és l'hereva de la Lorentz, cada cop estic més convençuda que la Júlia és filla del fill de la Lorentz (vaja, que és la seva néta...) I suposo que l'Alex era la seva mare (o no...)

El llibre s'ha tornat com molt lent... només parla de l'Erica i en Patrik. I quan pel que sigui descobreixen alguna cosa... segueixen sense dir res!

7

També s'han carregat a l'Anders? Penso en algú que no volia que parlés. El seu tercer amic? Qui és? Segueixo pensant que és el fill Lorentz.

També m'ha sorprès lo d'en Dan. Més llenya al foc. No crec que sigui en Dan qui l'ha matat. Però potser, si ella volgués parlar... No, suposo que no.

8

He canviat d'idea. Ara penso que l'assassí de l'Alex és en Jan.

L'Alex va quedar-se embarassada amb 12 anys (buf!) i el pare era el fill Lorentz. La seva filla va ser la Julia. Temps més tard, en Jan, que ja havia matat els seus pares, va matar al seu germà i es va desfer del cos. Va matar a l'Alex i l'Anders perquè sabien alguna cosa...

9

Tenia raó sobre la procedència de la Julia (pare i mare). El que no sabia és que l'haguessin violat (a l'Alex). Però ara m'intriga més per què va desaparèixer en Nils (tot i que continuo pensant que la culpa és d'en Jan).

10

Així que l'Anders realment es va suicidar. Però ara... ara apareix la Vera, la mare de l'Anders, com a possible assassina de l'Alex. Tinc 2 teories:
- Va ser en Jan, perquè no volia que es sabés que la Julia era filla d'en Nils (i perdre l'herència).
- Va ser la Vera, perquè no es remogués el passat.

11

Jeje. Finalment va ser la Vera i jo ho vaig saber abans que en Patrik.

Quedava, però, el tema d'en Nils. Pensava que havia sigut en Jan sol, però ja veig que van ser els tres...

Tot i així, hi ha una cosa que m'ha quedat penjada: no em crec que en Lucas no anés a buscar l'Anna després de que ella el deixés...

Fundación y Tierra

 I amb aquest llibre arribo al final de la relectura de la Fundació. Hi tornaré. D'aquí a un temps, que espero que no sigui tant com aquesta vegada.

 Fundació i Terra és un llibre que normalment no té massa bones crítiques, suposo que perquè el final, després de totes les aventures, és una mica brusc i en voldries més.

 Però a mi m'agrada aquesta búsqueda de la Terra, com es van acostant, seguint pistes, i trobant diversos móns, cada cop més propers. Com et fa pensar en què passaria en un planeta humà en el que els humans han desaparegut. I en la tristesa de veure com la Terra és un lloc inhabitable.

 I, en conjunt, una gran lectura, tant del llibre com de la sèrie en conjunt. Asimov, és clar! Com sempre!